Pasar al contenido principal

EL CATALAN ANTES Y DESPUES DE POMPEU FABRA (S. XVII-XXI). IMPACTO DE LA NORMATIVIZACION SOBRE LA EVOLUCION DE LA LENGUA CATALANA

PID2021-128381NB-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2021
Plan Estatal 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD DE ALICANTE

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 50
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Otros (Other)

Presentation, Semantic Change in Grammaticalization, Presentació

  • Martines, Josep|||0000-0002-0903-4456
  • Montserrat Buendia, Sandra|||0000-0002-9990-184X
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||0000-0003-2273-653X
Presentation of the Catalan Journal of Linguistics 23: Semantic Change in Grammaticalization., Presentació de la revista Catalan Journal of Linguistics 23: Canvi semàntic en la gramaticalització.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Drawing parallels between language change processes, grammaticalization, constructionalization and phraseologization, Paral·lelismes entre diversos processos de canvi lingüístic

  • Sánchez-López, Elena|||0000-0003-1235-8301
Over the last decades, the acknowledgment of the dynamic character of language has led to the focus on language evolution and change. Among the different streams of linguistics, Historical linguistics (morphosyntax), Construction Grammar and Phraseology have paid attention to these processes, studying grammaticalization, constructionalization and phraseologization, respectively. The three frameworks we are dealing with were quite different in origin, but through the adoption of cognitive, usage-based, pragmatic approaches they are tending to converge. In this paper we will outline the respective frameworks, their conception of language unit and the process of change, including its mechanisms and stages. In each section, we will include some applications in Catalan language. As we consider them to be complementary, since they account for different items of language, at the end we will suggest an integration of the three of them., En les darreres dècades, el reconeixement del caràcter dinàmic de la llengua ha promogut l'estudi de l'evolució i el canvi lingüístic. Entre els diversos corrents lingüístics que s'hi han dedicat, la lingüística històrica (morfosintaxi), la Gramàtica de Construccions i la fraseologia han parat atenció a aquests processos mitjançant l'estudi de la gramaticalització, la construccionalització i la fraseologització, respectivament. Els tres marcs teòrics eren ben diferents en origen, però amb l'adopció d'una perspectiva cognitiva, basada en l'ús i pragmàtica, mostren una tendència a convergir. En aquest article farem una revisió dels diversos marcs teòrics, la seua concepció d'unitat de llengua i el procés de canvi, incloent-ne els mecanismes i les fases. En cada part aportarem algunes aplicacions que se n'han fet en llengua catalana. Com que són complementaris perquè cadascun d'ells ret compte de diferents unitats lingüístiques, al final suggerirem una integració dels tres marcs teòrics.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

"Bien mirado", absolute clause and discourse marker, «Bien mirado»

  • Cifuentes Honrubia, José Luis|||0000-0001-9173-1711
This paper analyzes the construction bien mirado as a discursive marker. In the first part, based on the data provided by the CDH and CORPES corpora, we will examine the discursive functioning of bien mirado and the delimitation problems associated with the constructions of absolute clause or free adjunct, taking especially into account the notions of subject of predication, coreferentiality, the semantic relationship between the main clause introduced by bien mirado and the previous discursive element, the position (initial, medial, or final), the parenthetical character, as well as the argumentative and informative values, along with the reformulating one. In the second part, we will instead focus on the origins of the construction, on the contrastive historical delimitation with absolute clauses and on the frequency distribution, additionally developing a hypothesis about the subjectification process involved in discourse functioning - linked to the discursive character of absolute constructions, the parenthetical nature, and the meaning of mirar as a verb of thought or judgment., El propòsit d'aquest treball consisteix a analitzar la construcció bien mirado com a marcador discursiu. A la primera part del nostre treball, a partir de les dades subministrades pels corpus CDH i CORPES, analitzarem el funcionament discursiu de bien mirado i els problemes de delimitació amb les construccions de clàusula absoluta o adjunt lliure, tenint en compte especialment les nocions de subjecte de la predicació, la correferencialitat, la relació semàntica entre l'oració principal introduïda per bien mirado i l'element discursiu previ, la posició (inicial, medial o final), el caràcter parentètic, els valors argumentatiu i informatiu, i el valor reformulador. A la segona part del treball, ens centrarem en els orígens de la construcció, en la seua delimitació històrica contrastiva amb clàusules absolutes i en la seua distribució de freqüències, i desenvoluparem una hipòtesi sobre el procés de subjectivació implicat en el funcionament discursiu, i que estarà vinculat amb el propi caràcter discursiu de les construccions absolutes, el caràcter parentètic de les mateixes i el significat de mirar com a verb de pensament o judici.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Grammaticalization of the periphrasis tenir + participle in Old Catalan (13th–16th centuries)

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
This study deals with the grammaticalization process of the aspectual periphrasis tenir + participle in Old Catalan. Our point of departure is the dyachronic study (13th–16th centuries) of the semantic reanalysis of tenir + participle. In order to do so, we have embarked in corpora analysis and have adopted a theoretical framework taken from the Cognitive Linguistics. The change started in contexts in which the participle had a predicative function oriented to a direct object selected by tenir, with a durative-resultative value. As the result of gradual subjectification caused by contextually invited inferences, the construction will assume more subjective values between the 15th and 16th centuries. From these meanings, we observe the emergence – in the mid-15th century – of pragmatic uses of an intersubjective nature.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Variació i canvi lingüístic en acostumar (a/de)+inf: una perífrasi naturalitzada en el registre col·loquial?

