Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 23
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Marco para la captura de requisitos de usabilidad en entornos de MDD

  • Ormeño Ayala, Yeshica Isela
[ES] La investigación desarrollada en esta tesis representa un marco novedoso para capturar requisitos de usabilidad durante el desarrollo de un sistema software. Estos requisitos, están representados como alternativas de diseños de Interfaces de Usuario (IU). El objetivo es desarrollar un proceso de captura de requisitos de usabilidad basado en entrevistas estructuradas con el apoyo de una herramienta que ayude a resolver problemas como: (1) la omisión de la usabilidad desde las primeras etapas de desarrollo, en general, las características de usabilidad solo se tienen en cuenta al diseñar las interfaces en las últimas etapas de desarrollo; (2) resulta tedioso la captura de requisitos para analistas que no son expertos en usabilidad; (3) los métodos y herramientas que se utilizan para desarrollar software no admiten la elicitación de requisitos de usabilidad. A partir de estos problemas encontrados en la literatura se definen las preguntas de investigación: ¿Es posible capturar requisitos de usabilidad en etapas iniciales de desarrollo al mismo tiempo que los requisitos funcionales? Para responder a esta pregunta, la tesis ha definido un método de elicitación de requisitos de usabilidad llamado UREM (por sus siglas en inglés, Usability Requirements Elicitation Method) y ha propuesto un método para tratarlo dentro de entornos MDD. El desarrollo de este trabajo de investigación se ha llevado a cabo siguiendo la metodología Design Science. Esta metodología considera dos ciclos: el primer ciclo es un ciclo de ingeniería en el que se diseña un método para incluir requisitos de usabilidad durante el proceso de elicitación de requisitos. El segundo ciclo corresponde a la validación del método propuesto mediante una evaluación empírica dentro de un contexto académico. La propuesta de captura de requisitos de usabilidad mediante UREM consiste en la definición de una estructura de un árbol donde las guías de usabilidad y las guías de diseño de IU están almacenadas. El árbol se define como un grafo conectado sin ciclos y una raíz; compuesto de 4 elementos: pregunta, respuesta, grupo de preguntas y diseño. Las preguntas y las alternativas de diseño (respuestas) son extraídas de las guías de usabilidad y de diseño, y marcan el camino por el cual el analista navega hasta llegar a los nodos hoja que son los diseños de la interfaz de usuario que se han alcanzado durante el proceso de captura de requisitos de usabilidad. Son los usuarios finales quienes eligen la alternativa más adecuada dependiendo de sus requisitos y/o siguiendo las recomendaciones ya preestablecidas en la estructura del árbol. La construcción del árbol la lleva a cabo un experto en usabilidad y puede ser utilizado en reiteradas ocasiones, generando así diversas alternativas de diseño de interfaz de usuario. La tesis presenta el trabajo relacionado en tres áreas: elicitación de requisitos de usabilidad, uso de guías de usabilidad e ingeniería empírica de software., [CA] La investigació desenvolupada en aquesta tesi representa un marc nou per a capturar requisits d'usabilitat durant el desenvolupament d'un sistema programari. Aquests requisits, estan representats com a alternatives de dissenys d'Interfícies d'Usuari (IU). L'objectiu és desenvolupar un procés de captura de requisits d'usabilitat basat en entrevistes estructurades amb el suport d'una eina que ajude a resoldre problemes com: (1) l'omissió de la usabilitat des de les primeres etapes de desenvolupament, en general, les característiques d'usabilitat només es tenen en compte en dissenyar les interfícies en les últimes etapes de desenvolupament; (2) resulta tediós la captura de requisits per a analistes que no són experts en usabilitat; (3) els mètodes i eines que s'utilitzen per a desenvolupar programari no admeten l'elicitació de requisits d'usabilitat. A partir d'aquests problemes trobats en la literatura es defineixen les preguntes d'investigació: És possible capturar requisits d'usabilitat en etapes inicials de desenvolupament al mateix temps que els requisits funcionals? Per a respondre a aquesta pregunta, la tesi ha definit un mètode d'elicitació de requisits d'usabilitat anomenat UREM (per les seues sigles en anglés, Usability Requirements Elicitation Method) i ha proposat un mètode per a tractar-lo dins d'entorns MDD. El desenvolupament d'aquest treball de recerca s'ha dut a terme seguint la metodologia Design Science. Aquesta metodologia considera dos cicles: el primer cicle és un cicle d'enginyeria en el qual es dissenya un mètode per a incloure requisits d'usabilitat durant el procés d' elicitació de requisits. El segon cicle correspon a la validació del mètode proposat mitjançant una avaluació empírica dins d'un context acadèmic. La proposta de captura de requisits d'usabilitat mitjançant UREM consisteix en la definició d'una estructura d'un arbre on les guies d'usabilitat i les guies de disseny d'IU estan emmagatzemades. L'arbre es defineix com un graf connectat sense cicles i una arrel; compost de 4 elements: pregunta, resposta, grup de preguntes i disseny. Les preguntes i les alternatives de disseny (respostes) són extretes de les guies d'usabilitat i de disseny, i marquen el camí pel qual l'analista navega fins a arribar als nodes fulla que són els dissenys de la interfície d'usuari que s'han aconseguit durant el procés de captura de requisits d'usabilitat. Són els usuaris finals els qui trien l'alternativa més adequada depenent dels seus requisits i/o seguint les recomanacions ja preestablides en l'estructura de l'arbre. La construcció de l'arbre la duu a terme un expert en usabilitat i pot ser utilitzat en reiterades ocasions, generant així diverses alternatives de disseny d'interfície d'usuari. La tesi presenta el treball relacionat en tres àrees: elicitació de requisits d'usabilitat, ús de guies d'usabilitat i enginyeria empírica de programari., [EN] The research developed in this thesis represents a novel framework for capturing usability requirements during the development of a software system. These requirements are represented as alternative User Interface (UI) designs. The objective is to develop a usability requirements capture process based on structured interviews with the support of a tool that helps solve problems such as: (1) the omission of usability from the early stages of development, in general, the characteristics of Usability is only taken into account when designing interfaces in the later stages of development; (2) it is tedious to capture requirements for analysts who are not usability experts; (3) the methods and tools used to develop software do not support the elicitation of usability requirements. Based on these problems found in the literature, the research questions are defined: Is it possible to capture usability requirements in initial stages of development at the same time as functional requirements? To answer this question, the thesis has defined a usability requirements elicitation method called UREM (Usability Requirements Elicitation Method) and has proposed a method to treat it within MDD environments. The development of this research work has been carried out following the Design Science methodology. This methodology considers two cycles: the first cycle is an engineering cycle in which a method is designed to include usability requirements during the requirements elicitation process. The second cycle corresponds to the validation of the proposed method through an empirical evaluation within an academic context. The proposal to capture usability requirements through UREM consists of the definition of a tree structure where the usability guides and UI design guides are stored. The tree is defined as a connected graph without cycles and a root; composed of 4 elements: question, answer, group of questions and design. The questions and design alternatives (answers) are extracted from the usability and design guides, and mark the path along which the analyst navigates until reaching the leaf nodes, which are the user interface designs that have been achieved. during the usability requirements capture process. It is the end users who choose the most appropriate alternative depending on their requirements and/or following the recommendations already pre-established in the tree structure. The construction of the tree is carried out by a usability expert and can be used repeatedly, thus generating various user interface design alternatives. The thesis presents related work in three areas: usability requirements elicitation, use of usability guides, and empirical software engineering., This work has been developed with the support of MICINN (PROS-Req TIN2010-19130-C02- 02), UV (UV-INV-PRECOMP13-115032), GVA (ORCA PROMETEO/2009/015), and cofinanced with ERDF. We also acknowledge the support of the Intra European Marie Curie Fellowship Grant 50911302 PIEF-2010. We acknowledge also the support from the National University of San Antonio Abad of Cusco under the program Yachayninchis Wiñarinanpaq CONCYTEC and FONDECYT, the support of Generalitat Valenciana with CoMoDID (CIPROM/2021/023) and GENI (CIAICO/2022/229), as well as the support of the Spanish Ministry of Science and Innovation co-financed by FEDER in the project SREC (PID2021-123824OB-I00)
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Development of experimental populations in Solanaceae crops for interesting agronomic traits, response to climate change, and associated genetic factors

  • Ortega-Albero, Neus|||0000-0002-5989-4841
[ES] La familia de las solanáceas incluye cultivos hortícolas de gran relevancia como la berenjena (Solanum melongena) y el pimiento (Capsicum spp.), que se enfrentan a un aumento de los estreses abióticos asociado al cambio climático. Esta tesis aborda el aprovechamiento de recursos genéticos infrautilizados (especies silvestres emparentadas y variedades tradicionales), junto con herramientas fisiológicas, moleculares y de genotipado avanzado, para el desarrollo de cultivares más tolerantes y resilientes. En berenjena, se evaluó la respuesta a la salinidad de S. melongena, las especies silvestres S. insanum y S. dasyphyllum y un híbrido interespecífico, identificando fuentes de variación útiles para la mejora e integrando análisis fisiológicos y transcriptómicos. Asimismo, se estudió el efecto de una salinidad moderada prolongada sobre la calidad de fruto, constatándose que la calidad interna se mantiene en condiciones salinas. En pimiento, se caracterizó fenotípica y genotípicamente una colección de variedades tradicionales de las Islas Baleares (C. annuum) y se construyó la primera población MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) en Capsicum, derivada de ocho variedades de C. annuum y C. chinense. Las generaciones avanzadas se evaluaron mediante fenotipado, genotipado y análisis de asociación genómica. En conjunto, la tesis demuestra el valor de las especies silvestres y las variedades locales como fuente de variabilidad para mejorar la tolerancia a estreses abióticos en solanáceas, y presenta la población MAGIC desarrollada como una herramienta clave para la identificación de genes asociados a caracteres agronómicos y la obtención de cultivares más sostenibles., [CA] La família de les solanàcies inclou cultius hortícoles de gran rellevància com l’albergínia (Solanum melongena) i el pebrot (Capsicum spp.), que es veuen cada vegada més afectats per estressos abiòtics derivats del canvi climàtic. Aquesta tesi explora l’ús de recursos genètics infrautilitzats (espècies silvestres emparentades i varietats tradicionals), combinats amb eines fisiològiques, moleculars i de genotipat avançat, per desenvolupar cultivares més tolerants i resilients. En albergínia, es va avaluar la resposta a la salinitat de S. melongena, de les espècies silvestres S. insanum i S. dasyphyllum, i d’un híbrid interespecífic, identificant fonts de variació genètica d’interès i integrant anàlisis fisiològiques i transcriptòmiques. A més, es va estudiar l’efecte d’una salinitat moderada però prolongada sobre la qualitat del fruit, constatant que la qualitat interna es manté en condicions salines. Pel que fa al pebrot, es va caracteritzar fenotípicament i genotípicament una col·lecció de varietats tradicionals de les Illes Balears (C. annuum) i es va desenvolupar la primera població MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) en Capsicum, derivada de vuit varietats de C. annuum i C. chinense. Les generacions avançades es van avaluar mitjançant fenotipat, genotipat i anàlisi d’associació genòmica. En conjunt, la tesi posa de manifest el valor de les espècies silvestres i de les varietats locals com a fonts de variabilitat per millorar la tolerància als estressos abiòtics en solanàcies, i presenta la població MAGIC desenvolupada com una eina clau per identificar gens associats a caràcters agronòmics i obtindre cultivares més sostenibles., [EN] The Solanaceae family includes major horticultural crops such as eggplant (Solanum melongena) and pepper (Capsicum spp.), which are increasingly exposed to abiotic stresses driven by climate change. This thesis explores the use of underexploited genetic resources (wild relatives and traditional landraces), combined with physiological, molecular and advanced genotyping tools, to develop more tolerant and resilient cultivars. In eggplant, the salinity response of S. melongena, the wild relatives S. insanum and S. dasyphyllum, and an interspecific hybrid was evaluated, identifying useful sources of genetic variation and integrating physiological and transcriptomic analyses. In addition, fruit quality of cultivated eggplant varieties under moderate but prolonged salinity was assessed, showing that internal quality is largely maintained under saline conditions. In pepper, a collection of traditional landraces from the Balearic Islands (C. annuum) was phenotypically and genotypically characterized, and the first MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) population in Capsicum was developed from eight varieties of C. annuum and C. chinense. Advanced selfed generations were evaluated through phenotyping, genotyping and genome-wide association analyses. Overall, this thesis highlights the value of wild species and local landraces as sources of variability to improve abiotic stress tolerance in Solanaceae, and presents the developed MAGIC population as a key tool for identifying genes underlying agronomic traits and for breeding more sustainable cultivars., Neus Ortega Albero thanks Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (Spanish Government) for the pre-doctoral (FPU19/04080) contract. The works presented in this thesis were also supported by Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciéncia i Societat (Generalitat Valenciana) through grant CIPROM/2021/020.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

New materials with advanced properties for label-free optical biosensing

  • Cubells-Gómez, Aitor|||0000-0001-6844-3439
[ES] La tesis doctoral titulada "Nuevos materiales con propiedades avanzadas para biosensado óptico sin marcaje" aborda el desarrollo de biosensores ópticos sin marcaje basados en hidrogeles biofuncionalizados transformados en redes difractivas que actúan como transductores ópticos, respondiendo a las demandas del diagnóstico in vitro, la medicina personalizada y las tecnologías portátiles para monitoreo en tiempo real. En el Capítulo 1 se presentan los conceptos fundamentales sobre biosensores, sus tipos, componentes y funcionamiento, destacando los biosensores holográficos y los hidrogeles como matrices de soporte, y proponiendo el uso de hidrogeles con anillos deslizantes para biosensado holográfico. El Capítulo 2 define los objetivos generales y específicos de la investigación, desarrollados en los capítulos experimentales. El Capítulo 3 ofrece una revisión crítica del estado del arte de biosensores holográficos basados en hidrogeles, sus principios de fabricación, métodos de detección y aplicaciones biomédicas, justificando la combinación de redes difractivas y polímeros sensibles como enfoque experimental. En el Capítulo 4 se presentan biosensores con redes de relieve superficial sobre hidrogeles de acrilamida biofuncionalizados con albúmina sérica bovina, demostrando detección directa de anticuerpos anti-BSA sin marcadores, optimizando transparencia y capacidad de hinchamiento, y logrando detecciones en niveles sub-mg L-1, además de validar detección de inmunoglobulinas G. El Capítulo 5 introduce hidrogeles tipo slide-ring con polirotaxanos, mejorando sensibilidad y estabilidad, reduciendo bioreceptores y validando clínicamente el sistema con sueros reales con recuperaciones del 70-75%. El Capítulo 6 se enfoca en la detección de la proteína C reactiva, biomarcador clave en inflamación y riesgo cardiovascular, mediante un hidrogel con fosforilcolina y polirotaxanos metilados, alcanzando límites de detección de 0,3 mg L-¹ y recuperaciones del 91-99%, demostrando alta sensibilidad y especificidad con ensayos de una hora. El Capítulo 7 desarrolla redes holográficas de volumen en hidrogeles biofuncionalizados mediante interferencia de doble haz, obteniendo biosensores portátiles, sensibles y estables, validados en el Centre for Industrial and Engineering Optics de la TU Dublin, consolidando bases para futuras aplicaciones clínicas. El Capítulo 8 compara metodologías de grabación con máscaras de fase y estrategias de incorporación del biorreceptor, demostrando que la unión dinámica mediante ciclodextrinas móviles mejora notablemente la biodisponibilidad y sensibilidad del sistema, aportando una innovación relevante en el control dinámico de elementos bioactivos en materiales blandos. Finalmente, el Capítulo 9 resume las conclusiones generales, confirmando el éxito en el desarrollo de hidrogeles biofuncionalizados aplicables a biosensores ópticos sin marcaje, caracterizados por especificidad, reproducibilidad, bajo coste y viabilidad para aplicaciones reales. En conjunto, la tesis aporta un recorrido integral desde la teoría hasta la validación experimental, demostrando la viabilidad de biosensores regenerables, adaptativos y portátiles para diagnóstico temprano y personalizado, abriendo nuevas perspectivas para la biomedicina, los dispositivos wearables y las tecnologías de atención primaria., [CA] La tesi doctoral titulada «Nous materials amb propietats avançades per al biosensat òptic sense marcadors» se centra en el desenvolupament de biosensors òptics sense marcadors basats en hidrogels biofuncionalitzats que es transformen en xarxes difractives que actuen com a transductors òptics, responent a les demandes actuals en diagnòstic in vitro (IVD), medicina personalitzada i tecnologies portàtils per al monitoratge en temps real. El Capítol 1 presenta els conceptes fonamentals dels biosensors, els seus tipus, components i funcionament, destacant els biosensors hologràfics i els hidrogels com a matrius de suport, i proposant l'ús d'hidrogels d'anells lliscants per al biosensat hologràfic. El Capítol 2 defineix els objectius generals i específics de la investigació, desenvolupats al llarg dels capítols experimentals. El Capítol 3 ofereix una revisió crítica de l'estat de l'art dels biosensors hologràfics basats en hidrogels, els seus principis de fabricació, mètodes de detecció i aplicacions biomèdiques, justificant la combinació de xarxes difractives i polímers sensibles com a enfocament experimental. El Capítol 4 presenta biosensors amb xarxes de relleu superficial (SRGs) sobre hidrogels d'acrilamida biofuncionalitzats amb albúmina sèrica bovina (BSA), demostrant la detecció directa d'anticossos anti-BSA sense marcadors, optimitzant la transparència i la capacitat d'inflament, aconseguint deteccions en nivells sub-mg L¿¹, i validant la detecció d'immunoglobulina G (IgG). El Capítol 5 introdueix hidrogels d'anells lliscants amb polirotaxans, millorant la sensibilitat i estabilitat, reduint la quantitat de bioreceptors necessaris i validant clínicament el sistema amb sèrums reals, obtenint recuperacions entre el 70 i el 75%. El Capítol 6 se centra en la detecció de la proteïna C reactiva (CRP), biomarcador clau d'inflamació i risc cardiovascular, mitjançant un hidrogel amb fosforilcolina i polirotaxans metilats, assolint límits de detecció de 0,3 mg L¿¹ i recuperacions entre el 91 i el 99%, demostrant alta sensibilitat i especificitat amb assaigs d'una hora. El Capítol 7 desenvolupa xarxes hologràfiques de volum (VHGs) en hidrogels biofuncionalitzats mitjançant interferència de doble feix, obtenint biosensors portàtils i estables, validats al Centre for Industrial and Engineering Optics de la TU Dublin, establint les bases per a futures aplicacions clíniques. El Capítol 8 compara metodologies d'enregistrament hologràfic amb màscares de fase i estratègies d'incorporació de bioreceptors, demostrant que la unió dinàmica mitjançant ciclodextrines mòbils millora significativament la biodisponibilitat i sensibilitat del sistema, aportant una innovació rellevant en el control dinàmic d'elements bioactius en materials tous. Finalment, el Capítol 9 resumeix les principals conclusions, confirmant l'èxit en el desenvolupament d'hidrogels biofuncionalitzats aplicables a biosensors òptics sense marcadors, caracteritzats per especificitat, reproductibilitat, baix cost i viabilitat pràctica. En conjunt, la tesi ofereix un recorregut complet des de les bases teòriques fins a la validació experimental, demostrant la viabilitat de biosensors regenerables, adaptatius i portàtils per al diagnòstic primerenc i personalitzat, obrint noves perspectives en biomedicina, dispositius portables i tecnologies d'atenció primària., [EN] The doctoral thesis entitled "New Materials with Advanced Properties for Label-Free Optical Biosensing" focuses on the development of label-free optical biosensors based on biofunctionalized hydrogels that transform into diffractive networks acting as optical transducers, addressing current demands in in vitro diagnostics (IVD), personalized medicine, and portable technologies for real-time monitoring. Chapter 1 presents the fundamental concepts of biosensors, their types, components, and operation, emphasizing holographic biosensors and hydrogels as support matrices, and proposing the use of slide-ring hydrogels for holographic biosensing. Chapter 2 defines the general and specific objectives of the research, developed throughout the experimental chapters. Chapter 3 provides a critical review of the state of the art in holographic biosensors based on hydrogels, their fabrication principles, detection methods, and biomedical applications, justifying the combination of diffractive networks and responsive polymers as an experimental approach. Chapter 4 presents biosensors with surface relief gratings (SRGs) on acrylamide hydrogels biofunctionalized with bovine serum albumin (BSA), demonstrating direct detection of anti-BSA antibodies without markers, optimizing transparency and swelling capacity, achieving detections in sub-mg L¿¹ ranges, and validating the detection of immunoglobulin G (IgG). Chapter 5 introduces slide-ring hydrogels with polyrotaxanes, improving sensitivity and stability, reducing the amount of bioreceptors required, and clinically validating the system with real serum samples, obtaining recoveries between 70-75%. Chapter 6 focuses on the detection of C-reactive protein (CRP), a key biomarker of inflammation and cardiovascular risk, through a hydrogel incorporating phosphorylcholine units and methylated polyrotaxanes, achieving detection limits of 0.3 mg L¿¹ and recoveries between 91-99%, demonstrating high sensitivity and specificity with one-hour assays. Chapter 7 develops volume holographic gratings (VHGs) in biofunctionalized hydrogels through double-beam interference, obtaining portable and stable biosensors, validated at the Centre for Industrial and Engineering Optics of TU Dublin, establishing foundations for future clinical applications. Chapter 8 compares holographic recording methodologies using phase masks and bioreceptor incorporation strategies, demonstrating that dynamic binding through mobile cyclodextrins significantly improves bioreceptor bioavailability and system sensitivity, offering a relevant innovation in the dynamic control of bioactive elements in soft materials. Finally, Chapter 9 summarizes the main conclusions, confirming the successful development of biofunctionalized hydrogels applicable to label-free optical biosensors, characterized by specificity, reproducibility, low cost, and practical feasibility. Overall, the thesis provides a comprehensive journey from theoretical foundations to experimental validation, demonstrating the feasibility of regenerable, adaptive, and portable biosensors for early and personalized diagnosis, opening new perspectives in biomedicine, wearable devices, and primary care technologies., This work was supported by ADBIHOL (PID2019-110713RB-I00) from MINECO and PROMETEO/2020/094 from Generalitat Valenciana. M. I. Lucío acknowledges MINECO for her Juan de la Cierva Incorporación grant (IJC 2018-035355-I). A. Cubells-Gómez acknowledges the FPI-UPV 2022 grant program (PAID-01-22). The authors acknowledge the assistance and advice from the Electron Microscopy Service of the Universitat Politècnica de València. This work was supported by project WEAROPSENS PID2022-140653OB-I00 funded by MICIU/AEI/ 10.13039/501100011033 and by “ERDF/EU” and PROGRAMA PROMETEO 2024 - CIPROM/2023/18 from Generalitat Valenciana. A. Cubells-Gómez acknowledges the FPI-UPV 2022 grant program (PAID-01-22). The authors acknowledge the assistance and advice from the Electron Microscopy Service of the Universitat Politècnica de València. This work was supported by project WEAROPSENS PID2022-140653OB-I00 funded by MICIU/AEI/ 10.13039/501100011033 and by “ERDF/EU” and PROMETEO CIPROM/2023/18. A. Cubells-Gómez acknowledges the FPI-UPV 2022 grant program (PAID-01-22) and the “Ayudas para movilidad de estudiantes de doctorado de la UPV – 2023”. Michael Murray is supported by Research Ireland Grant SFI 20/FFP-P/8851 (LIGHTSHAPE). The authors acknowledge the assistance and advice from the Electron Microscopy Service of the Universitat Politècnica de València.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Impact of Brain Endothelial Senescence on Neurogenesis: Application of Novel Strategies for Age-Related Senescence Detection

