Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 3
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Genetic Dissection of ToLCNDV Resistance in Resistant Sources of Cucumis melo

  • Pérez-Moro, Clara
  • Sáez, Cristina
  • Dhillon, Narinder P. S.
  • Sifres Cuerda, Alicia Gemma|||0000-0002-9498-0083
  • López Del Rincón, Carmelo|||0000-0001-7459-1315
  • Picó Sirvent, María Belén|||0000-0001-7761-990X
  • Pérez De Castro, Ana María|||0000-0002-4949-3323
[EN] Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV) is a begomovirus causing significant melon (Cucumis melo) crop losses globally. This study aims to map the ToLCNDV resistance in the PI 414723 melon accession, previously identified and characterized through phenotypic studies, thereby exploring shared genomic regions with the established resistant source WM-7. In the present study, WM-7 and PI 414723 were crossed with the susceptible accessions 'Rochet' and 'Blanco' respectively, to generate F-1 hybrids. These hybrids were self-pollinated to generate the populations for mapping the ToLCNDV resistance region and designing markers for marker-assisted selection. Disease evaluation included visual symptom scoring, viral-load quantification and tissue printing. Genotyping-by-sequencing and SNP markers were used for quantitative trait loci (QTL) mapping. For genetic analysis, qPCR and bulked segregant RNA-seq (BSR-seq) were performed. Gene expression was assessed using RNA-seq, and qRT-PCR was used for confirmation. The research narrows the candidate region for resistance in WM-7 and identifies overlapping QTLs on chromosome 11 in PI 414723, found in the region of the DNA primase large subunit. BSR-seq and expression analyses highlight potential regulatory roles of chromosome 2 in conferring resistance. Differential expression was confirmed for six genes in the candidate region on chromosome 2. This study confirms the existence of common resistance genes in PI 414723 and WM-7., This work was supported by the grant PID2021-125787OR-C33, funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033; the 'FEDER UE' PROMETEO/2021/072 project for excellence groups Conselleria d'Educacio, Cultura, Universitats i Ocupacio (Generalitat Valenciana, Spain); and project RTC-2017-6023-2, funded MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and by FEDER 'A way of making Europe'. C.S. was the recipient of a 'Margarita Salas' grant (MS/60) from the Requalification Program for Excellence of the Universitat Politecnica de Valencia, Spanish Ministry of Universities and European Union-Next Generation EU. C.P.M. is a recipient of the predoctoral fellowship "Programa de Ayudas de Investigacion y Desarrollo (PAID-01-19)" from Universitat Politecnica de Valencia. Funding for open access charge: Universitat Politecnica de Valencia (PAID-12-23).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Introgression of virus and fungal resistance into traditional genetic backgrounds of melon and Cucurbita spp.

  • Pérez Moro, Clara
[ES] La familia de las cucurbitáceas representa uno de los grupos hortícolas más extensos y ampliamente cultivados. En ella se incluyen especies de gran relevancia económica a nivel mundial, como el melón y el calabacín, entre otras. Sin embargo, su producción se ve gravemente amenazada por numerosos estreses bióticos, entre ellos virus como el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Este virus ha emergido en los últimos años como uno de los principales problemas fitosanitarios que afectan a las cucurbitáceas en regiones mediterráneas y asiáticas. Este begomovirus, transmitido principalmente por la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa amarilleo, mosaico y acucharado en las hojas y en algunas especies puede producir deformaciones en los frutos y detención en el crecimiento de la planta, reduciendo drásticamente el rendimiento y la calidad de los cultivos. En la presente tesis se ha abordado la mejora genética de distintas especies de cucurbitáceas para conferirles resistencia a ToLCNDV y a otros patógenos relevantes, sin comprometer las características organolépticas propias de las variedades tradicionales. Para ello, en primer lugar, se ha profundizado en el conocimiento del control genético de las resistencias y se han desarrollado marcadores moleculares asociados a las mismas. En concreto, en el caso de melón se ha trabajado con la resistencia derivada de las entradas de origen indio WM-7 (grupo kachri) y PI 414723 (grupo momordica). La resistencia de la entrada WM-7 había sido caracterizada en trabajos previos del grupo de investigación. El análisis de poblaciones segregantes en el marco de la tesis ha permitido estrechar la región candidata del cromosoma 11 asociada a la resistencia derivada