RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación
Tesis doctoral (DoctoralThesis)
Influencia del soporte de cultivo en la respuesta de células madre mesenquimales de médula ósea: carga eléctrica, topografía y funcionalidades específicas
[ES] Este trabajo aborda el mantenimiento de la multipotencia de las BMSCs durante el cultivo celular, proceso que permite su expansión hasta alcanzar el número de células necesario para su aplicación en terapias celulares o en regeneración tisular. Partimos de la hipótesis de que, mientras que la expansión de las BMSCs en medio basal (MB) y en cultivo monocapa sobre pocillos adherentes de poliestireno tratado (TCPS, por sus siglas en inglés) permite mantener su multipotencia, la interacción con soportes funcionales, aún en MB, puede inducir su compromiso hacia linajes específicos. Asimismo, cuando se combina el cultivo sobre soportes con determinada funcionalidad química o física y un medio de cultivo inductor de la osteogénesis, la interacción con el sustrato puede modificar la respuesta biológica.En esta tesis se han utilizado células madre mesenquimales de la médula ósea humana (hBMSCs), analizando el efecto de las interacciones físicas sobre el soporte de cultivo sobre el mantenimiento de su multipotencia y su capacidad de diferenciación osteogénica. Se han empleado técnicas de citometría de flujo para evaluar la presencia de marcadores específicos de multipotencia, así como estudios de expresión génica, viabilidad y proliferación celular en los distintos soportes preparados. En concreto, se ha analizado la interacción con cargas eléctricas presentes en el sustrato y con biomoléculas representativas del microentorno natural de la médula ósea. El efecto de la distribución de carga eléctrica, positiva o negativa, sobre el sustrato se ha estudiado en cultivos monocapa utilizando soportes de polifluoruro de vinilideno (PVDF) cristalizado en la fase electroactiva beta, lo que confiere al soporte una densidad superficial de carga positiva o negativa. Estos soportes se compararon con soportes del mismo polímero cristalizados en fase alfa, la cual carece de carga eléctrica. Se observó que la presencia de carga eléctrica influye significativamente en la pérdida de multipotencia de las hBMSCs en los primeros días de cultivo en MB, el cual por sí mismo no compromete a las células hacia ninguno de sus linajes antes de alcanzar la confluencia. Posteriormente, al continuar el cultivo en MO, también se detectaron diferencias significativas en la diferenciación a osteoblastos, posiblemente como consecuencia del compromiso previo de las células durante la etapa de expansión.Para analizar el efecto de la interacción con ligandos específicos representativos del microentorno celular, como son la heparina y la gelatina, se injertaron estas biomoléculas sobre soportes planos fabricados con un copolímero basado en polimetacrilato de etilo y ácido acrílico. Dado que la respuesta de las hBMSCs en un microentorno tridimensional puede ser diferente del comportamiento en monocapa (adheridas sobre el soporte), también se planteó el objetivo de estudiar si la presencia de gelatina y de heparina en un cultivo tridimensional produce efectos distintos. Para ello, se fabricaron microesferas sintéticas sobre cuya superficie se injertaron las biomoléculas de interés, y se sembraron las hBMSCs dispersas entre las ellas, formando un aglomerado tridimensional compuesto de microesferas soporte y células. La interacción de las células con las biomoléculas injertadas indujo cambios significativos en los marcadores de multipotencia, lo que sugiere el compromiso hBMSCs hacia linajes específicos y la pérdida de multipotencialidad durante la expansión en medio basal. El cultivo se continuó en MB o medio osteogénico (MO) durante 21 días en entornos 2D tras alcanzar la confluencia, revelando diferencias significativas entre los soportes funcionalizados y no funcionalizados con biomoléculas, así como respecto a las células cultivadas en placas estándar TCPS. Estos resultados ponen de manifiesto el potencial de este enfoque para avanzar en aplicaciones de ingeniería de tejidos óseos y contribuir al desarrollo de estrategias innovadoras y eficaces para la regeneración ósea., [CA] Aquest treball aborda el manteniment de la multipotència de les BMSCs durant el cultiu cel·lular, procés que permet la seua expansió fins a assolir el nombre de cèl·lules necessari per a la seua aplicació en teràpies cel·lulars o en regeneració tissular. Partim de la hipòtesi que, mentre l'expansió de les BMSCs en medi basal (MB) i en cultiu en monocapa sobre pous adherents de poliestiré tractat (TCPS) permet mantindre la seua multipotència, la interacció amb suports funcionals, fins i tot en MB, pot induir el seu compromís cap a llinatges específics. Així mateix, quan es combina el cultiu en suports amb determinada funcionalitat química o física i un medi de cultiu inductor de l'osteogènesi, la interacció amb el substrat pot modificar la resposta biològica.En aquesta tesi s'han utilitzat cèl·lules mare mesenquimals de la medul·la òssia humana (hBMSCs), analitzant l'efecte de les interaccions físiques amb el suport de cultiu sobre el manteniment de la seua multipotència i la seua capacitat de diferenciació osteogènica. S'han utilitzat tècniques de citometria de flux per a avaluar la presència de marcadors específics de multipotència, així com estudis d'expressió gènica, viabilitat i proliferació cel·lular en els diferents suports preparats. En concret, s'ha analitzat la interacció amb càrregues elèctriques presents en el substrat i amb biomolècules representatives del microentorn natural de la medul·la òssia L'efecte de la distribució de càrrega elèctrica, positiva o negativa, sobre el substrat s'ha estudiat en cultius en monocapa utilitzant suports de polifluorur de vinilidè (PVDF) cristal·litzat en la fase electroactiva beta, la qual cosa confereix al suport una densitat superficial de càrrega positiva o negativa. Aquests suports s'han comparat amb suports del mateix polímer cristal·litzats en fase alfa, la qual manca de càrrega elèctrica. Es