RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación
Tesis doctoral (DoctoralThesis)
Estrategias analíticas integradas para potenciar la sensibilidad de los inmunoensayos de flujo lateral en entornos de punto de atención clínica
[ES] Actualmente existe un creciente interés por desarrollar sistemas bioanalíticos robustos, sostenibles y capaces de proporcionar información molecular confiable en tiempos reducidos. Una vía eficaz para lograrlo es el diseño de dispositivos altamente integrados que permitan realizar pruebas Point-of-Care (PoC), es decir, analisis efectuados en el mismo lugar y momento de la toma de muestra. Estos dispositivos son esenciales tanto en entornos que requieren resultados inmediatos, como urgencias u atención primaria, como en contextos donde el usuario no especializado debe ejecutar la prueba, incluidos hogares o lugares de trabajo. Ejemplos emblemáticos de estos ensayos son la prueba de embarazo y los test rápidos de COVID-19.
Para satisfacer las necesidades actuales, los ensayos PoC deben ser económicos, sencillos, selectivos y sensibles, ofrecer resultados rápidos y fiables, y no depender de equipamiento adicional. En este marco, el inmunoensayo en flujo lateral (LFIA) ha demostrado ser una herramienta versátil durante más de siete décadas en campos clínicos, alimentarios y medioambientales. Su éxito radica en su excelente relación coste-efectividad, al estar fabricado con materiales basados en papel, y en su arquitectura simple, que permite el flujo capilar en un solo paso. Sin embargo, su principal ventaja, el corto tiempo de reacción, también constituye una limitación: la interacción antígeno-anticuerpo es breve, lo que disminuye la sensibilidad analítica en comparación con técnicas como ELISA, cuyos tiempos de incubación son mucho más largos. Esto restringe la aplicabilidad del LFIA en el ámbito clínico, donde muchos biomarcadores relevantes se encuentran en niveles pico-femtomolares y pueden estar enmascarados por proteínas plasmáticas mucho más abundantes.
Por ello, la investigación reciente se ha centrado en estrategias para mejorar la sensibilidad del LFIA mediante pretratamiento de muestras, amplificación de señal o aumento del tiempo de interacción. En este contexto se sitúan los tres desarrollos presentados en esta tesis, organizados en capítulos equivalentes a tres publicaciones científicas.
El primer trabajo propone una estrategia simple y económica basada en nanopartículas de carbono como transductores colorimétricos. Estas nanopartículas generan un color negro con una relación señal-ruido muy superior a la de las nanopartículas de oro, permitiendo mejorar 55 veces el límite de cuantificación y alcanzar 1.5 ng/mL en la detección de lactato deshidrogenasa (LDH) en suero humano.
El segundo estudio emplea nanopartículas de europio Bright-Dtech-614 como etiquetas fluorescentes de tiempo resuelto. Gracias a su rendimiento cuántico del 70 % y una eficiencia de conjugación del 90%, logrando un límite de detección de 38 pg/mL, mejorando la sensibilidad en 686, 15 y 2.9 veces respecto a LFIA con oro, carbono y ELISA, respectivamente.
El tercer trabajo presenta un sistema innovador basado en la modulación del flujo mediante electroforesis, usando un dispositivo portátil impreso en 3D que permite etapas controladas de incubación y lavado directamente en la tira. Este formato alcanzó un límite de detección de 70 pg/mL para h-LDH utilizando nanopartículas de oro, lo que supone una mejora de sensibilidad de 367 veces frente al LFIA convencional.
En conjunto, estas tres estrategias demuestran un gran potencial para impulsar la medicina de precisión en el punto de atención, permitiendo la cuantificación de biomarcadores clínicamente relevantes de forma rápida, económica y adaptable mediante el uso de distintos elementos de bioreconocimiento, [CA] Actualment existeix un interès creixent pel desenvolupament de sistemes bioanalítics robusts i sostenibles capaços de proporcionar informació molecular precisa en temps reduïts. Una estratègia adequada per donar resposta a aquesta necessitat és la implementació de sistemes altament integrats que permeten solucions Point-of-Care (PoC), definides com proves diagnòstiques realitzades en el mateix lloc i moment de la presa de mostra. Aquest tipus d'assajos és especialment rellevant en entorns que requereixen resultats immediats, com les unitats d'emergència o les consultes d'atenció primària, així com en espais on les proves poden ser efectuades per personal no especialitzat, com domicilis o llocs de treball. Entre els exemples més exitosos d'assajos PoC en format de tira reactiva es troben la prova d'embaràs i els glucòmetres.
Per aquest motiu, en els darrers anys la recerca s'ha orientat cap a estratègies que milloren la sensibilitat del LFIA mitjançant pretractament de mostra, amplificació de senyal o modulació del temps d'interacció antigen-anticòs. En aquest marc s'emmarquen els objectius de la present tesi, estructurada en tres capítols que corresponen a tres publicacions científiques.
