Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 10
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

La difusió de coneixements lingüístics a la ràdio durant el Franquisme, el programa Dreceres de la nostra llengua, de Ràdio Girona

  • Casals i Martorell, Daniel|||0000-0002-2488-5961
This article aims to analyse and reconstruct the historic broadcast of Dreceres de nostra llengua [Shortcuts to our language], emitted during the 1970s. Promoted by Francina Boris and Enric Frigola with the collaboration of Òmnium Cultural, and written by Albert Jané and Pius Pujades, the segment was aired by Ràdio Girona and other Radio España stations, the former Ràdio Associació de Catalunya, in Barcelona. The program included, in a cheerful way, linguistic content, aimed mainly at polishing the interferences that had entered the Catalan language, as well as information about authors and literary works, music in Catalan and other cultural aspects.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

El contenido y el método de enseñanza del catalán en los libros de texto a finales del siglo XIX. A propósito de 'Lo primer llibre dels noys' (1898), de Francesc Flos y Calcat, The content and method of teaching catalan in text books at the end of the 19th century. About 'Lo primer llibre dels noys' (1898), by Francesc Flos y Calcat

  • Casals i Martorell, Daniel|||0000-0002-2488-5961
Este artículo analiza la obra Lo primer llibre dels noys (1898), escrita por Francesc Flos y Calcat, para enseñar ortografía y lectura a los alumnos del Col·legi de Sant Jordi y posteriormente a los de otras escuelas catalanas. Dicho libro incluye la ortografía generalizada de la época, textos para la práctica de la lectura, la mayoría de los cuales están extraídos del catecismo católico, y un breve apartado sobre los principales oficios de la época. Flos aplica en este manual los métodos de renovación pedagógica que emanaban del movimiento de la Escuela Nueva, basados en la enseñanza práctica de y en la lengua del alumno, en la incorporación del contexto en el que vivía y en la transmisión amena de los contenidos., This paper analyzes Lo primer llibre dels noys (1898), written by Francesc Flos y Calcat, to teach spelling and reading to the College of Sant Jordi students and later to those of other Catalan schools. This book includes the general spelling of the time, texts for reading practice (mainly taken from the Catholic catechism), and a brief section on the primary professions of the period. In this manual, Flos applies the methods of peda- gogical renewal that emanated from the New School movement, based on the practical teaching of and in the language of students, their context, and the pleasant transmission of the contents.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Política i planificació lingüístiques durant la Segona República (1931-1939), Els cursos presencials no universitaris de català organitzats i promoguts per la Generalitat de Catalunya, Language policy and planning during the Second Republic (1931-1939). Catalan non-university face-to-face courses organised by the Government of Catalonia, Política y planificación lingüísticas durante la Segunda República (1931-1939)

  • Casals i Martorell, Daniel|||0000-0002-2488-5961
Aquest article analitza un conjunt de mesures de política i planificació lingüístiques que el Govern de la Generalitat de Catalunya de l'època republicana (1931-1939) va prendre per implantar l'ensenyament presencial de la llengua catalana per a adults. Aquestes decisions s'enquadren en la fase d'extensió del coneixement i de l'ús (o vehiculació) del procés d'estandardització (Haugen, 1983). Per mitjà d'unes estructures administratives pròpies i amb les partides pressupostàries corresponents, el Govern va programar cursos no universitaris per a mestres, públic en general i funcionaris. Els primers volien formar un cos docent que pogués ensenyar català i en català; el segon tipus tenia caràcter popular, s'articulava en tres nivells (elemental, mitjà i per a castellanoparlants) i s'adreçava sobretot a les persones que el necessitaven per a la feina. La formació per a funcionaris pretenia instruir-los en el llenguatge corresponent, que justament s'estava actualitzant aleshores, una acció que s'ajusta a la fase d'elaboració funcional. La política de l'executiu també va incloure subvencions a entitats privades perquè organitzessin cursos de llengua catalana amb l'objectiu d'ampliar-ne l'oferta., This article analyses a series of language policy and planning measures adopted by the Generalitat, the Government of Catalonia, during the republican period (1931-1939) to introduce face-to-face Catalan language classes for adults. These decisions fell within the knowledge and use extension stage (implementation) of the standardisation process (Haugen, 1983). Using its own structures and the corresponding budget allocations, the government programmed nonuniversity courses for teachers, the general public and public servants. The first type were intended to train a body of teachers capable of teaching Catalan and in Catalan; while the second were intended for the general public with three levels (elementary, intermediate and for Spanish speakers) and, above all, were for people who needed Catalan for work. The training for public servants was intended to educate them in the corresponding language, just when it was being updated, an action adapted to the functional elaboration stage. The government's policy also included subsidies for private entities so they could organise Catalan language courses and increase the offer.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics, The corpus/status dialectics in the history of the catalan language. Towards a comprehensive explanation of linguistic changes