de esta entrada. En el caso de la entrada PI 414723 se ha comprobado que la región asociada a la resistencia es solapante con la identificada en la entrada WM-7. En ambos casos, la región contiene el gen que codifica la subunidad grande de la DNA primasa, gen propuesto en estudios previos como principal candidato para la resistencia a ToLCNDV. Además, mediante análisis BSR-seq combinado con análisis de expresión diferencial, se han identificado otros genes del cromosoma 2 potencialmente implicados en la resistencia derivada de PI 414723. Los marcadores moleculares desarrollados a partir de la información de estos trabajos han permitido acelerar los programas de mejora de introgresión de resistencia a ToLCNDV en variedades tradicionales de melón. Paralelamente, se han empleado marcadores moleculares previamente descritos para introgresar resistencia frente a otros virus como WMV, ZYMV, CMV, y frente a hongos como el oídio, con el fin de generar nuevas líneas multirresistentes de melón adaptadas a la agricultura sostenible. En el caso del programa de mejora de calabacín, se ha estudiado la resistencia derivada de dos entradas de Cucurbita moschata, la entrada india PI 381814 y la variedad tradicional española AN-CU-45. Se ha confirmado que la resistencia derivada de ambas fuentes tiene un control genético común, estando implicado el gen de Cucurbita moschata ortólogo del gen de melón que codifica la subunidad grande de la ADN primasa. Los marcadores moleculares descritos asociados a la resistencia serán de utilidad en el desarrollo de programas de mejora. Además, la entrada AN-CU-45 tiene especial interés por su adaptación al clima mediterráneo y su compatibilidad con C. pepo. Estos estudios se han completado con la identificación de marcadores moleculares asociados a otras características de interés en calabacín. Por una parte, se ha comparado la distribución de variantes genómicas en tres accesiones de calabacín con diferente respuesta frente a ZYMV y oídio. Además, se ha realizado una búsqueda de variantes en genes candidatos asociados a caracteres de calidad, con especial atención a la identificación de genes candidatos relacionados con la arquitectura de la planta, forma del fruto, forma de la hoja y color de la piel del fruto., [CA] La família de les cucurbitàcies representa un dels grups hortícoles més extensos i àmpliament cultivats. Inclou espècies de gran rellevància econòmica a escala mundial, com ara el meló i el carabassí, entre altres. Tanmateix, la seua producció es veu greument amenaçada per nombrosos estressos biòtics, entre els quals destaquen els virus com el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Aquest virus ha emergit en els últims anys com un dels principals problemes fitosanitaris que afecten les cucurbitàcies en regions mediterrànies i asiàtiques. Aquest begomovirus, transmés principalment per la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa engroguiment, mosaic i arrissament en les fulles, i en algunes espècies pot produir deformacions en els fruits i atur en el creixement de la planta, la qual cosa redueix dràsticament el rendiment i la qualitat dels cultius. En la present tesi s'ha abordat la millora genètica de diferents espècies de cucurbitàcies per conferir-los resistència a ToLCNDV i a altres patògens rellevants, sense comprometre les característiques organolèptiques pròpies de les varietats tradicionals. Per a això, en primer lloc, s'ha aprofundit en el coneixement del control genètic de les resistències i s'han desenvolupat marcadors moleculars associats a aquestes. En concret, en el cas del meló s'ha treballat amb la resistència derivada de les entrades d'origen indi WM-7 (grup kachri) i PI 414723 (grup momordica). La resistència de l'entrada WM-7 havia sigut caracteritzada en treballs previs del grup d'investigació. L'anàlisi de poblacions segregants en el marc de la tesi ha permés acotar la regió candidata del cromosoma 11 associada a la resistència derivada d'aquesta entrada. En el cas de l'entrada PI 414723 s'ha comprovat que la regió associada a la resistència és solapant amb la identificada en l'entrada WM-7. En ambdós casos, la regió conté el gen que codifica la subunitat gran de la DNA primasa, gen proposat en estudis previs com a principal candidat per a la resistència a ToLCNDV. A més, mitjançant l'anàlisi BSR-seq combinat amb l'anàlisi d'expressió diferencial, s'han identificat altres gens del cromosoma 2 potencialment implicats en la resistència derivada de PI 414723. Els marcadors moleculars desenvolupats a partir de la informació d'aquests treballs han permés accelerar els programes de millora per a la introgressió de la resistència a ToLCNDV en varietats tradicionals de meló. Paral·lelament, s'han emprat marcadors moleculars