Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 8
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Study Of Spray-Air Interaction In A Gasoline Fuel Injection System Under Various Flash Boiling Conditions

  • Mendoza Álvarez, Víctor Daniel
[ES] La inyección de combustible en sistemas de combustión, particularmente de gasolina, sigue desempeñando un papel importante en la industria automotriz y en la investigación actual dado su potencial para lograr una alta eficiencia con bajas emisiones. En este contexto, el presente estudio tiene como objetivo profundizar en la comprensión de los fenómenos clave que afectan la inyección y la atomización del chorro. Esta investigación analiza dos inyectores GDI, ambos capaces de operar a altas presiones de inyección. Uno sirve como referencia principal para la caracterización, mientras que el segundo se utiliza con fines comparativos y para la validación de las tendencias observadas. Se emplean dos combustibles para simular diferentes propiedades de volatilidad de los compuestos de la gasolina y reproducir condiciones de flashing más extremas, así como Etanol, un alcohol representativo usualmente considerado en estrategias de bajas emisiones de carbono. Se llevó a cabo una metodología exhaustiva para medidas de chorro GDI mediante PDPA usando un equipo nuevo en el centro de investigación que albergó este proyecto, el Clean Mobility and Thermofluids (CMT). Además, se mejoró el control de la temperatura en la maqueta mediante la instalación de un nuevo módulo de resistencias y aislamiento para un calentamiento más rápido y homogéneo del gas ambiente. También se probaron dos ventanas giradas para optimizar la alineación del PDPA. Para el flujo interno, se realiza una caracterización que incluye la tasa de momento (ROM) y la tasa de inyección (ROI) de ambas toberas. La geometría de éstas se midió utilizando varias técnicas, incluidas técnicas ópticas avanzadas de rayos X en el Argonne National Laboratory (ANL). La visualización lateral con dispersión MIE ayudó a tener una idea clara de los fenómenos que tienen lugar durante las inyecciones mientras se realizaban mediciones de tamaño y velocidad de gotas. En este sentido, algunas de las condiciones de flashing más extremas produjeron el fenómeno de colapso del chorro debido la interacción de las plumas. Se observaron diferentes estructuras de colapso, una para colapso transicional y otras para colapsos completos. Los datos de velocidad y tamaño de las gotas en varias posiciones axiales y radiales confirmaron las tendencias esperadas de atomización, particularmente la influencia positiva de la alta presión de inyección, la temperatura ambiente y el flash boiling. Se observó una clara relación inversa entre RP y el tamaño de las gotas en la mayoría de las condiciones de inyección, es decir, los valores más altos de RP generalmente correspondían a Sauter Mean Diameter (SMD) más bajos. Sin embargo, las desviaciones de esta tendencia atribuidas al inicio del colapso del chorro introdujeron gotas más grandes en la distribución. Siguiendo esta línea, un mapeo de los regímenes de colapso, que van desde leves hasta extremos, permitió determinar que los tamaños de gota dentro de la región de colapso eran consistentemente mayores que los del chorro principal y a menudo anulaban los efectos positivos sobre la atomización de la alta presión de inyección o la ebullición instantánea. La metodología experimental demostró ser efectiva para medidas con PDPA en la región central del inyector, incluso en escenarios de colapso extremos. Así pues, se identificó una banda de colapso cerca del centro del inyector. Esta región es rodeada por áreas con velocidades negativas o fenómenos de flujo inverso, revelando que la posición del colapso está fuertemente influenciada por los chorros más energéticos. En general, se espera que estos resultados cualitativos y cuantitativos contribuyan a la investigación chorros GDI con combustibles volátiles, brindando una aplicación novedosa de herramientas de medición establecidas, y que ofrezcan una comprensión más amplia de estos chorros, además de apoyar futuras investigaciones sobre el diseño de inyectores, estrategias de inyección y optimización de la combustión., [CA] La injecció de combustible en sistemes de combustió, particularment de gasolina, continua exercint un paper important en la indústria automotriu i en la investigació actual donat el seu potencial per a aconseguir una alta eficiència amb baixes emissions. En este context, el present estudi té com a objectiu aprofundir en la comprensió dels fenòmens clau que afecten la injecció i l'atomització del doll. Esta investigació analitza dos injectors GDI, els dos capaços d'operar a altes pressions d'injecció. Un servix com a referència principal per a la caracterització, mentres que el segon s'utilitza amb finalitats comparatius i per a la validació de les tendències observades. S'empren dos combustibles per a simular diferents propietats de volatilitat dels compostos de la gasolina i reproduir condicions de flashing més extremes, així com Etanol, un alcohol representatiu usualment considerat en estratègies de baixes emissions de carboni. Es va dur a terme una metodologia exhaustiva per a mesures de doll GDI mitjançant PDPA usant un equip nou en el centre d'investigació que va albergar este projecte, el Clean Mobility and Thermofluids (CMT). A més, es va millorar el control de la temperatura en la maqueta mitjançant la instal·lació d'un nou mòdul de resistències i aïllament per a un calfament més ràpid i homogeni del gas ambient. També es van provar dos finestres girades per a optimitzar l'alineació del PDPA. Per al flux intern, es realitza una caracterització que inclou la taxa de moment (ROM) i la taxa d'injecció (ROI) de les dos toveres. La geometria d'estes es va mesurar utilitzant diverses tècniques, incloses tècniques òptiques avançades de rajos X en el Argonne National Laboratory (ANL). La visualització lateral amb dispersió MIE va ajudar a tindre una idea clara dels fenòmens que tenen lloc durant les injeccions mentres es realitzaven mesuraments de grandària i velocitat de gotes. En este sentit, algunes de les condicions de flashing més extremes van produir el fenomen de col·lapse del doll degut a la interacció de les plomes. Es van observar diferents estructures de col·lapse, una per a col·lapse transicional i altres per a col·lapses complets. Les dades de velocitat i grandària de les gotes en diverses posicions axials i radials van confirmar les tendències esperades d'atomització, particularment la influència positiva de l'alta pressió d'injecció, la temperatura ambient i el flash boiling. Es va observar una clara relació inversa entre RP i la grandària de les gotes en la majoria de les condicions d'injecció, és a dir, els valors més alts de RP generalment corresponien a Sauter Mean Diameter (SMD) més baixos. No obstant això, les desviacions d'esta tendència atribuïdes a l'inici del col·lapse del doll van introduir gotes més grans en la distribució. Seguint esta línia, un mapatge dels règims de col·lapse, que van des de lleus fins a extrems, va permetre determinar que les grandàries de gota dins de la regió de col·lapse eren consistentment majors que els del doll principal i sovint anul·laven els efectes positius sobre l'atomització de l'alta pressió d'injecció o l'ebullició instantània. La metodologia experimental va demostrar ser efectiva per a mesures amb PDPA a la regió central de l'injector, fins i tot en escenaris de col·lapse extrems. Així doncs, es va identificar una banda de col·lapse prop del centre de l'injector. Esta regió és envoltada per àrees amb velocitats negatives o fenòmens de flux invers, revelant que la posició del col·lapse està fortament influenciada pels dolls més energètics. En general, s'espera que estos resultats qualitatius i quantitatius contribuïsquen a la investigació de dolls GDI amb combustibles volàtils, brindant una aplicació nova de ferramentes de mesurament establides, i que oferisquen una comprensió més àmplia d'estos dolls, a més de secundar futures investigacions sobre el disseny d'injectors, estratègies d'injecció i optimització de la combustió., [EN] Fuel injection in combustion systems, particularly gasoline injections, continues to play a significant role in the automotive industry and ongoing research due to its potential for high efficiency while achieving low emission. In this context, the present study aims to deepen the understanding of the key phenomena affecting spray injection and atomization, focusing on both gasoline surrogates and Ethanol. This research analyzes two GDI injectors, both capable of operating at high injection pressures. One serves as the main reference for characterization, while the second is used for comparative purposes and validation of observed trends. Two surrogate fuels are employed to simulate different volatility properties of gasoline compounds and ultimately reproduce more extreme flashing conditions, as well as Ethanol, a representative alcohol increasingly considered in low-carbon fuel strategies. An exhaustive methodology was conducted for employing PDPA on GDI sprays using a new instrumentation at the research center that hosted this project, the Clean Mobility and Thermofluids (CMT). Furthermore, the ambient temperature control in the vessel was improved by installing a new resistor module and isolating parts for faster and homogeneous ambient gas heating. Two custom rotated windows were also tested to optimize PDPA alignment. For the internal flow, a characterization including the rate of momentum (ROM) and rate of injection (ROI) of both nozzles is performed. The nozzles geometry was measured using several techniques, including advanced X-ray optical techniques at the Argonne National Laboratory (ANL). Injector response was tested to typical boundary conditions such as injection and ambient pressure, fuel temperature, etc. Side-view visualization using MIE scattering technique aided in having a clear idea of the phenomena taking place at different injection conditions while performing droplet size and velocity measurements. In this sense, some of the most extreme flashing conditions produced the spray collapse phenomenon due to plumes interaction. Different collapse structures were observed, one for transitional and the other for fully collapsed sprays. Velocity and droplet size data at various axial and radial positions confirmed expected atomization trends, particularly the positive influence of high injection pressure, ambient temperature, and flash boiling. A clear inverse relationship between RP and droplet size across most injection conditions was seen, i.e. the higher RP values generally corresponded to lower Sauter Mean Diameters (SMD). However, deviations from this trend attributed to the onset of spray collapse, introduced larger droplets into the distribution. Following this thread, a complete mapping of collapse regimes, ranging from mild to extreme, allowed to determine that droplet sizes within the collapse region were consistently higher than those in the main spray and often override the positive effects on atomization of high injection pressure or flash boiling. The experimental methodology established here proved effective for measuring droplet velocities and sizes in the central region of the injector, even under extreme collapse scenarios. A collapse band was identified near the core of the injector under various flash boiling conditions. This region was surrounded by areas with negative velocities or reverse flow phenomena; revealing that the collapse position was strongly influenced by the most energetic jets. Overall, these qualitative and quantitative findings are expected to contribute to ongoing research on GDI sprays involving volatile fuels, with novel application of established measurement tools, and offera broader understanding of GDI spray behavior, and support future research on injector design, injection strategies, and combustion optimization., Esta tesis se llevó a cabo en el marco de la ayuda para la Formación de Personal Investigador (FPI) Subprograma 1 (PAID-01-19), financiada por la Universitat Politècnica de València.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Estudio del efecto de la introducción de membranas de ultrafiltración en la línea de aguas de un esquema de tratamiento de aguas residuales convencional sobre la digestión anaerobia del fango