  • Massanell i Messalles, Mar|||0000-0001-9288-5974
En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l'estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d'un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l'anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l'investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l'objecte d'estudi i de l'accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l'evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s'hi en excés. L'anàlisi de les transformacions que s'observen en el català nord-occidental des de la represa del procés d'estandardització a Catalunya evidencia com podem incrementar el grau de comprensió dels canvis lingüístics si estem atents a les interaccions que es produeixen entre els usos establerts socialment, les formes sotmeses als constrenyiments del sistema i les percepcions que acaben formant la consciència lingüística dels parlants entesos com a individus i com a cos social., In this paper, we advocate overcoming the dichotomies that fragment the study of language facts (synchrony vs. diachrony, linguistics vs. sociolinguistics, internal history vs. external history), in favor of an approach that integrates the maximum number of possible explanatory factors. A suitable field for this confluence is the analysis of ongoing language changes, which are those that take place in real time in front of the eyes of the researcher, who can thus benefit from the proximity to the object of study and from the accessibility to the multiple factors that condition its evolution, provided that he is capable of not getting overly involved. The analysis of the transformations observed in Northwestern Catalan since the resumption of the standardization process in Catalonia shows how we can increase the degree of understanding of linguistic changes if we are attentive to the interactions that occur between the socially established uses, the forms subjected to the constraints of the system, and the perceptions that end up forming the linguistic awareness of speakers understood as individuals and as a social body.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Que ho faça jo?! Que ho faci ell! Evolució del present de subjuntiu en el nord-occidental actual

  • Massanell i Messalles, Mar|||0000-0001-9288-5974
  • Palà i Aldabó, Gemma
On the basis of a corpus of Northwestern Catalan that collects surveys of 240 informants from 40 localities, we describe several conjugation models of present subjunctive found in this dialect and we analyse the introduction of innovative variants shared by both Central Catalan and standard Catalan spread by the media and the education system. The description of the distribution of different verbal marks of present subjunctive according to person and verb classes makes evident that the introduction of innovative vowel i finds some resistance, on the one hand, in the first person singular, and on the other hand, in the third conjugation with inchoative augment. The analysis of the innovation, considering how it fits the verbal paradigm of Northwestern Catalan, helps us understand the above-mentioned resistance and linguistic change in general
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català, una aproximació diacrònica i geolingüística, First and second person plural unstressed endings in Catalan

  • Massanell i Messalles, Mar|||0000-0001-9288-5974
Una de les evolucions característiques del català, enfront d'altres llengües romàniques, és el tancament en [e] de A àtona en síl·laba final travada llatina o romànica (RŎSAS > roses, CANTANT > canten, ASPARĂGU > espàrrec). Malgrat això, les terminacions àtones de primera i segona persona del plural de l'imperfet d'indicatiu i del condicional coneixen en parlars nord- occidentals variants que sembla que restringeixin l'abast del tancament esmentat ([kan'taβam], [kanta'ɾiaw]). En el present article, partint d'un corpus enregistrat en quaranta localitats nord- occidentals, es delimita l'àrea en què les terminacions àtones -AMUS, -ATIS han arribat a un resultat diferent de -em, -eu. Tot seguit, amb l'ajuda de materials cartografiats en l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) i de documents aplegats en el Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), es descarta la possibilitat que les variants nord-occidentals estudiades es puguin explicar en termes estrictament fonètics. Finalment, a l'empara del marc teòric de la morfologia natural, es basteix una justificació per als canvis en les terminacions àtones de primera i segona persona del plural, la qual parteix de la conversió de variants al·lofòniques en autèntics al·lomorfs, gràcies a la redistribució dels quals dins dels paradigmes temporals s'assoleix una major congruència del sistema flexiu verbal, One of the characteristic evolutions of Catalan, as opposed to other Romance languages, is the A > [e] closure in unstressed final syllables if they are closed by a consonant (RŎSAS > roses 'roses', CANTANT > canten 'they sing', ASPARĂGU > espàrrec 'asparagus'). Despite this, in North-Western Catalan, there are variants of first and second person plural unstressed endings of the imperfect indicative and conditional tenses that seem to restrict the scope of the aforementioned closure (cantàvem [kan'taβam] 'we sang', cantaríeu [kanta'ɾiaw] 'youplural would sing'). In this paper, on the basis of a corpus recorded in forty North-Western survey points, we delimit the area in which unstressed verb endings derived from Latin -AMUS, -ATIS have arrived to a result other than -em, -eu. Next, with the help of linguistic data mapped in Atles Linguistic del Domini Català (ALDC), and searching the Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), we discard the possibility that these North-Western variants could be explained in strictly phonetic terms. Finally, within the framework of the Natural Morphology Theory, we provide an explanation for the changes in unstressed first and second person plural endings, starting from the conversion of allophonic variants into true allomorphs, thanks to the redistribution of which within tenses paradigms a greater congruence on the verbal system is obtained
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Avançant en el coneixement de la morfologia històrica de la llengua catalana

