Skip to main content

BIOGRAFIAS MARGINALES: VIOLENCIA, SEXO, GENERO E IDENTIDAD. EDICION Y ANALISIS DE FUENTES DOCUMENTALES VALENCIANAS DE LA EPOCA FORAL.

PGC2018-097011-B-I00

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal de Generación de Conocimiento y Fortalecimiento Científico y Tecnológico del Sistema de I+D+i
Subprogram Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Call Proyectos de I+D (Excelencia / Generación de Conocimiento)
Call year 2018
State Plan 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 1
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Sentir la veu interior «en lengua valenciana». Empremtes en la nostra llengua en els escrits de Gertrudis María de la Santísima Trinidad (1660-1736)

  • Herrero-Herrero, María-Ángeles
  • Herrero-Herrero, María-Ángeles|||/items/6ae9b0a6-dbe7-437d-8a09-95004f615211
En el panorama literari de les escriptores valencianes d’època moderna, les mostres en llengua catalana són escasses. Un factor cabdal que ho explica és que la majoria de les autores pertanyien al món conventual o dels beateris, i cal tindre en compte que l’Església estava especialment castellanitzada (a banda de la important presència del llatí), tal com han assenyalat diferents autors. Si bé sabem que hi havia lletraferides catalanoparlants, també som conscients que els motius de la producció en una altra llengua de vegades no responien a una opció personal lliure. Al mateix temps, un fenomen com el dels escrits per mandat, les confessions o les autobiografies espirituals, comptaven amb Teresa de Jesús com a referent més directe. En aquest marc, algunes petges «en lengua valenciana» en els escrits per obediència de sor Gertrudis María de la Santísima Trinidad, dins del monestir de Nostra Senyora del Miracle de Cocentaina, il·lustren aquest fet i ens endinsen en un model d’espiritualitat femenina en la primera meitat del segle XVIII.