prèviament descrits per a introgressar resistència davant altres virus com WMV, ZYMV, CMV, i davant fongs com l'oïdi, amb la finalitat de generar noves línies multiresistents de meló adaptades a l'agricultura sostenible. En el cas del programa de millora del carabassí, s'ha estudiat la resistència derivada de dues entrades de Cucurbita moschata: l'entrada índia PI 381814 i la varietat tradicional espanyola AN-CU-45. S'ha confirmat que la resistència derivada d'ambdues fonts té un control genètic comú, i hi està implicat el gen de Cucurbita moschata ortòleg del gen de meló que codifica la subunitat gran de la DNA primasa. Els marcadors moleculars descrits associats a la resistència seran útils en el desenvolupament de programes de millora. A més, l'entrada AN-CU-45 és d'especial interés per la seua adaptació al clima mediterrani i la seua compatibilitat amb C. pepo. Aquests estudis s'han completat amb la identificació de marcadors moleculars associats a altres característiques d'interés en carabassí. D'una banda, s'ha comparat la distribució de variants genòmiques en tres accessions de carabassí amb diferent resposta davant ZYMV i oïdi. A més, s'ha realitzat una cerca de variants en gens candidats associats a caràcters de qualitat, amb especial atenció a la identificació de gens candidats relacionats amb l'arquitectura de la planta, la forma del fruit, la forma de la fulla i el color de l'epidermis del fruit., [EN] The Cucurbitaceae family is one of the largest and most widely cultivated groups of horticultural crops. It includes species of major global economic importance, such as melon (Cucumis melo) and zucchini (Cucurbita pepo), among others. However, their cultivation is seriously threatened by numerous biotic stresses, including viruses such as Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). This virus has emerged in recent years as one of the main phytosanitary threats to cucurbits in the Mediterranean and Asian regions. ToLCNDV, a begomovirus mainly transmitted by the whitefly (Bemisia tabaci), causes leaf yellowing, mosaic, and curling symptoms. In some species, it also leads to fruit malformations and stunted plant growth, drastically reducing crop yield and quality. This thesis focuses on breeding different cucurbit species to carry resistance to ToLCNDV and other important pathogens, without compromising the organoleptic qualities of traditional varieties. To this purpose, the first step was to get a deeper knowledge of the genetic control of resistance traits and developing molecular markers linked to them. Specifically, in the case of melon, research focused on resistance derived from two Indian accessions: WM-7 (kachri group) and PI 414723 (momordica group). Resistance from WM-7 had already been characterized in previous studies by the research group. The analysis of segregating populations in this thesis allowed for the narrowing down of the candidate region on chromosome 11 associated with resistance from this accession. For PI 414723, the resistance-associated region was confirmed to overlap with that identified in WM-7. In both cases, the region contains the gene encoding a DNA primase large subunit, which has been proposed in previous studies as the main candidate for ToLCNDV resistance. Moreover, through BSR-seq combined with differential expression analysis, additional genes on chromosome 2 were identified as potentially involved in the resistance derived from PI 414723. The molecular markers developed from these studies have allowed the acceleration of breeding programs aimed at introgressing ToLCNDV resistance into melon landraces. In parallel, previously described molecular markers were employed to introgress resistance to other viruses such as Watermelon mosaic virus (WMV), Zucchini yellow mosaic virus (ZYMV), and Cucumber mosaic virus (CMV), as well as to the fungal pathogen Podosphaera xanthii (powdery mildew). The ultimate goal is to develop new multi-resistant melon lines adapted to sustainable agriculture. For the zucchini breeding program, resistance derived from two Cucurbita moschata accessions, the Indian PI 381814 and the traditional Spanish variety AN-CU-45, was investigated. It was confirmed that resistance from both sources is controlled by the same genetic mechanism, involving the C. moschata ortholog of the melon gene encoding the DNA primase large subunit. The associated molecular markers will be valuable tools for future breeding efforts. Notably, AN-CU-45 is of particular interest due to its adaptation to the Mediterranean climate and crossability with C. pepo. These studies were further complemented by the identification of molecular markers associated with other traits of interest in zucchini. On the one hand, the distribution of genomic