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La conceptualització del cor en català antic. Entre la història cultural i el canvi semàntic, The conceptualization of the heart in Old Catalan. Between cultural history and semantic change

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
En aquest estudi es descriu el procés de canvi semàntic pel qual el mot cor passarà a conceptualitzar prototípicament la seu de les emocions humanes en català antic, en una evolució que culminarà durant el s. XV. Es tracta, doncs, d’un estudi onomasiològic que combina la semàntica diacrònica amb la història cultural per explicar un fenomen de canvi lexicosemàntic. Per dur a terme aquest estudi, s’ha analitzat qualitativament i quantitativa les dades del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA), un corpus històric, diacrònic i general de la llengua catalana. En concret, s’ha estudiat un total de 1464 casos de cor datats entre els s. XIII-XV, els quals han estat caracteritzats semànticament i formal amb l’objectiu d’identificar els nuclis semàntics del mot i les unitats fraseològiques que genera. Posteriorment, s’ha descrit l’evolució d’aquests nuclis i s’ha relacionat amb les tendències identificades sobre l’evolució del concepte en l’àmbit de la història cultural o literària.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

L’obra de Fabra i la construcció del lèxic contemporani: el cas del verb copsar

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Drawing Parallels Between Language Change Processes: Grammaticalization, Constructionalization and Phraseologization, Paral·lelismes entre diversos processos de canvi lingüístic: gramaticalització, fraseologització i constructionalització

  • Sánchez-López, Elena
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
Over the last decades, the acknowledgment of the dynamic character of language has led to the focus on language evolution and change. Among the different streams of linguistics, Historical linguistics (morphosyntax), Construction Grammar and Phraseology have paid attention to these processes, studying grammaticalization, constructionalization and phraseologization, respectively. The three frameworks we are dealing with were quite different in origin, but through the adoption of cognitive, usage-based, pragmatic approaches they are tending to converge. In this paper we will outline the respective frameworks, their conception of language unit and the process of change, including its mechanisms and stages. In each section, we will include some applications in Catalan language. As we consider them to be complementary, since they account for different items of language, at the end we will suggest an integration of the three of them.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El Diccionari de la llengua catalana (1839-1840) de Pere Labèrnia, font del Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Implicatures innovadores i convencionalitzades en el llenguatge visual

  • Mompeán Mejías, María José
  • Mompeán Mejías, María José|||/items/d7b5a512-14c0-479b-8e9d-09a38c430a0a
Nowadays, the proportion of studies analysing visual narratives is considerably minor in comparison to the rich research on verbal narratives. However, this does not mean that some of the phenomena present in verbal language are not shared in visual language. Usage-based linguistics, which has a cognitive approach, postulates that verbal language is a dynamic system of emergent symbolic units and flexible constraints (rules) that are shaped by the general cognitive processes involved in language use. On the basis of this definition, several parallelisms between verbal language and visual language can be found, mainly regarding their system of units, their cognitive dimension and their social dimension, which includes the communicative purpose. Specifically, for the purposes of the current research, several inferentially based visual expressions present in comics will be studied, focusing on the expression of movement, time, and change of state, in what we have called morphosyntactic visual inferences; and on the expression of emotions and pain, referred to as visual lexical inferences. This study brings a new approach to visual language research while enriching verbal language research.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Bien mirado: Absolute Clause and Discourse Marker, Bien mirado: clàusula absoluta i marcador discursiu

  • Cifuentes-Honrubia, José Luis
  • Cifuentes-Honrubia, José Luis|||/items/a0862166-abd3-48a4-9e75-a73808d2b174
This paper analyzes the construction bien mirado as a discursive marker. In the first part, based on the data provided by the CDH and CORPES corpora, we will examine the discursive functioning of bien mirado and the delimitation problems associated with the constructions of absolute clause or free adjunct, taking especially into account the notions of subject of predication, co-referentiality, the semantic relationship between the main clause introduced by bien mirado and the previous discursive element, the position (initial, medial, or final), the parenthetical character, as well as the argumentative and informative values, along with the reformulating one. In the second part, we will instead focus on the origins of the construction, on the contrastive historical delimitation with absolute clauses and on the frequency distribution, additionally developing a hypothesis about the subjectification process involved in discourse functioning – linked to the discursive character of absolute constructions, the parenthetical nature, and the meaning of mirar as a verb of thought or judgment.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Morceguello ‘rata penada’, aragonesisme del País Valencià?

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Este articlo s’encuadra en una investigación mas cheneral sobre la historia d’o lexico catalán y, especificament, sobre los efectos d’o contacto con atras luengas. Analisa l’orichen de morceguello, ~illo, denominación d’una part d’o valenciano pa lo ‘moriciego’. Revisa criticament las adscripcions de morceguello, ~illo, inicialment, a lo romandalusí y, mas recientment, a l’aragonés. Amuestra que lo tipo morceguillo ye antigo en castellano y presenta una gran extensión en as variedaz orientals d’esta luenga (este de Castiella, buena parte de Castiella-La Mancha, orient d’Andalucía y Murcia), amaneix en parte d’as comarcas valencianas no catalanoparlants y no ye present en Aragón. Describe las denominacions vivas en Aragón pa este animalón. Proposa que cal entender morceguello, ~illo como producto d’o contacto d’as comarcas interiors valencianas con o castellano oriental. Remarca la necesidat d’afondar en o estudio d’os contactos con as luengas vecinas como l’alternativa a las incognitas que planteya lo romandalusí. Pa fer-lo cal recorrer a los datos furnius per la documentación historica y la dialectolochía y a l’aplicación d’as ferramientas d’analisi d’a lingüistica diacronica.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Un camp que encara el té. Convergència construccional en la construcció de relatiu col·loquial amb resumptiu

