Skip to main content

LA LITERATURA HAGIOGRAFICA CATALANA: FUENTES, EDICIONES Y ESTUDIOS

FFI2017-83950-P

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia
Subprogram Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Call Proyectos de I+D (Excelencia / Generación de Conocimiento)
Call year 2017
State Plan 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSIDAD DE ALICANTE

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 24
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

La traducció catalana de la Legenda aurea aprofitada en el Flos sanctorum de la tradició castellana

  • Perujo Melgar, Joan M.
  • Perujo Melgar, Joan M.|||/items/7280f284-16bc-4653-8a3f-7dcf820b5503
Com a resultat de la gran difusió que assolí per tot l’Occident cristià la Legenda aurea, en llatí o en traduccions a les llengües vernacles, ens ha arribat una dotzena de testimonis manuscrits amb el que coneixem del que, segons Thompson i Walsh (1986-1987), degueren ser dues versions en castellà de la magna summa hagiogràfica de Jacobus de Voragine, amb ramificacions que s’estenen fins als flos sanctorum publicats en els primers anys de la impremta. Tot i que disposem de nombrosos treballs sobre el «complejo entramado de filiaciones» (Aragüés 2007) de la tradició medieval i renaixentista pel que fa a aquestes versions en castellà, no s’han estudiat els possibles vincles d’aquesta tradició amb les traduccions en català i en occità que circularen prèviament. Des de la sospita que la traducció catalana potser va ser aprofitada en alguna de les branques de la tradició castellana, en aquest treball mirem de determinar la relació entre aquestes dues tradicions peninsulars de la traducció de l’obra de Voragine en llengua romànica. Les proves textuals i l’anàlisi d’errors i solucions de traducció ens indiquen que l’aprofitament de la traducció catalana de la Legenda aurea és ben clar almenys en els primers capítols del Flos sanctorum con sus ethimologías, incunable de finals del s. XV bastant deturpat i considerat hereu de la tradició manuscrita del flos sanctorum en castellà, en la qual també hi ha rastre de la traducció catalana.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Traduir a l’edat mitjana: el repte d’editar la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en català, Translating in the Middle Ages: the challenge of editing Jacobus de Voragine's Legenda Aurea in Catalan

  • Garcia Sempere, Marinela
  • Garcia Sempere, Marinela|||/items/47edd13a-97c1-41f5-95aa-4335f103f341
The Catalan translation of the Legenda Aurea by Jacobus de Voragine has been considered by Meyer and by Coromines as a version very close to its Latin model. However, a review of the preserved manuscripts allows us to note remarkable differences from the Latin model as well as among the Catalan manuscripts. In this work we take as a basis the manuscript E (ms. N-III-5, Madrid, Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) to analyse structural, editorial and textual changes in the Catalan compilation: structural changes, such as those related to the arrangement of chapters; editorial changes, such as the deletion of extensive fragments in some chapters or the replacement of the version of a chapter with another one other than that by Voragine; and textual changes, such as the variants that characterize the two branches into which the translation evolves. These changes allow us to characterize the formation and the evolution of this compilation. We take as a point of reference manuscript E, representative of one of the two branches of the translation, in contrast with P (ms. Espagnol 44, Paris, Bibliothèque nationale de France), representative of the other. In E there are important internal differences in the wording of each chapter and differences with respect to the other preserved manuscripts. In some chapters, the wording of E is very different from that of P, with a less literal version of the Latin text, a wording that will serve as a model for the later print tradition. Editing this compilation based on manuscript E involves taking into account the rest of the preserved manuscript evidence, as well as the Latin text, in addition to considering the chapters added in this manuscript.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

El manuscrit d’El Escorial (N-III-5) i els incunables de la traducció catalana de la Legenda aurea o Flos sanctorum romançat