  • Rojas Vázquez, Sara
[ES] El envejecimiento se concibe como un proceso progresivo de deterioro funcional que se produce a lo largo de la vida. En general, el avance de la edad va acompañado del deterioro de múltiples tejidos, la alteración de la homeostasis y el aumento de la fragilidad. La edad se considera el principal factor de riesgo de un gran número de enfermedades con elevadas tasas de mortalidad, como las patologías cardiovasculares, el cáncer, la fibrosis pulmonar, la esteatosis hepática y los trastornos neurodegenerativos, entre otros. A medida que aumenta la población de edad avanzada, estas patologías son cada vez más frecuentes en nuestra sociedad y constituyen actualmente una de las principales preocupaciones sanitarias en atención primaria. Por consiguiente, comprender los mecanismos que causan el envejecimiento y el consiguiente deterioro de la salud es un reto importante para la comunidad científica, respaldado por un significativo interés socioeconómico. Alcanzar este objetivo permitiría realizar intervenciones específicas contra las enfermedades relacionadas con la edad, promover un envejecimiento saludable y prolongar la vida humana. En este contexto, la senescencia celular se ha convertido en un importante objetivo de investigación, ya que este destino celular se considera un factor que contribuye al deterioro funcional y estructural de los tejidos con el aumento de la edad, dando lugar a enfermedades crónicas. Los trastornos neurodegenerativos son en su mayoría de etiología desconocida, y en la actualidad sólo se dispone de tratamientos paliativos. La neurodegeneración puede deberse a la disminución de la neurogénesis que se produce con el envejecimiento. A este respecto, la vasculatura cerebral representa un componente esencial de los nichos neurogénicos, donde residen las células con capacidad para generar nuevas neuronas. Los microvasos cerebrales contribuyen sustancialmente a preservar la homeostasis y el potencial neurogénico de estas regiones, pero también experimentan cambios estructurales y funcionales con la edad. Sin embargo, aún no está claro si estas alteraciones están relacionadas con la senescencia celular. De ahí que el propósito de esta tesis sea profundizar en los entresijos de la senescencia relacionada con la edad y su impacto en el proceso de envejecimiento cerebral. En este sentido, hemos desarrollado una sonda fluorogénica para la detección in vivo de la actividad ß-Gal, un marcador ampliamente utilizado de senescencia celular. Hemos estimado la carga de células senescentes de forma no invasiva en estudios longitudinales utilizando esta sonda durante el envejecimiento natural y acelerado o durante tratamientos senolíticos. Estos resultados nos han permitido establecer una correlación real entre envejecimiento y senescencia. Por otro lado, hemos centrado nuestros esfuerzos en crear estrategias para detectar la senescencia en las células endoteliales cerebrales y estudiar sus efectos sobre la neurogénesis durante el envejecimiento. Los resultados mostraron que las células endoteliales senescentes a nivel cerebral tienen un impacto perjudicial sobre la neurogénesis y las células madre neurales, lo que sitúa a estas células como diana para futuros estudios sobre el envejecimiento cerebral., [CA] L'envelliment es concep com un procés progressiu de deterioració funcional que es produeix al llarg de la vida. En general, l'avanç de l'edat va acompanyat de la deterioració de múltiples teixits, l'alteració de l'homeòstasi i l'augment de la fragilitat. L'edat es considera el principal factor de risc d'un gran nombre de malalties amb elevades taxes de mortalitat, com les patologies cardiovasculars, el càncer, la fibrosi pulmonar, la esteatosis hepàtica i els trastorns neurodegeneratius, entre altres. A mesura que augmenta la població d'edat avançada, aquestes patologies són cada vegada més freqüents en la nostra societat i constitueixen actualment les principals preocupacions sanitàries en atenció primària. Per consegüent, comprendre els mecanismes que causen l'envelliment i la consegüent deterioració de la salut és un repte important per a la comunitat científica, recolzat per un significatiu interés socioeconòmic. Aconseguir aquest objectiu permetria realitzar intervencions específiques contra les malalties relacionades amb l'edat, promoure un envelliment saludable i prolongar la vida humana. En aquest context, la senescència cel·lular s'ha convertit en un important objectiu d'investigació, ja que aquest destí cel·lular es considera un factor que contribueix a la deterioració funcional i estructural dels teixits amb l'augment de l'edat, donant lloc a malalties cròniques. Els trastorns neurodegeneratius són en la seua majoria d'etiologia desconeguda, i en l'actualitat només es disposa de tractaments pal·liatius. La neurodegeneración pot deure's a la disminució de la neurogènesi que es produeix amb l'envelliment. Referent a això, la vasculatura cerebral representa un component essencial dels nínxols neurogènics, on resideixen les cèl·lules amb capacitat per a generar noves neurones. Els microvasos cerebrals contribueixen substancialment a preservar l'homeòstasi i el potencial neurogènic d'aquestes regions, però també experimenten canvis estructurals i funcionals amb l'edat. No obstant això, encara no és clar si aquestes alteracions estan relacionades amb la senescència cel·lular. D'aquí ve que el propòsit d'aquesta tesi siga aprofundir en els secrets de la senescència relacionada amb l'edat i el seu impacte en el procés d'envelliment cerebral. En aquest sentit, hem desenvolupat una sonda fluorogénica per a la detecció in vivo de l'activitat ß-Gal, un marcador àmpliament utilitzat de senescència cel·lular. Hem estimat la càrrega de cèl·lules senescentes de forma no invasiva en estudis longitudinals utilitzant aquesta sonda durant l'envelliment natural i accelerat o durant tractaments senolíticos. Aquests resultats ens han permés establir una correlació real entre envelliment i senescència. D'altra banda, hem centrat els nostres esforços a crear estratègies per a detectar la senescència en les cèl·lules endotelials cerebrals i estudiar els seus efectes sobre la neurogènesi durant l'envelliment. Els resultats van mostrar que les cèl·lules endotelials *senescentes a nivell cerebral tenen un impacte perjudicial sobre la neurogènesi i les cèl·lules mare *neurales, la qual cosa situa a aquestes cèl·lules com a diana per a futurs estudis sobre l'envelliment cerebral., [EN] Ageing is conceived as a progressive process of functional decline that occurs over the course of life. In general, advancing age is accompanied by the deterioration of multiple tissues, altered homeostasis and increased frailty. Age is considered to be the main risk factor for a large number of diseases with high mortality rates, such as cardiovascular pathologies, cancer, pulmonary fibrosis, hepatic steatosis, and neurodegenerative disorders, among others. As the elderly population grows, these pathologies are becoming increasingly prevalent in our society and are now the leading health concerns in primary care. Consequently, comprehending the mechanisms that cause ageing and resulting health decline is a major challenge for the scientific community, backed by significant socio-economic interest. Achieving this goal would allow for targeted interventions against age-related diseases, promote healthy ageing, and extend human lifespan. In this context, cellular senescence has emerged as an important research target, as this cellular fate is considered a contributing factor to the functional and structural deterioration of tissues with increasing age, leading to chronic diseases. Neurodegenerative disorders are mostly of unknown etiology, and only palliative treatments are currently available. Neurodegeneration may be prompted by the decline in neurogenesis that occurs with ageing. In this regard, the brain vasculature represents an essential component of the neurogenic niches, where cells with the capacity to generate new neurons reside. Brain microvessels contribute substantially to preserving the homeostasis and neurogenic potential of these regions, but they also undergo structural and functional changes with age. However, whether these alterations are linked to cellular senescence it is not yet clear. Hence, the purpose of this thesis is to delve deeper into the intricacies of age-related senescence and its impact on the process of brain ageing. In this regard, we have developed a fluorogenic probe for the in vivo detection of ß-Gal activity, a widely used marker of cellular senescence. We have estimated the senescent cell burden non-invasively in longitudinal studies using this probe during natural and accelerated ageing or during senolytic treatments. These results have allowed us to establish a real correlation between ageing and global senescence. On the other hand, we have focused our efforts on creating strategies to detect senescence in brain endothelial cells and to study its effects on neurogenesis during ageing. The results showed that senescent endothelial cells at the brain level have a detrimental impact on neurogenesis and neural stem cells, positioning these cells as a target for future studies on brain ageing., This PhD thesis has been supported by a pre-doctoral scholarship from the Spanish Ministry of Universities, “Programa de Formación del Profesorado Universitario (FPU)”, and a technical expert contract funded by the European Commission. The research has been funded by the following research projects led by Ramón Mártinez Máñez: - Gobierno de España (RTI2018-100910-B-C41 and PID2021-126304OB-C41). - Generalitat Valenciana (PROMETEO 2018/024 and CIPROM/2021/007). - CIBER-BBN- Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación (CB06/01/2012). And by the following research projects led by Isabel Fariñas: - 2014-2018. Estudio de células madre en el ámbito de las investigaciones básicas en terapia celular. Fundación Botín-Banco de Santander. - 2018-2021. Regulación del comportamiento de las células madre neurales por el medio sistémico: el nicho extendido. MINECO (SAF2017-86690-R). - 2016-ongoing. CIBER en Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED). ISCIII (Programa de Investigación Cooperativa, CB06/05/0086). - 2017-2021. Efectos directos y remotos de la respuesta inflamatoria sobre las células madre neurales. Generalitat Valenciana (Proyectos de Excelencia, PROMETEO/2017/030). - 2017-2021. RETIC de terapia celular ISCIII (RD16/0011/0017). - 2021-2024 Regulación molecular de la heterogeneidad celular en los nichos neurogénicos adultos MICINN (PID2020- 117937GB-I00). - 2021-2025. Una aproximación multidisciplinar al estudio de la respuesta al daño genómico en células madre neurales: de levadura a mamíferos y vuelta. Generalitat Valenciana. Programa Prometeo de Proyectos de Excelencia (PROMETEO/2021/028).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Machine learning design and deployment framework for energy-saving applications in the transport sector

  • Laverde Marín, Andrés Felipe
[ES] El logro de una movilidad vial sostenible en Europa es un desafío complejo que va más allá de la innovación tecnológica. El sector del transporte sigue siendo una fuente importante de emisiones de gases de efecto invernadero y, aunque la Unión Europea ha establecido ambiciosos objetivos de reducción de CO2, el progreso depende tanto de la adaptación humana y social como de los avances en el diseño de vehículos. A pesar de los avances en electrificación y eficiencia energética, el consumo real sigue superando las expectativas de laboratorio. Esta discrepancia surge de la interacción entre factores técnicos, conductuales y sociales. Las mediciones de CO2 en laboratorio no capturan la complejidad de la conducción cotidiana ¿trayectos diversos, condiciones de tráfico, clima e interacciones del conductor¿ lo que conduce a una subestimación sistemática de las emisiones reales. Esta tesis replantea la descarbonización del transporte como un problema de sistema integrado entre el ser humano y la tecnología. Aunque la electrificación es una piedra angular de la estrategia de sostenibilidad de la UE, su eficacia es limitada sin una adaptación del comportamiento. Numerosos estudios confirman que el estilo de conducción impacta fuertemente el consumo de energía, contrarrestando los beneficios de mejoras en los sistemas de propulsión o combustibles más limpios. Sin embargo, el comportamiento del conductor sigue estando insuficientemente representado en los modelos ambientales. Además, la aceptación social de vehículos electrificados se distribuye de forma desigual en Europa. Las normas culturales, la desinformación y las percepciones de conveniencia influyen en las tasas de adopción, revelando una desalineación entre el conocimiento experto y la opinión pública. Comprender estas barreras es esencial para acelerar la transición hacia una movilidad sostenible. La tesis propone la Inteligencia Artificial como marco metodológico unificador. La IA ofrece herramientas para modelar, predecir e influir en los aspectos técnicos y conductuales del transporte. Utilizando datos de telemática y movilidad a gran escala, los algoritmos de IA cuantifican cómo las acciones humanas y los factores contextuales afectan al uso de energía, proporcionando información detallada sobre la eficiencia real. Los sistemas de control impulsados por IA optimizan los sistemas de propulsión mediante mecanismos predictivos, mejorando la gestión energética. Paralelamente, el análisis de sentimientos basado en IA descifra las actitudes públicas hacia la electrificación y revela patrones psicológicos que influyen en su aceptación. A través de esta aplicación dual, la IA actúa como mecanismo de optimización y como capa interpretativa que conecta la ingeniería, el comportamiento y las políticas de transporte. La investigación plantea una hipótesis central: comprender la variabilidad real del consumo energético en Europa requiere integrar datos tecnológicos, conductuales y sociales dentro de un marco analítico impulsado por IA. Se desarrollan cuatro contribuciones para validarla. Primero, se identifican los factores contextuales y conductuales que influyen en el consumo energético en distintos sistemas de propulsión usando datos reales. Segundo, se traducen estos conocimientos en soluciones prácticas, incluyendo un modelo de seguimiento de vehículos basado en aprendizaje profundo por refuerzo que logra reducciones del 2% al 20% por viaje. Tercero, se demuestra que la variabilidad del comportamiento contribuye hasta un 20% de diferencia en el consumo entre vehículos idénticos, estableciendo que los factores humanos son tan influyentes como la eficiencia mecánica. Cuarto, se investiga la adopción social de la movilidad electrificada mediante procesamiento del lenguaje natural de redes sociales europeas y grupos focales, revelando brechas de percepción centradas en la infraestructura de carga y la confianza tecnológica., [EN] The achievement of sustainable road mobility in Europe extends far beyond technological innovation. The transport sector remains a major source of greenhouse gas emissions, and although the European Union has set ambitious carbon dioxide reduction targets, progress depends as much on human and societal adaptation as on advances in vehicle engineering. Despite strides in electrification and energy efficiency, real-world energy use continues to exceed laboratory expectations. This discrepancy arises from the interplay of technical, behavioural, and social factors that shape how vehicles are driven. Laboratory-based measurements fail to capture everyday driving complexity, encompassing diverse routes, variable traffic, changing weather, and individual driver behaviour, leading to systematic underestimation of real-world emissions. This thesis reframes transport decarbonisation as an integrated human-technology system problem. While electrification remains central to the EU sustainability strategy, its effectiveness is limited without behavioural adaptation. Research confirms that driving style strongly impacts energy consumption, often offsetting gains from improved powertrains or cleaner fuels. Yet driver behaviour remains insufficiently captured in mainstream environmental models. Societal acceptance of technologies such as battery electric vehicles is unevenly distributed across European regions. Cultural norms, misinformation, and perceptions of convenience influence adoption rates, revealing a misalignment between expert knowledge and public opinion. Understanding these behavioural and perceptual barriers is essential to accelerating the transition to sustainable mobility. The thesis proposes Artificial Intelligence as a unifying methodological framework bridging these diverse dimensions. AI offers tools to model, predict, and influence both technical and behavioural aspects of road transport. By leveraging large-scale telematics and mobility datasets collected across Europe, AI algorithms quantify how human actions and contextual factors affect energy use, providing granular insights into real-world efficiency. AI-driven control systems optimise powertrain operation through predictive mechanisms, improving energy management under realistic conditions. In parallel, AI-enabled sentiment analysis decodes public attitudes toward electrification, revealing psychological patterns that shape societal acceptance of new technologies. Through this dual application, AI serves not merely as an optimisation tool but as an interpretive layer connecting engineering, human behaviour, and transport policy design. The research advances a central hypothesis: understanding real-world variability in energy consumption across Europe requires integrating technological, behavioural, and social data within a coherent AI-driven framework. Four major contributions validate this. First, the thesis identifies contextual and behavioural factors influencing energy consumption across powertrain types using extensive on-road datasets. Second, it translates insights into actionable solutions, including a deep reinforcement learning car-following model achieving two to twenty percent energy savings per trip. Third, simulations demonstrate that behavioural variability contributes up to twenty percent differences in energy use between identical vehicles, establishing human factors as equally influential as mechanical efficiency. Fourth, it investigates social adoption through large-scale natural language processing of European social media and expert focus groups, uncovering perception gaps between the public and transport specialists regarding charging infrastructure and technological trust., [CA] L'assoliment d'una mobilitat viària sostenible a Europa va molt més enllà de la innovació tecnològica. El sector del transport continua sent una font important d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i, tot i que la UE ha establert objectius ambiciosos de reducció de CO2, el progrés depèn tant de l'adaptació humana com dels avenços en el disseny dels vehicles. Malgrat els avenços en electrificació i eficiència energètica, el consum real continua superant les expectatives de laboratori. Aquesta discrepància sorgeix de la interacció de factors tècnics, conductuals i socials. Les mesures de CO2 en laboratori no reflecteixen la complexitat de la conducció quotidiana ¿rutes diverses, trànsit, meteorologia i interaccions amb el conductor¿, portant a una infravaloració sistemàtica de les emissions reals. Aquesta tesi replanteja la descarbonització del transport com un problema de sistema integrat home-tecnologia. Tot i que l'electrificació és una pedra angular de l'estratègia de sostenibilitat de la UE, la seva eficàcia és limitada sense adaptació del comportament. Estudis confirmen que l'estil de conducció impacta fortament el consum d'energia, compensant sovint els beneficis de millores tecnològiques o combustibles més nets. Malgrat això, el comportament del conductor segueix insuficientment representat en els models ambientals. L'acceptació social de vehicles electrificats està distribuïda de manera desigual a Europa. Els condicionants culturals, la desinformació i les percepcions de comoditat influeixen en les taxes d'adopció, revelant un desajust entre el coneixement expert i l'opinió pública. Comprendre aquestes barreres és essencial per accelerar la transició cap a la mobilitat sostenible. La tesi proposa la Intel·ligència Artificial com a marc metodològic unificador. La IA ofereix eines per modelar, predir i influir en els aspectes tècnics i conductuals del transport. Mitjançant dades de telemàtica i mobilitat a gran escala, els algorismes de IA quantifiquen com les accions humanes afecten el consum d'energia, proporcionant informació detallada sobre l'eficiència real. Els sistemes de control basats en IA optimitzen el funcionament del vehicle mitjançant mecanismes predictius, millorant la gestió energètica. Paral·lelament, l'anàlisi de sentiments descodifica les actituds públiques envers l'electrificació i revela patrons psicològics que configuren la seva acceptació. La IA actua així com a mecanisme d'optimització i capa interpretativa que connecta l'enginyeria, el comportament i les polítiques de transport. La recerca planteja una hipòtesi central: comprendre la variabilitat real del consum d'energia a Europa requereix integrar dades tecnològiques, conductuals i socials dins d'un marc analític impulsat per IA. Es desenvolupen quatre contribucions per validar-la. Primer, s'identifiquen els factors contextuals i conductuals que influeixen en el consum en diferents sistemes de propulsió usant dades reals. Segon, es tradueixen en solucions pràctiques, incloent un model de seguiment de vehicles basat en aprenentatge per reforç que aconsegueix reduccions del 2% al 20% per viatge. Tercer, simulacions demostren que la variabilitat conductual contribueix fins a un 20% de diferència en el consum entre vehicles idèntics, establint els factors humans com tan influents com l'eficiència mecànica. Quart, s'investiga l'adopció social de la mobilitat electrificada mitjançant processament del llenguatge natural de xarxes socials europees i grups d'experts, revelant bretxes de percepció sobre infraestructura de càrrega i confiança tecnològica.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Study of hormone signaling and the mode of action of FRUITFULL during proliferative arrest in Arabidopsis thaliana