  • Segura-Llopes, Carles
  • Segura-Llopes, Carles|||/items/2f772357-7cde-49b3-8248-f41994097829
This chapter focuses on a construction of colloquial Catalan that could be explained through the concept of constructional convergence introduced by Torrent (2015), which is very close to the idea of constructional contamination proposed by Pijpops and Van de Velde (2016). Specifically, we aim to evaluate to what extent constructions with a clitic, such as the topicalized construction with left dislocation and resumptive pronoun, may have influenced the formation of the non-restrictive relative construction with a resumptive pronoun in Catalan. We base our analysis on the corpus PARLARS in order to relate the topicalized construction with left dislocation, as seen in Les ceres les tenen totes abandonades, a construction that has been frequent and well-established in Catalan for centuries, to the emergence and development of the non-restrictive relative construction with a resumptive pronoun, which appears in examples like El floriste tenia allí [un camp que encà el té], a more recent and much less widespread construction.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

A Characterization of Enric Valor´s lexical and phraseological model: identity and standardization

  • Martines Llinares, Joan de Déu
  • Martines Llinares, Joan de Déu|||/items/061fd85a-6a4c-449f-8c17-aab0c6490905
We analyze the lexicon and the phraseology of the digital textual corpus of Enric Valor’s literary works that we have compiled within the CIMTAC (ISIC-IVITRA, UA). We show, on one hand, statistical analysis and, on the other hand, linguistic devices such as geosynonymia and explanatory notes. All of this, together with the studies by other authors reviewed in this paper, allows us to state that Enric Valor constructed a literary lexical reference model of the Catalan language in the Valencian Region and that his was a Fabran model. His literary work provides a solid basis for the recovery of both the southern Valencian and general Valencian lexicons, therefore contributing to the enrichment of the Catalan language. Valor helps standardize the language while fostering the emotional and social identification of Valencian speakers with this linguistic model.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Toponímia i història del lèxic: el nom de lloc atans i el verb atansar, Toponymy and history of the lexicon: the place name atans and the verb atansar

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Mostrem els vincles entre la semàntica i la lexicologia diacròniques i la toponímia a propòsit de atans, derivat de verb atansar, conservat com a nom de lloc al sud de Catalunya, nord del País Valencià i en la comarca de la Marina. Analitzem l’evolució semàntica de atans. Així mateix ens aturem a estudiar la història del verb atansar des del català medieval fins a l’actualitat. Els corpus textuals i les bases de dades toponímiques són fonts fonamentals en aquest estudi; permeten elaborar anàlisis qualitatives i quantitatives de les dades.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La influència de la norma en l’evolució del lèxic català contemporani: el cas de sopluig i soplujar

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Rare or Rarely-Used PUs as Descriptors of Literary Style. Aspects of Ausiàs March´s UFs Based on Corpus Linguistics and Translations

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
Paying attention to the frequency of use is also a key aspect in the characterization of literary style. In this case, the linguistic resources utilized by authors are important because they contextualize them within their time, context, and cultural movement. Rare linguistics elements are not less relevant, that is those used only by one or a few authors. We analyze examples that confirm the methodological relevance of Corpus Linguistics, translation and analysis of PUs so that we can better understand what makes Catalan classics unique in what referes to their verbal art. To do so, we focus on UPs –[verbal] locutions– with rare occurrences and in some cases with only 1 or 2 occurrences (or up to 5, always in a few authors or even in one single author). We have analyzed examples of single (or rare) occurrences of the great Valencian poet Ausiàs March.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Semantic Change in Grammaticalization, Canvi semàntic en la gramaticalització

  • Martines, Josep
  • Montserrat Buendia, Sandra
  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
  • Montserrat Buendia, Sandra|||/items/d4fdca8f-be17-4b3c-99c8-39d4158aa89a
Presentation of the Catalan Journal of Linguistics 23: Semantic Change in Grammaticalization.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

L’actualitat de la ciència política proposada per Francesc Eiximenis (ca. 1328/32-1409): el Regiment de la cosa pública i el Dotzè del Crestià al servei dels polítics (actuals), The Current Relevance of Political Science proposed by Francesc Eiximenis (ca. 1328/32-1409): the Regiment of the Public and the Dotzè del Crestià at the Service of (current) Politicians

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
Aquest estudi realitza una anàlisi de les aportacions de l’Humanisme cívic medieval i del Renaixement a la Ciència Política (amb especial atenció a la teoria del bon govern) i com d’actuals poden resultar de manera efectiva. L’anàlisi se centra en la contribució de Francesc Eiximenis amb el Regiment de la Cosa pública en el conjunt del seu Dotzè del Crestià. Realitzem una breu antologia de fragments (en versió original i en traducció a l’espanyol –a fi que siga més accessible a un públic més ample, especialment, si podia ser, polítics en actiu) amb consells i ensenyaments que poden mostrar com d’útil pot ser actualment la proposa conceptual de Francesc Eiximenis.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Paraules hin und her. Traducció del pseudoalemany en Mortadelo y Filemón

  • Sánchez-López, Elena
  • Mompeán Mejías, María José
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
  • Mompeán Mejías, María José|||/items/d7b5a512-14c0-479b-8e9d-09a38c430a0a
The Spanish comics of Mortadelo y Filemón have travelled around the world, not only thanks to their adventures but also thanks to their translations. In this paper, we will analyse a fictional language with Germanised features that appear in the volume El sulfato atómico: the language of Tirania, as well as its translation into German and Cat­alan. To account for this phenomenon, we will first briefly reflect on the external fac­tors for translating comics. We will then discuss the relationship between language and cultural references, known as realia, and their transfer to fictional worlds, irrealia. Fol­lowing this theoretical basis, we will analyse the pseudo-German language and culture found in El sulfato atómico, both in the original and in its two translations. We will also include a section analysing the discursive creations that were made in the German translation to compensate those humorous features that could not be conveyed with more direct resources. From this analysis, we will draw some general guidelines for the translation of fictional languages.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Aproximació a l'evolució diacrónica del pronom ell emfàtic en català: els inicis

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Interrogative constructions with santo, cuento, and cuenta: Rejection and mirativity