  • Garcia Sempere, Marinela
  • Garcia Sempere, Marinela|||/items/47edd13a-97c1-41f5-95aa-4335f103f341
En aquest treball mirem d’establir la relació entre el manuscrit més antic de la branca EV de la traducció catalana de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine, E (N-III-5 de la Biblioteca d’El Escorial, Madrid), amb els incunables de la traducció, en concret amb l’incunable de 1494 o Flos sanctorum romançat. En la composició de l’incunable es té en compte la versió transmesa per E, com ho evidencien no només els errors conjuntius sinó també el fet que se’n reprodueix la redacció en molts fragments. També hi ha coincidències significatives en alguns dels capítols afegits a la nòmina de Voragine. A més, en l’incunable es detecta la consulta d’un model llatí diferent de l’usat en la traducció.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Confluència de tradicions de la vida de santa Maria Egipcíaca en el Flos sanctorum català

  • Perujo Melgar, Joan M.
  • Perujo Melgar, Joan M.|||/items/7280f284-16bc-4653-8a3f-7dcf820b5503
En els testimonis manuscrits en què ens ha arribat la traducció catalana de la Legenda aurea de Voragine, coneguda també amb el títol de Flos sanctorum, van confluir dues tradicions distintes de la vida de santa Maria Egipcíaca, un relat hagiogràfic peculiar, divulgat al llarg dels segles en diferents llengües i gèneres literaris. D’una banda, uns quants testimonis d’aquesta traducció catalana transmeten la versió sintetitzada de la història d’aquesta eremita penitent que difongué Voragine en la Legenda aurea. D’una altra, en el manuscrit c.174 L de l’Arxiu Episcopal de Vic, la versió resumida de Voragine va ser substituïda per un text més extens, identificat ara com a traducció de l’obra en llatí que Pau Diaca de Nàpols traduí del grec en el s. ix, de la qual s’ha conservat una altra traducció catalana en el santoral copiat en el manuscrit M-II-3 d’El Escorial. L’anàlisi comparativa d’aquestes dues traduccions de l’obra de Pau Diaca permet afirmar que es tracta de versions diferents, amb solucions de traducció distintes, derivades de l’obra en llatí i sense dependència de cap altre text en vernacle.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

La leyenda de Pilatos en la «Legenda aurea» de Iacobus de Voragine: estructura narrativa y «exemplum a contrario», The legend of Pilate within the «Legenda aurea» by Iacobus de Voragine: narrative structure and «exemplum a contrario»

  • Puche-López, M. Carmen
This article presents a literary and narratological study of the legend of Pilate as it appears in Chapter LI (De passione Domini) of Voragine’s Legenda aurea, with the purpose of identifying and singling out his character traits. Our analysis focuses on three aspects: Pilate’s thoughts and feelings, the image that the other characters offer of him throughout the legend, and the narrative structure of the story itself. On one hand, our study reveals how the legend works within the legendary as an exemplum a contrario and, on the other hand, it shows how Pilate is depicted as a folk hero and proficient in evil who defies all human justice and whose terrible crimes can only be punished by divine laws.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Les dones exemplars poden ser també invisibles?

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Margarita de Antioquía en la Legenda aurea de Jacobo de la Vorágine: texto latino y tradición catalana

  • Puche-López, M. Carmen
Nuestro objetivo en este trabajo es analizar desde una perspectiva comparativa la traducción catalana de la leyenda de Margarita de Antioquía (cap. LXXXIX de la Legenda aurea), tomando como referencia el texto latino de la edición de Maggioni (2007). Partiendo del concepto de “réécriture hagiographique” de M. Goullet, hemos clasificado las transformaciones que presenta el texto catalán en relación con el texto latino y hemos estudiado en qué medida aportan nuevos matices al relato.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Una leyenda añadida al Flos sanctorum romançat: la Vida de san Roque. Análisis comparativo de las reescrituras de la Vida de sant Roch catalana y la Vie, legende, miracles et oraison de monseigneur saint Roch de Jehan Phelipot