  • Ivailova Petkova, Ivana
[ES] El incremento en la población mundial y el cambio en los hábitos de consumo ha generado un aumento en la generación de aguas residuales con contaminantes cada vez más complejos. En la actualidad, el esquema convencional de tratamiento de aguas residuales en EDAR se basa en el empleo de procesos biológicos aerobios que presentan un elevado consumo energético asociado a la aireación, así como una elevada producción de fangos. Por ese motivo la posibilidad de sustituir los procesos aerobios por procesos anaerobios, que permiten valorizar la materia orgánica contenida en el agua residual en forma de energía, es una alternativa cada vez más contemplada. Sin embargo, la aplicación de procesos anaerobios en la línea de aguas de una EDAR está sujeta a limitaciones asociadas a la baja velocidad de crecimiento de los microorganismos anaerobios y, por tanto, a la necesidad de operar a elevados tiempos de retención celular (TRC). Por ello se plantean otras alternativas que permitan incrementar la cantidad de materia orgánica valorizada mediante procesos anaerobios y, por tanto, mejorar el balance energético de la EDAR. Entre estas alternativas destaca la incorporación de un proceso de filtración por membranas en la línea de aguas. En esta tesis se evalúa el efecto de incorporar un proceso de filtración directa en la línea de aguas de una EDAR sobre el rendimiento del proceso de digestión anaerobia al incluir la corriente de rechazo generada. Se consideran dos ubicaciones diferentes para la filtración en la línea de aguas: tras el decantador primario o tras el pretratamiento. Se centra en el análisis de las características fisicoquímicas de la corriente rechazo generada, su comportamiento en un proceso de digestión anaerobia mesófila operado en régimen semicontinuo bajo distintas condiciones de operación (convencional y con membrana, AnMBR) y sus características de sedimentación. Se evalúan las variaciones que tienen lugar en la población de microorganismos presentes en el digestor anaerobio y se realiza un estudio económico en el que se evalúa el balance energético y los costes de inversión y operación (CAPEX y OPEX) asociados. El análisis fisicoquímico y la evaluación del rendimiento del proceso de digestión anaerobia mesófila ponen de manifiesto su elevado potencial de biometanización de la corriente de rechazo. Se obtienen incrementos mayores al 44 % en el caudal de metano diario producido respecto al esquema de una EDAR convencional independientemente de la ubicación del proceso de filtración. Cuando el proceso se sitúa tras el pretratamiento las características de sedimentación se asemejan a las del fango primario, favoreciendo su espesado por gravedad. La dosificación de coagulante comercial no supone mejoras significativas en las características de sedimentación. Las variaciones observadas en la población de microorganismos anaerobios evidencian que situar el proceso de filtración directa tras el pretratamiento favorece el desarrollo de microorganismos implicados en la hidrólisis y acidogénesis como bacterias de la familia Comamonadaceae y Rhodocyclaceae. La reducción del TRH promueve el crecimiento de archaeas hidrogenotróficas como Methanospirillum y Methanobrevibacter y valores elevados de TRC favorecen el crecimiento de microorganismos que degradan materia orgánica compleja, como Pedosphaeraceae. Se obtiene un incremento del 13,7 % en la energía recuperada al colocar el proceso de filtración directa tras el decantador y un incremento ligeramente mayor, 15,5 %, al colocarlo tras el pretratamiento. Los elevados costes de inversión no pueden ser compensados por el ahorro que se obtiene en los costes de operación. De todas formas, se reduce el consumo energético de la EDAR y, por tanto, las emisiones de CO2 a la atmósfera (hasta 220 tCO2eq·año-1). Por este motivo se debe seguir investigando en la reducción de los costes asociados a las membranas., Este trabajo de investigación se enmarca en el proyecto “Modelización y control para la implementación de la tecnología de membranas en las EDAR actuales para su transformación en Estaciones de Recuperación de Recursos” (CTM2017-86751-C2-2-R-AR), financiado por el Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (MINECO). Esta tesis también ha sido financiada a través de un contrato predoctoral concedido por la Universitat Politècnica de València (FPI) (PAID-01-19).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Introgression of virus and fungal resistance into traditional genetic backgrounds of melon and Cucurbita spp.

  • Pérez Moro, Clara
[ES] La familia de las cucurbitáceas representa uno de los grupos hortícolas más extensos y ampliamente cultivados. En ella se incluyen especies de gran relevancia económica a nivel mundial, como el melón y el calabacín, entre otras. Sin embargo, su producción se ve gravemente amenazada por numerosos estreses bióticos, entre ellos virus como el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Este virus ha emergido en los últimos años como uno de los principales problemas fitosanitarios que afectan a las cucurbitáceas en regiones mediterráneas y asiáticas. Este begomovirus, transmitido principalmente por la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa amarilleo, mosaico y acucharado en las hojas y en algunas especies puede producir deformaciones en los frutos y detención en el crecimiento de la planta, reduciendo drásticamente el rendimiento y la calidad de los cultivos. En la presente tesis se ha abordado la mejora genética de distintas especies de cucurbitáceas para conferirles resistencia a ToLCNDV y a otros patógenos relevantes, sin comprometer las características organolépticas propias de las variedades tradicionales. Para ello, en primer lugar, se ha profundizado en el conocimiento del control genético de las resistencias y se han desarrollado marcadores moleculares asociados a las mismas. En concreto, en el caso de melón se ha trabajado con la resistencia derivada de las entradas de origen indio WM-7 (grupo kachri) y PI 414723 (grupo momordica). La resistencia de la entrada WM-7 había sido caracterizada en trabajos previos del grupo de investigación. El análisis de poblaciones segregantes en el marco de la tesis ha permitido estrechar la región candidata del cromosoma 11 asociada a la resistencia derivada de esta entrada. En el caso de la entrada PI 414723 se ha comprobado que la región asociada a la resistencia es solapante con la identificada en la entrada WM-7. En ambos casos, la región contiene el gen que codifica la subunidad grande de la DNA primasa, gen propuesto en estudios previos como principal candidato para la resistencia a ToLCNDV. Además, mediante análisis BSR-seq combinado con análisis de expresión diferencial, se han identificado otros genes del cromosoma 2 potencialmente implicados en la resistencia derivada de PI 414723. Los marcadores moleculares desarrollados a partir de la información de estos trabajos han permitido acelerar los programas de mejora de introgresión de resistencia a ToLCNDV en variedades tradicionales de melón. Paralelamente, se han empleado marcadores moleculares previamente descritos para introgresar resistencia frente a otros virus como WMV, ZYMV, CMV, y frente a hongos como el oídio, con el fin de generar nuevas líneas multirresistentes de melón adaptadas a la agricultura sostenible. En el caso del programa de mejora de calabacín, se ha estudiado la resistencia derivada de dos entradas de Cucurbita moschata, la entrada india PI 381814 y la variedad tradicional española AN-CU-45. Se ha confirmado que la resistencia derivada de ambas fuentes tiene un control genético común, estando implicado el gen de Cucurbita moschata ortólogo del gen de melón que codifica la subunidad grande de la ADN primasa. Los marcadores moleculares descritos asociados a la resistencia serán de utilidad en el desarrollo de programas de mejora. Además, la entrada AN-CU-45 tiene especial interés por su adaptación al clima mediterráneo y su compatibilidad con C. pepo. Estos estudios se han completado con la identificación de marcadores moleculares asociados a otras características de interés en calabacín. Por una parte, se ha comparado la distribución de variantes genómicas en tres accesiones de calabacín con diferente respuesta frente a ZYMV y oídio. Además, se ha realizado una búsqueda de variantes en genes candidatos asociados a caracteres de calidad, con especial atención a la identificación de genes candidatos relacionados con la arquitectura de la planta, forma del fruto, forma de la hoja y color de la piel del fruto., [CA] La família de les cucurbitàcies representa un dels grups hortícoles més extensos i àmpliament cultivats. Inclou espècies de gran rellevància econòmica a escala mundial, com ara el meló i el carabassí, entre altres. Tanmateix, la seua producció es veu greument amenaçada per nombrosos estressos biòtics, entre els quals destaquen els virus com el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Aquest virus ha emergit en els últims anys com un dels principals problemes fitosanitaris que afecten les cucurbitàcies en regions mediterrànies i asiàtiques. Aquest begomovirus, transmés principalment per la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa engroguiment, mosaic i arrissament en les fulles, i en algunes espècies pot produir deformacions en els fruits i atur en el creixement de la planta, la qual cosa redueix dràsticament el rendiment i la qualitat dels cultius. En la present tesi s'ha abordat la millora genètica de diferents espècies de cucurbitàcies per conferir-los resistència a ToLCNDV i a altres patògens rellevants, sense comprometre les característiques organolèptiques pròpies de les varietats tradicionals. Per a això, en primer lloc, s'ha aprofundit en el coneixement del control genètic de les resistències i s'han desenvolupat marcadors moleculars associats a aquestes. En concret, en el cas del meló s'ha treballat amb la resistència derivada de les entrades d'origen indi WM-7 (grup kachri) i PI 414723 (grup momordica). La resistència de l'entrada WM-7 havia sigut caracteritzada en treballs previs del grup d'investigació. L'anàlisi de poblacions segregants en el marc de la tesi ha permés acotar la regió candidata del cromosoma 11 associada a la resistència derivada d'aquesta entrada. En el cas de l'entrada PI 414723 s'ha comprovat que la regió associada a la resistència és solapant amb la identificada en l'entrada WM-7. En ambdós casos, la regió conté el gen que codifica la subunitat gran de la DNA primasa, gen proposat en estudis previs com a principal candidat per a la resistència a ToLCNDV. A més, mitjançant l'anàlisi BSR-seq combinat amb l'anàlisi d'expressió diferencial, s'han identificat altres gens del cromosoma 2 potencialment implicats en la resistència derivada de PI 414723. Els marcadors moleculars desenvolupats a partir de la informació d'aquests treballs han permés accelerar els programes de millora per a la introgressió de la resistència a ToLCNDV en varietats tradicionals de meló. Paral·lelament, s'han emprat marcadors moleculars prèviament descrits per a introgressar resistència davant altres virus com WMV, ZYMV, CMV, i davant fongs com l'oïdi, amb la finalitat de generar noves línies multiresistents de meló adaptades a l'agricultura sostenible. En el cas del programa de millora del carabassí, s'ha estudiat la resistència derivada de dues entrades de Cucurbita moschata: l'entrada índia PI 381814 i la varietat tradicional espanyola AN-CU-45. S'ha confirmat que la resistència derivada d'ambdues fonts té un control genètic comú, i hi està implicat el gen de Cucurbita moschata ortòleg del gen de meló que codifica la subunitat gran de la DNA primasa. Els marcadors moleculars descrits associats a la resistència seran útils en el desenvolupament de programes de millora. A més, l'entrada AN-CU-45 és d'especial interés per la seua adaptació al clima mediterrani i la seua compatibilitat amb C. pepo. Aquests estudis s'han completat amb la identificació de marcadors moleculars associats a altres característiques d'interés en carabassí. D'una banda, s'ha comparat la distribució de variants genòmiques en tres accessions de carabassí amb diferent resposta davant ZYMV i oïdi. A més, s'ha realitzat una cerca de variants en gens candidats associats a caràcters de qualitat, amb especial atenció a la identificació de gens candidats relacionats amb l'arquitectura de la planta, la forma del fruit, la forma de la fulla i el color de l'epidermis del fruit., [EN] The Cucurbitaceae family is one of the largest and most widely cultivated groups of horticultural crops. It includes species of major global economic importance, such as melon (Cucumis melo) and zucchini (Cucurbita pepo), among others. However, their cultivation is seriously threatened by numerous biotic stresses, including viruses such as Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). This virus has emerged in recent years as one of the main phytosanitary threats to cucurbits in the Mediterranean and Asian regions. ToLCNDV, a begomovirus mainly transmitted by the whitefly (Bemisia tabaci), causes leaf yellowing, mosaic, and curling symptoms. In some species, it also leads to fruit malformations and stunted plant growth, drastically reducing crop yield and quality. This thesis focuses on breeding different cucurbit species to carry resistance to ToLCNDV and other important pathogens, without compromising the organoleptic qualities of traditional varieties. To this purpose, the first step was to get a deeper knowledge of the genetic control of resistance traits and developing molecular markers linked to them. Specifically, in the case of melon, research focused on resistance derived from two Indian accessions: WM-7 (kachri group) and PI 414723 (momordica group). Resistance from WM-7 had already been characterized in previous studies by the research group. The analysis of segregating populations in this thesis allowed for the narrowing down of the candidate region on chromosome 11 associated with resistance from this accession. For PI 414723, the resistance-associated region was confirmed to overlap with that identified in WM-7. In both cases, the region contains the gene encoding a DNA primase large subunit, which has been proposed in previous studies as the main candidate for ToLCNDV resistance. Moreover, through BSR-seq combined with differential expression analysis, additional genes on chromosome 2 were identified as potentially involved in the resistance derived from PI 414723. The molecular markers developed from these studies have allowed the acceleration of breeding programs aimed at introgressing ToLCNDV resistance into melon landraces. In parallel, previously described molecular markers were employed to introgress resistance to other viruses such as Watermelon mosaic virus (WMV), Zucchini yellow mosaic virus (ZYMV), and Cucumber mosaic virus (CMV), as well as to the fungal pathogen Podosphaera xanthii (powdery mildew). The ultimate goal is to develop new multi-resistant melon lines adapted to sustainable agriculture. For the zucchini breeding program, resistance derived from two Cucurbita moschata accessions, the Indian PI 381814 and the traditional Spanish variety AN-CU-45, was investigated. It was confirmed that resistance from both sources is controlled by the same genetic mechanism, involving the C. moschata ortholog of the melon gene encoding the DNA primase large subunit. The associated molecular markers will be valuable tools for future breeding efforts. Notably, AN-CU-45 is of particular interest due to its adaptation to the Mediterranean climate and crossability with C. pepo. These studies were further complemented by the identification of molecular markers associated with other traits of interest in zucchini. On the one hand, the distribution of genomic variants was compared among three zucchini accessions with different responses to ZYMV and powdery mildew. In addition, candidate gene variants were explored for quality-related traits, focusing on genes linked to plant architecture, fruit shape, leaf morphology, and rind color. These markers represent a valuable resource for preserving key quality traits throughout the breeding process., Clara Pérez Moro is a recipient of the predoctoral fellowship “Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-19)” from Universitat Politècnica de València and the mobility grant “Programa para la Formación de Personal investigador (FPI) de la Universitat Politècnica de València (UPV)”. This work was supported by the grant PID2021-125787OR-C33, funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033; the ‘FEDER UE’ PROMETEO/2021/072 project for excellence groups Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació (Generalitat Valenciana, Spain); grant /10.13039/501100011033 and PID2020-116055RB-C21 project funded RTC-2017-6023-2, MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and by FEDER ‘A way of making Europe’.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Acoustic and Fluid-Dynamic Characterization of State-of-the-Art Exhaust After-Treatment Systems

  • Redondo-Navarro, Álvaro Rafael|||0000-0003-1668-1245
[ES] Las normativas sobre emisiones contaminantes y sonoras, cada vez más estrictas, han sido la principal motivación para la investigación, el desarrollo y la optimización de los motores de combustión y demás tecnologías relacionadas. Esta tendencia ha dado lugar a la introducción paulatina de sistemas de postratamiento para reducir las emisiones contaminantes provenientes de la automoción. Se emplearon diferentes enfoques experimentales y de modelado computacional para estudiar y caracterizar el comportamiento acústico y fluidodinámico de un conjunto diverso de sistemas de postratamiento, abarcando así una amplia gama de elementos y características representativos de las aplicaciones de postratamiento más avanzadas de uso comercial. La pérdida por transmisión y la caída de presión fueron seleccionadas como parámetros clave de estudio para cuantificar la atenuación acústica y la contrapresión generada por cada dispositivo. Para la caracterización experimental se utilizaron procedimientos de medición bien establecidos. Por su parte, para el modelado computacional se emplearon distintos enfoques de simulación, tales como el unidimensional, el CFD e incluso la co-simulación 1D-3D, siguiendo en la medida lo posible el concepto o principio "gemelos digitales", en programas comerciales con el objetivo de replicar los resultados experimentales, a fin de obtener información complementaria y ayudar a profundizar en la comprensión de los fenómenos internos, los efectos tridimensionales del flujo y los efectos acústicos. Previo a la caracterización minuciosa de los dispositivos, se verificó la validez y significancia de las medidas acústicas en condiciones frías como las que se iban a tomar, para representar los dispositivos respecto a sus condiciones reales de funcionamiento, es decir, expuestos a flujo caliente y pulsante como en el extremo caliente de las líneas de escape donde habitualmente se sitúan los sistemas de postratamiento. Una vez realizada esta validación. Comenzó se dio paso a la caracterización experimental, para cada sistema o dispositivo se registraron mediciones de caída de presión para un rango de caudales násicos, normalmente entre 0 y 800 kg/h. Del mismo modo, se efectuaron mediciones de pérdida de transmisión en condiciones de ausencia de flujo y con tres caudales masicos diferentes superpuestos, por lo general 100, 200 y 300 kg/h. La información producida, tras cierto post-procesamiento, análisis por descomposición y comparativo, sumado al uso del razonamiento inductivo fueron empleados para cuantificar y relacionar cada elemento con sus efectos. Adicionalmente otros temas fueron evaluados, como el cumplimiento de la propiedad aditiva en los resultados de caída de presión y pérdida por transmisión cuando varios dispositivos de postratamiento se disponen juntos formando un sistema, la importancia real de los dispositivos auxiliares que a menudo son pasados