variants was compared among three zucchini accessions with different responses to ZYMV and powdery mildew. In addition, candidate gene variants were explored for quality-related traits, focusing on genes linked to plant architecture, fruit shape, leaf morphology, and rind color. These markers represent a valuable resource for preserving key quality traits throughout the breeding process., Clara Pérez Moro is a recipient of the predoctoral fellowship “Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-19)” from Universitat Politècnica de València and the mobility grant “Programa para la Formación de Personal investigador (FPI) de la Universitat Politècnica de València (UPV)”. This work was supported by the grant PID2021-125787OR-C33, funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033; the ‘FEDER UE’ PROMETEO/2021/072 project for excellence groups Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació (Generalitat Valenciana, Spain); grant /10.13039/501100011033 and PID2020-116055RB-C21 project funded RTC-2017-6023-2, MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and by FEDER ‘A way of making Europe’.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Advancing the application of viral vectors for CRISPR/Cas genome editing and virus-induced gene silencing in plants

  • García-Pérez, Arcadio|||0009-0001-6425-2317
[ES] El considerable aumento de la población mundial, unido a los efectos causados por el cambio climático, ponen de manifiesto la urgente necesidad de incrementar la producción y la productividad agrícola. Para ello, el ser humano tiene a su alcance una amplia gama de herramientas biotecnológicas, que permiten modificar los cultivos casi a nuestro antojo. Dentro de esta gama de herramientas, desataca la tecnología CRISPR/Cas, un sistema derivado de un mecanismo de defensa natural presente en bacterias y arqueas que ha sido adaptado para la edición genómica de diferentes organismos, entre los que se encuentran las plantas. Esta herramienta, puede combinarse con el uso de vectores virales para expresar en planta, los componentes necesarios para la edición. El objetivo general de esta tesis doctoral ha sido profundizar en el uso de vectores virales y su aplicación en el campo de la edición genómica vegetal (mediante el sistema CRISPR/Cas), así como en el campo del silenciamiento génico ("virus-induced gene silencing", VIGS), herramienta ampliamente utilizada en estudios de genómica funcional. Para lograr este objetivo, primeramente, se desarrolló un vector derivado del virus X de la patata (PVX), para expresar guías de RNA (gRNA) en plantas de tomate del cultivar Micro-Tom que expresaban de manera constitutiva la nucleasa SpCas9. Con este sistema, se consiguió obtener porcentajes de edición de hasta un 46% en tejido sistémico. Se regeneraron mutantes sólidos a partir de tejido infectado, y una vez analizada la progenie de estas plantas, se confirmó que las mutaciones generadas podían heredarse. Estos resultados se pudieron transferir a cultivares tradicionales de tomate. Para ampliar la gama de vectores virales utilizados para expresar los componentes de edición en planta, se desarrolló un vector derivado del virus del grabado del tabaco (TEV) para expresar gRNAs en plantas de Nicotiana benthamiana que expresaban de manera constitutiva la nucleasa LbCas12a. En este caso, se consiguieron plantas editadas en la siguiente generación sin necesidad de recurrir al cultivo de tejidos. La validez de este vector viral para expresar gRNAs e inducir mutaciones somáticas, también fue contrastada en cultivos de interés agronómico como el tomate y el tabaco. De esta manera, se consiguieron expresar por primera vez en planta los gRNAs mediante un vector derivado de un potyvirus. La tecnología VIGE se ha ampliado recientemente a una gran cantidad de cultivos de interés agronómico, aunque aún no ha podido ser empleada en un cultivo tan relevante como el melón. Por ello, en este trabajo desarrollamos una plataforma que combina la transformación estable mediada por Agrobacterium tumefaciens, con la expresión de gRNAs por medio de vectores virales, en diferentes variedades de melón. Pese a no conseguir ningún evento de edición, se han hecho ciertos avances en esta plataforma, y se han conseguido obtener plantas transgénicas con una eficiencia de transformación relativamente alta (0.95%). Con el propósito de seguir explotando y mejorando la conocida metodología de VIGS, se desarrolló una estrategia de silenciamiento utilizando un vector derivado del virus del cascabel del tabaco (TRV). Se minimizó el tamaño del inserto homólogo al gen a silenciar, simplificando de esta manera el proceso de clonación y obtención del vector viral. Se demostró que es posible producir silenciamiento génico