  • González-Cuadra, Irene
[ES] La regulación tanto del inicio como de la finalización del periodo de floración es esencial para garantizar el éxito reproductivo. En plantas monocárpicas, como Arabidopsis thaliana y otras especies cultivadas, como leguminosas o solanáceas, esta regulación es particularmente importante ya que solo experimentan un único ciclo reproductivo a lo largo de su vida. La fase reproductiva se inicia con la transición floral, cuando el meristemo apical del tallo (SAM) comienza a producir flores, y finaliza con la parada proliferative (PA), marcada por el cese de la actividad de todos los meristemos inflorescentes (IM) y el desarrollo de las yemas florales (parada floral). Los mecanismos que controlan su terminación siguen siendo poco conocidos, a pesar de su papel crítico en la optimización del tamaño y la viabilidad de la descendencia antes de la muerte de la planta. En los últimos años, se ha avanzado considerablemente en la compresión de factores ambientales, hormonales, genéticos y de señalización implicados en el PA. Se sabe que la producción de frutos y semillas juegan un papel clave en el PA. A nivel genético, el PA está controlado por la ruta FRUITFULL-APETALA2 (FUL-AP2). Se ha propuesto que FUL se acumula en la inflorescencia a lo largo del periodo de floración regulando negativamente a AP2, lo que promueve la represión de WUSCHEL (WUS), un regulador clave en el mantenimiento de las células madre, dando lugar a la parada del IM. Además, las hormonas son cruciales en el control del PA. La respuesta de las citoquininas (CKs) necesita ser reprimida en el SAM para su detención como para la parada floral. A su vez, FUL reprime las rutas relacionadas con las CK, promoviendo el PA. Durante el PA, pueden distinguirse dos modos de acción de FUL. Primero, FUL, junto con factores adicionales, contribuye a la represión de los eventos relacionados con las CK (fase de declive). Luego, FUL bloquea completamente estos eventos (fase de parada) Por otro lado, el ácido abscísico (ABA) promueve la parada floral al final de la floración y se ha propuesto que las auxinas actúen como un factor intermediario de las señales derivada de los frutos y semillas que promueve la parada floral.En este trabajo pretendemos ampliar el conocimiento actual sobre los mecanismos moleculares que regulan el PA. En particular, hemos visualizado con alta resolución espacio-temporal los cambios en la biosíntesis, transporte y respuesta de las auxinas y hemos analizado el efecto de modificaciones en el contenido de las auxinas en el SAM sobre el PA. Nuestros resultados sugieren que el PA está estrechamente regulado por la biosíntesis local de auxinas así como por su transporte y respuesta. Estos procesos relacionados con las auxinas tienen que reprimirse en el SAM para su parada. Además, las rutas relacionadas con auxinas y CKs deben reprimirse simultánea y coordinadamente en el SAM durante el PA. Por otro lado, hemos caracterizado el patrón espacial de FUL en el SAM en fases avanzadas del periodo de floración. Nuestros resultados sugieren que un incremento en la localización nuclear de FUL durante las fases de declive y parada podría ser necesaria para su función, y con ello el control del PA. Además, cambios significativos en la expresión génica ocurre predominantemente durante estas dos fases. Nuestros datos indican que FUL controla la actividad del meristemo y el PA, de manera independiente o a través de AP2, regulando positivamente genes relacionados con el ABA, mientras que reprime genes relacionados con CKs, auxinas y el ácido jasmónico. En particular, la señalización y el contenido de JA disminuyen durante el PA, lo que sugiere que el JA puede actuar como un regulador negativo de este proceso. En conjunto, estos resultados proporcionan una visión completa de los mecanismos moleculares y las interacciones hormonales que subyacen al PA, destacando el papel central de FUL en la regulación de este proceso., [CA] La regulació tant de l'inici com de la finalització del període de floració és essencial per a garantir l'èxit reproductiu. En plantes monocàrpiques, com Arabidopsis thaliana i altres espècies cultivades, com ara lleguminoses o solanàcies, esta regulació és especialment important, ja que només experimenten un únic cicle reproductiu al llarg de la seua vida. La fase reproductiva s'inicia amb la transició floral, quan el meristem apical de la tija (SAM) comença a produir flors, i finalitza amb la parada proliferativa (PA), caracteritzada pel cessament de l'activitat de tots els meristemes inflorescents (IM) i el desenvolupament de les gemmes florals (parada floral). Els mecanismes que controlen la seua terminació continuen sent poc coneguts, malgrat el seu paper crític en l'optimització de la grandària i la viabilitat de la descendència abans de la mort de la planta. En els darrers anys, s'ha avançat considerablement en la compressió dels factors ambientals, hormonals, genètics i de senyalització implicats en el PA. Se sap que la producció de fruits i llavors juga un paper clau en el PA. A nivell genètic, el PA està controlat per la ruta FRUITFULL-APETALA2 (FUL-AP2). S'ha proposat que FUL s'acumula en la inflorescència al llarg del període de floració regulant negativament AP2, cosa que promou la repressió de WUSCHEL (WUS), un regulador fonamental en el manteniment de les cèl·lules mare, donant lloc a la parada de l'IM. A més, les hormones són crucials en el control del PA. La resposta de les citoquinines (CKs) necessita ser reprimida en el SAM tant per a la seua parada com per a la parada floral. Per altra banda, FUL reprimeix les rutes relacionades amb les CK per tal de promoure aquest procés. Durant el PA es poden distingir dos modes d'acció de FUL. En primer lloc, FUL, juntament amb altres factors encara desconeguts, contribueix a la repressió dels esdeveniments relacionats amb les CK (fase de declivi). Posteriorment, FUL bloqueja completament aquestos esdeveniments (fase de parada). D'altra banda, l'àcid abscísic (ABA) promou la parada floral al final de la floració, i s'ha proposat que les auxines actuen com a factors intermediaris en les senyals derivades dels fruits i llavors que promouen aquesta parada floral. Amb este treball pretenem ampliar el coneixement actual sobre els mecanismes moleculars que regulen el PA. En particular, hem visualitzat amb alta resolució espai-temporal els canvis en la biosíntesi, transport i resposta de les auxines i hem analitzat l'efecte de modificacions en el contingut de les auxines en el SAM sobre el PA. Els nostres resultats suggerixen que el PA està estretament regulat per la biosíntesi local d'auxines, així com pel seu transport i resposta. Aquests processos relacionats amb les auxines han de ser reprimits en el SAM perquè aquest entre en parada. A més, les rutes relacionades amb auxines i CK han de ser reprimides simultàniament i de manera coordinada en el SAM durant el PA. D'altra banda, hem caracteritzat el patró espacial de FUL en el SAM en fases avançades del període de floració, Els nostres resultats suggereixen que un augment en la localització nuclear de FUL durant les fases de declivi i parada pot ser necessari per a la seua funció i, per tant, per al control del PA. A més, els canvis significatius en l'expressió gènica es produeixen predominantment durant aquestes dues fases. Les nostres dades indiquen que FUL controla l'activitat meristemàtica i el PA, de manera independent o a través d'AP2, regulant positivament gens relacionats amb el ABA, mentres que reprimix gens relacionats amb CKs, auxines i l'àcid jasmònic (JA). En particular, la senyalització i el contingut de JA disminueixen durant el PA, cosa que suggereix que el JA pot actuar com un regulador negatiu d'este procés. En conjunt, estos resultats proporcionen una visió completa dels mecanismes moleculars i les interaccions hormonals que subjauen al PA, destacant el paper central de FUL en la regulació d'este procés, [EN] The regulation of both the initiation and termination of the flowering period is essential to ensure reproductive success. In monocarpic plants, such as Arabidopsis thaliana and many crop species (e.g., legumes or solanaceae spp.), this regulation is particularly important since they undergo a single reproductive cycle in their lifetime. The reproductive phase initiates with the floral transition, during which the shoot apical meristem (SAM) starts producing flowers, and ends with proliferative arrest (PA), marked by the cessation of all inflorescence meristem (IM) activity (IM arrest) and floral bud development (floral arrest). While the start of reproductive development has been deeply studied, the mechanisms controlling its termination remain poorly understood, despite the critical role of PA in optimizing the size and viability of the offspring before plant death. In recent years, substantial research has been conducted to understand the environmental, hormonal, genetic, and other signaling factors involved in PA. It is known that fruit and seed signals play a key role in promoting PA. At the genetic level, PA is controlled by the FRUITFULL-APETALA2 (FUL-AP2) pathway. It has been proposed that FUL accumulates in the inflorescence along the flowering period and negatively regulates AP2. This repression of AP2 leads to the downregulation of WUSCHEL (WUS), a key regulator of stem cell maintenance, ultimately resulting in IM arrest. Additionally, hormones are crucial in PA control. Cytokinin (CK) response needs to be repressed in the SAM for its arrest as well as for floral arrest. Furthermore, FUL represses CK-related pathways to promote this process. Two modes of action of FUL can be distinguished during PA. First, FUL, together with additional unknown factors, contribute to the repression of the CK-related events (decline phase). Then, FUL completely blocks these CK-related events (shutdown phase). On the other hand, abscisic acid (ABA) promotes floral arrest at the end of flowering, and auxin has been proposed to act as an intermediate factor in fruits/seeds derived signals that promote floral arrest. In this work, we aim to extend the current knowledge about the molecular mechanisms and specific factors that regulate PA. In particular, we have visualized with high spatio-temporal resolution changes in auxin biosynthesis, transport and response and have analyzed the effect of auxin content modifications in the SAM on PA. Our results suggest that PA is tightly regulated by local auxin biosynthesis as well as by auxin transport and response. These auxin-related processes must be repressed in the SAM for its arrest. Furthermore, auxin and CK pathways must be simultaneously and coordinately repressed in the SAM during PA. Moreover, we have characterized the spatial pattern of FUL within the SAM at advanced stages of the flowering period. Our findings suggest that increased nuclear localization of FUL during the decline and shutdown phases may be necessary for its function and thus, for PA control. Furthermore, significant gene expression changes predominantly occur during these two phases. Our data also indicate that FUL controls meristem activity and PA, both independently or through AP2, by positively regulating ABA-related genes, while repressing CK-, auxin- and jasmonic acid (JA)-related genes. Notably, JA content and JA signaling decrease in the apex during PA, suggesting that JA may act as a negative regulator of this process. Together, these findings provide a comprehensive view of the molecular mechanisms and hormonal interactions underlying PA, highlighting the central role of FUL in orchestrating this process., Esta Tesis Doctoral ha sido financiada por la Fundación General del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (ComFuturo) y el Ministerio de Ciencia e Innovación (RYC2021-034342-I, PID2022-140882OB-I00, PID2021-122754OB-I00, PRE2019-087913) y la Generalitat Valenciana (CIPROM/2022/1).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Decoding the Genetic Basis of Inherited Retinal Dystrophies for Precision Medicine

  • Barberán Martínez, Pilar
[ES] Las distrofias hereditarias de la retina (DHR) constituyen un grupo de enfermedades raras caracterizadas por la degeneración progresiva de las células retinianas y la consecuente pérdida visual. Presentan una elevada heterogeneidad clínica y genética, con más de 400 genes asociados a formas sindrómicas y no sindrómicas. A pesar del uso de distintas estrategias de secuenciación de nueva generación (NGS), aproximadamente un 30-40% de los pacientes permanecen sin diagnóstico genético. Esta tesis doctoral se centró en el estudio genético de familias con diagnóstico clínico de DHR mediante diferentes aproximaciones basadas en NGS, combinadas con estudios funcionales para evaluar la patogenicidad de variantes de significado incierto y mejorar la interpretación clínica. En la primera parte del trabajo se realizó la secuenciación del exoma clínico (Clinical Exome Sequencing, CES) en 143 familias, alcanzando una tasa de diagnóstico genético del 68,53%. Se identificaron 35 genes causales distintos, con predominio del patrón de herencia autosómico recesivo (AR), así como 45 variantes noveles, ampliando el espectro mutacional conocido de las DHR. Posteriormente, en los casos no resueltos mediante CES u otras estrategias de NGS previas, se realizó la secuenciación del genoma completo (Whole Genome Sequencing, WGS). Este estudio permitió identificar mecanismos patogénicos que escapan a las técnicas convencionales en 16 familias, incluyendo tres variantes intrónicas profundas y una variante estructural compleja en PRPF31, caracterizada mediante PCRs y secuenciación de lectura larga. Además, la WGS permitió detectar variantes en genes no incluidos en análisis previos, así como en regiones previamente estudiadas, pero no identificadas debido a limitaciones técnicas o analíticas, como ORF15 del gen RPGR. En determinados casos, los hallazgos genéticos se complementaron con estudios funcionales para demostrar la patogenicidad de variantes que afectan al splicing. Se realizó un ensayo de minigen para la variante ABCA4: c.1299A>G detectada mediante CES, así como estudios de ARNm en sangre periférica o células epiteliales nasales en pacientes analizados mediante WGS, con variantes intrónicas profundas en los genes CHM, BBS4 y CEP78. Los resultados confirmaron su efecto sobre el procesamiento del ARNm, en concordancia con las predicciones bioinformáticas de SpliceAI. La integración de los resultados clínicos, genéticos y funcionales permitió además la reclasificación clínica de algunos pacientes e identificar nuevas asociaciones genotipo-fenotipo, como FAM161A con distrofia de conos-bastones y GUCY2D con enfermedad de Stargardt. De especial relevancia, este trabajo ha permitido asociar por primera vez el gen POMT2 con retinosis pigmentaria (RP) AR no sindrómica, gen de la vía de O-manosilación previamente asociado principalmente a distrofias musculares. En esta tesis se diagnosticaron ocho familias con RP y variantes bialélicas en este gen, todas portadoras de las variantes p.Val660Phe o p.Tyr662His en homocigosis o heterocigosis compuesta. Estudios estructurales in silico localizaron estas variantes en el sitio activo de la proteína, mientras que ensayos funcionales in vitro demostraron una pérdida parcial de la actividad enzimática, apoyando su efecto hipomórfico. Estos hallazgos podrían explicar la afectación retiniana aislada y amplían el conocimiento de la vía de O-manosilación en las enfermedades retinianas. En conjunto, los resultados de esta tesis demuestran que la aplicación de estrategias genómicas avanzadas, especialmente la WGS, incrementan el rendimiento diagnóstico en enfermedades altamente heterogéneas como las DHR. Asimismo, evidencian que la combinación de estudios genéticos, clínicos y funcionales es fundamental para establecer el papel patogénico de nuevas variantes y descubrir relaciones genotipo-fenotipo no descritas, fortaleciendo la comprensión global de estas enfermedades y avanzando hacia una medicina de precisión en las DHR., [EN] Inherited retinal dystrophies (IRDs) constitute a group of rare diseases characterized by the progressive degeneration of retinal cells and the consequent loss of vision. These disorders are distinguished by marked clinical and genetic heterogeneity, with more than 400 associated genes described to date, encompassing both syndromic and non-syndromic forms. Despite the implementation of various next-generation sequencing (NGS) strategies, approximately 30-40% of patients remain without a genetic diagnosis. This doctoral thesis focused on the genetic study of families with a clinical diagnosis of IRDs using different NGS-based approaches, combined with functional studies to evaluate the pathogenicity of variants of uncertain significance and improve clinical interpretation. In the first part of the work, clinical exome sequencing (CES) was performed in 143 families, achieving a genetic diagnostic yield of 68.53% and identifying 35 different causal genes, with a predominance of the autosomal recessive (AR) inheritance pattern. The study also described 45 novel variants (26.47% of the total), expanding the known mutational spectrum of IRDs. Subsequently, in cases unsolved by CES or other previous NGS strategies, whole genome sequencing (WGS) was performed. This study allowed the identification of pathogenic mechanisms that escape conventional techniques in 16 families. These findings included three deep intronic variants and a complex structural variant in the PRPF31 gene, which was fully characterized using PCR and long-read sequencing. WGS also enabled the detection of variants in genes not included in previous analyses, as well as in previously studied genes and regions that were not identified due to technical or analytical limitations, including the highly repetitive ORF15 region of the RPGR gene. In certain cases, the genetic findings were complemented with functional studies to demonstrate the pathogenicity of variants affecting splicing. These included a minigene assay for the ABCA4: c.1299A>G variant detected by CES, as well as mRNA studies in peripheral blood or nasal epithelial cells from patients who underwent WGS, where deep intronic variants were detected in the CHM, BBS4, and CEP78 genes. The results confirmed the impact on mRNA processing, consistent with SpliceAI predictions, thereby supporting the classification of these variants as causal. The integration of clinical, genetic, and functional results also allowed the clinical reclassification of some patients and the identification of new genotype-phenotype associations, such as FAM161A associated with cone-rod dystrophy and GUCY2D associated with Stargardt disease. Notably, this work establishes the first association of the POMT2 gene with non-syndromic AR retinitis pigmentosa (RP). Until now, POMT2 has been predominantly linked with muscular dystrophies, as a component of the O-mannosylation pathway. In this thesis, eight families (nine patients) with RP and biallelic variants in this gene were molecularly diagnosed, all carrying the p.Val660Phe or p.Tyr662His variants in either homozygous or compound heterozygous states. In silico structural studies revealed the location of these variants in the protein's active site, while in vitro functional assays demonstrated a partial loss of enzymatic activity, supporting a hypomorphic effect. These findings may explain the isolated retinal involvement and expand knowledge of the O-mannosylation pathway in the context of retinal diseases. Overall, the results of this thesis demonstrate that the use of advanced genomic strategies, especially WGS, increases diagnostic yield in highly heterogeneous diseases such as IRDs. Furthermore, they highlight the importance of integrating genetic, clinical, and functional studies to establish the pathogenic role of novel variants and uncover previously undescribed genotype-phenotype relationships, enhancing our understanding of these diseases and advancing precision medicine in IRDs., [CA] Les distròfies hereditàries de la retina (DHR) constitueixen un grup de malalties rares caracteritzades per la degeneració progressiva de les cèl·lules retinianes i la consegüent pèrdua visual. Es distingeixen per la seua elevada heterogeneïtat clínica i genètica, amb més de 400 gens associats a formes sindròmiques i no sindròmiques. Malgrat la implementació de diferents estratègies de seqüenciació de nova generació (NGS), aproximadament un 30-40% dels pacients continuen sense diagnòstic genètic. Aquesta tesi doctoral s'ha centrat en l'estudi genètic de famílies amb diagnòstic clínic de DHR mitjançant diferents aproximacions basades en NGS, combinades amb estudis funcionals per a avaluar la patogenicitat de variants de significat incert i millorar la interpretació clínica. En la primera part del treball es va realitzar la seqüenciació de l'exoma clínic (Clinical Exome Sequencing, CES) en 143 famílies, assolint una taxa de diagnòstic genètic del 68,53%. Es van identificar 35 gens causals, amb predomini de l'herència autosòmica recessiva (AR), i 45 variants noves, ampliant l'espectre mutacional conegut en les DHR. Posteriorment, en aquells casos no resolts mitjançant CES o altres estratègies de NGS prèvies, es va dur a terme la seqüenciació del genoma complet (Whole Genome Sequencing, WGS). Aquest estudi va permetre identificar mecanismes patogènics que escapen a les tècniques convencionals en 16 famílies. Entre aquestes troballes s'inclouen tres variants intròniques profundes i una variant estructural complexa en PRPF31, caracteritzada mitjançant PCRs i seqüenciació de lectura llarga. La WGS també va permetre detectar variants en gens no inclosos en anàlisis prèvies, així com en gens i regions prèviament estudiades però no identificades per limitacions tècniques o analítiques, com ORF15 del gen RPGR. En alguns casos, les troballes genètiques es van complementar amb estudis funcionals per a demostrar la patogenicitat de variants que afecten el splicing. Es va dur a terme un assaig de minigen per a la variant ABCA4: c.1299A>G detectada mitjançant CES, així com estudis d'ARNm en sang perifèrica o cèl·lules epitelials nasals de pacients analitzats mitjançant WGS, amb variants intròniques profundes en els gens CHM, BBS4 i CEP78. Els resultats van confirmar l'efecte sobre el processament de l'ARNm, en concordança amb les prediccions bioinformàtiques de SpliceAI. La integració dels resultats clínics, genètics i funcionals va permetre també la reclasificació clínica d'alguns pacients i la identificació de noves associacions genotip-fenotip, com FAM161A amb distròfia de cons-bastons i GUCY2D amb Stargardt. De particular rellevància, aquest treball ha permès associar per primera vegada el gen POMT2 amb retinosi pigmentària (RP) AR no sindròmica, gen que forma part de la via d'O-manosilació i que s'ha relacionat principalment amb distròfies musculars. En aquesta tesi es van diagnosticar vuit famílies amb RP i variants bial·lèliques en aquest gen, tots portadors de les variants p.Val660Phe o p.Tyr662His en homozigosi o heterozigosi composta. Estudis estructurals in silico van localitzar aquestes variants en el lloc actiu de la proteïna, mentre que assaigs funcionals in vitro van mostrar una pèrdua parcial de l'activitat enzimàtica, recolzant el seu efecte hipomòrfic. Aquestes troballes podrien explicar l'afectació retiniana aïllada i amplien el coneixement de la via d'O-manosilació en el context de les malalties retinianes. En conjunt, els resultats d'aquesta tesi posen de manifest que l'aplicació d'estratègies genòmiques avançades, especialment la WGS, incrementa el rendiment diagnòstic en malalties altament heterogènies com les DHR. Així mateix, evidencien que la combinació d'estudis genètics, clínics i funcionals resulta fonamental per a establir el paper patogènic de noves variants i descobrir relacions genotip-fenotip no descrites, reforçant la comprensió global d'aquestes malalties i avançant cap a una medicina de precisió en les DHR, Supported by grants from Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) (PI22/00213 and AC21_2/00022) and FORT23/00021 co-funded by the European Union (J.M.M.), grant CIPROM/2023/26 from Conselleria de Educación, Cultura, Universidades y Empleo (J.M.M.); grants FPU20/04736 (P.B.M.) and FPU22/01124 (M.B.) from Ministerio de Universidades; and grants from ISCIII (CP22/00028 and PI22/01371), co-funded by the European Union (G.G.-G.).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Development and validation of novel senolytic strategies for targeting and eliminating senescent cells