  • Cifuentes-Honrubia, José Luis
  • Cifuentes-Honrubia, José Luis|||/items/a0862166-abd3-48a4-9e75-a73808d2b174
This paper has as its aim to study the functioning and origin of the locutions with a causal meaning a santo de qué, a qué santo, a cuento de qué, a qué cuento and a cuenta de qué. These phrases introduce marked interrogative constructions, so they imply negative evaluation by the speaker, that is, they constitute a grammatical sign of the negative implication of the causal question in which they are inserted. The data from all the examples supplied in the CDH and CORPES corpora for the forms a santo de qué, a qué santo, a cuento de qué, a qué cuento and a cuenta de qué are analyzed, and an account of the main functional characteristics of the mentioned structures is given. Although the constructions studied have many points in common with the marking of mirativity –above all, the reference to some new information that contradicts the speaker’s expectations– they do not express surprise, but rather mark rejection by the speaker.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La norma i el canvi lexicosemàntic: el cas de desenvolupar, Norm and lexicosemantic change: the case of desenvolupar

  • Martines, Josep
  • Martínez, Caterina
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
En quina mesura el procés de codificació iniciat per Pompeu Fabra a la primeria del segle XX ha influït la llengua catalana i, més concretament, el lèxic del català contemporani? Aquest és l’interrogant que ens va moure a dissenyar un projecte de recerca centrat a analitzar la repercussió del procés de normativització sobre l’evolució del català actual. En aquesta ocasió, ens centrarem en el cas de desenvolupar (i el derivat desenvolupament) i envolupar. Descrivim i examinem la història i l’estructura semàntica de tots dos verbs. La recuperació de desenvolupar i la creació de desenvolupament amb significats nous per part del model normatiu obeeixen a cobrir necessitats expressives de la societat del segle XX. Representen un grapat de mots recuperats de la llengua antiga després d’haver caigut en desús o fins i tot sense que haguessen tingut gaire arrelament. El cas del verb desenvolupar i el derivat desenvolupament pot veure’s com una història d’èxit.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El procés de normativització com a factor de canvi lexicosemàntic: el verb assabentar, The process of normativization as a factor of lexicosemantic change: the verb assabentar, El proceso de normativización como factor de cambio léxicosemántico: el verbo assabentar

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Aquest estudi s’insereix dins una recerca que analitza la influència de la norma lingüística en l’evolució del català contemporani. La recerca abasta els diversos components de la llengua (la pronúncia i l’ortografia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i la fraseologia). Ací estudiem la influència de la norma en l’evolució del lèxic: parem atenció sobre assabentar. Aquest verb va dins un grup important de paraules que, recuperades dels textos medievals, han assolit una freqüència d’ús important el català, particularment escrit i en registres orals de formalitat mitjana i alta. Mostrarem que assabentar havia caigut en desús a la darreria del segle XV, reapareix a començament del segle XX i ho fa amb accepcions i amb variants construccionals noves. El lector trobarà ací a) l’anàlisi de l’evolució de assabentar des de les primeres atestacions; b) la descripció de l’ús d’aquest mateix tipus lèxic en llengües veïnes (francès antic i encara ara en occità: assavanter i assabentar, respectivament); i c) l’enlairament de assabentar, l’arrelament del verb en els textos contemporanis, el desenvolupament de sentits nous i els canvis construccionals que ha experimentat, i, finalment, la reculada paral·lela de enterar.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Hacia una gramática de la interacción

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La perífrasi «tornar (a) + infinitiu»: origen i valors (ss. XIII-XVI)

  • Montserrat Buendia, Sandra
  • Montserrat Buendia, Sandra|||/items/d4fdca8f-be17-4b3c-99c8-39d4158aa89a
En aquest estudi oferim una mostra de com els corpus lingüístics són imprescindibles per a desbrinar el comportament semàntic i sintàctic de mots i construccions lingüístiques, a fi de fer evident l’encertat auguri del professor Joaquim Rafel, a qui admire profundament. El treball que presentem a continuació forma part d’un projecte més ampli de revisió de dades i estudis de totes les perífrasis aspectuals del català antic, a fi d’actualitzar-ne l’anàlisi (Montserrat, en premsa). En aquesta ocasió, centrem l’atenció en l’anàlisi de la perifrasi «tornar (a) + infinitiu» des dels orígens fins a la primera meitat del segle XVI, utilitzant les dades actualitzades del Corpus del Català Antic (CICA). L’objectiu és aportar més informació sobre els orígens, així com sobre el desplegament semàntic i sintàctic de la construcció.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Grammaticalisation and Discourse: On, an Adverbial Relative Construction Used as a Discursive Marker in Old Catalan

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
Grammaticalisation is, per se, a process of conceptual and linguistic reinterpretation and recoding. Materials carrying meaning, particularly lexical, experience an emptying or bleaching of this type of content and an acquisition of (morphological or syntactic) grammatical value. Even more, what had a more grammatical meaning acquires an even more marked grammatical value. This is the process undergone by the Catalan relative on, the object of this article and the focus of a larger research project focused on the study of relative constructions in Old Catalan. Using data from the Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) and the Corpus Informatitzat per a la Gramàtica del Català Antic (CIGCA), we analyse the recoding (creation, evolution and functioning) of relatives from the first Catalan written texts to the sixteenth century. Using the principles of Grammaticalisation Theory and Invited Inference of Semantic Change Theory, which focus on the role of interlocutors in linguistic change, and of Subjectivation and Intersubjectivation, we analyse the process by which, during a specific period of time, in Old Catalan and in texts of an expository-argumentative nature, the relative adverb of [PLACE] on changed code and began expressing a concrete value inherited from Latin ŬNDE: [CAUsAL-CONsECUTIvE].
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

The Grammar of Interaction: Epistemicity, information management and discourse in language use

