[ES] Las distrofias hereditarias de la retina (DHR) constituyen un grupo de enfermedades raras caracterizadas por la degeneración progresiva de las células retinianas y la consecuente pérdida visual. Presentan una elevada heterogeneidad clínica y genética, con más de 400 genes asociados a formas sindrómicas y no sindrómicas. A pesar del uso de distintas estrategias de secuenciación de nueva generación (NGS), aproximadamente un 30-40% de los pacientes permanecen sin diagnóstico genético.
Esta tesis doctoral se centró en el estudio genético de familias con diagnóstico clínico de DHR mediante diferentes aproximaciones basadas en NGS, combinadas con estudios funcionales para evaluar la patogenicidad de variantes de significado incierto y mejorar la interpretación clínica. En la primera parte del trabajo se realizó la secuenciación del exoma clínico (Clinical Exome Sequencing, CES) en 143 familias, alcanzando una tasa de diagnóstico genético del 68,53%. Se identificaron 35 genes causales distintos, con predominio del patrón de herencia autosómico recesivo (AR), así como 45 variantes noveles, ampliando el espectro mutacional conocido de las DHR.
Posteriormente, en los casos no resueltos mediante CES u otras estrategias de NGS previas, se realizó la secuenciación del genoma completo (Whole Genome Sequencing, WGS). Este estudio permitió identificar mecanismos patogénicos que escapan a las técnicas convencionales en 16 familias, incluyendo tres variantes intrónicas profundas y una variante estructural compleja en PRPF31, caracterizada mediante PCRs y secuenciación de lectura larga. Además, la WGS permitió detectar variantes en genes no incluidos en análisis previos, así como en regiones previamente estudiadas, pero no identificadas debido a limitaciones técnicas o analíticas, como ORF15 del gen RPGR.
En determinados casos, los hallazgos genéticos se complementaron con estudios funcionales para demostrar la patogenicidad de variantes que afectan al splicing. Se realizó un ensayo de minigen para la variante ABCA4: c.1299A>G detectada mediante CES, así como estudios de ARNm en sangre periférica o células epiteliales nasales en pacientes analizados mediante WGS, con variantes intrónicas profundas en los genes CHM, BBS4 y CEP78. Los resultados confirmaron su efecto sobre el procesamiento del ARNm, en concordancia con las predicciones bioinformáticas de SpliceAI.
La integración de los resultados clínicos, genéticos y funcionales permitió además la reclasificación clínica de algunos pacientes e identificar nuevas asociaciones genotipo-fenotipo, como FAM161A con distrofia de conos-bastones y GUCY2D con enfermedad de Stargardt. De especial relevancia, este trabajo ha permitido asociar por primera vez el gen POMT2 con retinosis pigmentaria (RP) AR no sindrómica, gen de la vía de O-manosilación previamente asociado principalmente a distrofias musculares. En esta tesis se diagnosticaron ocho familias con RP y variantes bialélicas en este gen, todas portadoras de las variantes p.Val660Phe o p.Tyr662His en homocigosis o heterocigosis compuesta. Estudios estructurales in silico localizaron estas variantes en el sitio activo de la proteína, mientras que ensayos funcionales in vitro demostraron una pérdida parcial de la actividad enzimática, apoyando su efecto hipomórfico. Estos hallazgos podrían explicar la afectación retiniana aislada y amplían el conocimiento de la vía de O-manosilación en las enfermedades retinianas.
En conjunto, los resultados de esta tesis demuestran que la aplicación de estrategias genómicas avanzadas, especialmente la WGS, incrementan el rendimiento diagnóstico en enfermedades altamente heterogéneas como las DHR. Asimismo, evidencian que la combinación de estudios genéticos, clínicos y funcionales es fundamental para establecer el papel patogénico de nuevas variantes y descubrir relaciones genotipo-fenotipo no descritas, fortaleciendo la comprensión global de estas enfermedades y avanzando hacia una medicina de precisión en las DHR., [EN] Inherited retinal dystrophies (IRDs) constitute a group of rare diseases characterized by the progressive degeneration of retinal cells and the consequent loss of vision. These disorders are distinguished by marked clinical and genetic heterogeneity, with more than 400 associated genes described to date, encompassing both syndromic and non-syndromic forms. Despite the implementation of various next-generation sequencing (NGS) strategies, approximately 30-40% of patients remain without a genetic diagnosis.