  • Escriche Navarro, Blanca
[ES] Esta tesis doctoral titulada "Desarrollo y validación de nuevas estrategias senolíticas para la selección y eliminación de células senescentes" se centra en el diseño, síntesis y validación de nanodispositivos y profármacos para eliminar células senescentes, con el objetivo de tratar enfermedades relacionadas con el envejecimiento y el cáncer. En el primer capítulo experimental, presentamos un nanodispositivo para eliminar selectivamente células senescentes explotando la actividad enzimática específica del secretoma senescente. Los resultados mostraron que tras la inducción de senescencia en fibroblastos WI-38 proliferantes con radiación ionizante, las células secretan altos niveles de metaloproteinasa de matriz 3 (MMP-3). Basándose en esto, se cargaron MSNs con navitoclax y se recubrieron con un péptido específico de MMP-3 ( "puerta molecular"), obteniendo NPs(Nav)@MMP-3. Los estudios celulares demostraron una liberación preferencial de la carga en células senescentes en comparación con células proliferantes. Además, el tratamiento de células senescentes con NPs(Nav)@MMP-3 indujo una disminución de la viabilidad celular similar a la del navitoclax, mientras que se observó un efecto protector sobre las células proliferantes. Partiendo de estos resultados en el segundo capítulo experimental describimos una nanopartícula para terapia senolítica mediada por células inmunitarias. Para ello, las nanopartículas recubiertas con el péptido específico de MMP-3 se decoraron con la quimioquina CXCL12 (NPs@CXCL12), potenciando el reclutamiento de células inmunitarias al microambiente senescente. Se verificó la liberación progresiva y específica de la proteína CXCL12 en presencia de MMP-3 mediante ensayos de liberación controlada. Posteriormente, se confirmó la capacidad de las nanopartículas para atraer células T Jurkat a un microambiente senescente mediante ensayos de migración. Los resultados revelaron que las NPs@CXCL12 ejercían un efecto quimiotáctico más significativo que la CXCL12 libre. Además, también se evaluó la capacidad de las células asesinas naturales primarias humanas para eliminar WI-38 senescentes, y se monitorizaron sus trayectorias de migración en respuesta a NPs@CXCL12 o CXCL12 libre utilizando un dispositivo de microfuídica. En el capítulo experimental tres, nos centramos en el diseño de un nanodispositivo dirigido al surfaceoma senescente. En concreto, demostramos que la inducción de la senescencia con palbociclib en células de melanoma humano desarrollaba un fenotipo senescente con sobreexpresión de dipeptidil peptidasa-4 (DPP4).Aquí, se cargaron MSNs con navitoclax, se cubrieron con polietilenglicol que contiene disulfuro ("puerta molecular" sensible a redox) y se funcionalizaron con un anticuerpo contra DPP4. La eficacia de las NPs(Nav)@DPP4-PE en la detección y eliminación de células senescentes se validó in vitro e in vivo utilizando un modelo murino de melanoma senescente inducido por palbociclib. El tratamiento redujo significativamente el crecimiento tumoral y eliminó preferentemente las células senescentes. En el cuarto capítulo experimental, investigamos el potencial de la terapia fotodinámica para la detección y eliminación de células senescentes. Para ello, se sintetizó un fotosensibilizador (compuesto 1) basado en boro-dipirrometeno (BODIPY) activado con ß-galactosidasa asociada a senescencia (SA-ß-gal). El compuesto 1 permanece inactivo hasta que la hidrólisis de la galactosa por la enzima SA-ß-gal restaura la emisión de fluorescencia y la generación de oxígeno singlete. La restauración de la fluorescencia, la capacidad de producir especies reactivas de oxígeno y de matar células senescentes en presencia de luz en el compuesto 1 se demostró en modelos de senescencia inducida por terapia in vitro e in vivo. Además, los estudios revelaron que el compuesto 1 desencadena un potente efecto senolítico tras la irradiación de tumores senescentes en modelos de ratón., [CA] Esta tesi doctoral titulada "Desenvolupament i validació de noves estratègies senolítiques per a la selecció i eliminació de cèl·lules senescents" se centra en el disseny, síntesi i validació de nanodispositius i profàrmacs per a eliminar cèl·lules senescents, amb l'objectiu de tractar malalties relacionades amb l'envelliment i el càncer. En el primer capítol experimental, presentem un nanodispositiu per a eliminar selectivament cèl·lules senescents explotantl'activitat enzimàtica específica del secretoma senescent. Els resultats van mostrar que després de la inducció de senescència en fibroblasts WI-38 proliferants amb radiació ionitzant, les cèl·lules secreten alts nivells de metaloproteinasa de matriu 3 (MMP-3). Basant-se en això, es van carregar MSNs amb navitoclax i es van recobrir amb un pèptid específic de MMP-3 ("porta molecular"), obtenint NPs(Nav)@MMP-3. Els estudis cel·lulars van demostrar un alliberament preferencial de la càrrega en cèl·lules senescents en comparació amb cèl·lules proliferants. A més, el tractament de cèl·lules senescents amb NPs(Nav)@MMP-3 va induir una disminució de la viabilitat cel·lular similar a la del navitoclax, mentres que es va observar un efecte protector sobre les cèl·lules proliferants. Partint déstos resultats en el segon capítol experimental descrivim una nanopartícula per teràpia senolítica mediada per cèl·lules immunitàries. Per a això, les nanopartícules recobertes amb el pèptid específic de MMP-3 es van decorar amb la quimioquina CXCL12 (NPs@CXCL12), potenciant el reclutament de cèl·lules immunitàries al microambient senescent. Ees va verificar l'alliberament progressiu i específic de la proteïna CXCL12 de la bastida en presència de MMP-3 mitjançant assajos d'alliberament controlat. Posteriorment, es va confirmar la capacitat de les nanopartícules per a atraure cèl·lules T Jurkat a un microambient senescent mitjançant assajos de migració. Els resultats van revelar que les NPs@CXCL12 exercien un efecte quimiotàctic més significatiu que la CXCL12. A més, també es va avaluar la capacitat de les cèl·lules assassines naturals primàries humanes per a eliminar WI-38 senescents, i es van monitorar les seues trajectòries de migració en resposta a NPs@CXCL12 o CXCL12 utilitzant un dispositiu de microfuidica. En el capítol experimental tres, ens centrem en el disseny d'un nanodispositiu dirigit al surfaceoma senescent. En concret, vam demostrar que la inducció de la senescència amb palbociclib en cèl·lules de melanoma humà presentava un fenotip senescent amb sobreexpresión de dipeptidil peptidasa-4 (DPP4). Basant-se en esta troballa, es van carregar MSNs amb navitoclax, es van cobrir amb polietilenglicol que conté disulfur, ("porta molecular" sensible a redox) i es van funcionalitzar amb un anticòs contra DPP4. L'eficàcia de les NPs(Nav)@DPP4-PE en la detecció i eliminació de cèl·lules senescents es va validar in vitro i in vivo utilitzant un model murin de melanoma senescent induït per palbociclib.El tractament va reduir significativament el creixement tumoral i va eliminar preferentment les cèl·lules senescents, com van indicar els biomarcadores de senescència analitzats. En el quart capítol experimental, investiguem el potencial de la teràpia fotodinámica per a la detecció i eliminació de cèl·lules senescents. Per a això, es va sintetitzar un fotosensibilizador (compost 1) basat en bor-dipirrometeno activat amb ß-galactosidasa associada a senescència (SA-ß-gal). El 1 roman inactiu fins que la hidròlisi de la galactosa per SA-ß-gal restaura l'emissió de fluorescència i la generació d'oxigen singlete. La restauració de la fluorescència, la capacitat de produir espècies reactives d'oxigen i de matar cèl·lules senescents en presència de llum en el 1 es va demostrar en models de senescència induïda per teràpia in vitro i in vivo. A més, els estudis van revelar que el 1 desencadena un potent efecte senolítico després de la irradiació de tumors senescents en models de ratolí., [EN] This PhD thesis entitled "Development and validation of novel senolytic strategies for targeting and eliminating senescent cells" focuses on the design, synthesis, and validation of nanodevices and prodrugs to eliminate senescent cells, to treat diseases related to aging and cancer. In the first experimental chapter, we present a nanodevice to selectively remove senescent cells by exploiting the specific enzymatic activity of the senescent secretome. The results showed that after the induction of senescence in proliferating WI-38 fibroblasts with ionizing radiation, the cells secrete high levels of matrix metalloproteinase-3 (MMP-3). Based on this, MSNs were loaded with navitoclax and coated with a specific peptide; a substrate of MMP-3 (gatekeeper), yielding NPs(Nav)@MMP-3. Cellular studies demonstrated preferential cargo release in senescent cells compared to proliferating cells. Furthermore, treatment of senescent cells with NPs(Nav)@MMP-3 induced a decrease in cell viability similar to that of free navitoclax, while a protective effect on proliferating cells was observed. Building on these results, in the second experimental chapter, we describe a nanoparticle for immune cell-mediated senolytic therapy. To this end, MSNs coated with the specific peptide MMP-3 were decorated with the chemokine CXCL12 (NPs@CXCL12), enhancing immune cells' recruitment to the senescent microenvironment. First, the progressive and specific release of CXCL12 protein from the scaffold in the presence of MMP-3 was verified by controlled release assays. Subsequently, the ability of the nanoparticles to attract Jurkat T cells to a senescent microenvironment was confirmed by migration assays. The results revealed that NPs@CXCL12 exerted a more significant chemotactic effect than free CXCL12. In addition, the ability of human primary natural killer cells to clear senescent WI-38 was also evaluated, and their migration trajectories were monitored in response to NPs@CXCL12 or free CXCL12 using a microfluidic device. In experimental chapter three, we focused on the design of a nanodevice targeting senescent surfaceome. Specifically, the research proved that the induction of senescence with palbociclib in human melanoma cells developed a senescent phenotype characterized by the up-regulated expression of dipeptidyl peptidase 4 (DPP4). Based on this finding, MSNs were loaded with navitoclax, capped with disulfide-containing polyethylene glycol (redox-sensitive gatekeeper) and finally functionalized with an antibody that recognized the DPP4 protein. The efficacy of NPs(Nav)@DPP4-PE in detecting and eliminating senescent cells was validated in vitro and in vivo using a mouse model of palbociclib-induced senescent melanoma. Furthermore, treatment of mice with the DPP4-targeted nanoparticle significantly reduced tumor growth, and preferentially removed senescent cells, as indicated by the senescence biomarkers analyzed. In the fourth experimental chapter, we investigated the potential of photodynamic therapy for the detection and eradication of senescent cells. For this purpose, a boron dipyrromethene-based photosensitizer (BODIPY) activated with senescent-associated ß-galactosidase (SA-ß-gal) (compound 1) was synthesized. Compound 1 contains a galactose moiety bound to a BODIPY, so it remains inactive until galactose hydrolysis by the SA-ß-gal enzyme restores fluorescence emission and singlet oxygen generation. The restoration of fluorescence, the ability to produce reactive oxygen species, and to kill senescent cells in the presence of light in compound 1 was demonstrated in models of therapy-induced senescence in vitro and in vivo. Furthermore, studies in palbociclib-induced senescent melanoma mouse models reveal that the galactose-conjugated photosensitizer triggers a potent senolytic effect upon irradiation of senescent tumors., This research was supported by projects PID2021-126304OB-C41 and PID2021-128141OB-C22 funded by MCIN/ AEI /10.13039/501100011033/ and by EuropeanRegional Development Fund - A way of doing Europe. This study was also supported byGeneralitat Valenciana (CIPROM/2021/007). This research was supported by CIBER(CB06/01/2012), Instituto de Salud Carlos III, and Ministerio de Ciencia e Innovación. Thiswork was also supported by the European Research Council (ERC) via Advanced Grant (101052997, EDISON). B.E-N. is grateful to the Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) for the grant through the project “IFI19/00026”, co-funded by the European Union and the company Senolytic Therapeutics S.L for the support. E.G. is grateful to the Spanish MIU and European Union-Next Regeneration EU for her “Margarita Salas” postdoctoral grant (UP2021-036).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Evaluation of Eggplant Introgression Lines and MAGIC Population under Water Stress Conditions

  • Flores-Saavedra, Martín Ignacio|||0000-0002-8470-2362
[ES] El cambio climático, caracterizado por el aumento de temperaturas y la disminución de precipitaciones, está generando un mayor estrés hídrico en los cultivos debido a la mayor evapotranspiración y la escasez de agua para riego. La berenjena (Solanum melongena), una especie hortícola moderadamente tolerante al estrés hídrico, presenta una gran diversidad morfológica y genotípica, y cuenta con parientes silvestres resistentes al estrés, lo que brinda una oportunidad para la mejora genética. Esta tesis doctoral aborda la tolerancia al estrés hídrico en la berenjena, enfocándose en dos poblaciones de mejora: las líneas de introgresión (ILs) de S. incanum sobre el fondo genético de la berenjena cultivada, y una población MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) derivada de siete parentales de berenjena y uno de S. incanum. El objetivo fue analizar las respuestas morfológicas, fisiológicas y bioquímicas asociadas con la tolerancia a la sequía, identificar genes candidatos y regiones genómicas implicadas, y seleccionar los genotipos más prometedores para programas de mejora. En el primer capítulo, se evaluó la respuesta al estrés hídrico en nueve ILs que cubren el 71,6% del genoma de S. incanum y dos parentales (S. melongena AN-S-26 y S. incanum MM577) bajo dos condiciones de riego: 100% y 30% de la capacidad de campo. El estrés hídrico afectó negativamente el crecimiento de todos los genotipos, pero algunos ILs mostraron una mejor respuesta, con menores efectos de estrés oxidativo, relacionados con un mayor contenido de fenoles y flavonoides. Se identificaron ILs con regiones genómicas asociadas a caracteres clave como el desarrollo radicular y la eficiencia en el uso del agua, superiores al parental cultivado. El segundo capítulo evaluó la respuesta al estrés hídrico en la población MAGIC y sus ocho parentales. En el primer ensayo, se evaluaron los parentales, cuatro híbridos F1, cinco líneas recombinantes endogámicas seleccionadas por su diversidad genética y un híbrido comercial bajo dos condiciones de riego. Se observó una variabilidad significativa entre los parentales, algunos de los cuales mostraron características de tolerancia al estrés superiores al híbrido comercial, como una menor superficie foliar y mayor desarrollo radicular. Los flavonoides jugaron un papel antioxidante, reduciendo el contenido de malondialdehído (MDA). La respuesta de los híbridos F1 fue impredecible, mostrando heterosis positiva y negativa. En el segundo ensayo, se evaluaron 184 líneas MAGIC bajo condiciones de estrés hídrico, confirmando una amplia variabilidad en la respuesta al estrés oxidativo, con algunas líneas destacando en crecimiento, biomasa, contenido de agua, pigmentos y prolina. Mediante un estudio de asociación de todo el genoma (GWAS), se identificaron tres regiones genómicas y genes candidatos relacionados con caracteres importantes para la tolerancia al estrés, como el peso seco, el contenido de agua y los flavonoles. El análisis permitió identificar las tres líneas más tolerantes y las más susceptibles utilizando un índice de selección basado en ganancias de biomasa y otras características relacionadas con la tolerancia al estrés. La capacidad predictiva del modelo utilizado se evaluó con dos metodologías, obteniendo valores de precisión de bajos a medios. El estudio de las poblaciones de mejora ILs y MAGIC permitió una mejor comprensión de los mecanismos de tolerancia al estrés hídrico en berenjena, identificando caracteres clave y líneas con mayor potencial para ser incorporadas en programas de mejora genética, con el fin de desarrollar variedades más tolerantes a la sequía y enfrentar los desafíos agrícolas actuales., [CA] El canvi climàtic, caracteritzat per l'augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions, està causant un major estrès hídric en els cultius degut a l'augment de l'evapotranspiració i l'escassetat d'aigua per a l'irrigació. La berenjena (Solanum melongena), una espècie hortícola moderadament tolerant a l'estrès hídric, presenta una gran diversitat morfològica i genotípica, i compta amb parents salvatges resistents a l'estrès, la qual cosa ofereix una oportunitat per a la millora genètica. Aquesta tesi doctoral aborda la tolerància a l'estrès hídric en la berenjena, centrant-se en dues poblacions de millora: les línies d'introgressió (ILs) de S. incanum sobre el fons genètic de la berenjena cultivada i una població MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) derivada de set parents de berenjena i un de S. incanum. L'objectiu va ser analitzar les respostes morfològiques, fisiològiques i bioquímiques associades amb la tolerància a la sequera, identificar gens candidats i regions genòmiques implicades, i seleccionar els genotips més prometedors per a programes de millora. En el primer capítol, es va avaluar la resposta a l'estrès hídric en nou ILs que cobreixen el 71,6% del genoma de S. incanum i dos parents (S. melongena AN-S-26 i S. incanum MM577) sota dues condicions de reg: 100% i 30% de la capacitat de camp. L'estrès hídric va afectar negativament el creixement de tots els genotips, però alguns ILs van mostrar una millor resposta, amb menors efectes d'estrès oxidatiu, relacionats amb un major contingut de fenols i flavonoides. Es van identificar ILs amb regions genòmiques associades a caràcters clau com el desenvolupament radicular i l'eficiència en l'ús de l'aigua, superiors al parental cultivat. El segon capítol es va centrar en l'avaluació de la resposta a l'estrès hídric en la població MAGIC i els seus vuit parents. En el primer assaig, es van avaluar els parents, quatre híbrids F1, cinc línies recombinants endogàmiques seleccionades per la seva diversitat genètica i un híbrid comercial sota dues condicions de reg. Es va observar una variabilitat significativa entre els parents, alguns dels quals van mostrar característiques de tolerància a l'estrès superiors a l'híbrid comercial, com una menor superfície foliar i un major desenvolupament radicular. Els flavonoides van jugar un paper antioxidant, reduint el contingut de malondialdehid (MDA). La resposta dels híbrids F1 va ser imprevisible, mostrant heterosi positiva i negativa. En el segon assaig, es van avaluar 184 línies MAGIC sota condicions d'estrès hídric, confirmant una àmplia variabilitat en la resposta a l'estrès oxidatiu, amb algunes línies destacant en creixement, biomassa, contingut d'aigua, pigments i prolina. Mitjançant un estudi d'associació de tot el genoma (GWAS), es van identificar tres regions genòmiques i gens candidats relacionats amb caràcters importants per a la tolerància a l'estrès, com el pes sec, el contingut d'aigua i els flavonoides. L'anàlisi va permetre identificar les tres línies més tolerants i les més susceptibles utilitzant un índex de selecció basat en guanys de biomassa i altres caràcters relacionats amb la tolerància a l'estrès. La capacitat predictiva del model utilitzat es va avaluar amb dues metodologies, obtenint valors de precisió de baixos a mitjans. L'estudi de les poblacions de millora ILs i MAGIC va permetre una millor comprensió dels mecanismes de tolerància a l'estrès hídric en berenjena, identificant caràcters clau i línies amb un major potencial per a ser incorporades en programes de millora genètica, amb l'objectiu de desenvolupar varietats més tolerants a la sequera i afrontar els reptes agrícoles actuals., [EN] Climate change, characterized by rising temperatures and decreasing precipitation, is causing greater water stress in crops due to increased evapotranspiration and water scarcity for irrigation. Eggplant (Solanum melongena), a horticultural species moderately tolerant to water stress, presents significant morphological and genotypic diversity, and has wild relatives resistant to stress, providing an opportunity for genetic improvement. This doctoral thesis addresses water stress tolerance in eggplant, focusing on two improvement populations: introgression lines (ILs) of S. incanum over the genetic background of cultivated eggplant, and a MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) population derived from seven eggplant parents and one S. incanum parent. The objective was to analyze the morphological, physiological, and biochemical responses associated with drought tolerance, identify candidate genes and involved genomic regions, and select the most promising genotypes for breeding programs. In the first chapter, the response to water stress was evaluated in nine ILs covering 71.6% of the S. incanum genome and two parents (S. melongena AN-S-26 and S. incanum MM577) under two irrigation conditions: 100% and 30% of field capacity. Water stress negatively affected the growth of all genotypes, but some ILs showed a better response, with lower oxidative stress effects, linked to higher phenol and flavonoid content. ILs with genomic regions associated with key traits such as root development and water-use efficiency, superior to the cultivated parent, were identified. The second chapter focused on evaluating the response to water stress in the MAGIC population and its eight parents. In the first trial, the parents, four F1 hybrids, five recombinant inbred lines selected for genetic diversity, and a commercial hybrid were evaluated under two irrigation conditions. Significant variability was observed among the parents, some of which exhibited stress tolerance characteristics superior to the commercial hybrid, such as smaller leaf area and greater root development. Flavonoids played an antioxidant role by reducing malondialdehyde (MDA) content. The F1 hybrids showed unpredictable responses, exhibiting both positive and negative heterosis. In the second trial, 184 MAGIC lines were evaluated under water stress conditions, confirming a wide variability in the response to oxidative stress, with some lines excelling in growth, biomass, water content, pigments, and proline. A genome-wide association study (GWAS) identified three genomic regions and candidate genes related to key traits for stress tolerance, such as dry weight, water content, and flavonols. The analysis allowed for the identification of the three most tolerant and the most susceptible lines using a selection index based on biomass gains and other stress-related traits. The predictive capacity of the model was evaluated using two methodologies, obtaining low to medium prediction accuracy. The study of the ILs and MAGIC improvement populations provided a better understanding of the mechanisms of water stress tolerance in eggplant, identifying key traits and lines with greater potential for incorporation into breeding programs aimed at developing drought-tolerant varieties to address current agricultural challenges., This work was supported by the grants CIPROM/2021/020 from Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació (Generalitat Valenciana, Spain) and PID2021-128148OB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ and by “ERDF A way of making Europ”, as well as by the initiative “Adapting Agriculture to Climate Change: Collecting, Protecting and Preparing Crop Wild Relatives”, which is supported by the Government of Norway. This latter project is managed by the Global Crop Diversity Trust with the Millennium Seed Bank of the Royal Botanic Gardens, Kew and implemented in partnership with national and international gene banks and plant breeding institutes around the world. For further information, see the project website: http://www.cwrdiversity.org/. Martín Flores-Saavedra is grateful to Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana for a pre-doctoral grant within the Santiago Grisolía programme (GRISOLIAP/2021/151). Pietro Gramazio is grateful to Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación for a post-doctoral grant (RYC2021-031999-I) funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and the European Union through NextGenerationEU/PRTR.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Specification and verification of modern security models in Maude

  • García-Valero, Víctor|||0000-0003-0681-1130
[ES] El diseño y desarrollo de software eficiente, seguro y confiable es una tarea de máxima importancia para la sociedad actual y del mañana. La demanda de software libre de errores, acrecentada por el creciente número y gravedad de ciberataques, aumenta la necesidad de sistemas seguros y fiables capaces de desempeñar sus funciones sin poner en riesgo ni divulgar la información de sus usuarios. Los métodos formales proporcionan los medios para responder a la pregunta: ¿Qué garantías tenemos para un sistema o protocolo dado? En el contexto de los esquemas criptográficos, dichas garantías adoptan la forma de seguridad, es decir, el grado de protección del sistema frente a actores externos. Esta tesis presenta el esfuerzo por aplicar potentes herramientas y procedimientos de métodos formales a dos dominios: la criptografía post-cuántica y Moving Target Defense. En el primer dominio, criptografía post-cuántica, (i) desarrollamos un framework para la especificación y análisis de Key Encapsulation Mechanisms (KEMs), capturando su semántica y las estructuras algebraicas de las construcciones basadas tanto en retículos como en códigos. Utilizando este marco, (ii) construimos modelos simbólicos para tres KEMs: Kyber, BIKE y Classic McEliece. Sobre estos modelos, (iii) realizamos análisis de alcanzabilidad y model checking, descubriendo un ataque de man-in-the-middle (MITM) y demostrando propiedades fairness y terminación, respectivamente. Además, para BIKE, (iv) informamos de una vulnerabilidad de diseño relacionada con el uso de claves débiles durante la fase de encapsulación. Posteriormente, (v) ampliamos nuestro framework para construir un modelo simbólico de FALCON, un algoritmo de firma digital post-cuántico. Sobre este modelo simbólico de FALCON, (vi) comprobamos la Autenticación, No Repudio e Integridad, descubriendo un ataque MITM. En el segundo dominio, Moving Target Defense (MTD), (vii) modelamos los protocol dialects mediante el concepto de formal patterns en forma de un framework paramétrico, proporcionando así una solución genérica y reutilizable para el diseño de esquemas basados en protocol dialects. Para ser más exactos, (viii) ofrecemos una definición formal para protocol dialects e (ix) introducimos dos métodos para construir dialects más robustos y seguros: operaciones de composición y dynamic dialects. Finalmente, (x) recopilamos una colección de ejemplos ejecutables extraídos de la literatura. Además de estas contribuciones, como resultado de esta tesis, los dos frameworks y diversos artefactos se han puesto a disposición del público, reduciendo la brecha entre los métodos formales y los sistemas tanto de criptografía post-cuántica como de MTD., [EN] Designing and developing efficient, safe and secure software is a task of utmost importance for present and future society. The demand for bug-free software, heightened by the increasing number and severity of cyberattacks, rise the need for secure and reliable systems capable of performing their functions without endangering or disclosing information of its users. Formal methods provide the means to answer the question What guarantees do we have for a given system or protocol? In the context of cryptographic schemes, such guarantees take the form of security, i.e. how protected is the system from outside actors. This thesis presents an effort to apply powerful formal methods tools and procedures to two domains: post-quantum cryptography and Moving Target Defense. For the former domain, post-quantum cryptography, we (i) develop a framework for the specification and analysis of Key Encapsulation Mechanisms (KEMs), capturing their semantics and algebraic structures of both lattice-based and code-based constructions. Using this framework, we (ii) build symbolic models for three KEMs: Kyber, BIKE and Classic McEliece. Over these models, we (iii) perform reachability analysis and model checking, uncovering a man-in-the-middle (MITM) attack and proving fairness and termination properties, respectively. Furthermore, for BIKE, we (iv) report a design vulnerability concerning the use of weak keys during the encapsulation step. We then (v) enhance our framework to build a symbolic model of FALCON, a post-quantum Digital Signature Algorithm. On this symbolic model of FALCON, we (vi) check Authentication, Non-Repudiation and Integrity, discovering a MITM attack. For the latter domain, Moving Target Defense (MTD), we (vii) model protocol dialects through the concept of formal patterns in the form of a parametric framework, providing a generic and reusable solution for the design of protocol dialect schemes. Specifically, we (viii) provide a formal definition of protocol dialects and (ix) introduce two methods for constructing stronger and more secure dialects: composition operations and dynamic dialects. Finally, we (x) assemble a collection of executable examples from the literature. In addition to these contributions, as result of this thesis, the two frameworks and various artifacts have been made available to the public, narrowing the gap between formal methods and both post-quantum cryptography and MTD systems., [CA] El disseny i desenvolupament de software eficient, segur i fiable és una tasca de màxima importància per a la societat actual i futura. La demanda de software lliure d'errors, acreixcuda pel creixent nombre i gravetat dels ciberatacs, augmenta la necessitat de sistemes segurs i fiables capaços de desenvolupar les seues funcions sense posar en risc ni divulgar la informació dels seus usuaris. Els mètodes formals proporcionen els mitjans per a respondre a la pregunta: ¿Quines garanties tenim donat un sistema o protocol determinat? En el context dels esquemes criptogràfics, aquestes garanties adopten la forma de seguretat, és a dir, el grau de protecció del sistema davant d'actors externs. Aquesta tesi presenta l'esforç per aplicar potents eines i procediments de mètodes formals a dos dominis: la criptografia post-quàntica i Moving Target Defense. En el primer domini, criptografia post¿quàntica, (i) desenvolupem un framework per a l'especificació i anàlisi de Key Encapsulation Mechanisms (KEMs), capturant la seua semàntica i les estructures algebraiques de les construccions basades tant en reticles com en codis. Utilitzant aquest framework, (ii) construïm models simbòlics per a tres KEMs: Kyber, BIKE i Classic McEliece. Sobre aquests models, (iii) realitzem anàlisi d'abastabilitat i model checking, descobrint un atac de man-in-the-middle (MITM) i demostrant propietats de fairness i terminació, respectivament. A més, per a BIKE, (iv) informem d'una vulnerabilitat de disseny relacionada amb l'ús de claus febles durant la fase d'encapsulació. Posteriorment, (v) ampliem el nostre framework per a construir un model simbòlic de FALCON, un algoritme de signatura digital post¿quàntic. Sobre aquest model simbòlic de FALCON, (vi) comprovem l'Autenticació, el No Repudi i la Integritat, descobrint també un atac MITM. En el segon domini, Moving Target Defense (MTD), (vii) modelem els protocol dialects mitjançant el concepte de formal patterns en forma d'un framework paramètric, proporcionant així una solució genèrica i reutilitzable per al disseny d'esquemes basats en protocol dialects. Per ser més exactes, (viii) oferim una definició formal de protocol dialects i (ix) introduïm dos mètodes per a construir dialects més robustos i segurs: operacions de composició i dynamic dialects. Finalment, (x) recopilem una col·lecció d'exemples executables extrets de la literatura. A més d'aquestes contribucions, com a resultat d'aquesta tesi, els dos frameworks i diversos artefactes s'han posat a disposició del públic, reduint la bretxa entre els mètodes formals i els sistemes tant de criptografia post¿quàntica com de MTD.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Exploring the Diet-Microbiota-Brain Axis in Childhood and Adolescence: An Integrated Approach