  • Rodríguez Rosique, Susana
  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Rodríguez Rosique, Susana|||/items/0c33622a-55a7-46ea-8271-0e3b08aee301
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
This volume deals with the relations between grammar and interaction from different perspectives, with the aim of unraveling the way in which a language — through the different forms of discourse from which it emerges — reflects certain social and community-based schemas; that is, how language originates within the space shared by the speaker and the addressee(s). The first part (“Grammar and Interaction”) concerns how interaction may intervene in grammar; the second part (“The Grammar of Interaction”) approaches both notions and linguistic structures which are anchored in interaction while revolving around epistemicity, evidentiality and modality. The third part (“Interaction as a Model for Discourse”) concerns how certain constructions emerge from interaction and are further used to model discourse. Finally, the fourth and last part of the book (“Interaction as a Driver for Change”) focuses on how interaction may help to delimit linguistic categories.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Lèxic català a l’Andalusia oriental: cocó i derivats, Catalan lexicon in eastern Andalusia: cocó and derivates

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
L’extensió de lèxic català cap a l’Andalusia oriental és un àmbit d’estudi no gaire tractat per la filologia catalana. Ací ens ocupem d’un cas concret: cocó. Combinem l’anàlisi lingüística amb l’aprofitament dels corpus textuals i les dades de la geolingüística i de l’onomàstica, i de la història social i cultural. Això ens ha permès de dissenyar l’estructura semàntica de cocó en català i constatar que és més complexa del que mostren els diccionaris de referència. Aportem sentits no enregistrats, generats per projeccions metafòriques i metonímiques. Cocó és un marcador de l’extensió de lèxic català des del migjorn valencià, per Múrcia i fins a l’orient d’Andalusia. Se situa en una àrea on pogué arribar mitjançant la migració de pobladors catalanoparlants, sobretot valencians, des del s. xv i, més intensament, durant l’edat moderna. Trobem cocó com a topònim a l’edat mitjana a Múrcia i, almenys, des de l’edat moderna a Andalusia. La freqüència en la toponímia de tota aquesta àrea i la polisemització són indicis de l’arrelament del mot. L’estudi de les relacions del català amb els veïns peninsulars és un àmbit que planteja desafiaments importants. Ací hem posat atenció sobre l’extensió del català vers l’Andalusia oriental. El volum de lèxic, de topònims i d’antropònims que podrien ser objecte d’estudi és important i, sens dubte, il·luminarà el procés de constitució de l’andalús oriental i la història externa i interna del català; això s’hauria de fer en el sentit invers: la penetració d’elements andalusos i murcians cap al català. Aquesta recerca d’anada i de vinguda s’hauria de completar amb el murcià, el castellà de la Manxa i tot l’àmbit aragonès.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Del demostratiu llatí a l’article definit del català. Un estat de la qüestió

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
La gènesi i la gramaticalització de l’article definit en català són temes que encara no s’han esgotat. Per bé que s’han analitzat diversos aspectes d’aquest procés de canvi lingüístic, encara hi ha interrogants, la majoria de tipus sintàctic, semàntic i pragmàtic, que no s’han respost. Aquest estudi revisa críticament què s’ha dit de l’article en català antic i, en general, en romànic i estableix perspectives de futur. Per això, en primer lloc, (a) es presenten les principals hipòtesis sobre el sorgiment de l’article a partir dels demostratius llatins i (b), d’acord amb aquestes hipòtesis, es descriuen els diferents contextos d’ús de ILLU i IPSU que han estat considerats com a iniciadors del canvi. En segon lloc, es repassen els treballs que han abordat la forma, l’ús i la variació d’aquesta nova classe de mot en català antic. Finalment, s’enumeren els aspectes sobre la història de l’article definit de la llengua catalana que encara estan per resoldre i es reivindica la necessitat d’aprofundir en l’anàlisi sintàctica i semanticopragmàtica d’aquests fenòmens per mitjà de la lingüística de corpus.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El treball lexicogràfic de Joan Fuster, The lexicographic work of Joan Fuster

  • Guardiola i Savall, Maria Isabel
  • Guardiola i Savall, Maria Isabel|||/items/29059b8c-c358-4192-bac0-c3423fa7b081
En aquest treball plantegem una aproximació a la tasca feta per l’escriptor Joan Fuster en l’elaboració de la Gran Enciclopèdia Catalana (1968-1980) i la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973-1977) a través, principalment, de l’examen de la correspondència conservada. Aquesta faena, poc ponderada en el conjunt de la seua obra i la seua trajectòria professional, supera amb escreix la d’assessorament que s’havia esmentat ocasionalment. D’altra banda, contribuïm també a aportar noves dades sobre l’enciclopedisme en la tradició lexicogràfica catalana.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El valencià viu en el Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig: vocabulari llirià

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Toponímia de l’Horta Sud, la Ribera Baixa i l’Albufera en els diccionaris valencians del segle XIX

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Where Do the Ideas Come From? Empeltar ‘to Inoculate’

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
To study the origin of words is also to study the origin of ideas: it allows us to connect with the strategies of categorisation of the world. Projecting the known onto the new and the unknown is one of the fundamental procedures followed by the mind to understand a world in constant change. Here we study in detail the scope of inoculation, an effective medical technique in the fight against smallpox, the real scourge of humanity for centuries. We show how it traveled and how it spread from the Far East. We study how the names it received in Catalan (empeltar ‘to graft’ and empelt ‘grafting’) and in various languages reproduce a beautiful agrarian metaphor of equally distant origins. This research combines the history of culture, specifically medicine and agriculture, with cognitive linguistics (metaphor theory, conceptual integration theory).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El relatiu qui/que en funció de subjecte en les relatives amb antecedent segons Pompeu Fabra, The relative qui/que in function of subject in relatives with antecedent according to Pompeu Fabra, El relativo qui/que en función de sujeto en las relativas con antecedente según Pompeu Fabra

