- Mompó-Curell, Raúl|||0000-0002-7837-8025
[ES] La contaminación por microplásticos (MPs) se ha consolidado como uno de los principales retos medioambientales emergentes, debido a la producción masiva de polímeros sintéticos y su fragmentación durante el uso y gestión como residuo. Estos contaminantes están presentes de forma generalizada en medios acuáticos y terrestres. En este contexto, las estaciones depuradoras de aguas residuales (EDARs) desempeñan un papel crucial como puntos de retención y redistribución de MPs. Aunque la mayoría son eliminados en las etapas de tratamiento primario y secundario, entre el 90 y el 98 % se transfieren a la línea de fangos, lo que plantea un riesgo potencial cuando estos se destinan a suelos agrícolas sin una normativa específica que regule su presencia. La tesis titulada "Separación y caracterización de MPs en la línea de fangos de las EDARs y estudio de su influencia y eliminación mediante procesos de digestión y membranas" aborda de forma integral el comportamiento de los MPs en las distintas etapas del tratamiento de fangos, combinando muestreo en EDARs reales, ensayos a escala de laboratorio y técnicas analíticas avanzadas. Se desarrolló un protocolo específico para el análisis de MPs en matrices con alta carga orgánica, basado en la oxidación controlada de la materia orgánica y el análisis mediante espectroscopía Raman. Esta metodología permitió una caracterización precisa de los MPs en cuanto a tipo de polímero y tamaño, minimizando interferencias y asegurando la trazabilidad analítica. Posteriormente, se estudió el comportamiento de los MPs durante procesos físicos de concentración de fangos, como la sedimentación y flotación, utilizando polímeros modelo (HDPE, PET, PTFE). Los resultados evidenciaron una retención diferencial de partículas según su densidad y tamaño, permitiendo identificar su distribución en las fracciones clarificadas y concentradas. El trabajo experimental también se centró en el análisis del efecto de los MPs sobre los procesos de estabilización biológica del fango. En condiciones aerobias, se realizaron ensayos con digestores dopados con HDPE, evaluando el impacto sobre la eficiencia del proceso y la evolución de los polímeros mediante espectroscopía FTIR, Raman y epifluorescencia. En condiciones anaerobias, se estudió el comportamiento de distintos MPs (HDPE, PET, PS, PVC) a diferentes concentraciones, incluyendo el seguimiento espectroscópico del estado inicial y final de los MPs, la producción de biogás y la alteración de las comunidades microbianas. Además, se evaluó el efecto de pretratamientos alcalino-térmicos sobre el sustrato, observando su influencia en la biodegradabilidad del medio y en la interacción con los MPs presentes. Finalmente, se abordó el tratamiento de corrientes líquidas asociadas a la línea de fangos, como el licor del espesador primario y el escurrido de centrífuga, mediante tecnologías de membrana. Se emplearon tres membranas: dos de ultrafiltración (UH050 P de Microdyn Nadir, con corte de 50 kDa y material PESH; y V6 de Synder, con 500 kDa, PVDF+) y una de microfiltración (V0.2 de Synder, con poro de 0,22 ¿m, PVDF). Los ensayos en planta piloto permitieron evaluar la eficiencia de retención de MPs presentes de forma natural, la recuperación de nutrientes en el permeado y el comportamiento de las membranas frente a distintos protocolos de limpieza. Este enfoque posiciona las tecnologías de membrana no solo como barreras físicas frente a MPs, sino también como herramientas de concentración selectiva en esquemas de tratamiento avanzado. En conjunto, esta tesis proporciona una visión integral sobre la presencia, comportamiento y posibilidades de separación de los MPs en la línea de fangos de las EDARs, contribuyendo al desarrollo de soluciones viables para minimizar su dispersión en el medio ambiente y avanzar hacia una gestión más sostenible de los residuos generados en el tratamiento de aguas., [CA] La contaminació per microplàstics (MPs) s'ha consolidat com un dels principals reptes mediambientals emergents, a causa de la producció massiva de polímers sintètics i la seva fragmentació durant l'ús i la gestió com a residu. Aquests contaminants es troben de manera generalitzada en medis aquàtics i terrestres. En aquest context, les estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) tenen un paper clau com a punts de retenció i redistribució de MPs. Tot i que la majoria són eliminats en les etapes de tractament primari i secundari, entre el 90 i el 98 % es transfereixen a la línia de fangs, fet que suposa un risc potencial quan aquests es destinen a sòls agrícoles sense una normativa específica que reguli la seva presència. La tesi titulada "Separació i caracterització de MPs en la línia de fangs de les EDARs i estudi de la seva influència i eliminació mitjançant processos de digestió i membranes" aborda de manera integral el comportament dels MPs en les diferents etapes del tractament de fangs, combinant mostreig en EDARs reals, assaigs a escala de laboratori i tècniques analítiques avançades. Es va desenvolupar un protocol específic per a l'anàlisi de MPs en matrius amb alta càrrega orgànica, basat en l'oxidació controlada de la matèria orgànica i l'anàlisi mitjançant espectroscòpia Raman. Aquesta metodologia va permetre una caracterització precisa dels MPs pel que fa al tipus de polímer i mida, minimitzant interferències i assegurant la traçabilitat analítica. Posteriorment, es va estudiar el comportament dels MPs durant processos físics de concentració de fangs, com la sedimentació i la flotació, utilitzant polímers model (HDPE, PET, PTFE). Els resultats van evidenciar una retenció diferencial de partícules segons la seva densitat i mida, permetent identificar-ne la distribució en les fraccions clarificades i concentrades. El treball experimental també es va centrar en l'anàlisi de l'efecte dels MPs sobre els processos de estabilització biològica del fang. En condicions aeròbies, es van realitzar