  • Larroya García, Ana
[ES] En los últimos años se ha producido un aumento de los problemas de conducta, ansiedad y dificultades de aprendizaje en niños y adolescentes, lo que pone de relieve la necesidad de estrategias preventivas desde etapas tempranas. Diversos factores ambientales influyen en la salud mental, especialmente la dieta, que puede afectar al desarrollo cerebral a través de mecanismos metabólicos, inmunitarios y de la microbiota intestinal, en el marco del eje dieta-intestino-cerebro. Ante la falta de herramientas adecuadas en población juvenil española, esta tesis comienza validando el cuestionario FFQ-EPIC en niños y adolescentes, demostrando que es un instrumento fiable y válido para evaluar la ingesta dietética. Posteriormente, mediante un estudio transversal, se analizan las relaciones entre dieta, microbiota y salud mental. Los resultados muestran que una dieta occidental se asocia con problemas conductuales y alteraciones en la microbiota, caracterizadas por menor presencia de bacterias beneficiosas y mayor abundancia de bacterias potencialmente patógenas. Además, ciertas bacterias median la relación entre dieta y conducta, y la inclusión de datos de microbiota mejora la identificación de estos problemas. En cuanto a las dificultades cognitivas, se observa que dietas proinflamatorias y pobres en nutrientes clave se asocian con problemas de aprendizaje y funciones ejecutivas. Aunque no hay diferencias globales en diversidad microbiana, sí existen cambios específicos en determinadas bacterias. También se identifican interacciones entre nutrientes y microbiota, algunas con papel mediador en estas alteraciones. Finalmente, la revisión de la literatura confirma la relación entre dieta, microbiota y neurodesarrollo, así como el potencial de intervenciones nutricionales, aunque destaca la falta de estudios en fases subclínicas. En conjunto, la tesis demuestra la compleja interacción entre dieta, microbiota y salud mental en jóvenes, y subraya la importancia de desarrollar estrategias preventivas basadas en estos factores., [EN] In recent years, there has been an increase in behavioral problems, anxiety, and learning difficulties in children and adolescents, highlighting the need for preventive strategies from early stages. Various environmental factors influence mental health, particularly diet, which can affect brain development through metabolic, immune, and gut microbiota mechanisms, within the framework of the diet-gut-brain axis. Due to the lack of appropriate tools for the Spanish youth population, this thesis begins by validating the FFQ-EPIC questionnaire in children and adolescents, demonstrating that it is a reliable and valid instrument for assessing dietary intake. Subsequently, a cross-sectional study analyzed the relationships between diet, microbiota, and mental health. The results show that a Western diet is associated with behavioral problems and microbiota alterations, with lower levels of beneficial bacteria and higher abundance of potentially pathogenic bacteria. Certain bacteria were identified as mediators of the diet-behavior relationship, and including microbiota data improved the identification of these problems. Regarding cognitive difficulties, pro-inflammatory diets poor in key nutrients were associated with learning and executive function problems. Although there were no global differences in microbial diversity, specific bacteria showed significant changes. Nutrient-microbiota interactions were also identified, some acting as mediators of these alterations. Finally, a literature review confirms the relationship between diet, microbiota, and neurodevelopment, as well as the potential of nutritional interventions, while highlighting the lack of studies in subclinical stages. Overall, the thesis demonstrates the complex interaction between diet, microbiota, and mental health in youth, emphasizing the importance of developing preventive strategies based on these factors., [CA] En els últims anys s'ha produït un augment dels problemes de conducta, ansietat i dificultats d'aprenentatge en xiquets i adolescents, cosa que posa de relleu la necessitat d'estratègies preventives des de les primeres etapes. Diversos factors ambientals influeixen en la salut mental, especialment la dieta, que pot afectar el desenvolupament cerebral a través de mecanismes metabòlics, immunitaris i de la microbiota intestinal, dins del marc de l'eix dieta-intestí-cervell. Davant la falta d'eines adequades en la població juvenil espanyola, aquesta tesi comença validant el qüestionari FFQ-EPIC en xiquets i adolescents, demostrant que és un instrument fiable i vàlid per a avaluar la ingesta dietètica. Posteriorment, mitjançant un estudi transversal, s'analitzen les relacions entre dieta, microbiota i salut mental. Els resultats mostren que una dieta occidental s'associa amb problemes de conducta i alteracions en la microbiota, amb menor presència de bacteris beneficiosos i major abundància de bacteris potencialment patògens. També s'identifiquen bacteris que medien la relació entre dieta i conducta, i la inclusió de dades de microbiota millora la identificació d'aquests problemes. Quant a les dificultats cognitives, s'observa que dietes proinflamatòries i pobres en nutrients clau s'associen amb problemes d'aprenentatge i funcions executives. Tot i que no hi ha diferències globals en la diversitat microbiana, sí que hi ha canvis específics en determinats bacteris. També s'identifiquen interaccions entre nutrients i microbiota, algunes amb paper mediador en aquestes alteracions. Finalment, la revisió de la literatura confirma la relació entre dieta, microbiota i neurodesenvolupament, així com el potencial de les intervencions nutricionals, tot destacant la manca d'estudis en fases subclíniques. En conjunt, la tesi demostra la complexa interacció entre dieta, microbiota i salut mental en joves, i subratlla la importància de desenvolupar estratègies preventives basades en aquests factors., The studies included in this Thesis and the contract of AL have been supported by FDGENT grant from Generalitat Valenciana (GVA),the European Commission—NextGeneration EU funds through CSIC Interdisciplinary Thematic Platform Global Health+, the AGROALNEXT program, supported by the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (MCIU) with funding from European Union NextGenerationEU (PRTR-C17.I1) and Generalitat Valenciana (GVA) (Ref. AGROALNEXT/2022/049), Prometeo from GVA (Ref. CIPROM/2022/15), and MCIU/AEI grant, Ref: PID2023-150693OB-I00. The award to IATA-CSIC as an Accredited Research Center of Excellence “Severo Ocha” (CEX2021-001189-S/MCIN/AEI/10.13039/501100011033) is also acknowledged. The Miguel Servet Grant (CP19/00143) from the Spanish Institute of Health Carlos III (ISCIII) to MC is fully acknowledged. The FDGENT grant from the Ministry of the Valencian Generalitat is fully acknowledged.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Análisis y reconocimiento de patrones en series temporales en el contexto industrial basados en técnicas estadísticas de alto orden y machine learning

  • Guerra-Carmenate, José
[ES] La presente tesis doctoral aborda el problema del análisis y reconocimiento de patrones en series temporales generadas en entornos industriales, centrándose en señales eléctricas y ambientales cuya complejidad exige enfoques robustos, no intrusivos y adaptables a condiciones operativas cambiantes. Para ello, se integran técnicas estadísticas de alto orden, como el análisis multifractal, la bicoherencia y los cumulantes centrales, con metodologías de aprendizaje automático, particularmente modelos híbridos basados en redes neuronales recurrentes y convolucionales. La tesis se estructura en tres estudios principales, cada uno centrado en un problema concreto, pero unidos por una misma filosofía metodológica: extraer información discriminante a partir de señales ruidosas, no estacionarias y con estructura compleja, en situaciones reales de operación. En primer lugar, se propone un método de diagnóstico para la detección temprana de chispas en motores de corriente continua, combinando el análisis del espectro multifractal de la corriente de armadura y el flujo disperso con un nuevo indicador basado en el \textit{cepstrum} complejo. Los resultados muestran una clara discriminación entre distintos niveles en cuanto a la presencia de chispas, especialmente durante el arranque del motor, lo que refuerza la viabilidad de sistemas de monitorización embebidos para mantenimiento predictivo. A continuación, se desarrolla una metodología para la detección automática de fallos en el bobinado de campo de motores síncronos con devanado, empleando análisis de bicoherencia y estadísticas de orden superior (asimetría y curtosis) aplicadas a señales de flujo disperso. Además, se introduce una técnica novedosa de segmentación de imágenes de bicoherencia mediante recorrido espiral ponderado, que permite cuantificar visualmente la severidad del fallo sin intervención humana. La estrategia demuestra una alta capacidad de detección y automatización bajo distintos regímenes de operación. Finalmente, se presenta una arquitectura IoT para la predicción de variables ambientales en interiores (CO\textsubscript{2} y temperatura), que integra dispositivos de adquisición basados en microcontroladores, con modelos híbridos CNN-LSTM. Se realiza un análisis comparativo frente a otras arquitecturas de aprendizaje profundo, demostrando que el modelo propuesto ofrece el mejor rendimiento global (precisión, estabilidad y tiempo de respuesta), lo que valida su aplicación en entornos de gestión ambiental en tiempo casi real. Los resultados obtenidos a lo largo de la tesis evidencian el potencial del enfoque adoptado para abordar problemáticas complejas en el ámbito industrial, combinando técnicas de análisis avanzado de señales con modelos de predicción basados en inteligencia artificial. Las soluciones desarrolladas, además de aportar nuevas herramientas teóricas y metodológicas, se caracterizan por su aplicabilidad práctica y su capacidad de integración en sistemas reales., [CA] Aquesta tesi doctoral aborda el problema de l'anàlisi i el reconeixement de patrons en sèries temporals generades en entorns industrials, amb especial atenció a senyals elèctriques i ambientals que presenten una gran complexitat i requereixen enfocaments robustos, no intrusius i adaptables a condicions d'operació variables. Per a això, s'integren tècniques estadístiques d'alt ordre, com ara l'anàlisi multifractal, la bicoherència i els cumulants centrals, amb metodologies d'aprenentatge automàtic, en particular models híbrids basats en xarxes neuronals recurrents i convolucionals. La tesi es desenvolupa a través de tres estudis principals, cadascun centrat en un problema específic, però amb una mateixa filosofia metodològica: extraure informació rellevant i discriminant a partir de senyals sorolloses, no estacionàries i de comportament complex, en condicions d'operació reals. En primer lloc, es proposa un mètode per al diagnòstic precoç de l'activitat d'espurneig en motors de corrent continu, mitjançant l'anàlisi de l'espectre multifractal de la corrent d'armadura i del flux dispers, i la definició d'un indicador basat en el \textit{cepstrum} complex. Els resultats mostren una clara discriminació entre diversos nivells de fallada, especialment durant l'arrencada del motor, fet que reforça la viabilitat d'integrar aquest mètode en sistemes embeguts de manteniment predictiu. En segon lloc, es presenta una metodologia per a la detecció automàtica de fallades en el devanat de camp de motors síncrons amb escombretes, basada en l'anàlisi de bicoherència i estadístics d'alt ordre (asimetria i curtosi) sobre senyals de flux dispers. A més, es proposa una tècnica de segmentació automàtica d'imatges de bicoherència mitjançant un recorregut espiral ponderat, que permet quantificar visualment la severitat del dany de forma automàtica. El sistema demostra una alta eficàcia tant en arrencada com en règim estacionari. Finalment, es desenvolupa una arquitectura IoT per a la predicció de variables ambientals en interiors (CO\textsubscript{2} i temperatura), que integra dispositius de captura de dades amb models híbrids CNN-LSTM. S'avalua el seu rendiment comparat amb altres arquitectures neuronals, observant-se una millor precisió, estabilitat i temps de resposta, fet que valida la seua aplicació en entorns de monitoratge ambiental en temps quasi real. Els resultats obtinguts mostren el potencial de les tècniques proposades per abordar problemes complexos en la indústria, combinant anàlisi avançada de senyals amb intel·ligència artificial, amb un enfocament pràctic i transferible a sistemes reals., [EN] This doctoral thesis addresses the challenge of analyzing and recognizing patterns in time series data from industrial environments, focusing on electrical and environmental signals that exhibit high complexity and demand robust, non-intrusive, and adaptable analytical approaches. To this end, the work integrates higher-order statistical techniques—such as multifractal analysis, bicoherence, and central cumulants—with machine learning methodologies, particularly hybrid models based on recurrent and convolutional neural networks. The thesis is structured around three core studies, each targeting a specific industrial problem but unified under a common methodological philosophy: extracting discriminative information from noisy, non-stationary, and structurally complex signals under real operational conditions. First, a diagnostic method is proposed for the early detection of sparking activity in DC motors, based on the multifractal spectrum of armature current and stray flux signals, along with a novel indicator derived from the complex cepstrum. Results demonstrate clear distinctions between different fault levels, especially during the motor’s startup phase, highlighting the method’s suitability for embedded predictive maintenance systems. Secondly, an automatic fault detection method is developed for field winding failures in synchronous motors with brushes, using bicoherence analysis and higherorder statistics (skewness and kurtosis) applied to stray flux signals. Additionally, an innovative image segmentation approach based on spiral-weighted traversal is introduced, enabling automatic visual quantification of fault severity. The proposed system performs reliably in both startup and steady-state conditions. Finally, an IoT architecture is presented for the prediction of indoor environmental variables (CO2 and temperature), combining data acquisition devices with a CNN-LSTM hybrid model. Comparative analysis against other neural architectures reveals superior accuracy, stability, and response time, validating the system’s applicability to near real-time environmental monitoring. Overall, the results confirm the potential of the proposed methodologies to address complex industrial problems, combining advanced signal analysis with artificial intelligence to deliver practical, scalable, and real-world-applicable solutions., Agradezco la financiación recibida por parte del FECYT a través del proyecto Iluminación inteligente y gobernanza participativa: implementación de técnicas de inteligencia artificial, datos abiertos y ciencia ciudadana en el barrio de Orriols (FCT-22-18602), cuyo apoyo ha sido vital en el desarrollo de este trabajo. Asimismo, agradezco la financiación recibida por parte de la Generalitat Valenciana (España) a través del programa PROMETEO 2024 (CIPROM/2023/32), cuyo respaldo ha contribuido decisivamente a la realización de este trabajo.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Development of Rapid Detection Tests for SARS-CoV-2 and other Pathogens based on Materials with Molecular Gates

  • Caballos-Gómez, María Isabel
[ES] La presente tesis doctoral titulada "Development of rapid detection tests for SARS-CoV-2 and other pathogens based on materials with molecular gates" se centra en el desarrollo de materiales avanzados de detección, diseñados para la identificación rápida de patógenos como SARS-CoV-2, Xylella fastidiosa y Mycobacterium tuberculosis. Para lograr este objetivo general, la investigación se estructura en cuatro metas específicas, las cuales se desarrollan a lo largo de los capítulos de esta tesis. En el primer capítulo, se presenta el desarrollo de un sistema de detección basado en el soporte de alúmina anódica nanoporosa (NAA) combinado con puertas moleculares de ADN complementario para la detección del ADN genómico de Xylella fastidiosa. Este sistema aprovecha estas hebras como agente de bloqueo de los poros de la NAA, lo que permite una detección específica de este patógeno de gran relevancia en ecología y agricultura. En el segundo capítulo se explora la creación de un sistema basado en materiales de alúmina con anticuerpos como puertas moleculares para la detección de Mycobacterium tuberculosis, el patógeno responsable de la tuberculosis. Este dispositivo busca brindar una detección específica mediante la implementación de anticuerpos que actúan como agentes de bloqueo de los poros a la vez que elemento reconocedor en el sistema. El tercer capítulo, aborda el diseño, síntesis y evaluación de los sistemas de NAA funcionalizados con aptámeros para la detección temprana de SARS-CoV-2. El proyecto de investigación se enfoca en obtener una alta sensibilidad y selectividad para identificar el virus, dado su impacto en la salud pública y la importancia de su detección temprana para controlar la propagación del COVID-19. Por último, el cuarto capítulo se desarrolló un novedoso sistema de detección para material genético de SARS-CoV-2, combinando el sistema CRISPR-Cas con el soporte de NAA funcionalizado con ADN de cadena simple. Esta metodología integró la especificidad de CRISPR-Cas con la amplificación de señal de los materiales de NAA, logrando detectar secuencias de oligonucleótidos específicos con alta precisión. Todos los capítulos profundizan en la síntesis y caracterización de estos materiales con puertas moleculares, que se han diseñado para detectar biomoléculas de diferente naturaleza como pueden ser proteínas o secuencias específicas de ADN. Además, se estudian las dinámicas de liberación del indicador encapsulado en los poros en presencia de sus respectivos analitos e interferentes, lo cual es crucial para evaluar la eficiencia y viabilidad práctica de los materiales en aplicaciones reales. Los estudios demuestran cómo la interacción entre el analito y la puerta molecular desplaza a esta última dando lugar a la liberación controlada del colorante, funcionando como una señal medible que confirma la presencia del patógeno. Estos avances en el diseño de sistemas de detección con puertas moleculares representan un importante progreso en los campos de reconocimiento y diagnóstico, ofreciendo métodos rápidos, altamente sensibles, selectivos y adaptables a la detección de un amplio rango de patógenos de importancia en la actualidad., [CA] La present tesi doctoral titulada "Development of rapid detection tests for SARS-CoV-2 and other pathogens based on materials with molecular gates" se centra en el desenvolupament de materials avançats de detecció, dissenyats per a la identificació ràpida de patògens com SARS-CoV-2, Xylella fastidiosa i Mycobacterium tuberculosis. Per a assolir aquest objectiu general, la investigació s'estructura en quatre metes específiques, les quals es desenvolupen al llarg dels capítols d'aquesta tesi. En el primer capítol, es presenta el desenvolupament d'un sistema de detecció basat en el suport d'alúmina anòdica nanoporosa (NAA) combinat amb portes moleculars d'ADN complementari per a la detecció de l'ADN genòmic de Xylella fastidiosa. Aquest sistema aprofita aquestes cadenes com a agent de bloqueig dels porus de la NAA, la qual cosa permet una detecció específica d'aquest patogen de gran rellevància en ecologia i agricultura. En el segon capítol s'explora la creació d'un sistema basat en materials d'alúmina amb anticossos com a portes moleculars per a la detecció de Mycobacterium tuberculosis, el patogen responsable de la tuberculosi. Aquest dispositiu busca proporcionar una detecció específica mitjançant la implementació d'anticossos que actuen com a agents de bloqueig i reconeixement en el sistema. El tercer capítol aborda el disseny, síntesi i avaluació dels sistemes de NAA funcionalitzats amb aptàmers per a la detecció primerenca de SARS-CoV-2. El projecte de recerca se centra en obtindre una alta sensibilitat i selectivitat per a identificar el virus, donat el seu impacte en la salut pública i la importància de la seua detecció primerenca per a controlar la propagació de la COVID-19. Finalment, el quart capítol desenvolupa un innovador sistema de detecció per a material genètic de SARS-CoV-2, combinant el sistema CRISPR-Cas amb el suport de NAA funcionalitzat amb ADN de cadena simple. Aquesta metodologia integra l'especificitat de CRISPR-Cas amb l'amplificació de senyal dels materials de NAA, aconseguint detectar seqüències específiques d'oligonucleòtids amb alta precisió. Tots els capítols profunditzen en la síntesi i caracterització d'aquests materials amb portes moleculars, que s'han dissenyat per a detectar diferents tipus d'analits, des de cèl·lules i proteïnes fins a seqüències específiques d'ADN. A més, s'estudien les dinàmiques d'alliberament de l'indicador encapsulat en els porus en presència dels seus respectius analits, la qual cosa és crucial per a avaluar l'eficiència i viabilitat pràctica dels materials en aplicacions reals. Els estudis demostren com la interacció entre l'analit i la porta molecular desplaça aquesta última, donant lloc a l'alliberament controlat del colorant i funcionant com un senyal mesurable que confirma la presència del patogen. Aquests avanços en el disseny de sistemes de detecció amb portes moleculars representen un important progrés en els camps del reconeixement i diagnòstic, oferint mètodes ràpids, altament sensibles, selectius i adaptables per a la detecció d'un ampli rang de patògens d'importància actual., [EN] This doctoral thesis, titled "Development of rapid detection tests for SARS-CoV-2 and other pathogens based on materials with molecular gates," focuses on the development of advanced detection materials, designed for the rapid identification of pathogens such as SARS-CoV-2, Xylella fastidiosa, and Mycobacterium tuberculosis. To achieve this aim, the research is structured into four specific goals, which are developed throughout the chapters of this thesis. The first chapter presents the development of a detection system based on nanoporous anodic alumina (NAA) combined with complementary DNA molecular gates to detect the genomic DNA of Xylella fastidiosa. This system leverages these DNA strands as pore-blocking agents in the NAA, allowing a specific detection of this pathogen, which is highly relevant in ecology and agriculture. The second chapter explores the development of a system based on alumina materials with antibodies as molecular gates to recognize Mycobacterium tuberculosis, the pathogen responsible for tuberculosis. This device aims to provide specific detection by implementing antibodies that act as blocking and recognition agents in the system. The third chapter addresses the design, synthesis, and evaluation of NAA systems functionalized with aptamers for the early detection of SARS-CoV-2. This research project focuses on achieving high sensitivity and selectivity to identify the virus, given its impact on public health and the importance of early detection to control the spread of COVID-19. Finally, the fourth chapter develops an innovative detection system for SARS-CoV-2 genetic material, combining the CRISPR-Cas system with an NAA support functionalized with single-stranded DNA. This methodology integrates the specificity of CRISPR-Cas with the signal amplification of NAA materials, achieving highly precise detection of specific oligonucleotide sequences. All chapters explore the synthesis and characterization of these gated materials, designed to detect analytes from different nature, from proteins to specific DNA sequences. In addition, the dynamics of the encapsulated indicator release within the pores are studied in the presence of their respective analytes, which is crucial for evaluating the efficiency and practical feasibility of these materials in real-world applications. The studies demonstrate how the interaction between the analyte and the molecular gate displaces the latter, resulting in the controlled release of the dye, acting as a measurable signal that confirms the presence of the pathogen. These advances in the design of detection systems with molecular gates represent a significant step forward in the fields of recognition and diagnostics, offering rapid, highly sensitive, selective, and adaptable methods for detecting a wide range of pathogens of current importance., This research was supported by MCIN/AEI projects PID2021-126304OB-C41 and PID2020-113256RA-I00 funded by MCIN/AEI and by European Regional Development Fund - A way of doing Europe. Also, it is supported by project PDC2022-133576-C21 funded by MCIN/AEI and by European Union Next GenerationEU/ PRTR. Also, this study forms part of the Advanced Materials programme (MFA/2022/049) and was supported by MCIN with funding from European Union NextGenerationEU (PRTR-C17.I1) and by Generalitat Valenciana. This work was supported by the European Research Council (ERC) via Advanced Grant (101052997, EDISON). The project leading to this application has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 899708. This study was also supported by Generalitat Valenciana (CIPROM/2021/007). The work was also supported by Agència Valenciana de la Innovació (INNVA2-2021-2) and is susceptible to be co-founded by European Union. Part of the equipment used to develop this work was supported by Generalitat Valenciana (IDIFEDER/2021/044) and is susceptible to be co-founded through the Operational Programme of the European Regional Development Fund. I.C. thanks to Instituto de Salud Carlos III her postdoctoral fellowship (IFI21/0008). BioRender.com was used for the elaboration of some of the figures. The authors want to thank the Electron Microscopy Service at the UPV for support. This research was supported by CIBER - Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red- (CB06/01/2012), Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Advanced Narrowing-Based Symbolic Verification Techniques in Maude