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
Aquesta contribució s’insereix dins una recerca més àmplia centrada a estudiar l’impacte del procés de normativització dut a terme a l’entorn de l’obra de Pompeu Fabra sobre l’evolució del català, des de final del segle XIX ençà. Habitualment, la llengua antiga és un referent en l’establiment de la norma fabriana. Es prenen materials lèxics i gramaticals del català medieval amb l’objectiu d’evitar castellanismes o satisfer necessitats comunicatives dels parlants. Sorprenentment, no va esdevenir el mateix en el cas de l’ús del pronom relatiu “qui/que” en funció de subjecte amb antecedent. El català contemporani havia optat pel relatiu "que" en aquesta funció. A partir de les dades dels corpus digitals del català de l’edat mitjana i moderna, del tractament de gramàtics anteriors i coetanis de Fabra i dels seus propis usos, analitzem l’evolució del pensament del Mestre sobre la prescripció d’aquesta construcció sintàctica en el català contemporani. Quins eren realment els usos de “qui” i “que” en funció de subjecte amb antecedent en el català medieval i de l’edat moderna? Com van evolucionar aquests usos fins arribar a la situació contemporània? Què degué moure Fabra a acceptar l’ús de “que”, un ús que aparentment es distanciava de la llengua antiga?
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Els sistemes d’expressió de l’hora en català antic i modern (s. XIV-1832)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Snowclones: unas construcciones “para entrar a vivir”, Snowclones: a construction “to live in”

  • Sánchez-López, Elena
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
El término snowclone surgió de manera informal para denominar a una frase fija que se utilizaba con variantes jocosas. El fenómeno llamó la atención de los investigadores, que refinaron su definición aportando la perspectiva de la gramática de construcciones (Traugott & Trousdale, 2013) y, posteriormente, la noción de extravagancia lingüística y la metodología de lingüística de corpus (Hartmann & Ungerer, 2023). En el presente artículo trataremos la evolución de la fórmula [UN casa/piso (LISTO) para entrar a vivir] a la construcción snowclone [UN X para entrar a vivir], prestando especial atención a los factores cognitivos y semántico-pragmáticos que la determinan, así como a las restricciones semánticas que presentan las palabras susceptibles de ocupar X, derivadas de este proceso.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Morfologia valorativa i canvi semàntic. El procés de subjectivació del sufix ‑et/eta en català antic, Evaluative morphology and semantic change. The process of subjectification of the suffix -et/-eta in old catalan

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
El sufix -et/eta presenta en català contemporani tres valors: (a) un de menys subjectiu, pel qual modifica l’extensió o la intensitat del significat denotat pel lexema; (b) un de subjectiu, pel qual valora positivament o negativament la base que modifica; i (c) uns valors pragmàtics, de caràcter intersubjectiu, vinculats a l’expressió de la cortesia o l’atenuació. Aquesta situació en sincronia és resultat d’un procés diacrònic de canvi semàntic. Per explicar-lo, hem analitzat semànticament el sufix -et/-eta en català antic amb dades de corpus i hem explicat les tendències de canvi observades. D’acord amb els resultats, i seguint la tendència d’(inter)subjectivació definida per E. C. Traugott, el sufix passa de denotar valors vinculats a la dimensió i l’extensió durant els s. xiii i xiv, a desenvolupar uns nuclis més subjectius especialment durant els s. xv i xvi, vinculats a la valoració subjectiva o emocional. I, fins i tot, des de la darreria del s. xv es documenten usos del sufix de caràcter intersubjectiu. Hem explicat el procés com a resultat de la convencionalització d’implicatures conversacionals, fruit de metonímies del tipus causa & efecte.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Presentació del monogràfic «Aportacions a l’estudi de la semàntica diacrònica», Presentation of the monograph «Aportacions a l’estudi de la semàntica diacrònica»

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
Presentació del monogràfic «Aportacions a l’estudi de la semàntica diacrònica», coordinat per Jordi M. Antolí Martínez i Josep V. Garcia Sebastià.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La lexicografia valenciana del segle XIX i la Real Sociedad Económica de Amigos del País de València

  • Guardiola i Savall, Maria Isabel
El segle XIX suposa un esclat de la producció lexicogràfica en la història de la lexicografia valenciana. Nombrosos autors estan vinculats a la Real Sociedad Económica de Amigos del País de València (RSEAPV), una entitat privada germana d'altres que es creen en tot l'Estat, que pretén promoure la modernització del país i que finança projectes i escoles amb fons propis (Bas, 2003). En aquesta contribució oferirem un panorama molt general dels interessos de la RSEAPV, especialment els que tenen a veure amb l'ensenyament i la llengua, i ens centrarem en la relació que estableixen Manuel Joaquim Sanelo i Josep Escrig amb l'associació a propòsit de les seues obres respectives, el Silabario de vocablos lemosines o valencianos (1805) i el Diccionario valenciano-castellano (1851).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La relació del Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig amb la lexicografia espanyola decimonònica, The relationship between Josep Escrig’s Diccionario valenciano-castellano (1851) and nineteenth-century Spanish lexicography

  • Guardiola i Savall, Maria Isabel
  • Guardiola i Savall, Maria Isabel|||/items/29059b8c-c358-4192-bac0-c3423fa7b081
El Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig és considerat el primer diccionari general i sistemàtic del valencià. En aquesta investigació esbossarem el grau d’aprofitament de la tradició lexicogràfica espanyola que Escrig tenia a l’abast per a l’elaboració del seu diccionari i que ell mateix reconeix en el pròleg: «Al redactarle he seguido el método mismo que observa el de la Academia española».
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Toponímia de llegenda de la Marina