va observar que la presència de càrrega elèctrica influeix significativament en la pèrdua de multipotència de les hBMSCs durant els primers dies de cultiu en MB, el qual per si mateix no compromet les cèl·lules cap a cap dels seus llinatges abans d'arribar a la confluència. Posteriorment, en continuar el cultiu en medi osteogènic, també s'han detectat diferències significatives en la diferenciació a osteoblasts, possiblement com a conseqüència del compromís previ de les cèl·lules durant l'etapa d'expansió.Per a analitzar l'efecte de la interacció amb lligands específics representatius del microentorn cel·lular, com són l'heparina i la gelatina, aquestes biomolècules es van injertar sobre suports plans fabricats amb un copolímer basat en polimetacrilat d'etil i àcid acrílic. Atés que la resposta de les hBMSCs en un microentorn tridimensional pot ser diferent del comportament en monocapa (adherides sobre el suport), també es va plantejar l'objectiu d'estudiar si la presència de gelatina i d'heparina en un cultiu tridimensional produeix efectes diferents. Per a això, es van fabricar microesferes sintètiques sobre la superfície de les quals es van injertar les biomolècules d'interès, i es van sembrar les hBMSCs disperses entre elles, formant un aglomerat tridimensional compost de microesferes i cèl·lules. La interacció de les cèl·lules amb les biomolècules injertades va induir canvis significatius en els marcadors de multipotència, la qual cosa suggereix el compromís de les hBMSCs cap a llinatges específics i la pèrdua de multipotencialitat durant l'expansió en MB. El cultiu es va continuar en MB o medi osteogènic (MO) durant 21 dies en entorns 2D després d'arribar a la confluència, revelant diferències significatives entre els suports funcionalitzats i no funcionalitzats amb biomolècules, així com respecte a les cèl·lules cultivades en plaques estàndard de TCPS. Aquests resultats posen de manifest el potencial d'aquest enfocament per a avançar en aplicacions d'enginyeria de teixits ossis i contribuir al desenvolupament d'estratègies innovadores i eficaces per a la regeneració òssia., [EN] This work addresses the maintenance of BMSCs multipotency during cell culture, a process that allows their expansion to reach the number of cells necessary for application in cell therapies or tissue regeneration. We hypothesise that, while expansion of BMSCs in basal medium (BM) and monolayer culture on tissue culture-treated polystyrene (TCPS) wells preserves their multipotency, interaction with functional substrates, even in BM, my induce their commitment toward specific lineages. Furthermore, when culture on substrates with certain chemical or physical functionalities is combined with an osteogenic induction medium, the interaction with the substrate can modify the biological response.In this thesis, human bone marrow-derived mesenchymal stem cells (hBMSCs) were used to analyse the effect of physical interactions with the substrate on the maintenance of multipotency and osteogenic differentiation capacity. Flow cytometry was employed to assess the presence of specific multipotency markers, alongside studies of gene expression, cell viability, and proliferation on the different prepared substrates. Specifically, interaction with electric charges present on the substrate and with biomolecules representative of the natural bone marrow microenvironment were investigated.The effect of the distribution of positive or negative electric charge on the substrate was studied in monolayer cultures using polyvinylidene fluoride (PVDF) supports crystallised in the beta electroactive phase, which confers a surface density of positive or negative charge. These supports were compared with supports of the same polymer crystallised in the alpha phase, which lacks electric charge. The presence of electric charge was found to significantly influence the loss of multipotency of hBMSCs during the first days of culture in BM, which by itself does not commit the cells towards any lineage before reaching confluence. Subsequently, upon continuing culture in osteogenic medium, significant differences were also observed in the differentiation into osteoblasts, possibly as a consequence of the previous commitment of the cells during the expansion phase.To analyse the effect of interaction with specific ligands that can be representative of the cellular microenvironment, such as heparin and gelatin, these biomolecules were grafted onto flat supports made from a copolymer based on ethyl methacrylate and acrylic acid. Given that the response of hBMSCs in a three-dimensional microenvironment may differ from the behaviour in monolayer (adhered to the support), the objective was also to study whether the presence of gelatin and heparin in a three-dimensional culture produces different effects. For this purpose, synthetic microspheres were produced, onto whose surface the biomolecules of interest were grafted, and hBMSCs were seeded dispersed among them, forming a three-dimensional aggregate composed of microspheres and cells.The interaction of the cells with the grafted biomolecules induced significant changes in multipotency markers, suggesting hBMSCs commitment towards specific lineages and the loss of multipotency during expansion in BM. Culture was continued in BM or osteogenic medium (OM) for up to 21 days in 2D environments after reaching confluence, revealing significant differences between biomolecule-functionalised and non-functionalised supports, as well as compared to cells cultured on standard TCPS plates. These results highlight the potential of this approach to advance bone tissue engineering application and contribute to the development of innovative and effective strategies for bone regeneration., Esta Tesis Doctoral se ha realizado gracias los proyectos PID2022-138572OB-C41, PID2019-106099RB-C41 financiados por MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE. La investigación fue también financiada por el CBER – Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red - CB06/01/1026, Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación.