Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Viudedad en la España del siglo XX, La evolución histórica de la población viuda y sus determinantes demográficos, Widowhood in twentieth-century Spain, Le veuvage en Espagne au XX siècle

  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
Durante el siglo XX el perfil general de la población viuda ha cambiado sustancialmente. La imagen que tenemos de que son sobre todo mujeres de edad avanzada o muy avanzada no es tan representativa de la realidad de principios del siglo pasado: hace 100 años era más común encontrar personas jóvenes cuyos cónyuges habían fallecido. Análogamente, aunque en aquel tiempo las edades avanzadas también estaban sobrerrepresentadas en la población viuda, no existían tantos viudos de una edad avanzada como en la actualidad. Finalmente, si bien durante este periodo había más viudas que viudos, la ratio es aún más sesgada a comienzos del siglo XXI. Utilizando datos censales, del MNP y de otras fuentes se proporciona una descripción detallada de la evolución histórica de la población viuda, de los determinantes directos que están detrás de su tendencia (la mortalidad, las segundas nupcias y la migración) así como de varios determinantes indirectos., The profile of the widowed population has changed substantially over the course of the 20th century. While today we have in mind an old or very old woman, this is not representative of the early 20th century: 100 years ago it was more common to find young people whose spouses had died. Similarly, while Advanced ages were also over-represented in the widowed population, there were not as many widows of very old age as there are in the present. Finally, while there were more widows than widowers in the past, the ratio is much more skewed today. Population census, Vital Statistics and other data sourced were used to provide a detailed description of the historical trend of the widowed population. This is followed by an analysis of the direct determinants that are behind the trend: mortality of the married and widowed, remarriage and emigration and immigration of widows, as well as several indirect determinants., Le profil de la population des veuves et des veufs a changé de façon substantielle au cours du XXème siècle. L'image que nous en avons pour la période récente est d'une femme très âgée, mais ce modèle n'est pas représentatif pour le début du siècle. En effet il y a 100 ans il y avait un grand nombre de persones jeunes dont l'époux ou l'épouse était décédé. De façon analogue, dans le passé la proportion de personnes veuves s'élevait aussi avec l'âge, cependant le nombre de veufs de grand âge n'était pas aussi important que de nos jours. Finalement, dans le passé il y avait plus de veuves que de veufs, mais cette relation est bien plus inégalitaire actuellement. On utilise dans ce travail des données de recensement, du mouvement naturel de la population ainsi que d'autres sources dans le but d'offrir une description détaillée de l'évolution historique de la population veuve, de décrire les déterminants immédiats de son évolution (la mortalité, les remariages, les migrations) mais aussi de quelques déterminants indirects.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

When a love story ends, which biographies become relevant?, Quan acaba una història d'amor, Cuando termina una historia de amor

  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
In this paper I present the results of a qualitative study carried out in Spain with family biographies of men and women who broke their union having had children. The biographic-ethnographic methodology chosen has been implemented in 26 in-depth interviews to 13 men and 13 women of a particular generation, social group and family situation: were all born around 1955, were all middle-class and had had children during the union. They were invited, by formulating five very general questions, to explain their family story on: 1) their own family, 2) the union disruption process, 3) the post-divorce trajectory, 4) the present situation and the goals they would still like to achieve, and 5) gender differences in the way these processes are perceived. The facts and perceptions put forward by our biographers allowed us to get to know to what extent divorce has become a turning point in their lives, which are the most relevant post-divorce biographies and to have an in-depth discussion on the changing meaning of family and emotional bonds., Es presenten els resultats d'un estudi qualitatiu realitzat a Espanya amb biografies familiars d'homes i dones que van trencar la seva unió després d'haver tingut fills. S'ha emprat la metodologia biogràfica-etnogràfica, a través de 26 entrevistes en profunditat a 13 homes i 13 dones seleccionades a partir de la generació de naixement, el grup social i la situació familiar: van néixer al voltant de 1955, eren de classe mitjana i havien tingut fills durant la unió. A través de la formulació de cinc preguntes molt generals, els entrevistats han explicat la seva història familiar: 1) la seva pròpia família; 2) el procés d'interrupció de la unió; 3) la trajectòria post-divorci; 4) l'actual situació i les fites que els agradaria aconseguir; i 5) les diferències de gènere en la forma de percebre aquests processos. Els fets i les percepcions presentats pels entrevistats van permetre conèixer en quina mesura el divorci s'ha convertit en un punt d'inflexió en les seves vides, quines són les biografies post-divorci més rellevants i el significat canviant de la família i els seus llaços emocionals., Se presentan los resultados de un estudio cualitativo realizado en España con biografías familiares de hombres y mujeres que rompieron su unión después de haber tenido hijos. La metodología seleccionada fue la biográfica-etnográfica, a través de 26 entrevistas en profundidad a 13 hombres y 13 mujeres seleccionadas a partir de la generación de nacimiento, el grupo social y la situación familiar: nacieron alrededor de 1955, eran de clase media y habían tenido hijos durante la unión. A través de la formulación de cinco preguntas muy generales, los entrevistados han explicado su historia familiar: 1) su propia familia; 2) el proceso de interrupción de la unión; 3) la trayectoria post-divorcio; 4) la actual situación y los hitos que les gustaría lograr; y 5) las diferencias de género en la forma en que estos procesos son percibidos. Los hechos y las percepciones presentados por los entrevistados permitieron conocer en qué medida el divorcio se ha convertido en un punto de inflexión en sus vidas, cuales son las biografías postdivorcio más relevantes y el significado cambiante de la familia y sus lazos emocionales.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Post first-union repartnering and parenthood patterns in late 20th century Europe

