Skip to main content

POST-DIVORCIO Y VULNERABILIDAD SOCIAL EN ESPAÑA: EXPERIENCIAS DE HOMBRES Y MUJERES EN EL AMBITO ECONOMICO Y LA SALUD

CSO2009-09891

•
Funding agency name Ministerio de Ciencia e Innovación
Funding agency acronym MICINN
Program Programa Nacional de Proyectos de Investigación Fundamental
Subprogram Subprograma de Proyectos de Investigación Fundamental no Orientada
Call Proyectos I+D
Call year 2009
State Plan 2008-2011 Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica
Management unit Subdirección General de Proyectos de Investigación
Beneficiary centre UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Las mujeres jóvenes y la formación de uniones en España, factores socio-demográficos vinculados a sus relaciones de pareja

  • Garcia Pereiro, Thais
En la actualidad los jóvenes se casan cada vez menos y más tarde, y alargan su permanencia en el hogar de los padres, al tiempo que experimentan relaciones alternativas como la cohabitación, las parejas sin co-residencia e, incluso, la soltería. Dentro de este contexto se plantea una aproximación a la formación de uniones de las jóvenes en España. Se analizan los factores socio-demográficos (edad, nivel educativo, actividad principal, convivencia con los padres, relaciones co-residenciales previas, divorcio de los padres y presencia de hijos) que afectan la situación de pareja de las mujeres con edades comprendidas entre los 20 y 35 años a través de un modelo de regresión logística multinomial con datos provenientes de la Encuesta de Fecundidad, Familia y Valores del 2006., Nowadays young people are marrying less and later, and lengthen their stay in the parental home, while it is becoming increasingly common to experience alternative relationships such as cohabitation, partnerships without co-residence and even singlehood. Within this context this paper develops an approach to partnership formation of young women in Spain. The analysis includes the socio-demographic factors (age, educational attainment, labor force activity, living at the parental home, previous experience on co-residential relationships, parental divorce and having children or not) affecting the partnership status of women aged 20 and 35 at the time of the survey. It is run a multinomial logistic regression model with data drawn from the Fertility, Family and Values Survey of 2006.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Post first-union repartnering and parenthood patterns in late 20th century Europe

  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
  • Simó i Noguera, Carles|||0000-0002-6087-1524
In 1981 Spain was one of the last countries in Europe to legalize divorce. Accompanying the transition from dictatorship to democracy were shifts in family laws and demographic behaviours that included the legalisation of divorce. However, the initial Divorce Law was quite restrictive and legal separation and divorce were still relatively uncommon until the 1990s. Subsequent pressure to speed up the legal procedure led to the Spanish Divorce Reform of 2005 that facilitated the divorce process, stressed the co-responsibility of parents towards their children and legally regulating shared custody. Using the General Council of the Judiciary's data on "Decrees of separations, divorces and annulments", this working paper provides a description of the characteristics of the spouses, marriage duration and separation process (1996-2010) and analyses the patterns and characteristics of legal custody arrangements (2007-2011). Results showed that in 2011 (2005) joint custody was awarded in 12% (3%) of cases, father 5% (3%) and mother sole custody 82% (94%). Logistic regression showed that age at marriage, spousal age difference, duration of divorce application, the husband being the divorce claimant and a marital separation with consent favoured either sole father and/or joint custody at the expense of sole custody for the mother., Espanya va ser un dels darrers països d'Europa a legalitzar el divorci (1981). La seva legalització s'ha d'emmarcar dins el procés de la transició democràtica, els canvis de comportaments demogràfics i les modificacions de les lleis referides a la família. Inicialment, era una llei força restrictiva i, fins a la dècada dels 90, la separació legal i el divorci no eren massa comuns. Posterior, la pressió per accelerar el procediment judicial va portar a la reforma del divorci a través de la Llei 15/2005, llei que va facilitar el procés de divorci, va regular la corresponsabilitat dels pares cap als fills i la custòdia compartida d'aquests. A través dels butlletins estadístics de sentències de separació, divorci i nul·litat del Consell General del Poder Judicial, aquest document ofereix una descripció de les característiques dels cònjuges, la durada del matrimoni i el procés de separació (1996-2010) i analitza els patrons i característiques dels Acords Legals de Custòdia (2007-2011). Els resultats mostren que al 2011, la custòdia compartida va ser atorgada en el 12% dels casos, la custòdia exclusiva al pare, en un 5%, i a la mare, en un 82% (al 2005, els percentatges eren 3%, 3% i 94% respectivament). A través d'una regressió logística s'observa que l'edat per a contraure matrimoni, les diferències d'edat entre els cònjuges, la durada de la demanda de divorci, si el sol·licitant del divorci és el marit o si el divorci/separació és consensuat, pot afavorir la custòdia exclusiva al pare i/o compartida, en detriment de la custòdia exclusiva per a la mare., España fue uno de los últimos países de Europa en legalizar el divorcio (1981). Su legalización debe enmarcarse dentro del proceso de la transición democrática, los cambios en los comportamientos demográficos y en las modificaciones de las leyes referidas a la familia. Inicialmente, era una ley bastante restrictiva y, hasta la década de los 90, la separación legal y el divorcio no eran demasiado comunes. Posterior, la presión para acelerar el procedimiento judicial, llevó a la reforma del divorcio a través de la Ley 15/2005, que facilitó el proceso de divorcio, reguló la corresponsabilidad de los padres hacia los hijos y la custodia compartida de éstos. A través de los boletines estadísticos de sentencias de separación, divorcio y nulidad del Consejo General del Poder Judicial, este documento ofrece una descripción de las características de los cónyuges, la duración del matrimonio y el proceso de separación (1996-2010) y analiza los patrones y características de los Acuerdos Legales de Custodia (2007-2011). Los resultados muestran que en 2011, la custodia compartida fue otorgada en el 12% de los casos, la custodia exclusiva al padre, en un 5% y a la madre, en un 82% (en 2005, los porcentajes eran 3%, 3 % y 94% respectivamente). A través de una regresión logística se observa que la edad para contraer matrimonio, las diferencias de edad entre los cónyuges, la duración de la demanda de divorcio, si el solicitante del divorcio es el marido o si el divorcio/separación es consensuado, puede favorecer la custodia exclusiva al padre y/o compartida, en detrimento de la custodia exclusiva para la madre.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Biografías de divorcio de mujeres y hombres. Miradas cruzadas, Biografies de divorci de dones i homes. Mirades creuades, Biographies concerning the divorce of men and women