que da lugar a alteraciones fenotípicas en plantas de N. benthamiana utilizando insertos de tan solo 24 nt. Además se verificó que el sistema desarrollado es transferible a especies de interés agronómico como el tomate y la berenjena escarlata (Solanum aethiopicum). En conjunto, los avances realizados en esta tesis doctoral expanden la aplicación de los vectores virales en técnicas de edición genética (VIGE) y de silenciamiento génico (VIGS), para contribuir en estudios de genética funcional no solo en plantas modelo, sino también en plantas de interés agronómico., [CA] El considerable augment de la població mundial, unit als efectes causats pel canvi climàtic, posen de manifest la urgent necessitat d'incrementar la producció i la productivitat agrícola. Per això, l'ésser humà té al seu abast una àmplia gamma de ferramentes biotecnològiques, que ens permeten modificar els cultius quasi al nostre antull. Dins d'esta gamma de ferramentes, desataca la tecnologia CRISPR/Cas, un sistema derivat d'un mecanisme de defensa natural present en bacteris i arqueges que ha sigut adaptat per a l'edició genòmica de diferents organismes, entre els quals es troben les plantes. Esta valuosa ferramenta, pot combinar-se amb l'ús de vectors virals per a expressar en planta, els components necessaris per a l'edició. L'objectiu general d'esta tesi doctoral ha sigut aprofundir en l'ús de vectors virals i la seua aplicació en el camp de l'edició genòmica vegetal (mitjançant el sistema CRISPR/Cas), així com en el camp del silenciament gènic ("virus-induced gene silencing", VIGS), ferramenta àmpliament utilitzada en estudis de genòmica funcional. Per a aconseguir este objectiu, primerament, es va desenrotllar un vector derivat del virus X de la creïlla (PVX), per a expressar guies d'RNA (gRNA) en plantes de tomaca del cultivar Micro-Tom que expressaven de manera constitutiva la nucleasa SpCas9. Amb este sistema, es va aconseguir obtindre percentatges d'edició de fins a un 46% en teixit sistèmic. Es van regenerar mutants sòlids a partir de teixit infectat, i una vegada analitzada la progènie d'estes plantes, es va confirmar la heredabilidad de les mutacions generades. Estos resultats es van poder transferir a cultivars tradicionals de tomaca. Amb l'objectiu d'ampliar la gamma de vectors utilitzats per a expressar els components d'edició en planta, es va desenrotllar un vector derivat del virus del gravat del tabac (TEV) per a expressar gRNAs en plantes de Nicotiana benthamiana que expressaven de manera consitutiva la nucleasa LbCas12a. En este cas, es van aconseguir plantes editades en la següent generació després d'autofecundar les plantes inoculades, sense necessitat de recórrer al cultiu de teixits. La validesa d'este vector viral per a expressar gRNAs i induir mutacions somàtiques, també va ser contrastada en cultius d'interés agronòmic com la tomaca i el tabac. D'esta manera, es van aconseguir expressar per primera vegada en planta els gRNAs mitjançant un vector derivat d'un potyvirus. La tecnologia VIGE s'ha ampliat a una gran quantitat de cultius d'interés agronòmic, malgrat que encara no ha pogut ser emprada en un cultiu com el meló. Per això, en este treball hem desenrotllat una plataforma que combinara la transformació estable mediada per Agrobacterium tumefaciens, amb l'expressió de gRNAs per mitjà de vectors virals, en diferents varietats de meló. Malgrat no aconseguir cap esdeveniment d'edició, s'han fet uns certs avanços en esta plataforma, i s'han aconseguit obtindre plantes transgèniques amb una eficiència de transformació relativament alta (0.95%). Amb el propòsit de continuar explotant la coneguda metodologia de VIGS, es va desenrotllar una estratègia de silenciament utilitzant un vector derivat del virus del cascavell del tabac (TRV). Es va aconseguir minimitzar la grandària de la inserció homòloga al gen a silenciar, simplificant d'esta manera el procés de clonació i obtenció del vector viral. Es va demostrar que és possible produir silenciament gènic que dona lloc a alteracions fenotípiques en plantes de N. benthamiana utilitzant insercions de tan sols 24nt. A més es va verificar que el sistema desenrotllat és transferible a espècies d'interés agronòmic com la tomaca i l'albergínia escarlata (Solanum aethiopicum). En conjunt, els avanços realitzats en esta Tesi doctoral amplien l'aplicació dels vectors virals en tècniques d'edició genètica (VIGE) i de silenciament gènic (VIGS), per a contribuir en estudis de genètica funcional no sols en plantes model, sinó també en plantes d'interés agronòmic., [EN] The considerable increase in the world population, coupled with the effects of climate change, highlights the urgent need to increase agricultural production and productivity worldwide. To this end, humans