  • Llorca-Tonda, María Ángeles
  • Llorca-Tonda, María Ángeles|||/items/ecd75c78-09f9-4546-9a18-3109d22932b7
Los legendarios medievales catalanes incorporan vidas distintas a las recogidas en la Legenda aurea de Vorágine de la que se inspiran, respondiendo así a las necesidades de la Iglesia de aumentar el catálogo de santas y santos, por diferentes motivos. Es el caso del incunable Flos sanctorum romançat que incorpora nuevas leyendas de santas y santos, entre las cuales se encuentra la Vida de sant Roch. En este trabajo proponemos un estudio comparativo de la vida del santo de Montpelier catalana, con el texto exento Vie, legende, miracles et oraison de monseigneur saint Roch de Jehan Phelipot, escrito en francés, con el fin de explorar cuáles son las posibles fuentes de la reescritura catalana de la vida de san Roque, interpelando también otras vidas del santo que pudieran haber inspirado al compilador catalán.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Noves aportacions als estudis d’hagiografia medieval i moderna, New Contributions to Medieval and Early Modern Hagiographical Studies

  • Herrero-Herrero, María-Ángeles
  • Llorca-Tonda, María Ángeles
  • Herrero-Herrero, María-Ángeles|||/items/6ae9b0a6-dbe7-437d-8a09-95004f615211
  • Llorca-Tonda, María Ángeles|||/items/ecd75c78-09f9-4546-9a18-3109d22932b7
A presentation and introduction to the monograph “New Contributions to Medieval and Early Modern Hagiographical Studies”.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Sentir la veu interior «en lengua valenciana». Empremtes en la nostra llengua en els escrits de Gertrudis María de la Santísima Trinidad (1660-1736)

  • Herrero-Herrero, María-Ángeles
  • Herrero-Herrero, María-Ángeles|||/items/6ae9b0a6-dbe7-437d-8a09-95004f615211
En el panorama literari de les escriptores valencianes d’època moderna, les mostres en llengua catalana són escasses. Un factor cabdal que ho explica és que la majoria de les autores pertanyien al món conventual o dels beateris, i cal tindre en compte que l’Església estava especialment castellanitzada (a banda de la important presència del llatí), tal com han assenyalat diferents autors. Si bé sabem que hi havia lletraferides catalanoparlants, també som conscients que els motius de la producció en una altra llengua de vegades no responien a una opció personal lliure. Al mateix temps, un fenomen com el dels escrits per mandat, les confessions o les autobiografies espirituals, comptaven amb Teresa de Jesús com a referent més directe. En aquest marc, algunes petges «en lengua valenciana» en els escrits per obediència de sor Gertrudis María de la Santísima Trinidad, dins del monestir de Nostra Senyora del Miracle de Cocentaina, il·lustren aquest fet i ens endinsen en un model d’espiritualitat femenina en la primera meitat del segle XVIII.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

La leyenda de Judas Iscariote en la tradición catalana de la Legenda aurea y su modelo latino: algunas reflexiones

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

De viatge amb el Flos Sanctorum. La toponímia en els incunables catalans de la Legenda Aurea

  • Càmara Sempere, Hèctor
  • Càmara Sempere, Hèctor|||/items/e04d33bc-919b-4a9e-bc66-7a08d777c753
La traducció catalana de la Legenda aurea de Iacopo da Varazze tingué una importància considerable al llarg de la baixa edat mitjana. En aquest treball s’estudia com procedeix la traducció pel que fa als topònims a partir del text que transmeten els testimonis incunables, ja que trobem casos en què és una adaptació patrimonial; però, de vegades, la versió que s’hi ofereix és resultat del desconeixement, amb la qual cosa pot acabar convertint-se en una transparentització, una lectura errònia o un calc lingüístic.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Sobre la tradición catalana medieval de la vida de Julián y Basilisa

  • Garcia Sempere, Marinela
  • Garcia Sempere, Marinela|||/items/47edd13a-97c1-41f5-95aa-4335f103f341
Estudi i edició de la vida dels sants Julià i Basilissa en en manuscrit 713 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Fonts de la vida, que és la primera mostra conservada en llengua catalana.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Les autres de l’homme occidental. Questionner les représentations de l’identité et de l’altérité par l’enseignement de la littérature médiévale

  • Albert, Sophie
  • Llorca-Tonda, María Ángeles
  • Llorca-Tonda, María Ángeles|||/items/ecd75c78-09f9-4546-9a18-3109d22932b7
Cet article rend compte d’une expérience de cours croisés que nous avons menée en 2017-2018 à l’Université de Paris-Sorbonne et à l’Université d’Alicante, pour des étudiant.e.s respectivement inscrit.e.s en L3 de Lettres Modernes et en L2 d’Études françaises. Elle répond pour partie à une demande exprimée par nos étudiant.e.s : dans l’évaluation d’un module intitulé « Littérature médiévale et sciences humaines » de Paris-Sorbonne, plusieurs avaient suggéré en 2016-2017 d’ajouter au programme, pour les promotions suivantes, une séquence sur l’image de l’Islam. Nous avons traité cette séquence à deux voix, en huit heures à Paris et en six à Alicante, à partir de quelques textes français et espagnols, médiévaux ou plus tardifs. Par ces croisements entre les langues et les périodes aussi bien qu’entre les enseignantes et les publics, nous avons souhaité la rencontre de points de vue et de regards divers, au niveau de la production comme de la réception des œuvres littéraires.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Flos sanctorum o Vides dels sants pares: Legenda aurea en català

  • Santiago de la Vorágine
  • Garcia Sempere, Marinela
  • Mas i Miralles, Antoni
  • Perujo Melgar, Joan M.
  • Garcia Sempere, Marinela|||/items/47edd13a-97c1-41f5-95aa-4335f103f341
  • Perujo Melgar, Joan M.|||/items/7280f284-16bc-4653-8a3f-7dcf820b5503
[Aquest registre conté únicament la portada i índex dels volums] La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es con-serva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-V conservat a El Escorial és el més antic d’una de les dues branques de la traducció. Influí en la tradició impresa i, com els altres manuscrits, conté diferents modificacions respecte del model llatí que el doten d’un caràcter propi. En aquest primer volum oferim un estudi introductori sobre l’obra i sobre la traducció catalana, seguit de l’edició dels primers capítols d’aquest còdex, acarada amb els altres testimonis catalans i amb el model llatí. Si els capítols sobre les festivitats tenen un to més teològic, els de les vides ofereixen un con-junt de relats breus -formen part dels primers textos narratius de la tradició catalana-, amb el color i la vivesa de la vida de personatges procedents de llocs i d’àmbits socials molt distints i explicats al públic medieval en una llengua catalana ja ben rica i expressiva.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Nourritures terrestres et nourritures spirituelles dans La Vie de saint Gilles de Guillaume de Berneville, Terrestrial and spiritual foods in the La Vie de saint Gilles of Guillaume de Berneville

  • Llorca-Tonda, María Ángeles
  • Llorca-Tonda, María Ángeles|||/items/ecd75c78-09f9-4546-9a18-3109d22932b7
La Vie de saint Gilles, an Anglo-Norman text from the late twelfth century written by Guillaume de Berneville, is a rewriting of a Latin Vitae from the tenth century. Guillaume de Berneville does not hesitate to alternate pagan literary motifs with traditional hagiographic motifs, to make Life more accessible to a lay public. The objective of this work is to analyse how the author uses the motive of food and fasting, one of the precepts of asceticism, when structuring and giving coherence to his hagiographic account.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Algunes dades sobre la transmissió de les vides de sants entre l’edat mitjana i l’època moderna a la Corona d’Aragó, Some data on the transmission of the lives of saints between the Middle Ages and the modern era in the Crown of Aragon

  • Garcia Sempere, Marinela
  • Garcia Sempere, Marinela|||/items/47edd13a-97c1-41f5-95aa-4335f103f341
En l’edat mitjana les vides de sants eren models a seguir, exemples en els sermonaris i en els textos didacticodoctrinals. La popularitat d’aquestes vides es reflecteix en les arts plàstiques i visuals, en la literatura i en la cultura popular. A través de l’exemple de la transmissió escrita de tres vides de sants incloses en la traducció catalana de la Legenda aurea, presentem en aquest treball una aproximació a la manera en què es difonien aquelles vides, que circulaven de manera individual o integrades en compilacions i que podien oferir versions diferents en cada cas. La repercussió d’aquelles vides perviu en l’època moderna, que les recull en forma de composicions en vers, obres de teatre i altres gèneres.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Hagiographie et pandémie : analyse de la vie de Saint Roch, Hagiography and Pandemic: Analysis of the Life of Saint Roch

  • Llorca-Tonda, María Ángeles
  • Llorca-Tonda, María Ángeles|||/items/ecd75c78-09f9-4546-9a18-3109d22932b7
The Black Death that ravaged Europe in the second half of the 14th century inspired much Middle Ages to think about explaining the trigger for the disease, but all accounts coincide on an underlying rationale: the divine anger falling on Men. The field of art echoes the trauma caused by the pandemic to populations and the fear that leads to extreme behaviour (flagellants, dance of death, expiatory processions, etc.). Literature does not fail to stage the plague either, as evidenced by the Decameron, which in its first pages describes the plague which is reaching the West through Italy. The hagiography, in turn, and specifically the genre of the Lives of Saints, becomes a significant source of information on the description and repercussions of the disease in Europe. Thus, in this contribution we propose to analyse La Vie et légende de monseigneur saint Roch, a French incunable of Jehan Phelipot published in 1494, which went through three editions, in order to see how in the hagiographic text Roch’s ascent to holiness revolves around the theme of the plague disease and how the text becomes a source of information on the pandemic and its consequences.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

‘Parlau-me, donchs, fill meu tan sant’. Edición de Lo plant de la Verge Maria de Miquel Ortigues

  • Garcia Sempere, Marinela
  • Garcia Sempere, Marinela|||/items/47edd13a-97c1-41f5-95aa-4335f103f341
En este trabajo se presenta la edición de Lo plant de la Verge Maria de Miquel Ortigues, un texto en el que el estilo directo y el diálogo tienen un protagonismo indiscutible. En el género del planctus Mariae, la voz de María acompaña el dolor de la pasión de su hijo, desgarrada en muchas ocasiones, resignada a los designios divinos en otras, como se puede ver en este plant. Aunque se han perdido algunas de las ediciones antiguas, tiene una fortuna editorial continuada desde los primeros años del siglo XVI hasta la actualidad. La edición que aquí se presenta recoge las variantes de las cinco de las que se conservan ejemplares en la actualidad hasta el siglo XIX; asimismo se revisa el texto de la primera (1511), tomada como base, a la luz de estas variantes. En este análisis se redescubre el sentido y dolorido lamento de la madre que pierde a su hijo.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

El mot moixonia en el Flos sanctorum

  • Mas i Miralles, Antoni
La paraula moixonia era un substantiu que utilitzava la llengua catalana en época medieval. D’ús no freqüent però sí destacat en alguns manuscrits catalans que contenen la traducció de la Legenda aurea de J. de Voragine, obra notòria de l’hagiografia medieval. Aquest vocable deriva de moix, geosinònim català que equival a ‘gat’. Segurament a partir d’una projecció metafòrica, la paraula moixonia atribueix certes aptituds d’aquest animal a les persones, i sempre amb un rerefons negatiu, ja que el seu valor semàntic era aconseguir enganyar algú a partir de paraules «subtils». Actualment, però, aquesta accepció no està arreplegada en cap diccionari normatiu de la llengua. En aquest treball analitzem totes les ocurrències on atestem questa paraula o variacions en el Flos sanctorum, repassem en quines altres obres medievals apareix, també cerquem el possible significat en altres llengües romàniques i, finalment, estudiem la formació metafòrica del terme per a proposar-ne una possible definició que haurien d’arreplegar, almenys, els diccionaris històrics del català.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

La història de Teòfil d’Adana: edició crítica de la traducció catalana, The history of Theophilus of Adana: a critical edition of the Catalan translation

  • Perujo Melgar, Joan M.
  • Perujo Melgar, Joan M.|||/items/7280f284-16bc-4653-8a3f-7dcf820b5503
A study and edition of the anonymous Catalan translation of the history of Theophilus of Adana, translated in the fourteenth century from the ninth-century Latin version of Paul the Deacon of Naples, who in turn translated its sixth-century Greek original. The Catalan text has been preserved in the Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial Library Ms M-II-3, dated in the first third of the fifteenth century, which also includes a life of Saint Mary of Egypt belonging to the same tradition. The work includes the pact with the devil topic (M210-219 of the Thompson’s index and 3566-3572 of Tubach’s), of long-enduring artistic and literary fame, running through the Middle Ages in diverse literary genres and culminating in the myth of Faust as treated by Marlowe and Goethe. This Catalan translation and the Latin tradition from which it derives are analysed. The study includes the critical edition of the Catalan text, previously unpublished, annotated from the Latin text edited by Meersseman (1963) and Ms Thott 128 of the Royal Library of Copenhagen, closer to the underlying model followed by the Catalan translator, representing, in turn, the universal collection of miracles that Gonzalo de Berceo must have used as a source in the Milagros de Nuestra Señora.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Un fragment montserratí de la traducció catalana de la Legenda aurea, A Montserrat fragment of the Catalan translation of the Legenda aurea

  • Perujo Melgar, Joan M.
  • Perujo Melgar, Joan M.|||/items/7280f284-16bc-4653-8a3f-7dcf820b5503
La traducció catalana de la Legenda aurea és una prova ben primerenca (s. XIII) de l’extraordinària difusió que tingué l’obra de Voragine, no sols en llatí, sinó també en vernacle. Ens ha arribat copiada en cinc manuscrits, els quals han sigut agrupats en dues branques de transmissió del que degué ser una de les primeres versions de la Legenda aurea en llengua romànica, del tot vinculada amb la traducció occitana. També n’han pervingut uns quants testimonis fragmentaris, herència de la complexa divulgació d’una obra d’arquetip mòbil, en contínua transformació ja en vida del mateix autor. Estudiem i editem ací un d’aquests membra disiecta, el fragment catalogat a la biblioteca del monestir de Montserrat amb la signatura 1152 (IV). Es tracta d’un foli del s. XIV que transmet el capítol dedicat als sants bessons Gervasi i Protasi, a més de les últimes línies de la vida de santa Marina i la primera part del capítol que commemora el naixement de sant Joan Baptista. La collatio permet establir la relació d’aquest testimoni fragmentari amb els altres manuscrits en què ha pervingut la traducció catalana de la Legenda aurea i posa damunt la taula una sorprenent connexió amb la traducció occitana.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

Legenda aurea latina, elementos apócrifos y tradición catalana, Latin Legenda aurea, apocryphal elements and their Catalan tradition

  • Puche-López, M. Carmen
Estudio de las advertencias que introduce Jacobo de la Vorágine sobre la naturaleza apócrifa de algunas leyendas o ciertos elementos narrativos que incluye en su Legenda aurea. Partiendo de la teoría de G. P. Maggioni de que la mayor parte de estas advertencias fueron introducidas por el dominico en su segunda redacción de la obra (LA2), analizamos en qué medida y de qué manera son recogidas en la tradición catalana de la obra, y tomamos como base para nuestro trabajo la edición más reciente del texto latino (Maggioni 2007), y cuatro de los manuscritos más importantes de la tradición catalana. Con este estudio comparativo pretendemos aportar nuevos datos a la historia textual de la Legenda aurea catalana en relación con su posible modelo latino y comprobar en qué medida hay en ella preocupación por delimitar claramente lo ‘apócrifo’ de cara al público al que va dirigida.