  • Guardiola i Savall, Maria Isabel
  • Guardiola i Savall, Maria Isabel|||/items/29059b8c-c358-4192-bac0-c3423fa7b081
En aquest treball explorem panoràmicament llegendes associades a diversos topònims de la Marina. Per a fer-ho, després d’observar l’interés i la pertinença d’aquest tipus d’informació en els estudis toponomàstics, oferirem un recorregut per distints tipus d’obres lligades a aquest territori que n’apleguen: monografies toponímiques; reculls etnogràfics; obres literàries; guies, rutes i geografies literàries, i itineraris didàctics. Cal insistir que no és el nostre objectiu ni arreplegar totes les llegendes ni tampoc contar-les, sinó convidar el lector i els curiosos a reflexionar sobre la importància d’aquestes narracions i motivar-los a arreplegar-les, aprofitar-les i explotar-les en l’àmbit laboral o d’estudi a què es dediquen. No obstant això, ens detindrem en alguns exemples que considerem prototípics per tal d’il·lustrar tant el contingut i la narració en si mateixa com el tractament rebut en cadascun dels tipus d’obres seleccionades.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Demostratiu i article definit en les construccions de relatiu amb que en català antic. Una aproximació diacrònica

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Drawing Parallels Between Language Change Processes: Grammaticalization, Constructionalization and Phraseologization, Paral·lelismes entre diversos processos de canvi lingüístic: gramaticalització, fraseologització i constructionalització

  • Sánchez-López, Elena
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
Over the last decades, the acknowledgment of the dynamic character of language has led to the focus on language evolution and change. Among the different streams of linguistics, Historical linguistics (morphosyntax), Construction Grammar and Phraseology have paid attention to these processes, studying grammaticalization, constructionalization and phraseologization, respectively. The three frameworks we are dealing with were quite different in origin, but through the adoption of cognitive, usage-based, pragmatic approaches they are tending to converge. In this paper we will outline the respective frameworks, their conception of language unit and the process of change, including its mechanisms and stages. In each section, we will include some applications in Catalan language. As we consider them to be complementary, since they account for different items of language, at the end we will suggest an integration of the three of them.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

History of the Catalan Lexicon

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Catalan is a western Romance language closely related to the Gallo-Romance languages, especially to Occitan. Therefore, most words of the Catalan basic lexicon have a great affinity to Occitan. Throughout its history, Catalan inherited from Latin many words of non-Indo-European (Iberian and Old Basque) and Indo-European (Proto-Celtic and Celtic) origin. It had contacts and received borrowings from several languages, mostly Germanic (Gothic and Frankish), Arabic, Aragonese, Occitan, Italian, French, and more recently English. Eventually, the use of Catalan gained strength in formal contexts (literary, scientific, administrative texts, among others) during the Middle Ages, which in turn encouraged the development of varied lexical resources (popular vocabulary and learned words), norms of correct usage, and elaborate register variation. The progressive expansion of the Crown of Aragon toward the south and east of the Iberian Peninsula (13th century)—and its later integration into the Spanish monarchy at the end of the Middle Ages —prompted its contact with Spanish and a process of Hispanization of the Catalan lexicon. At the end of the Middle Ages, a change of its sociopolitical status provoked the beginning of a process of loss of social prestige and the interference of the Spanish lexicon. The end of the 19th and beginning of the 20th century witnessed a process of recuperation of the usage in all spheres of society, the elaboration of a linguistic norm, the depuration of interference, and the activation of the resources of lexical and terminological production.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Les construccions de relatiu col·loquials en català, Colloquial relative constructions in Catalan

  • Segura-Llopes, Carles
  • Segura-Llopes, Carles|||/items/2f772357-7cde-49b3-8248-f41994097829
El prof. Joan Solà estudià en profunditat les construccions de relatiu en català i plantejà bastants interrogants sobre el funcionament i interpretació d’aquestes construccions, especialment les que corresponen als usos col·loquials, diferenciades amb claredat de les pertanyents a registres formals. En aquest treball mirarem de contribuir al coneixement de les construccions de relatiu col·loquials en català fent servir la Gramàtica de Construccions cognitiva com a base teòrica. Utilitzarem el corpus PARLARS cosa que implicarà centrar-nos en els usos col·loquials de la varietat valenciana, corresponents, a més a més, a parlants de generacions més prompte ancianes, les quals, com sabem, mantenen encara un grau d’exposició als usos formals del català (i també del castellà) bastants baixos. Mirarem de: a) verificar l’extensió que hi tenen les construccions de relatiu cultes; b) establir els límits dels usos que s’adiuen a l’estructura sintàctica col·loquial, això és, amb un nexe que despronominalitzat i amb la presència o no d’elements resumptius; i c) comprovar si les construccions amb resumptius marquen alguna diferència semàntica respecte de les que en prescindeixen o si, simplement, hi ha un mera alternança lligada estrictament al registre formal o informal.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Fraseologia diacrònica: «Vengut és qui us gratarà la tinya» (Curial e Güelfa), Diachronic phraseology: «Vengut és qui us gratarà la tinya» (Curial e Güelfa)

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Aquest article assaja una via metodològica per a la recerca del component fraseològic en diacronia. Aquesta via recolza en la semàntica i la lexicologia diacròniques, en la història de la cultura i en l’aprofitament dels corpus digitalitzats i de les dades fornides per la geolingüística i de la lingüística contrastiva. Se centra en l’estudi de l’origen de la locució «Gratar la tinya a algú» ‘pegar-li’. Mostra el possible origen italià d’aquesta unitat fraseològica, documentada per primera vegada en el Curial e Güelfa i present també en la traducció de la Commedia de Dant duta a terme per Andreu Febrer. Això ha exigit analitzar la història, d’una banda, del verb gratar en català i de la fraseologia que ha generat i, de l’altra, de la locució italiana «Grattare la tigna a qualcuno». Així mateix, mostra com degué estendre’s en català aquesta locució des dels diccionaris diacrònics fins a alguns diccionaris i inventaris fraseològics contemporanis i textos literaris actuals.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