  • López-Rueda, Raúl|||0000-0002-2550-8041
[ES] La verificación formal de sistemas concurrentes y distribuidos ha sido, y sigue siendo, un problema desafiante debido a diversos factores, entre ellos la complejidad de las teorías algebraicas, el problema de la explosión del espacio de estados y la necesidad de incorporar restricciones cuantitativas sobre el tiempo o el espacio. Además, las técnicas más efectivas para mitigar algunos de estos problemas suelen requerir una interacción considerable por parte del usuario, especialmente para la identificación de invariantes, lemas y propiedades relevantes. Esta tesis investiga técnicas de exploración simbólica basadas en narrowing dentro del sistema Maude, abordando estas dificultades dificultades y proponiendo mejoras para ampliar su aplicabilidad y eficiencia. Se presentan cinco contribuciones principales: (i) folding narrowing, que reduce la redundancia y transforma espacios de búsqueda infinitos en finitos; (ii) canonical narrowing, que garantiza la normalización de los términos y evita exploraciones repetitivas; (iii) la integración de restricciones SMT para el análisis de sistemas con condiciones aritméticas o físicas; (iv) transformaciones automáticas de teorías de reescritura condicionales en no condicionales para facilitar la verificación; y (v) el desarrollo de DM-Check, un verificador deductivo de modelos que surge de la combinación de narrowing con la demostración de teoremas. Las técnicas propuestas se aplican a una amplia variedad de casos de estudio, incluyendo protocolos de sincronización, protocolos criptográficos, autómatas paramétricos y otros sistemas del mundo real que involucran tiempo y propiedades algebraicas complejas. Los resultados demuestran mejoras significativas en términos de cobertura, terminación y capacidad de verificación en comparación con enfoques existentes, incluyendo el narrowing nativo de Maude. En conjunto, este trabajo establece un marco metodológico para la verificación formal de sistemas complejos.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Contamination Problems in AI Evaluation

  • Mehrbakhsh, Behzad|||0000-0001-9017-989X
[ES] La evaluación de la Inteligencia Artificial se basa fundamentalmente en los benchmarks: conjuntos de datos y tareas estandarizadas que se utilizan para medir las capacidades de los modelos y orientar el progreso de la investigación. Sin embargo, la integridad de estas evaluaciones está cada vez más amenazada por la contaminación: distorsiones sutiles que comprometen la validez y la fiabilidad de las métricas de rendimiento. Esta tesis ofrece una investigación exhaustiva sobre la contaminación en la evaluación de sistemas de IA, analizando cómo surge, cómo afecta a los resultados reportados y cómo puede detectarse y mitigarse. Introducimos un marco teórico unificado que caracteriza la contaminación mediante ratios de densidad vecinal, cuantificando tanto la dirección como la magnitud del sesgo evaluativo. Dentro de este marco, identificamos y analizamos tres formas principales de contaminación, cada una con características e impactos distintos: La contaminación por benchmarks adversariales se produce cuando los conjuntos de evaluación se enriquecen deliberadamente con ejemplos difíciles. Aunque esta práctica es útil para pruebas de estrés y para revelar vulnerabilidades, desplaza sistemáticamente la distribución de dificultad respecto a las tareas del mundo real. Demostramos que las métricas de rendimiento agregadas confunden dos efectos distintos: el desplazamiento hacia ejemplos más difíciles y los cambios genuinos de capacidad. Mediante la descomposición del rendimiento a través de curvas características condicionadas por la dificultad, mostramos que el rendimiento sobre la distribución original puede recuperarse sin una medición directa, siempre que la probabilidad condicional respecto a la dificultad permanezca inalterada. La contaminación de datos surge cuando ejemplos del test o sus variantes cercanas aparecen en los datos de entrenamiento, inflando artificialmente el rendimiento mediante memorización en lugar de aprendizaje genuino. Replanteamos este fenómeno como un problema de asignación de recursos, introduciendo el concepto de presupuesto de contaminación para examinar los compromisos entre amplitud (número de ejemplos), profundidad (repeticiones por ejemplo) y dificultad (priorizar instancias más fáciles o más difíciles). A través de experimentos controlados con múltiples familias de modelos de lenguaje y benchmarks diversos, observamos que la magnitud de la contaminación no determina por sí sola la inflación del rendimiento: la estrategia de asignación es igualmente crítica. La contaminación generada por IA surge a medida que los modelos generativos pueblan Internet con contenido sintético que se vuelve indistinguible del material producido por humanos. Esta forma de contaminación es especialmente insidiosa porque se infiltra en los corpus de entrenamiento y en los benchmarks de evaluación mediante técnicas de web scraping. Nuestros experimentos controlados muestran que los errores generados por IA presentan características fundamentalmente distintas a los errores humanos: menor entropía, sesgos más sistemáticos y patrones de error diferenciados. Esta tesis avanza tanto la comprensión teórica como la detección práctica de la contaminación en la evaluación de sistemas de IA. Al hacer visible, cuantificable e interpretable la contaminación mediante herramientas como los ratios de densidad vecinal y las curvas características, proporcionamos una base para restaurar la confianza en la evaluación de la IA. A medida que avanzamos hacia sistemas cada vez más capaces, la integridad de nuestros métodos de evaluación nunca ha sido tan crítica. Este trabajo representa un paso hacia garantizar que el progreso reportado refleje avances genuinos y no artefactos de medición, permitiendo evaluaciones más fiables de las capacidades de la IA y decisiones de despliegue más seguras., [EN] Artificial Intelligence evaluation relies fundamentally on benchmarks; standardised datasets and tasks used to measure model capabilities and guide research progress. However, the integrity of these evaluations is increasingly threatened by contamination: subtle distortions that compromise the validity and reliability of performance assessments. This thesis provides a comprehensive investigation of contamination in AI evaluation, examining how it arises, how it affects reported performance, and how it can be detected and mitigated. We introduce a unified theoretical framework that characterises contamination through neighbourhood density ratios, quantifying both the direction and magnitude of evaluation bias. Within this framework, we identify and analyse three primary forms of contamination, each with distinct characteristics and impacts: Adversarial Benchmark Contamination occurs when evaluation sets are deliberately enriched with difficult examples. Although valuable for stress-testing and exposing weaknesses, this practice systematically shifts the difficulty distribution away from real-world tasks. We demonstrate that aggregate performance metrics confound two distinct effects: the shift toward harder examples and genuine capability changes. By decomposing performance through system characteristic curves conditioned on difficulty, we show that performance on the original distribution can be recovered without direct measurement, provided the conditional probability on difficulty remains unchanged. Data Contamination arises when test examples or their close variants appear in training data, artificially inflating performance through memorisation rather than genuine learning. We reframe this as a resource allocation problem, introducing the concept of a contamination budget to examine trade-offs between breadth (number of examples), depth (repetitions per example) and difficulty (prioritising easier or harder instances). Through controlled experiments across multiple language model families and diverse benchmarks, we find that contamination magnitude alone does not determine performance inflation, but the allocation strategy is equally critical. AI-Generated Contamination emerges as generative models increasingly populate the internet with synthetic content that becomes indistinguishable from human-authored material. This contamination is particularly insidious because it infiltrates both training corpora and evaluation benchmarks through web scraping. Our controlled experiments demonstrate that AI-generated errors exhibit fundamentally different characteristics than human errors: lower entropy, more systematic biases, and distinct error patterns. This thesis advances both the theoretical understanding and practical detection of evaluation contamination in AI systems. By making contamination visible, quantifiable, and interpretable through tools such as neighbourhood density ratios and characteristic curves, we provide a foundation for restoring trust in AI evaluation. As we advance toward increasingly capable AI systems, the integrity of our evaluation methods has never been more critical. This work represents a step toward ensuring that reported progress reflects genuine advances rather than measurement artefacts, enabling more reliable assessment of AI capabilities and safer deployment decisions., [CA] L'avaluació de la Intel·ligència Artificial es basa fonamentalment en els benchmarks: conjunts de dades i tasques estandarditzades que s'utilitzen per mesurar les capacitats dels models i orientar el progrés de la investigació. No obstant això, la integritat d'estes avaluacions està cada vegada més amenaçada per la contaminació: distorsions subtils que comprometen la validesa i la fiabilitat de les mètriques de rendiment. Esta tesi oferix una investigació exhaustiva sobre la contaminació en l'avaluació de sistemes d'IA, analitzant com apareix, com afecta els resultats reportats i com pot detectar-se i mitigar-se. Introduïm un marc teòric unificat que caracteritza la contaminació mitjançant ràtios de densitat veïnal, quantificant tant la direcció com la magnitud del biaix avaluatiu. Dins d'este marc, identifiquem i analitzem tres formes principals de contaminació, cadascuna amb característiques i impactes diferents: La contaminació per benchmarks adversarials es produïx quan els conjunts d'avaluació s'enriquixen deliberadament amb exemples difícils. Tot i que esta pràctica és útil per fer proves d'estrés i descobrir vulnerabilitats, desplaça sistemàticament la distribució de dificultat respecte a les tasques del món real. Demostrem que les mètriques de rendiment agregades confonen dos efectes diferents: el desplaçament cap a exemples més difícils i els canvis genuïns de capacitat. Mitjançant la descomposició del rendiment a través de corbes característiques condicionades per la dificultat, mostrem que el rendiment sobre la distribució original pot recuperar-se sense una mesura directa, sempre que la probabilitat condicional respecte a la dificultat es mantinga inalterada. La contaminació de dades sorgix quan exemples del test o variants pròximes apareixen en les dades d'entrenament, inflant artificialment el rendiment mitjançant memorització en lloc d'aprenentatge genuí. Replantegem este fenomen com un problema d'assignació de recursos, introduint el concepte de pressupost de contaminació per examinar els compromisos entre amplitud (nombre d'exemples), profunditat (repeticions per exemple) i dificultat (prioritzar instàncies més fàcils o més difícils). A través d'experiments controlats amb múltiples famílies de models de llenguatge i benchmarks diversos, observem que la magnitud de la contaminació no determina per si mateixa la inflació del rendiment: l'estratègia d'assignació és igualment crítica. La contaminació generada per IA apareix a mesura que els models generatius omplin Internet amb contingut sintètic que es torna indistinguible del material produït per humans. Esta forma de contaminació és especialment insidiosa perquè s'infiltra tant en els corpus d'entrenament com en els benchmarks d'avaluació mitjançant tècniques de web scraping. Els nostres experiments controlats mostren que els errors generats per IA presenten característiques fonamentalment diferents dels errors humans: menor entropia, biaixos més sistemàtics i patrons d'error diferenciats. Esta tesi avança tant la comprensió teòrica com la detecció pràctica de la contaminació en l'avaluació de sistemes d'IA. En fer visible, quantificable i interpretable la contaminació mitjançant eines com els ràtios de densitat veïnal i les corbes característiques, proporcionem una base per restaurar la confiança en l'avaluació de la IA. A mesura que avancem cap a sistemes cada vegada més capaços, la integritat dels nostres mètodes d'avaluació mai no ha sigut tan crítica. Este treball representa un pas cap a garantir que el progrés reportat reflectisca avanços genuïns i no artefactes de mesura, permetent avaluacions més fiables de les capacitats de la IA i decisions de desplegament més segures., This work was supported by several institutions and research projects. I gratefully acknowledge ValgrAI – Valencian Graduate School and Research Network for Artificial Intelligence and Generalitat Valenciana for providing predoctoral support. I also acknowledge funding from the EU’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No. 952215 (TAILOR), which supported my research stay. This research was supported by the Spanish project PID2021-122830OB-C42 (SFERA), funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and ERDF “A way of making Europe”, and by the project CIPROM/2022/6 (FASSLOW), funded by Generalitat Valenciana – Programa Prometeo and ERDF, EU.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Remodeling the tumor immune microenvironment with lipid nanoparticles

  • Martínez-Latorre, Javier|||0000-0001-5421-5371
[ES] Esta tesis doctoral, titulada "Remodelación del microambiente inmunitario tumoral con nanopartículas lipídicas", explora el desarrollo de nuevas estrategias inmunoterapéuticas contra el cáncer, tanto a nivel terapéutico como de métodos de administración. En concreto, el trabajo investiga enfoques alternativos y relativamente poco explorados, como las inmunoterapias basadas en macrófagos y la inmunoterapia mediada por antígenos exógenos, que tratan de superar las principales limitaciones de las modalidades inmunoterapéuticas actuales. Paralelamente, la tesis evalúa las nanopartículas lipídicas (LNP) como sistemas de administración de genes no virales para la inmunoterapia. El primer capítulo experimental describe el desarrollo de una novedosa plataforma LNP para la inmunoterapia basada en macrófagos. Las LNP cargadas con ADN plasmídico o ARNm de luciferasa se funcionalizaron con ácido fólico (FA) para dirigirse a las células cancerosas pancreáticas que expresan el receptor de folato y con un anticuerpo anti-CD47 (aCD47) para bloquear la evasión inmunitaria mediada por CD47. Los resultados demuestran una transfección eficaz de las células de cáncer de páncreas, con las LNP cargadas con ARNm superando a las formulaciones basadas en plásmidos. Además, la funcionalización con FA mejoró la captación dirigida de LNP in vitro y la funcionalización con aCD47 restauró la fagocitosis de las células tumorales por los macrófagos in vitro. Los experimentos in vivo en modelos de xenoinjertos Capan-2 de ratón con LNP-ARNm-FA-aCD47 demostraron la expresión in vivo de luciferasa y promovieron un cambio hacia un fenotipo de macrófagos proinflamatorio M1 dentro del microambiente tumoral. En conjunto, estos resultados presentan una plataforma LNP optimizada, capaz de inmunomodular los macrófagos asociados a tumores. El segundo capítulo experimental presenta una novedosa inmunoterapia mediada por antígenos exógenos basada en el epítopo alpha-Gal (galactosa-alpha-1,3-galactosa). El epítopo alpha-Gal es altamente inmunogénico en humanos y provoca fuertes respuestas debido a anticuerpos preexistentes. Se desarrollaron LNP que codifican el ARNm de la alpha-1,3-galactosiltransferasa (alpha-GT) para permitir la biosíntesis endógena de alpha-Gal en la superficie de las células tumorales. El tratamiento con estas LNP indujo con éxito la expresión de alpha-Gal en líneas celulares cancerosas murinas y humanas y promovió el reclutamiento de anticuerpos anti-alpha-Gal humanos naturales hacia las células tumorales. Estos resultados identifican a la LNP alpha como una plataforma inmunoterapéutica prometedora que aprovecha la inmunidad humoral preexistente. El tercer capítulo experimental describe una novedosa inmunoterapia mediada por antígenos exógenos basada en la proteína hemaglutinina (H) del virus del sarampión. La proteína H es un antígeno altamente inmunogénico en humanos debido a la vacunación generalizada contra el virus del sarampión. Se formularon LNP que codifican la proteína H y se demostró que transfectan eficazmente tanto cultivos celulares cancerosos bidimensionales como esferoides tumorales tridimensionales. Además, la administración in vivo de LNP H en ratones vacunados contra el sarampión con tumores de melanoma B16-BL6 dio lugar a una disminución significativa del crecimiento tumoral. Este efecto terapéutico está asociado con una fuerte infiltración intratumoral de linfocitos T citotóxicos CD8+, un cambio en la proporción de células T CD8/CD4 y la producción ex vivo de citocinas proinflamatorias tras la reactivación del antígeno, características distintivas de una potente respuesta inmunitaria mediada por células T CD8+. En conjunto, estos resultados ponen de relieve el potencial de LNP H como nueva estrategia para mejorar la inmunogenicidad tumoral y provocar fuertes respuestas inmunitarias antitumorales., [EN] This doctoral thesis, entitled "Remodeling the Tumor Immune Microenvironment with Lipid Nanoparticles", explores the development of novel cancer immunotherapeutic strategies at both the therapeutic and delivery levels. Specifically, the work investigates alternative and comparatively underexplored approaches, including macrophage-based immunotherapies and exogenous antigen-mediated immunotherapy, which seek to overcome key limitations of current immunotherapeutic modalities. In parallel, the thesis evaluates lipid nanoparticles (LNPs) as non-viral gene delivery systems for immunotherapy. The first experimental chapter describes the development of a novel LNP platform for macrophage-based immunotherapy. LNPs loaded with either luciferase-encoding plasmid DNA or mRNA were functionalized with folic acid (FA) for targeting folate receptor-expressing pancreatic cancer cells and with an anti-CD47 antibody (aCD47) to block CD47-mediated immune evasion. The results demonstrate efficient transfection of pancreatic cancer cells, with mRNA-loaded LNPs outperforming plasmid-based formulations. Moreover, the functionalization with FA enhanced targeted uptake of LNPs in vitro and aCD47 functionalization restored the phagocytosis of tumor cells by macrophages in vitro. In vivo experiments in mouse Capan-2 xenograft models with LNP-mRNA-FA-aCD47 demonstrated in vivo expression of luciferase and promoted a shift to a pro-inflammatory, M1-like macrophage phenotype within the tumor microenvironment. Together, these results present an optimized LNP platform capable of immunomodulating tumor-associated macrophages. The second experimental chapter presents a novel exogenous antigen-mediated immunotherapy based on the alpha-Gal epitope (galactose-alpha-1,3-galactose). alpha-Gal epitope is highly immunogenic in humans and elicits strong pre-existing antibody responses. LNPs encoding alpha-1,3-galactosyltransferase (alpha-GT) mRNA were developed to enable endogenous alpha-Gal biosynthesis on tumor cell surfaces. Treatment with these LNPs successfully induced alpha-Gal expression in both murine and human cancer cell lines and promoted the recruitment of naturally occurring human anti-alpha-Gal antibodies to tumor cells. These results identify LNP alpha as a promising immunotherapeutic platform that exploits pre-existing humoral immunity. The third experimental chapter describes a novel exogenous antigen-mediated immunotherapy based on the hemagglutinin (H) protein of the measles virus. H protein is a highly immunogenic antigen in humans due to widespread vaccination against measles virus. LNPs encoding H protein were formulated and shown to efficiently transfect both two-dimensional cancer cell cultures and three-dimensional tumor spheroids. Moreover, in vivo administration of H-expressing LNPs in measles-vaccinated mice bearing B16-BL6 melanoma tumors resulted in significant tumor growth delay. This therapeutic effect is associated with robust intratumoral infiltration of CD8+ cytotoxic T lymphocytes, a shift in the CD8/CD4 T cell ratio, and ex vivo production of pro-inflammatory cytokines upon antigen recall, hallmarks of a potent CD8+ T cell-mediated immune response. Together, these results highlight the potential of LNP H as a novel strategy to enhance tumor immunogenicity and elicit strong antitumor immune responses. We hope that the results obtained in this doctoral thesis will demonstrate the versatility of LNP-based platforms and support the development of innovative cancer immunotherapies that leverage alternative immunotherapeutic strategies, such as macrophage-based approaches and exogenous antigen-mediated immunotherapy., [CA] Esta tesi doctoral, titulada «Remodelació del microambient immunitari tumoral amb nanopartícules lipídiques», explora el desenvolupament de noves estratègies immunoterapèutiques contra el càncer, tant a nivell terapèutic com de mètodes d'administració. En concret, el treball investiga enfocaments alternatius i relativament poc explorats, com les immunoteràpies basades en macròfags i la immunoteràpia mediada per antígens exògens, que tracten de superar les principals limitacions de les modalitats immunoterapèutiques actuals. Paral·lelament, la tesi avalua les nanopartícules lipídiques (LNP) com a sistemes d'administració de gens no virals per a la immunoteràpia. El primer capítol experimental descriu el desenvolupament d'una nova plataforma LNP per a la immunoteràpia basada en macròfags. Les LNP carregades amb ADN plasmídic o ARNm de luciferasa es van funcionalitzar amb àcid fòlic (FA) per a dirigir-se a les cèl·lules canceroses pancreàtiques que expressen el receptor de folat i amb un anticòs anti-CD47 (aCD47) per a bloquejar l'evasió immunitària mediada per CD47. Els resultats demostren una transfecció eficaç de les cèl·lules de càncer de pàncrees, amb les LNP carregades amb ARNm superant a les formulacions basades en plasmidis. A més, la funcionalització amb FA va millorar la captació dirigida de LNP in vitro i la funcionalització amb aCD47 va restaurar la fagocitosi de les cèl·lules tumorals pels macròfags in vitro. Els experiments in vivo en models de xenotrasplantament Capan-2 de ratolí amb LNP-ARNm-FA-aCD47 van demostrar l'expressió in vivo de luciferasa i van promoure un canvi cap a un fenotip de macròfags proinflamatori M1 dins del microambient tumoral. En conjunt, aquests resultats presenten una plataforma LNP optimitzada, capaç de immunomodular els macròfags associats a tumors. El segon capítol experimental presenta una nova immunoteràpia mediada per antígens exògens basada en el epítop alpha-Gal (galactosa-¿-1,3-galactosa). El epítop alpha-Gal és altament immunogènic en humans i provoca fortes respostes a causa d'anticossos preexistents. Es van desenvolupar LNP que codifiquen el ARNm de la ¿-1,3-galactosiltransferasa (¿-GT) per a permetre la biosíntesi endògena de ¿-Gal en la superfície de les cèl·lules tumorals. El tractament amb estes LNP va induir amb èxit l'expressió de ¿-Gal en línies cel·lulars canceroses murines i humanes i va promoure el reclutament d'anticossos anti-¿-Gal humans naturals cap a les cèl·lules tumorals. Estos resultats identifiquen a la LNP alpha com una plataforma immunoterapèutica prometedora que aprofita la immunitat humoral preexistent. El tercer capítol experimental descriu una nova immunoteràpia mediada per antígens exògens basada en la proteïna hemaglutinina (H) del virus de la xarampió. La proteïna H és un antigen altament immunogènic en humans a causa de la vacunació generalitzada contra el virus de la pallola. Es van formular LNP que codifiquen la proteïna H i es va demostrar que transfecten eficaçment tant cultius cel·lulars cancerosos bidimensionals com esferoides tumorals tridimensionals. A més, l'administració in vivo de LNP H en ratolins vacunats contra la pallola amb tumors de melanoma B16-BL6 va donar lloc a una disminució significativa del creixement tumoral. Aquest efecte terapèutic està associat amb una forta infiltració intratumoral de limfòcits T citotòxics CD8+, un canvi en la proporció de cèl·lules T CD8/CD4 i la producció ex vivo de citocines proinflamatòries després de la reactivació de l'antigen, característiques distintives d'una potent resposta immunitària mediada per cèl·lules T CD8+. En conjunt, aquests resultats posen en relleu el potencial de LNP H com a nova estratègia per millorar la immunogenicitat tumoral i provocar fortes respostes immunitàries antitumorals. Esperem que els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral demostren la versatilitat de les plataformes basades en LNP i recolzen el desenvolupament d'immunoteràpies innovadores contra el càncer., This research was supported by European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 899708 (ULISES). The work has also received funding from projects PID2020-119692RB-C22, PID2023-146637OB-C22, PID2021-128141OBC22, PID2021-126304OB-C41 and PID2024-155683OB-C41 funded by MCIN-Ministerio de Ciencia e Innovación and by the European Regional Development Fund—A way of doing Europe. This study was also supported by the ERC Advanced Grant Edison (101052997), the Generalitat Valenciana (CIPROM/2021/007) and CIBER (CB06/01/2012) and (RD21/0017/0012) Instituto de Salud Carlos III, the Generalitat de Catalunya (SGR21/01169). The research leading to these results has also received funding from “la Caixa” Foundation under agreement LCF/PR/SP23/52950009. The Views and opinions expressed are however those of the author(s) only and do not necessarily reflect those of the European Union or European Research Council. Neither the European Union nor the granting authority can be held responsible for them. J.M-L. is grateful to the Spanish MECD for his FPU grant (FPU19/06219). PM.S-T. is grateful to the Generalitat Valenciana for a postdoctoral Investigo contract (INVEST/2023/443). We also acknowledge the support of CERCA Programme/Generalitat de Catalunya.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Smart Nanoparticles for Enhanced Melanoma Therapy: From Controlled Drug Release to Self-Propelled Nanomotors