por alto , los cambios en los inicios de la vida útil de un dispositivo con filtro de partículas tipo GPF, las ventajas de realizar análisis por descomposición en los resultados de pérdida por transmisión, las capacidades de 1D y 3D CFD para producir información útil y los beneficios eventuales de la co-simulación 1D-3D. En conjunto, se elaboró una base de datos exhaustiva sobre la caída de presión y la pérdida de transmisión de los dispositivos y sistemas de postratamiento más avanzados. Las metodologías experimentales utilizadas, con su correspondiente posprocesado, demostraron ser adecuadas y producir información significativa. Especialmente tras la validación realizada con las mediciones acústicas en condiciones ambientales relativas a condiciones similares a las reales en el motor., [CA] Les normatives sobre emissions contaminants i sonores, cada vegada més estrictes, han sigut la principal motivació per a la investigació, el desenvolupament i l'optimització dels motors de combustió i altres tecnologies relacionades. Aquesta tendència ha donat lloc a la introducció gradual de sistemes de post-tractament per a reduir les emissions contaminants provinents de l'automoció. Es van emprar diferents enfocaments experimentals i de modelatge computacional per a estudiar i caracteritzar el comportament acústic i fluidodinàmic d'un conjunt variat de sistemes i dispositius de post-tractament, abastant així una àmplia gamma d'elements i característiques representatius de les aplicacions de post-tractament més avançades d'ús comercial. La pèrdua per transmissió i la caiguda de pressió van ser seleccionades com a paràmetres clau d'estudi per a quantificar l'atenuació acústica i la contrapressió generada per cada dispositiu. Per a la caracterització experimental es van utilitzar instal·lacions i procediments de mesura ben establits. Per part seua, per al modelatge computacional es van emprar diferents enfocaments de simulació, com ara l'unidimensional, el CFD (tridimensional) i fins i tot la co-simulació 1D-3D, seguint en la mesura del possible el concepte o principi ``bessons digitals'' (virtual twinning), en programes comercials amb l'objectiu de replicar els resultats experimentals, a fi d'obtindre informació complementària i ajudar a aprofundir en la comprensió dels fenòmens interns, els efectes tridimensionals del flux i els efectes acústics. Previ a la caracterització minuciosa dels dispositius, es va verificar la validesa i significança de les mesures acústiques en condicions fredes (ambient), com les que s'anaven a prendre, per a representar els dispositius respecte a les seues condicions reals de funcionament, és a dir, exposats a flux calent i periòdic com en l'extrem calent de les línies de escapament on habitualment se situen els sistemes de post-tractament. Una vegada realitzada aquesta validació, per a cada sistema o dispositiu es van registrar mesures de caiguda de pressió per a un rang de cabals màssics, normalment entre 0 i 800 kg/h. De la mateixa manera, es van efectuar mesures de pèrdua de transmissió en condicions d'absència de flux i amb tres cabals màssics diferents superposats, en general 100, 200 i 300 kg/h. La informació produïda, després d'un cert post-processament, anàlisi per descomposició i comparatiu, sumat a l'ús del raonament inductiu van ser emprats per a quantificar i relacionar cada element amb els seus efectes. Addicionalment altres temes van ser avaluats, com el compliment de la propietat additiva en els resultats de caiguda de pressió i pèrdua per transmissió quan diversos dispositius de post-tractament es disposen junts formant un sistema, la importància real dels dispositius auxiliars que sovint són passats per alt, els canvis en els inicis de la vida útil d'un dispositiu amb filtre de partícules tipus GPF, els avantatges de realitzar anàlisis per descomposició en els resultats de pèrdua per transmissió, les capacitats dels models 1D i 3D CFD per a produir informació útil, i els beneficis eventuals de la co-simulació 1D-3D. En conjunt, es va elaborar una base de dades exhaustiva sobre la caiguda de pressió i la pèrdua de transmissió dels dispositius i sistemes de post-tractament més avançats. Les metodologies experimentals utilitzades, amb el seu corresponent post-processament, van demostrar ser adequades i produir informació significativa. Especialment després de la validació realitzada amb les mesures acústiques en condicions ambientals relatives a condicions similars a les reals en el motor., [EN] Continuously tightening pollutant and noise emission regulations have been the key motivation for engine -and engine related technology- research, development and optimization. Such trend gave rise to the gradual introduction of after-treatment systems to reduce pollutant emissions in automotive applications. Experimental and modelling approaches were used to study and characterize the acoustic and fluid-dynamic behavior of a diverse set of state-of-the-art after-treatment systems and devices, covering a wide range of elements and characteristics representative of after-treatment applications of commercial use. Transmission loss and pressure drop were selected as the key parameters to account for the sound attenuation and back-pressure generated by each device. Well established measurement facilities and procedures were used for the experimental characterization. In parallel, 1D, 3D CFD and even coupled 1D-3D simulation approaches on the basis of the "virtual twinning" concept were implemented on commercial software, aiming to replicate the experimental results in order to provide additional information and help deepen the understanding of internal phenomena, three-dimensional flow and acoustic effects. Prior to the thorough characterization of the devices, the validity and significance of acoustic cold (ambient) condition measurements, as those to be taken, to represent the devices in their actual operating condition, i.e. hot and pulsating-flow as in the hot-end of exhaust lines were after-treatment systems are usually placed, was verified. Once such validation was done, for each system or device pressure drop measurements were performed for a range of mass flow rates, usually between 0 to 800 kg/h. Similarly, transmission loss measurements were performed at no-flow condition and with three different superimposed mean mas flow rates, commonly 100, 200 and 300 kg/h. The information produced, with some post-processing, decomposition and comparative analysis, and the use of inductive reasoning were used to account and relate each element with their effects. Additionally, some other topics were assessed, such as the compliance of the additivity property of pressure drop and the transmission loss when several after-treatment devices are arranged together as an after-treatment system, the actual importance of auxiliary devices often overlooked, the changes in the early service life of a device with a GPF monolith, the benefits of performing decomposition analysis to the transmission loss, the capabilities of 1D and 3D CFD to produce useful information and the eventual benefits of 1D-3D co-simulation. Overall, a comprehensive database on the pressure drop and transmission loss of state-of-the-art after-treatment devices and systems was produced. The experimental methodologies used, with their corresponding post processing, proved to be adequate and to produce significant information, especially after the validation of ambient condition acoustic measurements regarding engine-like conditions., This research has been funded by the Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo PAID-01-19, from Universitat Politècnica de València (UPV), which granted my pre-doctoral contract.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Experimental study of the behavior of gasoline direct injection GDI sprays during wall impingement under realistic engine conditions.

  • Carvallo-García, César Leonardo|||0000-0003-2297-2225
[ES] A medida que aumenta la conciencia climática y se buscan reducir las emisiones globales, se están realizando esfuerzos para producir tecnologías que permitan desarrollar motores más limpios y amigables con el medio ambiente. Los sistemas GDI (inyección directa de gasolina) tienen el potencial de cumplir con los cada vez más estrictos estándares de emisiones y, al mismo tiempo, mejorar el consumo de combustible. El espacio limitado dentro de la cámara de combustión hace que el impacto del chorro con la pared sea un fenómeno común en los motores de inyección directa de gasolina. Este fenómeno tiene un efecto significativo en el desarrollo del chorro y su interacción con el aire en la cámara. En condiciones de arranque en frío, las bajas presiones y temperaturas en la cámara facilitan la deposición del combustible en la superficie del pistón, lo que conduce a un aumento considerable en la formación de hollín y en los hidrocarburos sin quemar. Esta tesis busca proporcionar información sobre las características más relevantes de la interacción chorro-pared en sistemas de inyección directa de gasolina en condiciones de arranque en frío y otras condiciones evaporativas. Para ello, se utilizó una pared plana ubicada a diferentes distancias de impacto y ángulos con respecto a la punta del inyector. Se empleó un inyector solenoide fabricado por Continental y el inyector "Spray G", utilizando iso-octano como combustible inyectado. El estudio se llevó a cabo en diversas instalaciones experimentales cubriendo varias técnicas ópticas. El estudio de la interacción chorro-pared se llevó a cabo utilizando tres campañas experimentales. En la primera, se utilizó una pared de cuarzo transparente para analizar las características macroscópicas del chorro al impactar la pared, observándola lateral y frontalmente con el uso de tres cámaras de alta velocidad gracias a los accesos ópticos de la instalación experimental. En la segunda, se empleó una pared termorregulada de acero inoxidable para medir el efecto que tienen las condiciones de operación y ambientales sobre la transferencia de calor entre la pared y el chorro durante el evento de inyección de combustible. Se observó que la penetración del chorro libre y el desarrollo del chorro sobre la pared son influenciados por la presión de inyección y el ángulo de inclinación de la pared. El ancho del chorro medido después del impacto fue afectado principalmente por la distancia entre el inyector y la pared y por el ángulo de la pared pero más aún por la distancia respecto al punto de impacto sobre la cual fue medida. La semi área de impacto es susceptible a cambios en el ángulo de la pared y la distancia inyector-pared teniendo un papel fundamental en el arrastre de aire entre el chorro y el ambiente. No se encontraron diferencias significativas entre las fases líquida y vapor tanto para la penetración de chorro libre