[ES] La familia de las cucurbitáceas representa uno de los grupos hortícolas más extensos y ampliamente cultivados. En ella se incluyen especies de gran relevancia económica a nivel mundial, como el melón y el calabacín, entre otras. Sin embargo, su producción se ve gravemente amenazada por numerosos estreses bióticos, entre ellos virus como el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Este virus ha emergido en los últimos años como uno de los principales problemas fitosanitarios que afectan a las cucurbitáceas en regiones mediterráneas y asiáticas. Este begomovirus, transmitido principalmente por la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa amarilleo, mosaico y acucharado en las hojas y en algunas especies puede producir deformaciones en los frutos y detención en el crecimiento de la planta, reduciendo drásticamente el rendimiento y la calidad de los cultivos. En la presente tesis se ha abordado la mejora genética de distintas especies de cucurbitáceas para conferirles resistencia a ToLCNDV y a otros patógenos relevantes, sin comprometer las características organolépticas propias de las variedades tradicionales. Para ello, en primer lugar, se ha profundizado en el conocimiento del control genético de las resistencias y se han desarrollado marcadores moleculares asociados a las mismas. En concreto, en el caso de melón se ha trabajado con la resistencia derivada de las entradas de origen indio WM-7 (grupo kachri) y PI 414723 (grupo momordica). La resistencia de la entrada WM-7 había sido caracterizada en trabajos previos del grupo de investigación. El análisis de poblaciones segregantes en el marco de la tesis ha permitido estrechar la región candidata del cromosoma 11 asociada a la resistencia derivada de esta entrada. En el caso de la entrada PI 414723 se ha comprobado que la región asociada a la resistencia es solapante con la identificada en la entrada WM-7. En ambos casos, la región contiene el gen que codifica la subunidad grande de la DNA primasa, gen propuesto en estudios previos como principal candidato para la resistencia a ToLCNDV. Además, mediante análisis BSR-seq combinado con análisis de expresión diferencial, se han identificado otros genes del cromosoma 2 potencialmente implicados en la resistencia derivada de PI 414723. Los marcadores moleculares desarrollados a partir de la información de estos trabajos han permitido acelerar los programas de mejora de introgresión de resistencia a ToLCNDV en variedades tradicionales de melón. Paralelamente, se han empleado marcadores moleculares previamente descritos para introgresar resistencia frente a otros virus como WMV, ZYMV, CMV, y frente a hongos como el oídio, con el fin de generar nuevas líneas multirresistentes de melón adaptadas a la agricultura sostenible. En el caso del programa de mejora de calabacín, se ha estudiado la resistencia derivada de dos entradas de Cucurbita moschata, la entrada india PI 381814 y la variedad tradicional española AN-CU-45. Se ha confirmado que la resistencia derivada de ambas fuentes tiene un control genético común, estando implicado el gen de Cucurbita moschata ortólogo del gen de melón que codifica la subunidad grande de la ADN primasa. Los marcadores moleculares descritos asociados a la resistencia serán de utilidad en el desarrollo de programas de mejora. Además, la entrada AN-CU-45 tiene especial interés por su adaptación al clima mediterráneo y su compatibilidad con C. pepo. Estos estudios se han completado con la identificación de marcadores moleculares asociados a otras características de interés en calabacín. Por una parte, se ha comparado la distribución de variantes genómicas en tres accesiones de calabacín con diferente respuesta frente a ZYMV y oídio. Además, se ha realizado una búsqueda de variantes en genes candidatos asociados a caracteres de calidad, con especial atención a la identificación de genes candidatos relacionados con la arquitectura de la planta, forma del fruto, forma de la hoja y color de la piel del fruto., [CA] La família de les cucurbitàcies representa un dels grups hortícoles més extensos i àmpliament cultivats. Inclou espècies de gran rellevància econòmica a escala mundial, com ara el meló i el carabassí, entre altres. Tanmateix, la seua producció es veu greument amenaçada per nombrosos estressos biòtics, entre els quals destaquen els virus com el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Aquest virus ha emergit en els últims anys com un dels principals problemes fitosanitaris que afecten les cucurbitàcies en regions mediterrànies i asiàtiques. Aquest begomovirus, transmés principalment per la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa engroguiment, mosaic i arrissament en les fulles, i en algunes espècies pot produir deformacions en els fruits i atur en el creixement de la planta, la qual cosa redueix dràsticament el rendiment i la qualitat dels cultius. En la present tesi s'ha abordat la millora genètica de diferents espècies de cucurbitàcies per conferir-los resistència a ToLCNDV i a altres patògens rellevants, sense comprometre les característiques organolèptiques pròpies de les varietats tradicionals. Per a això, en primer lloc, s'ha aprofundit en el coneixement del control genètic de les resistències i s'han desenvolupat marcadors moleculars associats a aquestes. En concret, en el cas del meló s'ha treballat amb la resistència derivada de les entrades d'origen indi WM-7 (grup kachri) i PI 414723 (grup momordica). La resistència de l'entrada WM-7 havia sigut caracteritzada en treballs previs del grup d'investigació. L'anàlisi de poblacions segregants en el marc de la tesi ha permés acotar la regió candidata del cromosoma 11 associada a la resistència derivada d'aquesta entrada. En el cas de l'entrada PI 414723 s'ha comprovat que la regió associada a la resistència és solapant amb la identificada en l'entrada WM-7. En ambdós casos, la regió conté el gen que codifica la subunitat gran de la DNA primasa, gen proposat en estudis previs com a principal candidat per a la resistència a ToLCNDV. A més, mitjançant l'anàlisi BSR-seq combinat amb l'anàlisi d'expressió diferencial, s'han identificat altres gens del cromosoma 2 potencialment implicats