This doctoral thesis focused on the genetic study of families with a clinical diagnosis of IRDs using different NGS-based approaches, combined with functional studies to evaluate the pathogenicity of variants of uncertain significance and improve clinical interpretation. In the first part of the work, clinical exome sequencing (CES) was performed in 143 families, achieving a genetic diagnostic yield of 68.53% and identifying 35 different causal genes, with a predominance of the autosomal recessive (AR) inheritance pattern. The study also described 45 novel variants (26.47% of the total), expanding the known mutational spectrum of IRDs.
Subsequently, in cases unsolved by CES or other previous NGS strategies, whole genome sequencing (WGS) was performed. This study allowed the identification of pathogenic mechanisms that escape conventional techniques in 16 families. These findings included three deep intronic variants and a complex structural variant in the PRPF31 gene, which was fully characterized using PCR and long-read sequencing. WGS also enabled the detection of variants in genes not included in previous analyses, as well as in previously studied genes and regions that were not identified due to technical or analytical limitations, including the highly repetitive ORF15 region of the RPGR gene.
In certain cases, the genetic findings were complemented with functional studies to demonstrate the pathogenicity of variants affecting splicing. These included a minigene assay for the ABCA4: c.1299A>G variant detected by CES, as well as mRNA studies in peripheral blood or nasal epithelial cells from patients who underwent WGS, where deep intronic variants were detected in the CHM, BBS4, and CEP78 genes. The results confirmed the impact on mRNA processing, consistent with SpliceAI predictions, thereby supporting the classification of these variants as causal.
The integration of clinical, genetic, and functional results also allowed the clinical reclassification of some patients and the identification of new genotype-phenotype associations, such as FAM161A associated with cone-rod dystrophy and GUCY2D associated with Stargardt disease. Notably, this work establishes the first association of the POMT2 gene with non-syndromic AR retinitis pigmentosa (RP). Until now, POMT2 has been predominantly linked with muscular dystrophies, as a component of the O-mannosylation pathway. In this thesis, eight families (nine patients) with RP and biallelic variants in this gene were molecularly diagnosed, all carrying the p.Val660Phe or p.Tyr662His variants in either homozygous or compound heterozygous states. In silico structural studies revealed the location of these variants in the protein's active site, while in vitro functional assays demonstrated a partial loss of enzymatic activity, supporting a hypomorphic effect. These findings may explain the isolated retinal involvement and expand knowledge of the O-mannosylation pathway in the context of retinal diseases.
Overall, the results of this thesis demonstrate that the use of advanced genomic strategies, especially WGS, increases diagnostic yield in highly heterogeneous diseases such as IRDs. Furthermore, they highlight the importance of integrating genetic, clinical, and functional studies to establish the pathogenic role of novel variants and uncover previously undescribed genotype-phenotype relationships, enhancing our understanding of these diseases and advancing precision medicine in IRDs., [CA] Les distròfies hereditàries de la retina (DHR) constitueixen un grup de malalties rares caracteritzades per la degeneració progressiva de les cèl·lules retinianes i la consegüent pèrdua visual. Es distingeixen per la seua elevada heterogeneïtat clínica i genètica, amb més de 400 gens associats a formes sindròmiques i no sindròmiques. Malgrat la implementació de diferents estratègies de seqüenciació de nova generació (NGS), aproximadament un 30-40% dels pacients continuen sense diagnòstic genètic.