como para el desarrollo del chorro sobre la pared a temperatura ambiente. Por el contrario, con la pared calentada, se obtuvieron diferencias entre la fase líquida y vapor, destacando la contribución de la evaporación de combustible causada por el incremento en la temperatura de la pared. Respecto a la pared instrumentada, tanto la temperatura del combustible como de la pared produjeron los picos más significativos en términos del flujo de calor superficial. Órdenes de magnitud similares respecto al flujo de calor superficial fueron encontrados entre las campañas experimentales de la pared instrumentada y la termografía infrarroja. La aparición del flash boiling en condiciones de menor contrapresión ambiental y mayor temperatura del combustible modificó la morfología del chorro en términos de anchura , lo que tuvo repercusiones significativas en el parámetro R (que depende de la penetración del chorro) y en el número de gotas de líquido presentes en el chorro, afectando tanto a los perfiles de extinción de la luz como a los perfiles del flujo de calor superficial., [CA] A mesura que augmenta la consciència climàtica i es busquen reduir les emissions globals, s'estan fent esforços per a produir tecnologies que permeten desenvolupar motors més nets i amigables amb el medi ambient. Els sistemes GDI (injecció directa de gasolina) tenen el potencial de complir amb els estrictes estàndards d'emissions i, al mateix temps, millorar el consum de combustible. L'espai limitat dins de la cambra de combustió fa que l'impacte del doll amb la paret siga un fenomen comú en els motors d'injecció directa de gasolina. Aquest fenomen té un efecte significatiu en el desenvolupament del doll i la seua interacció amb l'aire en la cambra. La interacció doll-paret és un fenomen interessant i difícil de comprendre que ocorre durant el procés de combustió. En condicions d'arrancada en fred, les baixes pressions i temperatures en la cambra faciliten la deposició del combustible en la superfície del pistó, la qual cosa condueix a un augment considerable en la formació de sutge i en els hidrocarburs sense cremar. Aquesta tesi busca proporcionar informació sobre les característiques més rellevants de la interacció doll-paret en sistemes d'injecció directa de gasolina en condicions d'arrancada en fred i altres condicions evaporatives. Per a això, es va utilitzar una paret plana situada a diferents distàncies d'impacte i angles respecte a la punta de l'injector. Es va emprar un injector solenoide fabricat per Continental i l'injector "Spray G", utilitzant iso-octà com a combustible injectat. L'estudi es va dur a terme en diverses instal·lacions experimentals cobrint diverses tècniques òptiques. L'estudi de la interacció doll-paret es va dur a terme utilitzant tres campanyes experimentals. En la primera, es va utilitzar una paret de quars transparent per a analitzar les característiques macroscòpiques del doll en impactar la paret, observant-la lateral i frontalment amb l'ús de tres càmeres d'alta velocitat gràcies als accessos òptics de la instal·lació experimental. En la segona, es va emprar una paret termorregulada d'acer inoxidable per a mesurar l'efecte que tenen les condicions d'operació i ambientals sobre la transferència de calor entre la paret i el doll durant l'esdeveniment d'injecció de combustible. Es va observar que la penetració del doll lliure i el desenvolupament del doll sobre la paret són influenciats per la pressió d'injecció i l'angle d'inclinació de la paret. L'ample del doll mesurat després de l'impacte va ser afectat principalment per la distància entre l'injector i la paret i per l'angle de la paret però més encara per la distància respecte al punt d'impacte sobre la qual va ser mesurada. La semi àrea d'impacte és susceptible a canvis en l'angle de la paret i la distancia injector-paret tenint un paper fonamental en l'arrossegament d'aire entre el doll i l'ambient. No es van trobar diferències significatives entre les fases líquida i vapor tant per a la penetració de doll lliure com per al desenvolupament del doll sobre la paret a temperatura ambient. Per contra, amb la paret calfada, es van obtindre diferències entre la fase líquida i vapor, destacant la contribució de l'evaporació de combustible causada per l'increment en la temperatura de la paret. Respecte a la paret instrumentada, tant la temperatura del combustible com de la paret van produir els pics més significatius en termes del flux de calor superficial. Ordres de magnitud similars respecte al flux de calor superficial van ser trobats entre les campanyes experimentals de la paret instrumentada i la termografia infraroja. L'aparició del flaix boiling en condicions de menor contrapressió ambiental i major temperatura del combustible va modificar la morfologia del doll en termes d'amplària, la qual cosa va tindre repercussions significatives en el paràmetre R i en el nombre de gotes de líquid presents en el doll, afectant tant els perfils d'extinció de la llum com als perfils del flux de calor superfial., [EN] Fuel injection is one of the most important factor that must be considered to achieve cleaner and more efficient internal combustion engines. Its role is more evident when direct injection strategies are used. As awareness of climate change and global emission reduction policies increase, efforts are being made to develop new technologies that enable cleaner and more environmentally friendly engines. The gasoline direct injection systems can fulfill strict emission standards and improve fuel consumption. Because of the space constraints inside the combustion chamber for spray penetration, collision and interaction with the wall are common events in direct injection engines, considerably influencing spray formation and air-spray interaction inside the chamber. In cold-start engine conditions, the lower injection pressures and temperatures in the combustion chamber enhance the fuel deposition over the piston surface, incrementing the soot and the unburned hydrocarbon formation. The present work highlights the fundamental aspects of the spray-wall interaction for the gasoline direct injection (GDI) system under cold-start and other evaporative conditions. For that, a flat wall is located several distances and at different wall angles to the injector tip. Also, this thesis involves using a solenoid injector produced by Continental and the well-known "Spray G" injector using iso-octane as injected fuel covering several techniques and experimental facilities. To analyze the spray-wall interaction, three experimental approaches were used: The first used three high-speed cameras and a quartz wall inside the test rig vessel to study the macroscopic characteristics of the spray, which was observed lateral and frontal by using the optical accesses of the vessel. The second approach used a stainless steel wall to catch the effect of the operating and ambient conditions over the heat flux between the wall and the spray during the fuel injection event and determine how the spray development is affected by the cold-start realistic engine conditions and other evaporative conditions that were included in the test matrix. This wall was coupled with sensors to control the initial surface temperature and to compute the temperature variation in time and the surface heat flux using high-speed thermocouples. The spray under free-jet conditions was also analyzed as a comparison point with the spray-wall interaction conditions. The free spray penetration and the spray spreading over the wall were influenced mainly by the injection pressure and the wall angle. The spray thickness measured after the SWI was affected primarily by the wall-to-tip distance and the wall angle but even more by the distance from the impact point in which it is measured. The semi-circle impact area was susceptible to wall angles and wall-to-tip distance variations, essential in the spray-air entrainment. No remarkable differences were found between the liquid and vapor phases for the free jet or the isothermal wall configuration. In contrast, some differences were obtained for the instrumented and thermoregulated wall, remarking the contribution of fuel evaporation caused by the wall temperature increase. Regarding the thermoregulated wall, the fuel and wall temperatures produced the most important peaks in terms of surface heat flux. A similar order of magnitude regarding the surface heat flux was found between the thermoregulated wall and infrared thermography experimental campaigns. The flash boiling appearance for the lower ambient back pressure and higher fuel temperature condition changed the spray morphology in terms of the width (spray angle), having significant repercussions over the R-parameter (which depends on the spray penetration) and in the number of liquid droplets present in the spray affecting both the light extinction profiles and the surface heat flux profiles., Esta tesis se ha desarrollado en el marco de una ayuda para la Formación de Personal Investigador (FPI) Subprograma 1 (PAID-01-19) financiada por la Universitat Politècnica de València.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Unleashing Technological Collaboration: AI, 5G, and Mobile Robotics for Industry 4.0 Advancements

  • Palacios Morocho, Maritza Elizabeth
