[ES] Las lesiones en el sistema nervioso central suelen causar daños irreversibles debido a su limitada capacidad de regeneración. Los tratamientos clínicos actuales son incapaces de restaurar las conexiones neuronales dañadas y habitualmente se centran en tratar los síntomas. Para abordar esto, la ingeniería de tejidos neural surge como un campo prometedor para reparar o reemplazar el tejido nervioso dañado, combinando células, estructuras llamadas scaffolds y estimulación externa. Con ello, pretenden favorecer la supervivencia celular, guiar el crecimiento axonal y recrear el entorno nativo del tejido nervioso. En este contexto, esta Tesis Doctoral presenta dos estrategias complementarias de ingeniería de tejidos, que combinan señales topográficas alineadas con estimulación exógena para tratar de guiar el comportamiento de células neurales in vitro.
La primera estrategia se centra en la aplicación simultánea de estímulos magnéticos y eléctricos (sin electrodos invasivos) a células progenitoras neurales cultivadas sobre membranas de fibras alineadas de electrospining de ácido poliláctico (PLA). Se evaluaron dos patrones de estimulación: continuo (una estimulación larga diaria) e intermitente (estímulos más cortos tres veces al día). En comparación con el grupo control, la estimulación continua aumentó la proliferación y densidad celular, incrementó en un 65% la diferenciación a neuronas, promovió la proporción de oligodendrocitos y favoreció una morfología astrocitaria más fibrilar. Por el contrario, la estimulación intermitente no mostró beneficios en la proliferación y redujo la proporción de neuronas, lo que podría ser desfavorable para aplicaciones regenerativas.
La segunda estrategia se centra en el diseño, fabricación y caracterización de un dispositivo de estimulación eléctrica que integra microfibras de PLA alineadas y electrodos de oro. El dispositivo mostró una correcta integración de ambos componentes, así como estabilidad eléctrica. En los ensayos biológicos con células de Schwann, la estimulación con corriente continua causó muerte celular debido a efectos electroquímicos nocivos en el medio de cultivo. Por el contrario, el uso de corriente alterna a bajas frecuencias (1-10 Hz) evitó estos efectos y mantuvo la viabilidad celular. Estos resultados validan el sistema para futuros estudios in vitro y avanzan en el desarrollo de dispositivos implantables para la regeneración nerviosa.
En conjunto, estos resultados validan ambas plataformas como estrategias eficaces para la estimulación celular y trazan el camino para combinarlas en el futuro en un único dispositivo implantable e inalámbrico enfocado en regenerar el SNC., [EN] Lesions in the central nervous system often cause irreversible damage due to its limited regenerative capacity. Current clinical treatments are unable to restore the neural connections that are damaged and are generally focused on treating the symptoms. To address this challenge, neural tissue engineering has emerged as a promising field aimed at repairing or replacing damaged nervous tissue through the combination of cells, scaffold structures, and external stimulation. These approaches intend to enhance cell survival, guide axonal growth, and recreate the native neural environment, offering new perspectives for recovery after central nervous system injuries. In this context, this Doctoral Thesis presents two complementary tissue engineering strategies that combine aligned topographical cues with exogenous stimulation to guide the behaviour of neural cells in vitro.
The first strategy focuses on the simultaneous application of magnetic and electric stimulation (without invasive electrodes) to neural progenitor cells cultured on aligned electrospun polylactic acid (PLA) fibre membranes. Two stimulation patterns were evaluated: continuous (one prolonged daily stimulation) and intermittent (shorter stimulations applied three times per day). Compared with the control group, continuous stimulation increased cell proliferation and density, enhanced neuronal differentiation by 65%, promoted the proportion of oligodendrocytes, and favoured a more fibrillar astrocytic morphology. In contrast, intermittent stimulation did not improve proliferation and reduced the proportion of neurons, which may be unfavourable for regenerative applications.
