- Conde-Pabón, Brayan Yessid
[ES] Históricamente, ha predominado una fuerte dependencia de las fuentes no renovables, especialmente los combustibles fósiles, esenciales para el desarrollo de todos los sectores debido a su versatilidad como fuente de energía para máquinas y procesos industriales. Sin embargo, su uso intensivo y prolongado ha generado graves impactos ambientales y riesgos significativos para la salud pública, impulsados por el crecimiento poblacional, el aumento de la demanda energética y las emisiones contaminantes derivadas de su combustión.
Estos problemas han llevado a la implementación de regulaciones que limitan las emisiones contaminantes de los sectores industriales. En particular, se han establecido normativas para regular las emisiones del sector transporte, como CO, CO2, UHC, CH4, NOX, NH3, N2O y PM, ya que numerosas investigaciones científicas han relacionado estas emisiones con problemas de salud y el deterioro ambiental. En respuesta, el sector transporte ha implementado estrategias para cumplir con los límites establecidos, adoptando motores eléctricos, pilas de combustible y sistemas híbridos, sin descartar los motores de combustión interna, los cuales continúan siendo objeto de numerosas investigaciones para optimizar su eficiencia y utilizar combustibles alternativos con bajo o nulo contenido de carbono. En este contexto, los combustibles gaseosos, como el NG y el LPG, han ganado protagonismo en los últimos años, especialmente en aplicaciones de servicio mediano y pesado donde otros sistemas y combustibles no pueden satisfacer la demanda a corto y mediano plazo. Estas alternativas ofrecen ventajas significativas frente a los combustibles tradicionales como la gasolina y el diésel, destacándose por su menor impacto ambiental. No obstante, debido a que las normativas sobre emisiones contaminantes son y seguirán siendo sumamente estrictas, el uso de ATS es y seguirá siendo imprescindible para mitigar las sustancias contaminantes antes de que sean liberadas al medio ambiente. Por esta razón, resulta fundamental llevar a cabo investigaciones que permitan comprender el comportamiento reactivo de los ATS en motores de combustión interna alimentados con combustibles gaseosos para suplir la demanda energética de manera más sostenible. Con base en lo anterior, el objetivo de esta tesis fue estudiar el comportamiento reactivo de los ATS utilizados en motores alimentados por combustibles gaseosos, específicamente LPG. Para ello, se evaluaron dos motores operando con LPG en un banco de pruebas, lo que permitió analizar tanto las emisiones crudas como el desempeño de diversos dispositivos ATS (PCAT, TWC, PF, AOC y CPF) en condiciones de operación estable y transitoria, a partir de los estándares establecidos por la normativa Euro VI. Además, se emplearon dos bancos de gases sintéticos para caracterizar el comportamiento reactivo de un TWC a través de pruebas de light-off, OSC y condiciones transitorias. Estos experimentos facilitaron la calibración y validación de un modelo computacional del TWC, proporcionando una comprensión detallada de los fenómenos fisicoquímicos que ocurren en este catalizador. Entre los hallazgos más relevantes del trabajo destaca la alta efectividad del TWC en condiciones ligeramente ricas para la conversión simultánea de CO, UHC y NOX. Sin embargo, estas condiciones presentan el inconveniente de favorecer la formación de NH3 en el TWC, un fenómeno que puede mitigarse mediante la aplicación de pulsos que alternan la composición del escape entre fases ricas y pobres. La formación de N2O y NH3 estuvo fuertemente influenciada por la temperatura, así como por la presencia de H2O y H2 en el gas de escape, lo que sugiere que durante el arranque en frío del motor ambas especies pueden generar problemas significativos. Esto hace indispensable el uso de dispositivos como el PCAT y el CPF, los cuales mejoran el desempeño ambiental del motor al reducir estas especies contaminantes., [CA] Històricament, ha predominat una forta dependència de les fonts no renovables, especialment els combustibles fòssils, essencials per al desenrotllament de tots els sectors a causa de la seua versatilitat com a font d'energia per a màquines i processos industrials. No obstant això, el seu ús intensiu i prolongat ha generat greus impactes ambientals i riscos significatius per a la salut pública, impulsats pel creixement poblacional, l'augment de la demanda energètica i les emissions contaminants derivades de la seua combustió. Estos problemes han portat a la implementació de regulacions que limiten les emissions contaminants dels sectors industrials. En particular, s'han establit normatives per a regular les emissions del sector transporte, CO, CO2, UHC, CH4, NOX, NH3, N2O i material PM, ja que nombroses investigacions científiques han relacionat estes emissions amb problemes de salut i la deterioració ambiental. En resposta, el sector transporte ha implementat estratègies per a complir amb els límits establits, adoptant motors elèctrics, piles de combustible i sistemes híbrids, sense descartar els motors de combustió interna, els quals continuen sent objecte de nombroses investigacions per a optimitzar la seua eficiència i utilitzar combustibles alternatius amb baix o nul contingut de carboni. En este context, els combustibles gasosos, com el NG i el LPG, han guanyat protagonisme en els últims anys, especialment en aplicacions de servici mitjà i pesat on altres sistemes i combustibles no poden satisfer la demanda a curt i mitjà termini. Estes alternatives oferixen avantatges significatius enfront dels combustibles tradicionals com la gasolina i el dièsel, destacant-se pel seu menor impacte ambiental. No obstant això, pel fet que les normatives sobre emissions contaminants són i continuaran sent summament estrictes, l'ús de ATS és