[ES] La Industria 4.0 se enfrenta a importantes retos a la hora de perseguir la transformación digital y la eficiencia operativa. La creciente complejidad de los entornos industriales modernos lleva a la necesidad de desplegar tecnologías digitales y, sobre todo, la automatización de la Industria. Sin embargo, este camino hacia la innovación va acompañado de numerosos obstáculos, ya que el entorno cambia constantemente. Por lo tanto, para adaptarse a esta evolución, es necesario emplear planteamientos más flexibles. Estos planteamientos están estrechamente relacionados con el uso de la AI y RL, ya que surgen como soluciones clave para abordar los retos cruciales de la navegación cooperativa de agentes dentro de entornos dinámicos. Mientras tanto, los algoritmos RL se enfrentan a las complejidades que implica la transmisión y el procesamiento de grandes cantidades de datos, para hacer frente a este desafío, la tecnología 5G emerge como un habilitador clave para las soluciones de escenarios de problemas evolutivos. Entre las principales ventajas de la 5G están que ofrece una transmisión rápida y segura de grandes volúmenes de datos con una latencia mínima. Al ser la única tecnología hasta ahora capaz de ofrecer estas capacidades, 5G se convierte en un componente esencial para desplegar servicios en tiempo real como la navegación cooperativa. Además, otra ventaja es que proporciona la infraestructura necesaria para intercambios de datos robustos y contribuye a la eficiencia del sistema y a la seguridad de los datos en entornos industriales dinámicos. A la vista de lo anterior, es evidente que la complejidad de los entornos industriales conduce a la necesidad de proponer sistemas basados en nuevas tecnologías como las redes AI y 5G, ya que su combinación proporciona una potente sinergia. Además, aparte de abordar los retos identificados en la navegación cooperativa, también abre la puerta a la implementación de fábricas inteligentes, dando lugar a mayores niveles de automatización, seguridad y productividad en las operaciones industriales. Es importante destacar que la aplicación de técnicas de AI conlleva la necesidad de utilizar software de simulación para probar los algoritmos propuestos en entornos virtuales. Esto permite abordar cuestiones esenciales sobre la validez de los algoritmos, reducir los riesgos de daños en el hardware y, sobre todo, optimizar las soluciones propuestas. Con el fin de proporcionar una solución a los retos fundamentales en la automatización de fábricas, esta Tesis se centra en la integración de la robótica móvil en la nube, especialmente en el contexto de la Industria 4.0. También abarca la investigación de las capacidades de las redes 5G, la evaluación de la viabilidad de simuladores como ROS y Gazebo, y la fusión de datos de sensores y el diseño de algoritmos de planificación de trayectorias basados en RL. En otras palabras, esta Tesis no solo identifica y aborda los retos clave de la Industria 4.0, sino que también presenta soluciones innovadoras e hipótesis concretas para la investigación. Además, promueve la combinación de AI y 5G para desplegar servicios en tiempo real, como la navegación cooperativa. Así, aborda retos críticos y demuestra que la colaboración tecnológica redefine la eficiencia y la adaptabilidad en la industria moderna., [CA] La Indústria 4.0 s'enfronta a importants reptes a l'hora de perseguir la transformació digital i l'eficiència operativa. La creixent complexitat dels entorns industrials moderns porta a la necessitat de desplegar tecnologies digitals i, sobretot, l'automatització de la Indústria. No obstant això, este camí cap a la innovació va acompanyat de nombrosos obstacles, ja que l'entorn canvia constantment. Per tant, per a adaptar-se a esta evolució, és necessari emprar plantejaments més flexibles. Estos plantejaments estan estretament relacionats amb l'ús de l'AI i RL, ja que sorgixen com a solucions clau per a abordar els reptes crucials de la navegació cooperativa d'agents dins d'entorns dinàmics. Mentrestant, els algorismes RL s'enfronten a les complexitats que implica la transmissió i el processament de grans quantitats de dades, per a fer front a este desafiament, la tecnologia 5G emergix com un habilitador clau per a les solucions d'escenaris de problemes evolutius. Entre els principals avantatges de la 5G estan que oferix una transmissió ràpida i segura de grans volums de dades amb una latència mínima. A l'ésser l'única tecnologia fins ara capaç d'oferir estes capacitats, 5G es convertix en un component essencial per a desplegar servicis en temps real com la navegació cooperativa. A més, un altre avantatge és que proporciona la infraestructura necessària per a intercanvis de dades robustes i contribuïx a l'eficiència del sistema i a la seguretat de les dades en entorns industrials dinàmics. A la vista de l'anterior, és evident que la complexitat dels entorns industrials conduïx a la necessitat de proposar sistemes basats en noves tecnologies com les xarxes AI i 5G, ja que la seua combinació proporciona una potent sinergia. A més, a part d'abordar els reptes identificats en la navegació cooperativa, també obri la porta a la implementació de fabriques intel·ligents, donant lloc a majors nivells d'automatització, seguretat i productivitat en les operacions industrials. És important destacar que l'aplicació de tècniques d'AI comporta la necessitat d'utilitzar programari de simulació per a provar els algorismes proposats en entorns virtuals. Això permet abordar qüestions essencials sobre la validesa dels algorismes, reduir els riscos de dona'ns en el maquinari i, sobretot, optimitzar les solucions proposades. Amb la finalitat de proporcionar una solució als reptes fonamentals en l'automatització de fabriques, esta Tesi se centra en la integració de la robòtica mòbil en el núvol, especialment en el context de la Indústria 4.0. També abasta la investigació de les capacitats de les xarxes 5G, l'avaluació de la viabilitat de simuladors com ROS i Gazebo, i la fusió de dades de sensors i el disseny d'algorismes de planificació de trajectòries basats en RL. En altres paraules, esta Tesi no sols identifica i aborda els reptes clau de la Indústria 4.0, sinó que també presenta solucions innovadores i hipòtesis concretes per a la investigació. A més, promou la combinació d'AI i 5G per a desplegar servicis en temps real, com la navegació cooperativa. Així, aborda reptes crítics i demostra que la col·laboració tecnològica redefinix l'eficiència i l'adaptabilitat en la indústria moderna., [EN] Industry 4.0 faces significant challenges in pursuing digital transformation and operational efficiency. The increasing complexity of modern industrial environments leads to the need to deploy digital technologies and, above all, Industry automation. However, this path to innovation is accompanied by numerous obstacles, as the environment constantly changes. Therefore, to adapt to this evolution, it is necessary to employ more flexible approaches. These approaches are closely linked to the use of Artificial Intelligence (AI) and Reinforcement Learning (RL), as they emerge as pivotal solutions to address the crucial challenges of cooperative agent navigation within dynamic environments. Meanwhile, RL algorithms face the complexities involved in transmitting and processing large amounts of data. To address this challenge, Fifth Generation (5G) technology emerges as a key enabler for evolutionary problem scenario solutions. Among the main advantages of 5G is that it offers fast and secure transmission of large volumes of data with minimal latency. As the only technology so far capable of delivering these capabilities, 5G becomes an essential component for deploying real-time services such as cooperative navigation. Furthermore, another advantage is that it provides the necessary infrastructure for robust data exchanges and contributes to system efficiency and data security in dynamic industrial environments. In view of the above, it is clear that the complexity of industrial environments leads to the need to propose systems based on new technologies such as AI and 5G networks, as their combination provides a powerful synergy. Moreover, aside from tackling the challenges identified in cooperative navigation, it also opens the door to the implementation of smart factories, leading to higher levels of automation, safety, and productivity in industrial operations. It is important to note that the application of AI techniques entails the need to use simulation software to test the proposed algorithms in virtual environments. This makes it possible to address essential questions about the validity of the algorithms, reduce the risks of damage to the hardware, and, above all, optimize the proposed solutions. In order to provide a solution to the fundamental challenges in factory automation, this Thesis focuses on integrating mobile robotics in the cloud, especially in the context of Industry 4.0. It also covers the investigation of the capabilities of 5G networks, the evaluation of the feasibility of simulators such as Robot Operating System (ROS) and Gazebo, and the fusion of sensor data and the design of path planning algorithms based on RL. In other words, this Thesis not only identifies and addresses the key challenges of Industry 4.0 but also presents innovative solutions and concrete hypotheses for research. Furthermore, it promotes the combination of AI and 5G to deploy real-time services, such as cooperative navigation. Thus, it addresses critical challenges and demonstrates that technological collaboration redefines efficiency and adaptability in modern industry., This research was funded by the Research and Development Grants Program (PAID-01-19) of the Universitat Politècnica de València. The research stay of the author at Technischen Universit¨at Darmstadt (Germany) was funded by the Program of Grants for Student Mobility of doctoral students at the Universitat Politècnica de València in 2022 from Spain and by Erasmus+ Student Mobility for Traineeship 2022
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

In Vitro Photobehavior of Tyrosine Kinase Inhibitors in Solution and within Skin Cells

  • Ouardi el Hamidy, Meryem el
[ES] En las últimas décadas, la aprobación de los inhibidores de la tirosina quinasa (del inglés TKI) como una nueva clase de terapia dirigida ha mejorado la calidad de vida y las tasas de supervivencia de los pacientes con cáncer. Sin embargo, los efectos adversos asociados a éstos, como son las reacciones cutáneas, siguen siendo un desafío para la terapia controlada. De acuerdo con anteriores estudios fotofísicos y fotobiológicos de TKI realizados por el grupo de investigación, esta tesis sigue un enfoque multidisciplinar para investigar nuevos fármacos fotoactivos dentro de esta familia. En la etapa inicial, se seleccionaron cuatro TKI, gefitinib, axitinib, dasatinib y avapritinib, por su capacidad para absorber luz UVA y por su potencial fototóxico. Los estudios, tanto fotofísicos como fotobiológicos, se llevaron a cabo en estos fármacos. Gefitinib (GFT), un TKI con un cromóforo quinazolina, reveló cambios significativos en la fototoxicidad debido a modificaciones metabólicas en su estructura. Así, la desalquilación de la cadena lateral propoxi-morfolina (DMOR-GFT) presentó el valor más alto de factor de fotoirritación (PIF), aprox. 