  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
El texto se enmarca en una investigación biográfica cualitativa realizada en España, durante la primavera de 2008, sobre trayectorias familiares después del divorcio de mujeres y hombres con hijos previos. Después de referirme brevemente al análisis demográfico del divorcio y de explicitar mi perspectiva de análisis (relaciones de género), expondré: 1) el diseño metodológico de la investigación cualitativa; 2) las narraciones de las mujeres y los hombres sobre su propia experiencia de la ruptura y la post ruptura, buscando las diferencias y las similitudes entre los dos colectivos; y finalmente 3) cruzaré sus miradas, mostrando de qué manera las mujeres se refieren a las biografías post divorcio de los hombres en sus relatos, y viceversa, cómo los hombres explican las biografías de las mujeres. Mi objetivo final es identificar elementos útiles para alimentar el necesario diálogo entre las mujeres y los hombres., El text s'emmarca en una investigació biogràfica qualitativa realitzada a Espanya, durant la primavera de 2008, sobre trajectòries familiars després del divorci de dones i homes amb fills previs. Després de referir-me breument a l'anàlisi demogràfica del divorci i d'explicitar la meva perspectiva d'anàlisi (relacions de gènere), exposaré: 1) el disseny metodològic de la investigació qualitativa; 2) les narracions de les dones i els homes sobre la seva pròpia experiència de la ruptura i la post ruptura, buscant les diferències i les similituds entre els dos col·lectius; i finalment 3) creuaré les seves mirades, mostrant de quina manera les dones es refereixen a les biografies post divorci dels homes en els seus relats, i viceversa, com els homes expliquen les biografies de les dones. El meu objectiu final és identificar elements útils per alimentar el necessari diàleg entre les dones i els homes., This text is set in the framework of qualitative biographical research, carried out in Spain in the spring of 2008, on the post-divorce family histories of couples who have previously had children. After referring briefly to demographic analysis of divorce and giving an account of my analytical perspective (gender relations), I shall discuss 1) the methodological design of the qualitative research; 2) the ways in which women and men describe their own experiences of the break-up and its aftermath, seeking therein similarities and differences between both groups; and, finally, 3) examining the different points of view involved, showing how women refer to the post-divorce biographies of men in their accounts and, on the contrary, how men talk about women's biographies in this situation. My aim is to identify useful elements that might foster the necessary communication between men and women.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Atlas of divorce and post-divorce indicators in Europe, Atles d'indicadors de divorci i postdivorci a Europa, Atlas de indicadores de divorcio y postdivorcio en Europa

  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
This document offers a geography of divorce and post-divorce indicators for Europe, i.e. maps, figures and tables that visualise the changes that have taken place in European countries in the prevalence of divorce, repartnering and new parenthood between 1980 and 2007. It is a paper version of an online atlas that we think may be of interest to both academics and the general public., El document ofereix una geografia dels indicadors de divorci i post-divorci per a Europa, mapes, figures i taules que visualitzen els canvis que han tingut lloc en els països europeus en relació al divorci i a les noves unions i paternitats, entre 1980 i 2007. Es tracta d'una versió en paper, d'un Atles on line, d'interès per als acadèmics i pel públic en general., Este documento ofrece una geografía de los indicadores de divorcio y post-divorcio para Europa, mapas, figuras y tablas que visualizan los cambios que han tenido lugar en los países europeos, en relación al divorcio y a las nuevas uniones y paternidades entre 1980 y 2007. Se trata de una versión en papel de un Atlas on line, de interés para los académicos y para el público en general.