El primer capítol presenta una estratègia econòmica i senzilla basada en l'ús de nanopartícules de carboni com a transductors colorimètrics. Aquestes nanopartícules proporcionen una relació senyal-soroll notablement superior a la de les nanopartícules d'or, millorant 55 vegades el límit de quantificació i assolint 1,5 ng/mL en la detecció de lactat deshidrogenasa (LDH) en sèrum humà.
El segon capítol descriu una estratègia basada en nanopartícules d'europi com a transductors fluorescents. Les Bright-Dtech-614, amb un rendiment quàntic del 70% i un 90% d'eficiència de conjugació, permeten un límit de detecció de 38 pg/mL per a LDH, amb millores de sensibilitat de 686, 15 i 2,9 vegades respecte a plataformes basades en nanopartícules d'or, nanopartícules de carboni i ELISA estàndard.
El tercer capítol presenta un dispositiu electroforètic portàtil imprés en 3D, capaç de realitzar etapes iteratives d'incubació i rentat directament sobre la tira de nitrocel·lulosa. Amb nanopartícules d'or com a transductors, aquesta plataforma aconsegueix un límit de detecció de 70 pg/mL per a LDH humana, equivalent a una millora de 367 vegades davant del LFIA convencional.
En conjunt, les tres estratègies desenvolupades en aquesta tesi mostren un alt potencial per avançar en la medicina de precisió al punt d'atenció, permetent la quantificació ràpida, sensible i econòmica de biomarcadors clínicament rellevants, amb una versatilitat que facilita la seua adaptació a múltiples aplicacions mitjançant el simple reemplaçament dels elements de bioreconeixement., [EN] There is increasing interest in developing robust and sustainable bioanalytical systems capable of providing high-quality molecular information in short timeframes. A promising strategy involves highly integrated diagnostic platforms that enable Point-of-Care (PoC) testing, defined as diagnostic assays performed directly at the time and place of sample collection. These tests are essential in settings requiring rapid results, such as emergency units or primary care clinics, and in contexts where analyses must be performed by non-specialized users, including workplaces or home environments. Classic examples of PoC tests based on lateral flow formats are pregnancy tests and COVID-19 rapid assays.
To meet current diagnostic demands, PoC tests must be cost-effective, simple to operate, analytically reliable, and capable of delivering sensitive and selective results without the need for external instrumentation. Within this framework, the lateral flow immunoassay (LFIA) has demonstrated remarkable versatility over the past 70 years across fields such as clinical diagnostics, food safety, and environmental monitoring. More recently, LFIA technologies were critical during the COVID-19 pandemic for both serological screening and antigen detection. Their success is largely attributable to their low-cost, paper-based design and straightforward architecture, which relies on capillary flow through overlapping pads on a support. This one-step format is highly advantageous; however, the very short assay time (10-15 minutes) significantly limits the duration of antigen-antibody interactions, ultimately reducing analytical sensitivity in comparison to ELISA assays with longer incubation times. This constraint hinders LFIA applicability in the detection of clinically relevant biomarkers present at pico- to femtomolar concentrations, often masked by abundant plasma proteins.
For this reason, recent research efforts have focused on improving LFIA sensitivity through sample pretreatment, signal amplification, or modulation of antigen-antibody interaction dynamics. This thesis addresses these challenges through three complementary strategies, each presented as a scientific publication.
Chapter 1 introduces a cost-effective approach using carbon nanoparticles (CNPs) as colorimetric signal transducers. CNPs generate a deep-black signal that provides a significantly higher signal-to-noise ratio than gold nanoparticles (AuNPs), improving the limit of quantification 55-fold and achieving 1.5 ng/mL for lactate dehydrogenase (LDH) detection in human serum.
Chapter 2 explores the use of europium nanoparticles (EuNPs) as fluorescent time-resolved reporters. Bright-Dtech-614 EuNPs exhibit a 70% luminescence quantum yield and 90% antibody-conjugation efficiency, enabling an LDH detection limit of 38 pg/mL. This corresponds to improvements of 686-fold over AuNP-LFIA, 15-fold over CNP-LFIA, and 2.9-fold over standard ELISA.
Chapter 3 presents a novel strategy based on electrophoretic flow modulation. A lightweight (151 g), 3D-printed electrophoretic device was developed, capable of performing iterative incubation and washing steps directly on the LFIA strip¿an impossibility for traditional capillary-driven systems. Using AuNPs as reporters, this platform achieved a detection limit of 70 pg/mL for human LDH, representing a 367-fold improvement compared to conventional LFIA.
Collectively, these three approaches demonstrate substantial potential to advance precision medicine at the point of care by enabling the rapid, cost-effective, and highly sensitive quantification of clinically relevant biomarkers. Moreover, their versatility allows adaptation to a wide range of targets through the substitution of biorecognition elements., Y.D.B.O. acknowledges the financial support of the Ministerio de Ciencia Tecnología e Innovación Scholarship Program No. 8852 of Colombia. A.S. acknowledges Generalitat Valenciana and the European Social Fund for the CIAPOS fellowship (CIAPOS/2022/7). S.M. awards grant PID2019-110713RB-I00 funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 and by "ERDF A way of making Europe”