have at their disposal a wide range of biotechnological tools that allow them to modify crops almost at will. Among these tools, CRISPR/Cas technology stands out. This system is derived from a natural defence mechanism present in bacteria and archaea that has been adapted for genome editing in different organisms, including plants. This valuable tool can be combined with the use of viral vectors to express the necessary components for gene editing in plants. The overall objective of this doctoral thesis has been to delve deeper into the use of viral vectors and their application in the field of plant genome editing (using the CRISPR/Cas system), as well as in virus-induced gene silencing (VIGS), a tool widely used in studies of functional genomics. To achieve this goal, a vector derived from potato virus X (PVX) was first developed to express guide RNAs (gRNAs) in Micro-Tom tomato plants that constitutively expressed the SpCas9 nuclease. Using this system, editing efficiencies of up to 46% were achieved in systemic tissue. Solid mutants were regenerated from infected tissue, and once the progeny of these plants had been analysed, the heritability of the mutations generated was confirmed. These results were also transferred to traditional tomato cultivars. With the aim of expanding the range of viral vectors used to express editing components in plants, a vector derived from tobacco etch virus (TEV) was developed to express gRNAs in Nicotiana benthamiana plants that constitutively expressed the LbCas12a nuclease. In this case, edited plants were obtained in the next generation after self-pollinating the inoculated plants, without the need of tissue culture regeneration. The validity of this viral vector for expressing gRNAs and inducing somatic mutations was also verified in crops of agronomical interest, such as tomato and tobacco. In this way, gRNAs were successfully expressed in plants for the first time using a potyviral vector. VIGE technology has recently been extended to a large number of crops of agronomical interest, although it has not yet been possible to use it in a crop of economic importance, such as melon. Therefore, in this Thesis, we developed a platform that combines stable transformation mediated by Agrobacterium tumefaciens with the expression of gRNAs using viral vectors in different melon varieties. Although no editing events were achieved, certain advances have been made in this platform, and transgenic plants with a relatively high transformation efficiency (0.95%) have been obtained. With the aim of continuing to exploit and improve the well-known VIGS methodology, a silencing strategy was developed using a vector derived from tobacco rattle virus (TRV). The size of the insert homologous to the gene to be silenced was minimised, thereby simplifying the process of cloning and obtaining the viral vector. It was demonstrated that it is possible to produce gene silencing that leads to phenotypic alterations in N. benthamiana plants using inserts of only 24 nt. In addition, it was verified that the system developed is transferable to species of agronomical interest such as tomato and scarlet eggplant (Solanum aethiopicum). Overall, the advances made in this doctoral thesis expand the application of viral vectors in VIGE and VIGS techniques, contributing to functional genomics studies not only in model plants, but also in plants of agronomical interest., This work was supported by the Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU, Spain) through the Agencia Estatal de Investigación (AEI) under grants PID2020-114691RB-I00, PID2023-146418OB-I00, RTC-2017-6023-2, CPP2021-008712 and RYC2023-045411-I, with co-funding from the European Regional Development Fund (ERDF, EU) and the European Union NextGenerationEU/Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), as applicable, and by the Generalitat Valenciana through the PROMETEO program (CIPROM/2022/21). Additional support was received from the European Commission through Horizon 2020 (HARNESSTOM, grant 101000716) and the Marie Skłodowska-Curie Actions (HORIZON-MSCA-2022-PF-01-101110621), as well as from CIAPOS/2021/316 (Generalitat Valenciana and European Social Fund). A.G. was supported by a predoctoral FPU contract (FPU20/05477) from MICIU, and F.P. by a Juan de la Cierva Incorporación contract (IJC2019-039970-I). Computational resources were provided by ELIXIR-IIB (Cineca, Italy), the Red Española de Supercomputación (BCV-2023-1-0021) and the Centro de Supercomputación de Galicia (CESGA, Spain). We thank Dr. Diego Orzáez for providing the N. benthamiana LbCas12a line, C. Gómez-Mena for helpful discussions, S. García-Martínez and J.J. Ruiz for materials, and C. Mallor Giménez for supplying S. aethiopicum seeds.