48, mientras que el metabolito desmetilado (DMT-GFT) mostró un valor de PIF mucho menor (~7), casi la mitad del valor de PIF del fármaco inalterado (~13). Por el contrario, el metabolito que presenta un grupo hidroxilo en lugar de flúor (DF-GFT) resultó no ser fototóxico. Notablemente, solo se confirmó que DMOR-GFT induce fotoperoxidación lipídica mediante un mecanismo oxidativo de Tipo I, basado en la escasa producción de oxígeno singlete y la eficiente desactivación del estado excitado triplete por un modelo lipídico. La fotooxidación de proteínas se evidenció en el caso de GFT y, en menor medida, en DMOR-GFT, pero resultó insignificante para DMT-GFT. Sin embargo, a diferencia de GFT, el daño al ADN inducido por el metabolito desmetilado no se reparó incluso después de varias horas. Axitinib (AXT), comercialmente disponible como el isómero (E)-AXT, tiende a fotoisomerizar a (Z)-AXT, especialmente en presencia de proteínas. Así, se revelaron dos mecanismos de fototoxicidad. En primer lugar, la conversión del (E)-AXT (no citotóxico) en el (Z)-AXT (citotóxico) tras irradiación. En segundo lugar, la fototoxicidad intrínseca exhibida por (Z)-AXT. Además, la fotooxidación de proteínas se atribuyó al isómero Z debido a la similitud en el contenido de carbonilo entre ambos isómeros y la alta afinidad del isómero Z por las proteínas. Finalmente, la fotogenotoxicidad solo se reveló mediante la detección de histonas ¿-H2AX. Dasatinib (DAS) es un TKI propuesto para el uso tópico en enfermedades cutáneas. Tras establecer un PIF inicial de 5, se confirmó la fototoxicidad de DAS en una emulsión oleo-acuosa en epidermis humana reconstruida (RhE), la cual se redujo sustancialmente al incorporar un filtro solar de amplio espectro. DAS presenta capacidad de generar tanto oxígeno singlete como radicales, desencadenando fotooxidación tanto en lípidos como en proteínas. Asimismo, se evidenció daño fotoinducido al ADN tanto mediante el ensayo cometa como la detección de ¿-H2AX. Avapritinib (AVP), un TKI de nueva aprobación, demostró ser un fármaco fototóxico con un valor de PIF de aproximadamente 11. Además, fue capaz de inducir tanto fotooxidación a las proteínas como daño en el ADN. En definitiva, el estudio de la toxicidad cutánea de los TKI en combinación con la luz solar se llevó a cabo mediante una exhaustiva evaluación de su fotocomportamiento tanto en disolución como en células de piel. El objetivo es proporcionar a los profesionales de la salud información actualizada sobre la foto(geno)toxicidad y alentarlos a evaluar e implementar estrategias de fotoprotección para los pacientes sometidos a la terapia basada en TKI., [CA] En les últimes dècades, l'aparició d'inhibidors de la tirosina cinasa (de l'anglès TKI) com una nova classe de teràpia dirigida ha millorat la qualitat de vida i les taxes de supervivència dels pacients amb càncer. No obstant això, els efectes adversos associats a aquests, com les reaccions cutànies, continuen sent un desafiament per a la teràpia controlada. D'acord amb estudis fotofísics i fotobiològics prèvis de TKI realitzats pel grup de recerca, esta tesi segueix un enfocament multidisciplinari per a investigar nous fàrmacs fotoactius dins d¿aquesta familia. En l'etapa inicial, es van seleccionar quatre TKI, gefitinib, axitinib, dasatinib i avapritinib, per la seua capacitat per absorbir llum en la regió UVA i el seu potencial fototòxic. Gefitinib (GFT), un TKI amb un cromòfor quinazolina, va experimentar canvis significatius en la fototoxicitat a causa de modificacions metabòliques en la seua estructura. La desalquilació de la cadena lateral propoxi-morfolina (DMOR-GFT) va presentar el valor més alt de factor de fotoirritació (PIF), aprox. 48, mentre que el metabòlit desmetilat (DMT-GFT) va mostrar un valor de PIF molt menor (~7), quasi la meitat del valor de PIF del fàrmac inalterat (aprox. 13). Al contrari, el metabòlit que presenta un grup hidroxil en lloc de fluor (DF-GFT) va resultar no ser fototòxic. Notablement, només es va confirmar que DMOR-GFT induïx fotoperoxidació lipídica mitjançant un mecanisme oxidatiu de Tipus I, basat en l'escassa producció d'oxigen singlet i l'eficient desactivació de l'estat excitat triplet per un model lipídic. La fotooxidació de proteïnes va ser evident per a GFT i, en menor mesura, per a DMOR-GFT, però va resultar insignificant per a DMT-GFT. No obstant això, a diferència de GFT, el dany a l'ADN induït pel metabòlit desmetilat no es va reparar fins i tot després de diverses hores. Axitinib (AXT), comercialment disponible com a (E)-AXT, tendeix a fotoisomeritzar a (Z)-AXT, especialment en presència de proteïnes. Així, es van revelar dos mecanismes de fototoxicitat. En primer lloc, la conversió de l'(E)-AXT (no citotòxic) en el (Z)-AXT (citotòxic) després d'irradiació. En segon lloc, la fototoxicitat intrínseca exhibida per (Z)-AXT. A més, la fotooxidació de proteïnes es va atribuir a l'isòmer Z a causa de la similitud en el contingut de carbonil entre ambdós isòmers i l'alta afinitat de l'isòmer Z per les proteïnes. Finalment, la fotogenotoxicitat només es va revelar mitjançant la detecció de histones ¿-H2AX. Dasatinib (DAS) és un TKI proposat per a l'ús tòpic en malalties cutànies. Després d'establir un PIF inicial de 5, es va confirmar la fototoxicitat de DAS en una emulsió oli-aquosa en epidermis humana reconstituïda (RhE), la qual es va reduir substancialment en incorporar un filtre solar d'ample espectre. DAS presenta capacitat de generar tant oxigen singlet com radicals, desencadenant la fotooxidació tant en lípids com en proteïnes. Així mateix, es va evidenciar mitjançant l'assaig cometa i la detecció d'H2AX dany fotoinduït a l'ADN. Avapritinib (AVP), un TKI de segona generació, va demostrar ser un fàrmac fototòxic amb un valor PIF d'aproximadament 11. A més, va ser capaç d'induir tant la fotooxidació a les proteïnes com induir dany en l'ADN. En definitiva, l'estudi de la toxicitat cutània dels TKI en combinació amb la radiació solar es va dur a terme mitjançant una exhaustiva avaluació del seu fotocomportament tant en dissolució como en cèl·lules de pell. L'objectiu és proporcionar als professionals de la salut informació actualitzada sobre foto(geno)toxicitat i fomentar l'avaluació e implementació d'estratègies de fotoprotecció per als pacients sotmesos a la teràpia basada en TKI., [EN] In recent decades, the emerge of tyrosine kinase inhibitors (TKIs) as a new class of targeted therapy has substantially enhanced the quality of life and survival rates for cancer patients. However, associated adverse effects, such as dermatological reactions, remain a challenge to sustained therapy. In light of our research group established insights into the photophysical and photobiological aspects of some TKIs, this thesis follows a similar multidisciplinary approach to investigate other photoactive drugs within the TKI family. In the initial stage, four TKIs, gefitinib, axitinib, dasatinib, and avapritinib, were selected based on their ability to absorb in the UVA region of the solar spectrum and their phototoxic potential. Consequently, photophysical and photobiological studies were conducted on these TKIs. Gefitinib (GFT) is a TKI with a quinazoline moiety, in which modifications resulting from metabolism significantly alter the phototoxicity potential. Dealkylation of the propoxy-morpholine side chain (DMOR-GFT) exhibited the highest photoirritant value (PIF), reaching approximately 48, while the demethylated metabolite (DMT-GFT) displayed much lower phototoxicity (PIF ~7), nearly half the PIF value of the parent drug (ca. 13). In contrast, replacing the fluorine substituent with OH (DF-GFT) resulted in the absence of phototoxic activity. Surprisingly, only DMOR-GFT was confirmed to induce lipid photoperoxidation which occurred through a Type I oxidative mechanism, based on the weak singlet oxygen production and the efficient quenching of the triplet excited state by a lipid model. Furthermore, protein photooxidation was evident for GFT and, to a lesser extent, for DMOR-GFT, but negligible for DMT-GFT. However, unlike the parent drug, DNA photodamage induced by the demethylated metabolite exhibited limited repair even after several hours. Axitinib (AXT), commercially available as (E)-AXT, showed a tendency for photoisomerization to (Z)-AXT, particularly within proteins. Thus, two phototoxicity mechanisms were unveiled. Firstly, the transformation of the initially non-cytotoxic (E)-AXT into the cytotoxic (Z)-AXT upon radiation. Secondly, the intrinsic phototoxicity exhibited by (Z)-AXT. Moreover, protein photooxidation was unequivocally attributed to the (Z)-isomer due to the similarity in carbonyl content between E/Z-isomers and the high protein affinity of the (Z)-isomer. Finally, the photogenotoxicity was only revealed through the detection of ¿-H2AX histone foci. Dasatinib (DAS) is a TKI suggested for topical treatment of dermatological diseases. Given this context and having determined a PIF value ca. 5, an evaluation of DAS phototoxicity in reconstructed human epidermis (RhE) was conducted. DAS formulated in an oil-in-water emulsion exhibited high phototoxicity, which was substantially reduced upon incorporating a broad-spectrum sunscreen. DAS, capable to generate both singlet oxygen and radicals, triggered photooxidation in both lipids and proteins. Similarly, DNA photodamage was evidenced through comet assay and H2AX foci detection. Avapritinib (AVP), a newly approved TKI, was proven to be a phototoxic drug with a PIF value ca. 11, which was highly photooxidative toward proteins and capable to induce DNA photodamage. All in all, the study of skin toxicity of TKIs in combination with sunlight was achieved through a comprehensive evaluation of their photobehavior both in solution and within skin cells. The aim is to provide healthcare professionals with updated information on photo(geno)toxicity and encourage them to assess and implement photoprotection strategies for patients undergoing TKI-based therapy., Agradezco a la Universitat Politècnica de València por la ayuda para la formación de doctores dentro del subprograma 1 (PAID-1- 2019) y al Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades por la ayuda para la formación del profesorado universitario (FPU19/00048). Ambas subvenciones resultaron fundamentales para la elaboración de mi tesis doctoral.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Novel Insights into the Viral Movement and Host Factors Interactions of Alfalfa Mosaic Virus and Biotechnological Applications of 30K Movement Proteins

  • Villar Álvarez, David