assaigs amb digestors dopats amb HDPE, avaluant l'impacte sobre l'eficiència del procés i l'evolució dels polímers mitjançant espectroscòpia FTIR, Raman i epifluorescència. En condicions anaeròbies, es va estudiar el comportament de diferents MPs (HDPE, PET, PS, PVC) a diverses concentracions, observant-ne l'impacte en la producció de biogàs i en les comunitats microbianes. A més, es va avaluar l'efecte de pretractaments alcalinotèrmics sobre el substrat, observant-ne la influència en la biodegradabilitat del medi i en la interacció amb els MPs presents. Finalment, es va abordar el tractament de corrents líquides associades a la línia de fangs, com el licor de l'espessidor primari i l'escorregut de centrífuga, mitjançant tecnologies de membrana. Es van emprar tres membranes: dues d'ultrafiltració (UH050 P de Microdyn Nadir, amb tall de 50 kDa i material PESH; i V6 de Synder, amb 500 kDa, PVDF+) i una de microfiltració (V0.2 de Synder, amb porus de 0,22 ¿m, PVDF). Els assaigs en planta pilot van permetre avaluar l'eficiència de retenció de MPs presents de forma natural, la recuperació de nutrients en el permeat i el comportament de les membranes davant diferents protocols de neteja. Aquest enfocament posiciona les tecnologies de membrana no només com a barreres físiques davant els MPs, sinó també com a eines de concentració selectiva en esquemes de tractament avançat. En conjunt, aquesta tesi proporciona una visió integral sobre la presència, comportament i possibilitats de separació dels MPs en la línia de fangs de les EDARs, contribuint al desenvolupament de solucions viables per minimitzar-ne la dispersió al medi ambient i avançar cap a una gestió més sostenible dels residus generats en el tractament d'aigües., [EN] Microplastic (MP) pollution has emerged as one of the most pressing environmental challenges due to the massive production of synthetic polymers and their fragmentation during use and waste management. These contaminants are now widespread in both aquatic and terrestrial environments. In this context, wastewater treatment plants (WWTPs) play a key role as critical points for the retention and redistribution of MPs. Although most MPs are removed during primary and secondary treatment stages, between 90% and 98% are transferred to the sludge line, posing a potential risk when treated sludge is applied to agricultural soils in the absence of specific regulations governing MP content. The thesis entitled "Separation and characterization of MPs in the sludge line of WWTPs and study of their influence and removal through digestion and membrane processes" provides a comprehensive analysis of MP behavior across different sludge treatment stages, combining sampling in real WWTPs, laboratory-scale experiments, and advanced analytical techniques. A specific protocol was developed for analyzing MPs in high-organic-load matrices, based on controlled oxidation of organic matter followed by Raman spectroscopy. This methodology enabled accurate characterization of MPs in terms of polymer type and size, minimizing interferences and ensuring analytical traceability. Subsequently, the behavior of MPs during physical sludge concentration processes, such as sedimentation and flotation, was studied using model polymers (HDPE, PET, PTFE). The results revealed differential particle retention depending on density and size, allowing their distribution in clarified and concentrated fractions to be identified. The experimental work also focused on analyzing the effect of MPs on biological sludge stabilization processes. Under aerobic conditions, laboratory digesters doped with HDPE particles were used to assess the impact on process efficiency and polymer evolution, using FTIR, Raman, and epifluorescence techniques. Under anaerobic conditions, the behavior of various MPs (HDPE, PET, PS, PVC) at different concentrations was evaluated, including spectroscopic monitoring of their initial and final states, biogas production, and microbial community changes. Additionally, the effect of alkaline-thermal pretreatments on the substrate was studied, showing influence on both medium biodegradability and interaction with present MPs. Finally, the treatment of liquid streams associated with the sludge line¿specifically, primary thickener liquor and centrifuge centrate¿was addressed using membrane technologies. Three membranes were tested: two ultrafiltration membranes (UH050 P from Microdyn Nadir, 50 kDa cut-off, PESH material; and V6 from Synder, 500 kDa, PVDF+) and one microfiltration membrane (V0.2 from Synder, 0.22 ¿m pore size, PVDF). Pilot-scale experiments assessed the efficiency of natural MP retention, nutrient recovery in the permeate, and membrane performance under different cleaning protocols. This approach positions membrane technologies not only as physical barriers against MPs but also as selective concentration tools in advanced treatment schemes. Overall, this thesis provides an integrated perspective on the presence, behavior, and separation potential of MPs in the sludge line of WWTPs, contributing to the development of viable solutions to minimize their environmental dispersion and promote more sustainable wastewater management., The authors acknowledge financial support from the Spanish Ministry of Science and Innovation (project PID2021-127468OB-I00) and from the Spanish Ministry of Education and Vocational Training for grant FPU20/07709. Raúl Mompó-Curell gratefully acknowledges funding from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities for his PhD research stay (EST24/00574) at the Department of Civil and Environmental Engineering, University of Alberta (Canada). Research at the University of Alberta was supported by Dr. B. R. Dhar’s Discovery Grant from the Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada (NSERC). Severino Cabrera-Ojeda acknowledges funding from the FACSA–FOVASA UPV Chair. The graphical abstract was created with BioRender (Mompó-Curell, R., 2024; BioRender.com/z08a384).