A Framework for Reading, Interpreting and Analyzing the Visuals of Graphic Medicine Comics

  • Mompeán Mejías, María José
  • Sánchez-López, Elena
  • Callender, Brian
  • Mompeán Mejías, María José|||/items/d7b5a512-14c0-479b-8e9d-09a38c430a0a
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
Graphic medicine has expanded significantly as a field, yet its comics continue to be interpreted without a systematic method for close reading. Existing scholarship often relies on the language of visual metaphors, which, while valuable, does not provide a comprehensive approach for understanding how graphic medicine comics construct meaning through the visual language. This article establishes a semiotic and communicative-perceptual classification system that integrates Peirce’s triadic model of icons, indexes, and symbols with a distinction between conventional and innovative visual strategies, as well as the concept of enrichment. We aim to articulate a structured method for close reading and interpreting the visual language of graphic medicine comics—one capable of describing with precision the variety of common graphic resources used to represent illness. Drawing on a corpus of well‑known graphic memoirs, the article illustrates how this analytical model operates across different works in graphic medicine and clarifies recurrent visual patterns that have not been fully theorized. It offers researchers, educators, and clinicians a way to better understand how illness is depicted and how visual meaning contributes to the narrative, emotional, and experiential dimensions of healthcare.
Repositori Obert UdL
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

No es veuen, però existeixen: causats implícits en les causatives indirectes del català, l’occità i el basc, Invisible but present: implicit causees in the indirect causatives of Catalan, Occitan and Basque

  • Fernández Fernández, Beatriz
  • Berro Urrizelki, Ane
  • Suïls, Jordi
  • Pérez Saldanya, Manuel
En aquest article analitzem les causatives indirectes del català, l’occità aranès i el basc. En aquestes construccions, el causat és implícit, però es comporta com el causat explícit de les causatives del tipus faire-infinitiu (Kayne 1975). Com mostrarem en l’article, aquest argument no sols és semànticament present, sinó també sintàcticament actiu, com es dedueix del seu comportament pel que fa als criteris següents: (i) el lligam d’una anàfora inalienable; (ii) el control de predicats secundaris; (iii) el control del subjecte d’una oració final no finita, i per últim, (iv) el bloqueig del clític o de la concordança de qualsevol altre argument datiu. Per tot això, aquest causat implícit és un argument i no pas un adjunt, a diferencia del causador, que es marca amb la preposició per de les construccions del tipus faire-par (Kayne 1975) del català (Fontich 2021) i l’occità., In this article we analyse the indirect causatives of Catalan, Aranese (Occitan) and Basque. In these constructions, the causee is implicit, but acts like the explicit causee of faire-infinitive causatives (Kayne 1975). We will show that this argument is not only semantically present, but also syntactically active, as can be deduced from its behaviour regarding the following criteria: (i) binding of an inalienable anaphoric phrase; (ii) control of secondary predicates; (iii) control of the subject of a non-finite causative structure; (iv) blocking of the clitic or the agreement of any other dative argument. For this reason, the implicit causee is an argument and not an adjunct, unlike the causer, which is marked by the preposition per of the faire-par construction type (Kayne 1975) of Catalan (Fontich 2021) and Occitan., La primera i la segona autores d’aquest article han rebut finançament del Govern Basc dins el projecte IT1439-22 i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats dins el projecte PID-2023- 147383NB-I00. El quart autor, a més, ha rebut finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats dins el projecte d’investigació PID2021-128381NB-I00.
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

No es veuen, però existeixen: causats implícits en les causatives indirectes del català, l’occità i el basc, Invisible but present: implicit causees in the indirect causatives of Catalan, Occitan and Basque

  • Fernández Fernández, Beatriz
  • Berro Urrizelki, Ane
  • Suïls, Jordi
  • Pérez Saldanya, Manuel
En aquest article analitzem les causatives indirectes del català, l’occità aranès i el basc. En aquestes construccions, el causat és implícit, però es comporta com el causat explícit de les causatives del tipus faire-infinitiu (Kayne 1975). Com mostrarem en l’article, aquest argument no sols és semànticament present, sinó també sintàcticament actiu, com es dedueix del seu comportament pel que fa als criteris següents: (i) el lligam d’una anàfora inalienable; (ii) el control de predicats secundaris; (iii) el control del subjecte d’una oració final no finita, i per últim, (iv) el bloqueig del clític o de la concordança de qualsevol altre argument datiu. Per tot això, aquest causat implícit és un argument i no pas un adjunt, a diferencia del causador, que es marca amb la preposició per de les construccions del tipus faire-par (Kayne 1975) del català (Fontich 2021) i l’occità., In this article we analyse the indirect causatives of Catalan, Aranese (Occitan) and Basque. In these constructions, the causee is implicit, but acts like the explicit causee of faire-infinitive causatives (Kayne 1975). We will show that this argument is not only semantically present, but also syntactically active, as can be deduced from its behaviour regarding the following criteria: (i) binding of an inalienable anaphoric phrase; (ii) control of secondary predicates; (iii) control of the subject of a non-finite causative structure; (iv) blocking of the clitic or the agreement of any other dative argument. For this reason, the implicit causee is an argument and not an adjunct, unlike the causer, which is marked by the preposition per of the faire-par construction type (Kayne 1975) of Catalan (Fontich 2021) and Occitan., La primera i la segona autores d’aquest article han rebut finançament del Govern Basc dins el projecte IT1439-22 i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats dins el projecte PID-2023- 147383NB-I00. El quart autor, a més, ha rebut finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats dins el projecte d’investigació PID2021-128381NB-I00.