en la resistència derivada de PI 414723. Els marcadors moleculars desenvolupats a partir de la informació d'aquests treballs han permés accelerar els programes de millora per a la introgressió de la resistència a ToLCNDV en varietats tradicionals de meló. Paral·lelament, s'han emprat marcadors moleculars prèviament descrits per a introgressar resistència davant altres virus com WMV, ZYMV, CMV, i davant fongs com l'oïdi, amb la finalitat de generar noves línies multiresistents de meló adaptades a l'agricultura sostenible. En el cas del programa de millora del carabassí, s'ha estudiat la resistència derivada de dues entrades de Cucurbita moschata: l'entrada índia PI 381814 i la varietat tradicional espanyola AN-CU-45. S'ha confirmat que la resistència derivada d'ambdues fonts té un control genètic comú, i hi està implicat el gen de Cucurbita moschata ortòleg del gen de meló que codifica la subunitat gran de la DNA primasa. Els marcadors moleculars descrits associats a la resistència seran útils en el desenvolupament de programes de millora. A més, l'entrada AN-CU-45 és d'especial interés per la seua adaptació al clima mediterrani i la seua compatibilitat amb C. pepo. Aquests estudis s'han completat amb la identificació de marcadors moleculars associats a altres característiques d'interés en carabassí. D'una banda, s'ha comparat la distribució de variants genòmiques en tres accessions de carabassí amb diferent resposta davant ZYMV i oïdi. A més, s'ha realitzat una cerca de variants en gens candidats associats a caràcters de qualitat, amb especial atenció a la identificació de gens candidats relacionats amb l'arquitectura de la planta, la forma del fruit, la forma de la fulla i el color de l'epidermis del fruit., [EN] The Cucurbitaceae family is one of the largest and most widely cultivated groups of horticultural crops. It includes species of major global economic importance, such as melon (Cucumis melo) and zucchini (Cucurbita pepo), among others. However, their cultivation is seriously threatened by numerous biotic stresses, including viruses such as Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). This virus has emerged in recent years as one of the main phytosanitary threats to cucurbits in the Mediterranean and Asian regions. ToLCNDV, a begomovirus mainly transmitted by the whitefly (Bemisia tabaci), causes leaf yellowing, mosaic, and curling symptoms. In some species, it also leads to fruit malformations and stunted plant growth, drastically reducing crop yield and quality. This thesis focuses on breeding different cucurbit species to carry resistance to ToLCNDV and other important pathogens, without compromising the organoleptic qualities of traditional varieties. To this purpose, the first step was to get a deeper knowledge of the genetic control of resistance traits and developing molecular markers linked to them. Specifically, in the case of melon, research focused on resistance derived from two Indian accessions: WM-7 (kachri group) and PI 414723 (momordica group). Resistance from WM-7 had already been characterized in previous studies by the research group. The analysis of segregating populations in this thesis allowed for the narrowing down of the candidate region on chromosome 11 associated with resistance from this accession. For PI 414723, the resistance-associated region was confirmed to overlap with that identified in WM-7. In both cases, the region contains the gene encoding a DNA primase large subunit, which has been proposed in previous studies as the main candidate for ToLCNDV resistance. Moreover, through BSR-seq combined with differential expression analysis, additional genes on chromosome 2 were identified as potentially involved in the resistance derived from PI 414723. The molecular markers developed from these studies have allowed the acceleration of breeding programs aimed at introgressing ToLCNDV resistance into melon landraces. In parallel, previously described molecular markers were employed to introgress resistance to other viruses such as Watermelon mosaic virus (WMV), Zucchini yellow mosaic virus (ZYMV), and Cucumber mosaic virus (CMV), as well as to the fungal pathogen Podosphaera xanthii (powdery mildew). The ultimate goal is to develop new multi-resistant melon lines adapted to sustainable agriculture. For the zucchini breeding program, resistance derived from two Cucurbita moschata accessions, the Indian PI 381814 and the traditional Spanish variety AN-CU-45, was investigated. It was confirmed that resistance from both sources is controlled by the same genetic mechanism, involving the C. moschata ortholog of the melon gene encoding the DNA primase large subunit. The associated molecular markers will be valuable tools for future breeding efforts. Notably, AN-CU-45 is of particular interest due to its adaptation to the Mediterranean climate and crossability with C. pepo. These studies were further complemented by the identification of molecular markers associated with other traits of interest in zucchini. On the one hand, the distribution of genomic variants was compared among three zucchini accessions with different responses to ZYMV and powdery mildew. In addition, candidate gene variants were explored for quality-related traits, focusing on genes linked to plant architecture, fruit shape, leaf morphology, and rind color. These markers represent a valuable resource for preserving key quality traits throughout the breeding process., Clara Pérez Moro is a recipient of the predoctoral fellowship “Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-19)” from Universitat Politècnica de València and the mobility grant “Programa para la Formación de Personal investigador (FPI) de la Universitat Politècnica de València (UPV)”. This work was supported by the grant PID2021-125787OR-C33, funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033; the ‘FEDER UE’ PROMETEO/2021/072 project for excellence groups Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació (Generalitat Valenciana, Spain); grant /10.13039/501100011033 and PID2020-116055RB-C21 project funded RTC-2017-6023-2, MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and by FEDER ‘A way of making Europe’.