  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
  • Simó i Noguera, Carles|||0000-0002-6087-1524
In 1981 Spain was one of the last countries in Europe to legalize divorce. Accompanying the transition from dictatorship to democracy were shifts in family laws and demographic behaviours that included the legalisation of divorce. However, the initial Divorce Law was quite restrictive and legal separation and divorce were still relatively uncommon until the 1990s. Subsequent pressure to speed up the legal procedure led to the Spanish Divorce Reform of 2005 that facilitated the divorce process, stressed the co-responsibility of parents towards their children and legally regulating shared custody. Using the General Council of the Judiciary's data on "Decrees of separations, divorces and annulments", this working paper provides a description of the characteristics of the spouses, marriage duration and separation process (1996-2010) and analyses the patterns and characteristics of legal custody arrangements (2007-2011). Results showed that in 2011 (2005) joint custody was awarded in 12% (3%) of cases, father 5% (3%) and mother sole custody 82% (94%). Logistic regression showed that age at marriage, spousal age difference, duration of divorce application, the husband being the divorce claimant and a marital separation with consent favoured either sole father and/or joint custody at the expense of sole custody for the mother., Espanya va ser un dels darrers països d'Europa a legalitzar el divorci (1981). La seva legalització s'ha d'emmarcar dins el procés de la transició democràtica, els canvis de comportaments demogràfics i les modificacions de les lleis referides a la família. Inicialment, era una llei força restrictiva i, fins a la dècada dels 90, la separació legal i el divorci no eren massa comuns. Posterior, la pressió per accelerar el procediment judicial va portar a la reforma del divorci a través de la Llei 15/2005, llei que va facilitar el procés de divorci, va regular la corresponsabilitat dels pares cap als fills i la custòdia compartida d'aquests. A través dels butlletins estadístics de sentències de separació, divorci i nul·litat del Consell General del Poder Judicial, aquest document ofereix una descripció de les característiques dels cònjuges, la durada del matrimoni i el procés de separació (1996-2010) i analitza els patrons i característiques dels Acords Legals de Custòdia (2007-2011). Els resultats mostren que al 2011, la custòdia compartida va ser atorgada en el 12% dels casos, la custòdia exclusiva al pare, en un 5%, i a la mare, en un 82% (al 2005, els percentatges eren 3%, 3% i 94% respectivament). A través d'una regressió logística s'observa que l'edat per a contraure matrimoni, les diferències d'edat entre els cònjuges, la durada de la demanda de divorci, si el sol·licitant del divorci és el marit o si el divorci/separació és consensuat, pot afavorir la custòdia exclusiva al pare i/o compartida, en detriment de la custòdia exclusiva per a la mare., España fue uno de los últimos países de Europa en legalizar el divorcio (1981). Su legalización debe enmarcarse dentro del proceso de la transición democrática, los cambios en los comportamientos demográficos y en las modificaciones de las leyes referidas a la familia. Inicialmente, era una ley bastante restrictiva y, hasta la década de los 90, la separación legal y el divorcio no eran demasiado comunes. Posterior, la presión para acelerar el procedimiento judicial, llevó a la reforma del divorcio a través de la Ley 15/2005, que facilitó el proceso de divorcio, reguló la corresponsabilidad de los padres hacia los hijos y la custodia compartida de éstos. A través de los boletines estadísticos de sentencias de separación, divorcio y nulidad del Consejo General del Poder Judicial, este documento ofrece una descripción de las características de los cónyuges, la duración del matrimonio y el proceso de separación (1996-2010) y analiza los patrones y características de los Acuerdos Legales de Custodia (2007-2011). Los resultados muestran que en 2011, la custodia compartida fue otorgada en el 12% de los casos, la custodia exclusiva al padre, en un 5% y a la madre, en un 82% (en 2005, los porcentajes eran 3%, 3 % y 94% respectivamente). A través de una regresión logística se observa que la edad para contraer matrimonio, las diferencias de edad entre los cónyuges, la duración de la demanda de divorcio, si el solicitante del divorcio es el marido o si el divorcio/separación es consensuado, puede favorecer la custodia exclusiva al padre y/o compartida, en detrimento de la custodia exclusiva para la madre.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Atlas of divorce and post-divorce indicators in Europe, Atles d'indicadors de divorci i postdivorci a Europa, Atlas de indicadores de divorcio y postdivorcio en Europa

  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
This document offers a geography of divorce and post-divorce indicators for Europe, i.e. maps, figures and tables that visualise the changes that have taken place in European countries in the prevalence of divorce, repartnering and new parenthood between 1980 and 2007. It is a paper version of an online atlas that we think may be of interest to both academics and the general public., El document ofereix una geografia dels indicadors de divorci i post-divorci per a Europa, mapes, figures i taules que visualitzen els canvis que han tingut lloc en els països europeus en relació al divorci i a les noves unions i paternitats, entre 1980 i 2007. Es tracta d'una versió en paper, d'un Atles on line, d'interès per als acadèmics i pel públic en general., Este documento ofrece una geografía de los indicadores de divorcio y post-divorcio para Europa, mapas, figuras y tablas que visualizan los cambios que han tenido lugar en los países europeos, en relación al divorcio y a las nuevas uniones y paternidades entre 1980 y 2007. Se trata de una versión en papel de un Atlas on line, de interés para los académicos y para el público en general.