  • Massanell i Messalles, Mar|||0000-0001-9288-5974
Heus aquí el monogràfic del número 8 de la revista Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, dedicat a l'estudi de la morfologia històrica de la llengua catalana. La raó que ens ha impulsat a publicar-lo ha estat la voluntat de contribuir a difondre la recerca que es desenvolupa en aquest àmbit des de diverses universitats dels Països Catalans. El present monogràfic està format per cinc contribucions, cadascuna de les quals analitza un aspecte de la morfologia històrica de la llengua catalana, sigui nominal o verbal, flexiva o derivativa, amb un enfocament fonomorfològic o morfosintàctic
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Que ja·s parla different que·s parlava deu anys ha esta part. El català modern, la baula imprescindible

  • Massanell i Messalles, Mar|||0000-0001-9288-5974
En el present article fem un repàs de les causes que han provocat que els textos catalans dels segles XVII i XVIII i del primer terç del XIX hagin estat tradicionalment objecte de poca estima, raó per la qual l'estudi lingüístic del català modern ha rebut menys atenció que el d'altres períodes. Malgrat aquesta situació, assenyalem algunes innovacions de la llengua d'aquest període que converteixen el seu estudi en molt atractiu i, alhora, molt necessari per a tenir un coneixement complet de les fases evolutives del català des dels orígens fins als nostres dies i, especialment, per a comprendre les innovacions que van convertir la llengua medieval en una llengua moderna força propera a la que emprem avui. Finalment, ens referim als avantatges que la lingüística de corpus, combinada amb el mètode filològic, reporta a l'investigador a l'hora de dedicar-se a l'estudi diacrònic de la llengua, aprofitant l'avinentesa de la propera culminació del projecte d'elaboració del Corpus Informatitzat del Català Modern, que permetrà introduir la lingu?ística de corpus en l'estudi de la llengua catalana de l'època moderna
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Julià-Bernat Alart i l'Inventari de la llengua catalana, un estudi inajornable

  • Cucurell Murillo, Ares
  • Massanell i Messalles, Mar|||0000-0001-9288-5974
En aquest article es fa una aproximació a la vida i a l'obra de Julià-Bernat Alart, arxiver, historiador i filòleg rossellonès, que va ser un dels intel·lectuals més rellevants del segle xix a la Catalunya del Nord i que és autor d'una vasta producció científica, una part important de la qual resta inèdita. Entre l'obra no publicada, destaca l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, un recull de milers de cèdules lexicogràfiques manuscrites, cadascuna dedicada a una paraula catalana per a la qual es recullen documentacions, la major part medievals, datades i referenciades. A partir de l'estudi d'una breu selecció de les fitxes de l'Inventari, es mostra que aquesta obra aporta informació lingüística rellevant que és absent dels dos grans diccionaris històrics de referència per al català, el DCVB i el DECat, siguin nous lemes, primeres documentacions o noves localitzacions geogràfiques
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

L'extensió social del català normatiu a la premsa durant la Transició. La secció "Clar i català" (1982-1983), de Joan Fortuny i Escoda, per a la Hoja del Lunes

  • Casals i Martorell, Daniel|||0000-0002-2488-5961
Aquest article analitza la secció «Clar i català», que Joan Fortuny i Escoda (1917-1989) va publicar a la Hoja del Lunes entre 1982 i 1983. Aquest espai, que va començar durant la Transició a la democràcia, s'emmarca en la tradició del periodisme català contemporani d'incloure la llengua com a tema d'interès. «Clar i català» parlava d'innovacions lèxiques i també aspectes sintàctics problemàtics, detectats en el periodisme i la publicitat, i deguts a la interferència d'altres llengües. Fortuny, cap de correctors del diari Avui (1976-1987), denunciava els desajustaments amb la norma i oferia alternatives admeses. També va referir-se a la baixa qualitat lingüística del sector editorial públic i a la responsabilitat col·lectiva en l'ús de la llengua. Als articles, s'hi observa un estil basat en la prescripció de la norma, l'exposició d'aspectes lingüístics, la valoració d'actituds i la reflexió sobre la llengua.