Aquesta tesi doctoral s'ha centrat en l'estudi genètic de famílies amb diagnòstic clínic de DHR mitjançant diferents aproximacions basades en NGS, combinades amb estudis funcionals per a avaluar la patogenicitat de variants de significat incert i millorar la interpretació clínica. En la primera part del treball es va realitzar la seqüenciació de l'exoma clínic (Clinical Exome Sequencing, CES) en 143 famílies, assolint una taxa de diagnòstic genètic del 68,53%. Es van identificar 35 gens causals, amb predomini de l'herència autosòmica recessiva (AR), i 45 variants noves, ampliant l'espectre mutacional conegut en les DHR.
Posteriorment, en aquells casos no resolts mitjançant CES o altres estratègies de NGS prèvies, es va dur a terme la seqüenciació del genoma complet (Whole Genome Sequencing, WGS). Aquest estudi va permetre identificar mecanismes patogènics que escapen a les tècniques convencionals en 16 famílies. Entre aquestes troballes s'inclouen tres variants intròniques profundes i una variant estructural complexa en PRPF31, caracteritzada mitjançant PCRs i seqüenciació de lectura llarga. La WGS també va permetre detectar variants en gens no inclosos en anàlisis prèvies, així com en gens i regions prèviament estudiades però no identificades per limitacions tècniques o analítiques, com ORF15 del gen RPGR.
En alguns casos, les troballes genètiques es van complementar amb estudis funcionals per a demostrar la patogenicitat de variants que afecten el splicing. Es va dur a terme un assaig de minigen per a la variant ABCA4: c.1299A>G detectada mitjançant CES, així com estudis d'ARNm en sang perifèrica o cèl·lules epitelials nasals de pacients analitzats mitjançant WGS, amb variants intròniques profundes en els gens CHM, BBS4 i CEP78. Els resultats van confirmar l'efecte sobre el processament de l'ARNm, en concordança amb les prediccions bioinformàtiques de SpliceAI.
La integració dels resultats clínics, genètics i funcionals va permetre també la reclasificació clínica d'alguns pacients i la identificació de noves associacions genotip-fenotip, com FAM161A amb distròfia de cons-bastons i GUCY2D amb Stargardt. De particular rellevància, aquest treball ha permès associar per primera vegada el gen POMT2 amb retinosi pigmentària (RP) AR no sindròmica, gen que forma part de la via d'O-manosilació i que s'ha relacionat principalment amb distròfies musculars. En aquesta tesi es van diagnosticar vuit famílies amb RP i variants bial·lèliques en aquest gen, tots portadors de les variants p.Val660Phe o p.Tyr662His en homozigosi o heterozigosi composta. Estudis estructurals in silico van localitzar aquestes variants en el lloc actiu de la proteïna, mentre que assaigs funcionals in vitro van mostrar una pèrdua parcial de l'activitat enzimàtica, recolzant el seu efecte hipomòrfic. Aquestes troballes podrien explicar l'afectació retiniana aïllada i amplien el coneixement de la via d'O-manosilació en el context de les malalties retinianes.
En conjunt, els resultats d'aquesta tesi posen de manifest que l'aplicació d'estratègies genòmiques avançades, especialment la WGS, incrementa el rendiment diagnòstic en malalties altament heterogènies com les DHR. Així mateix, evidencien que la combinació d'estudis genètics, clínics i funcionals resulta fonamental per a establir el paper patogènic de noves variants i descobrir relacions genotip-fenotip no descrites, reforçant la comprensió global d'aquestes malalties i avançant cap a una medicina de precisió en les DHR, Supported by grants from Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) (PI22/00213 and AC21_2/00022) and FORT23/00021 co-funded by the European Union (J.M.M.), grant CIPROM/2023/26 from Conselleria de Educación, Cultura, Universidades y Empleo (J.M.M.); grants FPU20/04736 (P.B.M.) and FPU22/01124 (M.B.) from Ministerio de Universidades; and grants from ISCIII (CP22/00028 and PI22/01371), co-funded by the European Union (G.G.-G.).