[ES] Los virus de plantas provocan importantes pérdidas en el sector agrícola, por lo que comprender su biología es clave para desarrollar estrategias de control. Un aspecto crucial en las infecciones virales es el movimiento sistémico, que permite la propagación del virus dentro de la planta. Para profundizar en los aspectos del transporte sistémico, se realizó un experimento de evolución compensatoria con una construcción derivada del RNA3 de AMV defectuosa en el movimiento sistémico. En este experimento, ciertos linajes virales recuperaron la capacidad de moverse sistémicamente tras varios pases. En estos linajes, se observaron mutaciones en la región no traducible 5' (5'UTR). Los 5'UTR evolucionados poseían una menor afinidad por la proteína de cubierta (CP), y generaban una menor acumulación de partículas virales. Además, los 5'UTR evolucionados permitieron el movimiento sistémico de versiones del RNA3 con una CP mutada, incapaz de formar partículas virales, lo que sugiere que la encapsidación no es esencial para el movimiento sistémico. El silenciamiento génico inducido por virus (VIGS) es una herramienta fundamental para estudiar la funcionalidad génica en plantas. En esta tesis se desarrolló un nuevo enfoque para generar vectores VIGS modificando MPs de la familia 30K. Este método se probó en AMV, el virus del mosaico del pepino (CMV) y el virus del mosaico del tabaco (TMV); en plantas de Nicotiana tabacum y N. benthamiana. Los ensayos permitieron establecer una correlación entre el tamaño del inserto y la eficacia del silenciamiento: los insertos de 45-54 pb consiguieron silenciar el gen de la fitoeno desaturasa (PDS) en un 75-90 %, mientras que los insertos más pequeños (21-39 pb) mostraron un silenciamiento del 45 %. También se detectó una relación inversa entre la eficiencia del silenciamiento y la encapsidación viral, resaltando la importancia de la encapsidación en el diseño de vectores VIGS. Otro aspecto clave de la infección es la interacción entre proteínas virales y factores del hospedador. En esta tesis se empleó una estrategia novedosa para identificar factores del hospedador que interaccionan con MPs de la familia 30K. Mediante esta estrategia se identificaron 121 posibles interactores de la MP de AMV en N. tabacum, validando cinco mediante ensayos BiFC: una histona 2 B (H2B), una actina, una proteína 14-3-3A, un factor de iniciación eucariota 4A (eIF4A) y una peroxidasa. Los resultados obtenidos sugieren que algunos de estos factores podrían formar parte de complejos multiproteicos asociados a la MP de AMV, mientras que otros interactúan también con otras MPs de la familia 30K, evidenciando la existencia de interactores comunes en el grupo 30K. La proteína H2B se seleccionó para realizar un análisis más profundo. Los resultados mostraron que la H2B interacciona con MPs de la familia 30K y del doble bloque genético, siendo las regiones N-terminales clave en esta interacción. El silenciamiento del gen H2B.1 en Nicotiana benthamiana redujo la acumulación viral y aumentó las hormonas de defensa, como el ácido salicílico (SA) y el ácido abscísico (ABA). La interrupción de la interacción MP-H2B mediante ensayos de competencia también disminuyó los títulos virales, indicando que esta interacción es esencial para la infección. Además, las infecciones virales alteraron la localización nuclear de H2B y la expresión de variantes específicas de H2B, lo que sugiere que ciertas variantes H2B desempeñan roles específicos en la respuesta frente a virus. En conjunto, esta tesis aporta conocimientos relevantes sobre el movimiento sistémico viral, las interacciones entre MPs de la familia 30K y factores del huésped, además de presentar una nueva estrategia para el desarrollo de vectores VIGS. Estos hallazgos podrían tener distintas implicaciones tanto en investigación básica como en investigación aplicada en el sector agrícola, lo que, en última instancia, podría contribuir a la obtención de plantas resistentes a virus., [CA] Els virus de plantes causen pèrdues significatives en l'agricultura. Comprendre els seus mecanismes moleculars és essencial per a desenrotllar estratègies de control efectives. Un aspecte clau de la infecció viral és el moviment sistèmic, que permet la disseminació del virus dins de la planta i la seua propagació a altres hostes. Per a aprofundir en este aspecte, es va realitzar un experiment d'evolució compensatòria amb un RNA 3 de AMV defectuós en el moviment sistèmic però capaç de moure's de cèl·lula a cèl·lula. Alguns llinatges virals van recuperar la capacitat de transport sistèmic després de diverses passades. L'anàlisi va revelar mutacions en la regió 5' UTR, que reduïen l'afinitat per la proteïna de coberta (CP) i disminuïen l'acumulació de partícules virals. A més, estes mutacions van permetre el moviment sistèmic fins i tot en una versió del RNA 3 amb una CP mutada, suggerint que la formació de virions no és essencial per al transport a llarga distància. També es va observar un augment del moviment sistèmic en variants de AMV amb MPs d'altres virus de la família 30K, reforçant la hipòtesi que l'encapsidació no és un requisit absolut per a este procés. El silenciament gènic induït per virus (VIGS) és una eina potent per a l'estudi funcional de gens en plantes d'importància agrícola. En esta tesi es va desenrotllar una estratègia nova per a generar vectors VIGS modificant les MPs de la família 30K, que inclou més de 500 espècies víriques que infecten cultius rellevants. La incorporació de seqüències heteròlogues en les MPs es va provar en AMV, el virus del mosaic del cogombre (CMV) i el virus del mosaic del tabac (TMV). Els assajos en Nicotiana tabacum i N. benthamiana van demostrar que insercions de 45-54 pb en les MPs aconseguien un silenciament del gen PDS del 75-90 %, amb un fenotip clar d'emblanquiment. Insercions més curtes (21-39 pb) van mostrar una eficàcia menor (¿45 %), mentre que fragments inferiors a 21 pb no induïen cap silenciament. A més, es va trobar una relació inversa entre l'eficàcia del silenciament i la capacitat d'encapsidació del virus, ressaltant la influència d'este procés en el disseny de vectors VIGS. Un altre aspecte fonamental de la infecció viral és la interacció entre factors de l'hoste i proteïnes víriques. Mitjançant una estratègia basada en immunoprecipitació durant la infecció natural en N. tabacum, es van identificar 121 possibles interactors de la MP d'AMV. D'estos, cinc van ser validats per complementació bimolecular de fluorescència (BiFC): H2B, actina, 14-3-3A, eIF4A i POX. L'anàlisi detallada d'H2B va mostrar que esta histona interacciona amb MPs de diversos gèneres vírics, incloent-hi la família 30K i les MPs del doble bloc genètic. El mapatge de la interacció va revelar que les regions N-terminals de totes dues proteïnes són essencials. El silenciament del gen H2B.1 en N. benthamiana va reduir els títols virals i va incrementar els nivells d'hormones defensives com SA i ABA. A més, la interrupció de la interacció MP-H2B mitjançant assajos de competència va provocar una reducció addicional de la càrrega viral, destacant la seua rellevància en la patogènesi viral. També es va observar que les infeccions víriques alteraven la localització nuclear d'H2B i l'expressió de variants específiques, suggerint que algunes podrien tindre rols concrets en la resposta de la planta als virus. En conjunt, esta tesi proporciona noves dades sobre el moviment sistèmic viral i la interacció entre MPs de la família 30K i factors de l'hoste. A més, presenta una estratègia innovadora per al desenrotllament de vectors VIGS mitjançant la modificació de les MPs. Estes troballes podrien tindre aplicacions tant en investigació bàsica com en biotecnologia agrícola, contribuint al desenrotllament de cultius amb major resistència als virus., [EN] Viruses cause substantial losses in agricultural crops, making it essential to understand their biology for developing control strategies and biotechnological tools. One key aspect of plant virus infection is systemic movement through vascular tissues, but many details remain unclear. In alfalfa mosaic virus (AMV), the coat protein (CP) plays a major role in long-distance transport, yet its precise function remains unknown. To investigate this, a compensatory evolution experiment was conducted using an AMV RNA3 construct defective in systemic transport. After several passages, some viral lineages regained the ability for systemic movement, revealing mutations in the 5' untranslated region (5'UTR). These evolved 5'UTRs had reduced CP affinity and lower virus particle accumulation, but still enabled systemic movement, even when CP was mutated and unable to form particles, indicating that encapsidation is not essential for systemic transport. Additionally, movement proteins (MPs) from the 30K family enhanced systemic transport in the evolved AMV constructs. Virus-induced gene silencing (VIGS) is a powerful tool for functional studies in agriculturally important crops. This thesis developed a novel VIGS approach using viruses with 30K family MPs as vectors. The 30K MP family includes 20 viral genera and over 500 species, which infect most major crops. MPs from AMV, cucumber mosaic virus (CMV), and tobacco mosaic virus (TMV) were modified to incorporate target gene sequences. In Nicotiana tabacum and N. benthamiana, insert sizes correlated with silencing efficiency: 45-54 bp inserts achieved 75-90% silencing of the phytoene desaturase (PDS) gene, while 21-39 bp fragments resulted in 45% silencing without visible phenotypes. Inserts shorter than 21 bp did not induce silencing. Notably, silencing efficiency was inversely correlated with viral encapsidation efficiency, emphasizing its importance in VIGS vector design. Host factors interacting with viral proteins are another crucial aspect of infection. This study employed a novel strategy to identify host factors in N. tabacum that interact with 30K family MPs. For this purpose, tags were added to the AMV MP coding sequence without affecting its functionality, enabling the identification of 121 potential interactors through immunoprecipitation. Five candidates¿histone H2B, actin, 14-3-3A protein, eukaryotic initiation factor 4A (eIF4A), and a peroxidase (POX)¿were validated using bimolecular fluorescence complementation (BiFC). Furthermore, some of these factors appeared to form protein complexes with AMV MP, while others interacted with MPs from different 30K viruses, suggesting shared host interactors among this MP family. H2B was further analyzed due to its emerging role in plant-pathogen interactions. H2B was found to interact with MPs from various viral genera, including 30K MPs and double gene block MPs. Mapping experiments revealed that AMV MP and H2B interact via their N-terminal regions. Silencing the H2B.1 gene in N. benthamiana significantly reduced viral titers and increased levels of defense-related hormones, such as salicylic acid (SA) and abscisic acid (ABA). Disrupting the MP-H2B interaction further decreased viral accumulation, underscoring its importance in infection. Viral infections also altered H2B's nuclear localization and the expression patterns of specific H2B variants, suggesting distinct roles in the host response. Collectively, this thesis advances our understanding of viral movement mechanisms, identifies novel host factors interacting with 30K family MPs, and refines a strategy for using modified 30K MPs as VIGS vectors. These findings have broad implications for both basic research and agricultural applications by contributing to the development of broad-spectrum resistance strategies against RNA viruses., David Villar Álvarez ha disfrutado de un contrato predoctoral para la formación de doctores otorgado por la Universitat Politècnica de València (Subprograma 1, PAID-01-19). El trabajo de investigación llevado a cabo en esta tesis doctoral ha sido financiado por los proyectos de investigación PID2019-103998GB-I00 y PID2020-115571RB-I00 del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades; y el proyecto de investigación PROMETEO/CIPROM/2022/031 de la Generaliatat Valenciana.