i continuarà sent imprescindible per a mitigar les substàncies contaminants abans que siguen alliberades al medi ambient. Per esta raó, resulta fonamental dur a terme investigacions que permeten comprendre el comportament reactiu dels ATS en motors de combustió interna alimentats amb combustibles gasosos per a suplir la demanda energètica de manera més sostenible. Amb base en l'anterior, l'objectiu d'esta tesi va ser estudiar el comportament reactiu dels ATS utilitzats en motors alimentats per combustibles gasosos, específicament LPG. Per a això, es van avaluar dos motors operant amb LPG en un banc de proves, la qual cosa va permetre analitzar tant les emissions crues com l'acompliment de diversos dispositius ATS (PCAT, TWC, PF, AOC i CPF) en condicions d'operació estable i transitòria, a partir dels estàndards establits per la normativa Euro VI. A més, es van emprar dos bancs de gasos sintètics per a caracteritzar el comportament reactiu d'un TWC a través de proves de light-off, OSC i condicions transitòries. Estos experiments van facilitar el calibratge i validació d'un model computacional del TWC, proporcionant una comprensió detallada dels fenòmens fisicoquímics que ocorren en este catalitzador. Entre les troballes més rellevants del treball destaca l'alta efectivitat del TWC en condicions lleugerament riques per a la conversió simultània de CO, UHC i NOX. No obstant això, estes condicions presenten l'inconvenient d'afavorir la formació de NH3 en el TWC, un fenomen que pot mitigar-se mitjançant l'aplicació de polsos que alternen la composició de la fuita entre fases riques i pobres. La formació de N2O i NH3 va estar fortament influenciada per la temperatura, així com per la presència d'H¿O i H2 en el gas de fuita, la qual cosa suggerix que durant l'arrancada en fred del motor totes dues espècies poden generar problemes significatius. Això fa indispensable l'ús de dispositius com el PCAT i el CPF, els quals milloren l'acompliment ambiental del motor en reduir estes espècies contaminants., [EN] Historically, there has been a strong dependence on non-renewable sources, particularly fossil fuels, which are essential for developing all sectors due to their versatility as energy sources for machinery and industrial processes. However, their intensive and prolonged use has led to severe environmental impacts and significant public health risks, driven by population growth, increased energy demand, and pollutant emissions resulting from their combustion. These problems have prompted the implementation of regulations to limit pollutant emissions from industrial sectors. In particular, standards have been established to regulate emissions from the transportation sector, including CO, CO2, UHC, CH4, NOX, NH3, N2O, and PM, as numerous scientific studies have linked these emissions to health issues and environmental degradation. In response, the transportation sector has implemented strategies to comply with the established limits by adopting electric engines, fuel cells, and hybrid systems while continuing to focus on internal combustion engines, which remain the subject of extensive research aimed at optimizing their efficiency and using alternative fuels with low or zero carbon content. In this context, gaseous fuels, such as NG and LPG, have gained prominence in recent years, especially in medium- and heavy-duty applications where other systems and fuels cannot meet the demand in the short to medium term. These alternatives offer significant advantages over traditional fuels such as gasoline and diesel, particularly for their lower environmental impact. However, because emission standards are and will continue to be extremely stringent, using ATS remains essential to mitigate pollutants before they are released into the environment. For this reason, it is crucial to conduct studies that help understand the reactive behavior of ATS in internal combustion engines fueled by gaseous fuels to meet energy demand more sustainably. Based on the above, this thesis aimed to study the reactive behavior of ATS used in engines fueled by gaseous fuels, specifically LPG. To this end, two LPG-powered engines were evaluated on an engine test bench, which enabled the analysis of both raw emissions and the performance of various ATS devices (PCAT, TWC, PF, AOC, and CPF) under steady-state and transient operating conditions, following the standards established by the current Euro VI regulations. Additionally, two synthetic gas benches were used to characterize the reactive behavior of a TWC through tests of light-off, OSC, and transient conditions. These experiments facilitated the calibration and validation of a computational model of the TWC, providing a detailed understanding of the physicochemical phenomena occurring in this catalyst.
Among the most relevant findings of this work is the high effectiveness of the TWC under slightly rich conditions for the simultaneous conversion of CO, UHC, and NOx. However, these conditions have the drawback of promoting NH3 formation in the TWC, which can be mitigated by applying pulses that alternate the exhaust composition between rich and lean phases. The formation of N2O and NH3 was strongly influenced by temperature and the presence of H2O and H2 in the exhaust gas, suggesting that both species could have significant problems during cold engine starts. This makes it essential to use devices such as PCAT and CPF, which improve the environmental performance of the engine by reducing these pollutants., This work was funded by the Vicerrectorado de Investigación of Universitat Politècnica de València through the FPI UPV SUBP2 grant (PAID-01-20) and by the PID2020-114289RB-I00, PRE2021-099841 grant from the FSE+, the Spanish Ministry of Science and Innovation, and the National Agency for Research (MCIN/AEI/10.13039/501100011033).