The second strategy focuses on the design, fabrication, and characterisation of an electrical stimulation device integrating aligned PLA microfibres and gold electrodes. The device showed successful integration of both components as well as electrical stability. In biological assays using Schwann cells, direct current stimulation caused cell death due to harmful electrochemical effects in the culture medium. In contrast, the use of low-frequency alternating current (1-10 Hz) prevented these effects and maintained cell viability. These results validate the system for future in vitro studies and represent a step forward in the development of implantable devices for neural regeneration.
Overall, these findings validate both platforms as effective strategies for cellular stimulation and create the groundwork for their future integration into a single wireless implantable device aimed at promoting central nervous system regeneration., [CA] Les lesions en el sistema nerviós central solen causar danys irreversibles a causa de la seua limitada capacitat de regeneració. Els tractaments clínics actuals són incapaços de restaurar les connexions neuronals danyades i habitualment es centren a tractar els símptomes. Per tal d'abordar aquest repte, l'enginyeria de teixits neurals ha emergit com un camp prometedor orientat a reparar o substituir el teixit nerviós danyat mitjançant la combinació de cèl·lules, estructures anomenades scaffolds i estimulació externa. Aquestes estratègies pretenen afavorir la supervivència cel·lular, guiar el creixement axonal i recrear l'entorn natiu del teixit nerviós. En aquest context, aquesta Tesi Doctoral presenta dues estratègies complementàries d'enginyeria de teixits que combinen senyals topogràfiques alineades amb estimulació exògena per tal de guiar el comportament de les cèl·lules neurals in vitro.
La primera estratègia se centra en l'aplicació simultània d'estímuls magnètics i elèctrics (sense elèctrodes invasius) a cèl·lules progenitores neurals cultivades sobre membranes de fibres alineades d'àcid polilàctic (PLA) obtingudes mitjançant electrospinning. Es van avaluar dos patrons d'estimulació: continu (una estimulació llarga diària) i intermitent (estímuls més curts tres vegades al dia). En comparació amb el grup control, l'estimulació contínua va augmentar la proliferació i la densitat cel·lular, va incrementar en un 65 % la diferenciació neuronal, va afavorir la proporció d'oligodendròcits i va promoure una morfologia astrocitària més fibril·lar. Per contra, l'estimulació intermitent no va mostrar beneficis en la proliferació i va reduir la proporció de neurones, fet que podria resultar desfavorable per a aplicacions regeneratives.
La segona estratègia es centra en el disseny, la fabricació i la caracterització d'un dispositiu d'estimulació elèctrica que integra microfibres alineades de PLA i elèctrodes d'or. El dispositiu va mostrar una correcta integració dels dos components i una bona estabilitat elèctrica. En els assajos biològics amb cèl·lules de Schwann, l'estimulació amb corrent continu va provocar mort cel·lular pels efectes electroquímics nocius generats en el medi de cultiu. En canvi, l'ús de corrent altern de baixa freqüència (1-10 Hz) va evitar aquests efectes i va mantindre la viabilitat cel·lular. Aquests resultats validen el sistema per a futurs estudis in vitro i representen un avanç en el desenvolupament de dispositius implantables per a la regeneració nerviosa.
En conjunt, aquests resultats validen ambdues plataformes com a estratègies eficaces d'estimulació cel·lular i obrin el camí per a la seua futura integració en un únic dispositiu implantable i sense fils orientat a promoure la regeneració del sistema nerviós central., Finalmente, esta tesis doctoral no podría haber posible sin la financiación del Ministerio de Ciencia e Innovación por el proyecto RTI2018-095872-B-C22/ERDF (BioCord) y PID2021- 12661OB-I00 (BioNerv), la financiación de la Unión Europea a través del Horizon 2020 Framework Programme FET OPEN Research and innovation, bajo el acuerdo de subvención N.° 964562 (Riseup Project). Tampoco habría sido posible sin la ayuda predoctoral PRE2019- 090716 de la Agencia Estatal de Investigación.