  • Esteve-Moreno, Juan José|||0000-0002-1259-7663
[ES] La presente tesis doctoral, titulada "Nanopartículas inteligentes para una terapia mejorada contra el melanoma: desde la liberación controlada de fármacos a los nanomotores autopropulsados", se centra en el desarrollo de estrategias terapéuticas innovadoras frente al melanoma mediante nanopartículas inteligentes. En concreto, aborda la síntesis, caracterización y evaluación de nanodispositivos para la liberación controlada de fármacos. Estos sistemas buscan superar barreras características del melanoma, como la evasión inmunitaria, la matriz extracelular tumoral y la degradación prematura de los fármacos, reduciendo los efectos adversos sobre tejidos sanos. El primer capítulo presenta una introducción al cáncer y, especialmente, al melanoma, describiendo sus principales características biológicas, mecanismos de metástasis y evasión inmune. Asimismo, revisa la evolución de las estrategias terapéuticas y las limitaciones que condicionan su eficacia. Posteriormente, se introduce la nanotecnología aplicada a la medicina y sus principales aplicaciones oncológicas. Finalmente, se analizan los sistemas de liberación controlada de fármacos, las profármacos y los estímulos capaces de desencadenar su activación, con especial atención a las nanoestrellas de oro y a las nanopartículas mesoporosas de sílice como plataformas prometedoras para el tratamiento del melanoma. El capítulo segundo se exponen los objetivos de la tesis. El tercer capítulo describe una plataforma nanoterapéutica bioortogonal basada en nanoestrellas de oro para la fotoactivación controlada de profármacos de doxorrubicina mediante luz infrarroja cercana (NIR). Se desarrollaron dos estrategias complementarias: una prodroga de doxorrubicina inactivada mediante grupos 2-nitrobencilo y la misma molécula anclada covalentemente a la superficie de las nanoestrellas. La irradiación NIR induce la liberación controlada de la doxorrubicina activa. Ambas formulaciones mostraron elevada estabilidad en condiciones fisiológicas y activación exclusivamente tras irradiación. Además, se demostró la activación intracelular del profármaco en células de melanoma y cáncer de cuello uterino minimizando los efectos fototérmicos. Los estudios in vitro e in vivo en modelos murinos de melanoma evidenciaron una liberación eficiente del fármaco, una inhibición significativa del crecimiento tumoral y una actividad terapéutica selectiva únicamente bajo irradiación NIR. El cuarto capítulo se centra en el desarrollo de nanomotores autopropulsados para mejorar la distribución de fármacos en regiones profundas del tumor. El sistema se basa en nanopartículas Janus de platino funcionalizadas con lactato oxidasa y cargadas con doxorrubicina. Estas aprovechan el lactato del microambiente tumoral como combustible endógeno, proporcionando propulsión autónoma y depleción metabólica. Los nanomotores mostraron movimiento autónomo y liberación específica del fármaco en condiciones fisiológicas. En células de melanoma produjeron una marcada reducción de la viabilidad celular a bajas concentraciones, mientras que en esferoides tumorales alcanzaron una penetración intratumoral superior a la de sistemas pasivos. Los estudios in vivo demostraron una reducción significativa del tamaño tumoral y un aumento de la infiltración de linfocitos CD8+, sugiriendo una disminución de la evasión inmunitaria asociada al metabolismo del lactato. Finalmente, los capítulos quinto y sexto recogen la discusión general, las perspectivas futuras y las conclusiones. En conjunto, los resultados demuestran la versatilidad de las nanoestrellas plasmónicas y de los nanomotores impulsados por metabolitos como plataformas para terapias antitumorales innovadoras. Estas estrategias combinan activación controlada de profármacos, propulsión autónoma y remodelación del microambiente tumoral para mejorar la administración de fármacos frente al melanoma y otros tumores accesibles., [EN] The present doctoral thesis, entitled "Smart nanoparticles for improved melanoma therapy: from controlled drug release to self-propelled nanomotors", focuses on the development of innovative therapeutic strategies against melanoma through the use of smart nanoparticles. Specifically, it addresses the synthesis, characterization, and evaluation of nanodevices for controlled drug release. These systems are designed to overcome key barriers associated with melanoma, such as immune evasion, the tumor extracellular matrix, and premature drug degradation, while reducing adverse effects on healthy tissues. The first chapter provides an introduction to cancer, and especially to melanoma, describing its main biological features, mechanisms of metastasis, and immune evasion. It also reviews the evolution of therapeutic strategies and the limitations that affect their efficacy. Subsequently, the application of nanotechnology in medicine and its main oncological applications are introduced. Finally, controlled drug delivery systems, prodrugs, and the stimuli capable of triggering their activation are analyzed, with special attention to gold nanostars and mesoporous silica nanoparticles as promising platforms for melanoma treatment. The second chapter presents the objectives of the thesis. The third chapter describes a bioorthogonal nanotherapeutic platform based on gold nanostars for the controlled photoactivation of doxorubicin prodrugs using near-infrared (NIR) light. Two complementary strategies were developed: a doxorubicin prodrug inactivated by 2-nitrobenzyl groups and the same molecule covalently anchored to the surface of the nanostars. NIR irradiation induces the controlled release of active doxorubicin. Both formulations showed high stability under physiological conditions and were activated only upon irradiation. In addition, intracellular activation of the prodrug was demonstrated in melanoma and cervical cancer cells, minimizing photothermal effects. In vitro and in vivo studies in murine melanoma models showed efficient drug release, significant inhibition of tumor growth, and selective therapeutic activity only under NIR irradiation. The fourth chapter focuses on the development of self-propelled nanomotors to improve drug distribution in deep tumor regions. The system is based on platinum Janus nanoparticles functionalized with lactate oxidase and loaded with doxorubicin. These nanoparticles exploit lactate from the tumor microenvironment as an endogenous fuel, providing autonomous propulsion and metabolic depletion. The nanomotors showed self-propulsion and specific drug release under physiological conditions. In melanoma cells, they produced a marked reduction in cell viability at low concentrations, while in tumor spheroids they achieved greater intratumoral penetration than passive systems. In vivo studies demonstrated a significant reduction in tumor size and an increase in CD8+ lymphocyte infiltration, suggesting a decrease in immune evasion associated with lactate metabolism. Finally, the fifth and sixth chapters present the general discussion, future perspectives, and conclusions. Overall, the results demonstrate the versatility of plasmonic nanostars and metabolite-driven nanomotors as platforms for innovative anticancer therapies. These strategies combine controlled prodrug activation, autonomous propulsion, and remodeling of the tumor microenvironment to improve drug delivery against melanoma and other accessible tumors., [CA] La present tesi doctoral, titulada "Nanopartícules intel·ligents per a una teràpia millorada contra el melanoma: des de l'alliberament controlat de fàrmacs fins als nanomotors autopropulsats", se centra en el desenvolupament d'estratègies terapèutiques innovadores contra el melanoma mitjançant l'ús de nanopartícules intel·ligents. En concret, aborda la síntesi, la caracterització i l'avaluació de nanodispositius per a l'alliberament controlat de fàrmacs. Aquests sistemes busquen superar barreres característiques del melanoma, com ara l'evasió immunitària, la matriu extracel·lular tumoral i la degradació prematura dels fàrmacs, reduint els efectes adversos sobre els teixits sans. El primer capítol presenta una introducció al càncer i, especialment, al melanoma, descrivint-ne les principals característiques biològiques, els mecanismes de metàstasi i l'evasió immune. Així mateix, revisa l'evolució de les estratègies terapèutiques i les limitacions que en condicionen l'eficàcia. Posteriorment, s'introdueix la nanotecnologia aplicada a la medicina i les seues principals aplicacions oncològiques. Finalment, s'analitzen els sistemes d'alliberament controlat de fàrmacs, els profàrmacs i els estímuls capaços de desencadenar-ne l'activació, amb una atenció especial a les nanoestrelles d'or i a les nanopartícules mesoporoses de sílice com a plataformes prometedores per al tractament del melanoma. El segon capítol exposa els objectius de la tesi. El tercer capítol descriu una plataforma nanoterapèutica bioortogonal basada en nanoestrelles d'or per a la fotoactivació controlada de profàrmacs de doxorubicina mitjançant llum infraroja pròxima (NIR). Es van desenvolupar dues estratègies complementàries: un profàrmac de doxorubicina inactivat mitjançant grups 2-nitrobenzil i la mateixa molècula ancorada covalentment a la superfície de les nanoestrelles. La irradiació NIR indueix l'alliberament controlat de la doxorubicina activa. Ambdues formulacions van mostrar una elevada estabilitat en condicions fisiològiques i una activació exclusivament després de la irradiació. A més, es va demostrar l'activació intracel·lular del profàrmac en cèl·lules de melanoma i de càncer de coll uterí, minimitzant els efectes fototèrmics. Els estudis in vitro i in vivo en models murins de melanoma van evidenciar un alliberament eficient del fàrmac, una inhibició significativa del creixement tumoral i una activitat terapèutica selectiva únicament sota irradiació NIR. El quart capítol se centra en el desenvolupament de nanomotors autopropulsats per a millorar la distribució de fàrmacs en regions profundes del tumor. El sistema es basa en nanopartícules Janus de platí funcionalitzades amb lactat oxidasa i carregades amb doxorubicina. Aquestes aprofiten el lactat del microambient tumoral com a combustible endogen, proporcionant propulsió autònoma i depleció metabòlica. Els nanomotors van mostrar moviment autònom i alliberament específic del fàrmac en condicions fisiològiques. En cèl·lules de melanoma van produir una reducció marcada de la viabilitat cel·lular a baixes concentracions, mentre que en esferoides tumorals van assolir una penetració intratumoral superior a la dels sistemes passius. Els estudis in vivo van demostrar una reducció significativa de la mida tumoral i un augment de la infiltració de limfòcits CD8+, la qual cosa suggereix una disminució de l'evasió immunitària associada al metabolisme del lactat. Finalment, els capítols cinqué i sisé recullen la discussió general, les perspectives futures i les conclusions. En conjunt, els resultats demostren la versatilitat de les nanoestrelles plasmòniques i dels nanomotors impulsats per metabolits com a plataformes per a teràpies antitumorals innovadores. Aquestes estratègies combinen activació controlada de profàrmacs, propulsió autònoma i remodelació del microambient tumoral per a millorar l'administració de fàrmacs davant del melanoma i altres tumors accessibles., This research was supported by projects PID2021-126304OB-C41, PID2021-128141OB-C22 and PID2024-155683OB-C41, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by the European Regional Development Fund (ERDF) – A way of doing Europe; by the Generalitat Valenciana (Project PROMETEO CIPROM/2021/007); by Project MFA/2022/049 from the Advanced Materials programme, funded by the European Union NextGenerationEU (PRTR-C17.I1); and by the Generalitat Valenciana and the European Research Council (ERC) via Advanced Grant 101052997 (EDISON). This research was also supported by CIBER – Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red – (CB06/01/2012), Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación. J.J.E.-M. thanks the AECC Scientific Foundation, and especially the AECC Council of Valencia, for their PhD grant (PRDVA21651ESTE). P.D. thanks the AECC Scientific Foundation for their postdoctoral grant (INVES246470DIEZ). O.F.S. acknowledges the support from the Provincial Council of Gipuzkoa under the Fellows Gipuzkoa programme. F.J.H. thanks MIU for his FPU grant (FPU20/06021). V.S.-A. thanks MIU for his FPI grant (PRE2022-103714). A.G-F. and P.D. thank the Instituto de Salud Carlos III and the European Social Fund for their "Miguel Servet" contracts (CP25/00067 and CP24/00043). The authors thank the UPV Electron Microscopy Service and the CIPF Confocal and Electron Microscopy Services for their technical support. The U26 NMR: Biomedical Applications II platform from NANBIOSIS (ICTS "NANBIOSIS", Research Infrastructures & Services of CIBER-BBN) is also gratefully acknowledged.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Elaboration and optoelectronic study of nanocomposites metallic oxide/metallic oxide for photovoltaic, photocatalytic and biomedical application

  • Sassi, Syrine
[ES] Esta tesis doctoral estudia la síntesis, caracterización y aplicaciones multifuncionales de nanocompuestos de óxidos metálicos basados en nanotubos de TiO2 (NTs) funcionalizados con Cu2O y NiCuOx. El objetivo principal es el desarrollo de nanoestructuras de heterounión capaces de abordar retos clave en la remediación ambiental mediante fotocatálisis y en la protección superficial de implantes biomédicos. Los nanotubos de TiO2 se obtuvieron mediante anodización electroquímica, generando estructuras altamente ordenadas y con elevada área superficial. Posteriormente, se depositaron óxidos de cobre y níquel mediante los métodos SILAR para Cu2O y electrodeposición para NiCuOx. La caracterización mediante SEM, TEM, XRD, espectroscopía UV-Vis, fotoluminiscencia y ensayos electroquímicos y tribológicos confirmó la formación de heterouniones con propiedades estructurales y optoelectrónicas ajustables. La actividad fotocatalítica se evaluó utilizando el colorante Amido Black y el Bisfenol A como contaminantes modelo. Los nanotubos Cu2O/TiO2 mostraron una degradación mejorada de Amido Black bajo irradiación UV, atribuida a una separación eficiente de cargas en la unión p-n. Por su parte, los nanocompuestos NiCuO2/TiO2 ampliaron su respuesta fotoactiva al espectro visible, logrando una degradación eficaz del Bisfenol A gracias a una mayor absorción de luz y a la reducción de la recombinación electrón-hueco. Asimismo, los recubrimientos Cu2O/TiO2 presentaron una mejora significativa en la adhesión, la resistencia al desgaste y la protección frente a la corrosión en fluido corporal simulado, lo que los hace prometedores para aplicaciones en implantes ortopédicos y dentales. En conjunto, esta tesis demuestra que la ingeniería de heterouniones en nanotubos de TiO2 con óxidos metálicos no nobles es una estrategia eficaz para obtener materiales multifuncionales con aplicaciones ambientales y biomédicas.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Optimizing Prefetch with Machine Learning and Analyzing its Impact on the Performance of Deep Memories Hierarchies

  • Lurbe Sempere, Manel
[ES] La creciente presión sobre los recursos compartidos de la jerarquía de memoria en los sistemas de cómputo modernos se ha convertido en un factor crítico que limita el rendimiento. La proliferación de aplicaciones concurrentes, impulsada por cargas de trabajo de aprendizaje automático y entornos virtualizados en la nube, ha transformado la concepción tradicional de las jerarquías de memoria y acentuado la necesidad de ampliar la capacidad de la memoria principal. Sin embargo, la memoria DRAM convencional enfrenta restricciones físicas y tecnológicas que comprometen su escalabilidad, lo que ha impulsado la incorporación de memorias no volátiles (NVRAM) como alternativa emergente. A pesar de sus ventajas en densidad, la mayor latencia de acceso de la NVRAM plantea nuevos desafíos que requieren rediseñar y optimizar los mecanismos de gestión de memoria. En este contexto, los mecanismos de prefetching resultan fundamentales para mitigar las penalizaciones de latencia y aprovechar plenamente las nuevas tecnologías de memoria. No obstante, la configuración de prefetchers en arquitecturas multinivel plantea tensiones significativas, dado que su carácter especulativo incrementa el consumo de ancho de banda y puede deteriorar el rendimiento en sistemas con alta concurrencia. Así, la selección adecuada de configuraciones de prefetching requiere un equilibrio entre las características de acceso de las aplicaciones y la eficiencia en el uso del ancho de banda compartido. De manera complementaria, la integración de memorias NVRAM en la jerarquía introduce profundos cambios estructurales. La menor velocidad de estas memorias en comparación con la DRAM exige el diseño de nuevas organizaciones de caché y controladores de memoria capaces de mitigar sus limitaciones de latencia y preservar el rendimiento de los procesadores de altas prestaciones. Esta tesis aborda de forma conjunta dos problemáticas clave en la evolución de las jerarquías de memoria: (i) la selección óptima de configuraciones de prefetching en cargas de trabajo multiprogramadas mediante técnicas basadas en redes neuronales, y (ii) el diseño de jerarquías profundas con NVRAM orientadas a aumentar la capacidad de memoria principal sin comprometer el rendimiento., [EN] The increasing pressure on shared resources within the memory hierarchy of modern computing systems has become a critical performance-limiting factor. The proliferation of concurrent applications, driven by machine learning workloads and cloud-based virtualized environments, has reshaped the traditional conception of memory hierarchies and highlighted the need to expand main memory capacity. However, conventional DRAM faces physical and technological constraints that hinder its scalability, fostering the integration of non-volatile memories (NVRAM) as an emerging alternative. Despite their advantages in density, NVRAM technologies introduce higher access latency, which demands new strategies for memory management and optimization. In this context, prefetching mechanisms play a fundamental role in mitigating latency penalties and fully exploiting the potential of emerging memory technologies. Nevertheless, the configuration of prefetchers in multilevel architectures poses significant challenges, as their speculative nature increases bandwidth consumption and can degrade performance in highly concurrent systems. Therefore, the optimal selection of prefetching configurations requires balancing application-specific access patterns with efficient shared bandwidth utilization. Complementarily, the integration of NVRAM into the hierarchy introduces profound structural changes. The slower speed of these memories compared to DRAM necessitates the design of new cache organizations and memory controllers to mitigate latency limitations and sustain high-performance processor efficiency. This dissertation %jointly addresses two key challenges in the evolution of memory hierarchies: (i) the optimal selection of prefetching configurations in multiprogrammed workloads through neural network-based techniques, and (ii) the design of deep NVRAM hierarchies aimed at increasing main memory capacity without compromising system performance., [CA] La creixent pressió sobre els recursos compartits dins de la jerarquia de memòria dels sistemes de computació moderns s'ha convertit en un factor crític que limita el rendiment. La proliferació d'aplicacions concurrents, impulsada per les càrregues de treball d'aprenentatge automàtic i els entorns virtualitzats al núvol, ha transformat la concepció tradicional de les jerarquies de memòria i ha posat de manifest la necessitat d'ampliar la capacitat de la memòria principal. No obstant això, la DRAM convencional afronta restriccions físiques i tecnològiques que en dificulten l'escalabilitat, fet que ha propiciat la incorporació de memòries no volàtils (NVRAM) com a alternativa emergent. Tot i els seus avantatges en densitat, les NVRAM introdueixen una latència d'accés superior, la qual cosa exigeix noves estratègies de gestió i optimització de la memòria. En aquest context, els mecanismes de prefetching són fonamentals per a mitigar les penalitzacions de latència i aprofitar plenament el potencial de les noves tecnologies de memòria. Tanmateix, la configuració dels prefetchers en arquitectures multinivell planteja reptes importants, atés que el seu caràcter especulatiu incrementa el consum d'ample de banda i pot degradar el rendiment en sistemes amb alta concurrència. Per tant, la selecció òptima de configuracions de prefetching requereix equilibrar els patrons d'accés específics de les aplicacions amb una utilització eficient dels recursos compartits. De manera complementària, la integració de NVRAM en la jerarquia introdueix canvis estructurals profunds. La menor velocitat d'aquestes memòries en comparació amb la DRAM obliga a dissenyar noves organitzacions de memòria cau i nous controladors de memòria capaços de mitigar les seues limitacions de latència i mantindre l'eficiència dels processadors d'altes prestacions. Aquesta tesi aborda conjuntament dos reptes clau en l'evolució de les jerarquies de memòria: (i) la selecció òptima de configuracions de prefetching en càrregues de treball multiprogramades mitjançant tècniques basades en xarxes neuronals, i (ii) el disseny de jerarquies profundes amb NVRAM orientades a augmentar la capacitat de la memòria principal sense comprometre el rendiment del sistema., This work has been supported by the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación and European ERDF under grants PID2021-123627OB-C51, PID2024-158682OB-C31, by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and European Union NextGenerationEU/PRTR under grant TED2021-130233B-C32, and Generalitat Valenciana under grant CIPROM/2024/007. Manel Lurbe is supported by Ayudas Contratos predoctorales UPV-subprograma 1 (PAID-01-20).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Advancing the application of viral vectors for CRISPR/Cas genome editing and virus-induced gene silencing in plants

  • García-Pérez, Arcadio|||0009-0001-6425-2317
[ES] El considerable aumento de la población mundial, unido a los efectos causados por el cambio climático, ponen de manifiesto la urgente necesidad de incrementar la producción y la productividad agrícola. Para ello, el ser humano tiene a su alcance una amplia gama de herramientas biotecnológicas, que permiten modificar los cultivos casi a nuestro antojo. Dentro de esta gama de herramientas, desataca la tecnología CRISPR/Cas, un sistema derivado de un mecanismo de defensa natural presente en bacterias y arqueas que ha sido adaptado para la edición genómica de diferentes organismos, entre los que se encuentran las plantas. Esta herramienta, puede combinarse con el uso de vectores virales para expresar en planta, los componentes necesarios para la edición. El objetivo general de esta tesis doctoral ha sido profundizar en el uso de vectores virales y su aplicación en el campo de la edición genómica vegetal (mediante el sistema CRISPR/Cas), así como en el campo del silenciamiento génico ("virus-induced gene silencing", VIGS), herramienta ampliamente utilizada en estudios de genómica funcional. Para lograr este objetivo, primeramente, se desarrolló un vector derivado del virus X de la patata (PVX), para expresar guías de RNA (gRNA) en plantas de tomate del cultivar Micro-Tom que expresaban de manera constitutiva la nucleasa SpCas9. Con este sistema, se consiguió obtener porcentajes de edición de hasta un 46% en tejido sistémico. Se regeneraron mutantes sólidos a partir de tejido infectado, y una vez analizada la progenie de estas plantas, se confirmó que las mutaciones generadas podían heredarse. Estos resultados se pudieron transferir a cultivares tradicionales de tomate. Para ampliar la gama de vectores virales utilizados para expresar los componentes de edición en planta, se desarrolló un vector derivado del virus del grabado del tabaco (TEV) para expresar gRNAs en plantas de Nicotiana benthamiana que expresaban de manera constitutiva la nucleasa LbCas12a. En este caso, se consiguieron plantas editadas en la siguiente generación sin necesidad de recurrir al cultivo de tejidos. La validez de este vector viral para expresar gRNAs e inducir mutaciones somáticas, también fue contrastada en cultivos de interés agronómico como el tomate y el tabaco. De esta manera, se consiguieron expresar por primera vez en planta los gRNAs mediante un vector derivado de un potyvirus. La tecnología VIGE se ha ampliado recientemente a una gran cantidad de cultivos de interés agronómico, aunque aún no ha podido ser empleada en un cultivo tan relevante como el melón. Por ello, en este trabajo desarrollamos una plataforma que combina la transformación estable mediada por Agrobacterium tumefaciens, con la expresión de gRNAs por medio de vectores virales, en diferentes variedades de melón. Pese a no conseguir ningún evento de edición, se han hecho ciertos avances en esta plataforma, y se han conseguido obtener plantas transgénicas con una eficiencia de transformación relativamente alta (0.95%). Con el propósito de seguir explotando y mejorando la conocida metodología de VIGS, se desarrolló una estrategia de silenciamiento utilizando un vector derivado del virus del cascabel del tabaco (TRV). Se minimizó el tamaño del inserto homólogo al gen a silenciar, simplificando de esta manera el proceso de clonación y obtención del vector viral. Se demostró que es posible producir silenciamiento génico que da lugar a alteraciones fenotípicas en plantas de N. benthamiana utilizando insertos de tan solo 24 nt. Además se verificó que el sistema desarrollado es transferible a especies de interés agronómico como el tomate y la berenjena escarlata (Solanum aethiopicum). En conjunto, los avances realizados en esta tesis doctoral expanden la aplicación de los vectores virales en técnicas de edición genética (VIGE) y de silenciamiento génico (VIGS), para contribuir en estudios de genética funcional no solo en plantas modelo, sino también en plantas de interés agronómico., [CA] El considerable augment de la població mundial, unit als efectes causats pel canvi climàtic, posen de manifest la urgent necessitat d'incrementar la producció i la productivitat agrícola. Per això, l'ésser humà té al seu abast una àmplia gamma de ferramentes biotecnològiques, que ens permeten modificar els cultius quasi al nostre antull. Dins d'esta gamma de ferramentes, desataca la tecnologia CRISPR/Cas, un sistema derivat d'un mecanisme de defensa natural present en bacteris i arqueges que ha sigut adaptat per a l'edició genòmica de diferents organismes, entre els quals es troben les plantes. Esta valuosa ferramenta, pot combinar-se amb l'ús de vectors virals per a expressar en planta, els components necessaris per a l'edició. L'objectiu general d'esta tesi doctoral ha sigut aprofundir en l'ús de vectors virals i la seua aplicació en el camp de l'edició genòmica vegetal (mitjançant el sistema CRISPR/Cas), així com en el camp del silenciament gènic ("virus-induced gene silencing", VIGS), ferramenta àmpliament utilitzada en estudis de genòmica funcional. Per a aconseguir este objectiu, primerament, es va desenrotllar un vector derivat del virus X de la creïlla (PVX), per a expressar guies d'RNA (gRNA) en plantes de tomaca del cultivar Micro-Tom que expressaven de manera constitutiva la nucleasa SpCas9. Amb este sistema, es va aconseguir obtindre percentatges d'edició de fins a un 46% en teixit sistèmic. Es van regenerar mutants sòlids a partir de teixit infectat, i una vegada analitzada la progènie d'estes plantes, es va confirmar la heredabilidad de les mutacions generades. Estos resultats es van poder transferir a cultivars tradicionals de tomaca. Amb l'objectiu d'ampliar la gamma de vectors utilitzats per a expressar els components d'edició en planta, es va desenrotllar un vector derivat del virus del gravat del tabac (TEV) per a expressar gRNAs en plantes de Nicotiana benthamiana que expressaven de manera consitutiva la nucleasa LbCas12a. En este cas, es van aconseguir plantes editades en la següent generació després d'autofecundar les plantes inoculades, sense necessitat de recórrer al cultiu de teixits. La validesa d'este vector viral per a expressar gRNAs i induir mutacions somàtiques, també va ser contrastada en cultius d'interés agronòmic com la tomaca i el tabac. D'esta manera, es van aconseguir expressar per primera vegada en planta els gRNAs mitjançant un vector derivat d'un potyvirus. La tecnologia VIGE s'ha ampliat a una gran quantitat de cultius d'interés agronòmic, malgrat que encara no ha pogut ser emprada en un cultiu com el meló. Per això, en este treball hem desenrotllat una plataforma que combinara la transformació estable mediada per Agrobacterium tumefaciens, amb l'expressió de gRNAs per mitjà de vectors virals, en diferents varietats de meló. Malgrat no aconseguir cap esdeveniment d'edició, s'han fet uns certs avanços en esta plataforma, i s'han aconseguit obtindre plantes transgèniques amb una eficiència de transformació relativament alta (0.95%). Amb el propòsit de continuar explotant la coneguda metodologia de VIGS, es va desenrotllar una estratègia de silenciament utilitzant un vector derivat del virus del cascavell del tabac (TRV). Es va aconseguir minimitzar la grandària de la inserció homòloga al gen a silenciar, simplificant d'esta manera el procés de clonació i obtenció del vector viral. Es va demostrar que és possible produir silenciament gènic que dona lloc a alteracions fenotípiques en plantes de N. benthamiana utilitzant insercions de tan sols 24nt. A més es va verificar que el sistema desenrotllat és transferible a espècies d'interés agronòmic com la tomaca i l'albergínia escarlata (Solanum aethiopicum). En conjunt, els avanços realitzats en esta Tesi doctoral amplien l'aplicació dels vectors virals en tècniques d'edició genètica (VIGE) i de silenciament gènic (VIGS), per a contribuir en estudis de genètica funcional no sols en plantes model, sinó també en plantes d'interés agronòmic., [EN] The considerable increase in the world population, coupled with the effects of climate change, highlights the urgent need to increase agricultural production and productivity worldwide. To this end, humans have at their disposal a wide range of biotechnological tools that allow them to modify crops almost at will. Among these tools, CRISPR/Cas technology stands out. This system is derived from a natural defence mechanism present in bacteria and archaea that has been adapted for genome editing in different organisms, including plants. This valuable tool can be combined with the use of viral vectors to express the necessary components for gene editing in plants. The overall objective of this doctoral thesis has been to delve deeper into the use of viral vectors and their application in the field of plant genome editing (using the CRISPR/Cas system), as well as in virus-induced gene silencing (VIGS), a tool widely used in studies of functional genomics. To achieve this goal, a vector derived from potato virus X (PVX) was first developed to express guide RNAs (gRNAs) in Micro-Tom tomato plants that constitutively expressed the SpCas9 nuclease. Using this system, editing efficiencies of up to 46% were achieved in systemic tissue. Solid mutants were regenerated from infected tissue, and once the progeny of these plants had been analysed, the heritability of the mutations generated was confirmed. These results were also transferred to traditional tomato cultivars. With the aim of expanding the range of viral vectors used to express editing components in plants, a vector derived from tobacco etch virus (TEV) was developed to express gRNAs in Nicotiana benthamiana plants that constitutively expressed the LbCas12a nuclease. In this case, edited plants were obtained in the next generation after self-pollinating the inoculated plants, without the need of tissue culture regeneration. The validity of this viral vector for expressing gRNAs and inducing somatic mutations was also verified in crops of agronomical interest, such as tomato and tobacco. In this way, gRNAs were successfully expressed in plants for the first time using a potyviral vector. VIGE technology has recently been extended to a large number of crops of agronomical interest, although it has not yet been possible to use it in a crop of economic importance, such as melon. Therefore, in this Thesis, we developed a platform that combines stable transformation mediated by Agrobacterium tumefaciens with the expression of gRNAs using viral vectors in different melon varieties. Although no editing events were achieved, certain advances have been made in this platform, and transgenic plants with a relatively high transformation efficiency (0.95%) have been obtained. With the aim of continuing to exploit and improve the well-known VIGS methodology, a silencing strategy was developed using a vector derived from tobacco rattle virus (TRV). The size of the insert homologous to the gene to be silenced was minimised, thereby simplifying the process of cloning and obtaining the viral vector. It was demonstrated that it is possible to produce gene silencing that leads to phenotypic alterations in N. benthamiana plants using inserts of only 24 nt. In addition, it was verified that the system developed is transferable to species of agronomical interest such as tomato and scarlet eggplant (Solanum aethiopicum). Overall, the advances made in this doctoral thesis expand the application of viral vectors in VIGE and VIGS techniques, contributing to functional genomics studies not only in model plants, but also in plants of agronomical interest., This work was supported by the Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU, Spain) through the Agencia Estatal de Investigación (AEI) under grants PID2020-114691RB-I00, PID2023-146418OB-I00, RTC-2017-6023-2, CPP2021-008712 and RYC2023-045411-I, with co-funding from the European Regional Development Fund (ERDF, EU) and the European Union NextGenerationEU/Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), as applicable, and by the Generalitat Valenciana through the PROMETEO program (CIPROM/2022/21). Additional support was received from the European Commission through Horizon 2020 (HARNESSTOM, grant 101000716) and the Marie Skłodowska-Curie Actions (HORIZON-MSCA-2022-PF-01-101110621), as well as from CIAPOS/2021/316 (Generalitat Valenciana and European Social Fund). A.G. was supported by a predoctoral FPU contract (FPU20/05477) from MICIU, and F.P. by a Juan de la Cierva Incorporación contract (IJC2019-039970-I). Computational resources were provided by ELIXIR-IIB (Cineca, Italy), the Red Española de Supercomputación (BCV-2023-1-0021) and the Centro de Supercomputación de Galicia (CESGA, Spain). We thank Dr. Diego Orzáez for providing the N. benthamiana LbCas12a line, C. Gómez-Mena for helpful discussions, S. García-Martínez and J.J. Ruiz for materials, and C. Mallor Giménez for supplying S. aethiopicum seeds.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Development of Functional Hybrid Materials for Advanced Antimicrobial Applications

  • Medaglia, Serena|||0000-0003-3537-9842
[ES] Las infecciones microbianas asociadas a biopelículas y el aumento de la resistencia a los antimicrobianos representan un desafío crítico, tanto en entornos clínicos como industriales. En este contexto, esta tesis doctoral, titulada "Desarrollo de materiales híbridos funcionales para aplicaciones antimicrobianas avanzadas", explora nuevas estrategias para la prevención y erradicación de biopelículas, mediante el uso de materiales funcionalizados con compuestos antimicrobianos naturales. El primer capítulo se centra en el desarrollo de superficies de acero inoxidable modificadas con un recubrimiento antimicrobiano basado en vainillina, anclado a una capa intermedia de sílice. Las pruebas realizadas sobre Staphylococcus epidermidis, uno de los principales patógenos responsables de infecciones nosocomiales, demostraron una reducción del 100% en la viabilidad bacteriana y una disminución del 75% en la formación de biopelículas, en comparación con superficies no tratadas. El segundo capítulo presenta un nuevo enfoque para la prevención de infecciones asociadas a implantes, ya que las infecciones postquirúrgicas en ortopedia siguen siendo un grave problema clínico. En este estudio, se funcionalizaron materiales regenerativos basados en fosfato de calcio (CaP) con vainillina (CaP-Vainillina), con el fin de combinar sus propiedades regenerativas, con una acción antimicrobiana prolongada. La letalidad promedio sobre S. epidermidis en biopelícula, cuando se trató con CaP-Vanillin, fue del 98,9% y superior al 99,9% en concentraciones de 50 mg/mL y 100 mg/mL, respectivamente, en comparación con el CaP. Los estudios in vivo en modelos animales confirmaron que el uso de estos biomateriales no interfiere con la osteointegración, lo que los convierte en candidatos prometedores para aplicaciones clínicas. En el tercer capítulo, se abordan las limitaciones asociadas a diversos compuestos naturales mediante la aplicación de la nanotecnología, utilizada como herramienta para mejorar la eficacia y funcionalidad de estos agentes naturales. Este capítulo presenta dos artículos de investigación, que describen el desarrollo de nanodispositivos avanzados. El primer artículo explora una tecnología prometedora para la industria alimentaria, donde la contaminación por biopelículas bacterianas representa un riesgo grave para la seguridad alimentaria y provoca importantes costes económicos. Se diseñó un sistema basado en nanopartículas de tipo Janus, formado por una combinación de nanopartículas de platino con sílice mesoporosa funcionalizada con vainillina. Estos nanosistemas muestran movimiento autónomo en presencia de peróxido de hidrógeno (H¿O¿) y, con ello, una alta capacidad para penetrar biopelículas de Staphylococcus aureus y eliminar eficazmente las células patógenas, abriendo nuevas vías para soluciones de desinfección industrial. El segundo artículo del tercer capítulo investiga una estrategia innovadora basada en la Terapia Fotodinámica Antimicrobiana (aPDT), que aprovecha la acción combinada de fotosensibilizadores y luz a longitudes de onda específicas para generar especies reactivas de oxígeno e inducir la muerte bacteriana. Se diseñó un sistema basado en nanopartículas de sílice mesoporosa cargadas con curcumina y funcionalizadas con polimixina B (actuando como puerta molecular). Los resultados mostraron una reducción significativa en la viabilidad bacteriana y hasta un 99% de inhibición en la formación de biopelículas. Así, esta tesis doctoral demuestra el potencial de las superficies funcionalizadas, los nanomateriales motorizados y la Terapia Fotodinámica como estrategias avanzadas y eficaces para combatir infecciones por biopelículas y la resistencia antimicrobiana. Las aplicaciones abarcan desde el ámbito biomédico hasta la seguridad alimentaria, proponiendo nuevas soluciones para el control de infecciones y la reducción del uso de antibióticos o biocidas., [CA] Les infeccions microbianes associades a biofilms i l'augment de la resistència als antimicrobians representen un desafiament crític tant en entorns clínics com industrials. En aquest context, aquesta tesi doctoral, titulada "Desenvolupament de materials híbrids funcionals per a aplicacions antimicrobianes avançades", explora noves estratègies per a la prevenció i eradicació de biofilms mitjançant l'ús de materials funcionalitzats amb compostos antimicrobians naturals. El primer capítol se centra en el desenvolupament de superfícies d'acer inoxidable modificades amb un recobriment antimicrobià a base de vainillina, ancorat a una capa intermèdia de sílice. Les proves realitzades sobre Staphylococcus epidermidis, un dels principals patògens responsables d'infeccions nosocomials, van demostrar una reducció del 100% en la viabilitat bacteriana i una disminució del 75% en la formació de biofilms en comparació amb superfícies no tractades. El segon capítol presenta un nou enfocament per a la prevenció d'infeccions associades a implants, ja que les infeccions postquirúrgiques en ortopèdia continuen sent un problema clínic greu. En aquest estudi, es van funcionalitzar materials regeneratius a base de fosfat de calci (CaP) amb vainillina (CaP-Vanillin), amb l'objectiu de combinar les seues propietats regeneratives amb una acció antimicrobiana prolongada. La letalitat mitjana sobre S. epidermidis en biofilm, quan es tractava amb CaP-Vainillina, fou del 98,9% i superior al 99,9% a concentracions de 50 mg/mL i 100 mg/mL, respectivament, en comparació amb el CaP. Els estudis in vivo en models animals van confirmar que l'ús d'aquests biomaterials no interfereix amb l'osteointegració, la qual cosa els converteix en candidats prometedors per a aplicacions clíniques. Al tercer capítol, s'aborden les limitacions associades a diversos compostos naturals mitjançant l'aplicació de la nanotecnologia, utilitzada com a eina per a millorar l'eficàcia i funcionalitat d'aquests agents naturals. Aquest capítol presenta dos articles d'investigació que descriuen el desenvolupament de nanodispositius avançats. El primer article explora una tecnologia prometedora per a la indústria alimentària, on la contaminació per biofilms bacterians representa un risc greu per a la seguretat alimentària i provoca importants costos econòmics. Es va dissenyar un sistema basat en nanopartícules de tipus Janus, compost per una combinació de nanopartícules de platí amb sílice mesoporosa funcionalitzada amb vainillina. Aquests nanosistemes mostren moviment autònom en presència de peròxid d'hidrogen (H¿O¿) i, amb això, una gran capacitat per a penetrar biofilms de Staphylococcus aureus i eliminar eficaçment les cèl·lules patògenes, obrint noves vies per a solucions de desinfecció industrial. El segon article del tercer capítol investiga una estratègia innovadora basada en la Teràpia Fotodinàmica Antimicrobiana (aPDT), que aprofita l'acció combinada de fotosensibilitzadors i llum a longituds d'ona específiques per a generar espècies reactives d'oxigen i induir la mort bacteriana. Es va dissenyar un sistema basat en nanopartícules de sílice mesoporosa carregades amb curcumina i funcionalitzades amb polimixina B (actuant com a porta molecular). Els resultats van mostrar una reducció significativa en la viabilitat bacteriana i fins a un 99% d'inhibició en la formació de biofilms. Així, aquesta tesi doctoral demostra el potencial de les superfícies funcionalitzades, els nanomaterials motoritzats i la Teràpia Fotodinàmica com a estratègies avançades i eficaces per a combatre infeccions per biofilms i la resistència antimicrobiana. Les aplicacions abasten des del sector biomèdic fins a la seguretat alimentària, proposant noves solucions per al control d'infeccions i la reducció de l'ús d'antibiòtics o biocides., [EN] Microbial biofilm infections and increasing antimicrobial resistance represent a critical challenge in both clinical and industrial settings. In this context, this doctoral thesis, entitled "Development of Functional Hybrid Materials for Advanced Antimicrobial Applications", explores new strategies for biofilm prevention and eradication through the use of functionalized materials with natural antimicrobial compounds. The first chapter focuses on the development of stainless steel surfaces modified with an antimicrobial coating based on vanillin, anchored to an intermediate silica layer. The tests performed on Staphylococcus epidermidis, one of the main pathogens responsible for nosocomial infections, showed a 100% reduction in bacterial viability and a 75% decrease in biofilm formation, compared to untreated surfaces. The second chapter presents a new approach for preventing infections associated with implants, as post-surgical infections in orthopedics remain a serious clinical problem. In this study, regenerative materials based on calcium phosphate (CaP) were functionalized with vanillin (CaP-Vanillin) in order to combine their regenerative properties with prolonged antimicrobial action. The average lethality on S. epidermidis in biofilm, when treated with CaP-Vanillin, was 98.9% and over 99.9% at concentrations of 50 mg/mL and 100 mg/mL, respectively, compared to CaP. In vivo studies in animal models confirmed that the use of these biomaterials does not interfere with osteointegration, making them promising candidates for clinical applications. In the third chapter, the limitations associated with various natural compounds are addressed through the application of nanotechnology, used as a tool to enhance the efficacy and functionality of these natural agents. Two research articles are presented in this chapter, describing the development of advanced nanodevices. The first article explores a promising technology for the food industry, where bacterial biofilm contamination poses a serious risk to food safety and results in significant economic costs. A system based on Janus nanoparticles was designed, consisting of a combination of platinum nanoparticles with vanillin-functionalized mesoporous silica. These nanosystems exhibit autonomous movement in the presence of hydrogen peroxide (H¿O¿) and, with that, show a high capacity to penetrate Staphylococcus aureus biofilms and effectively eliminate pathogenic cells, paving the way for new industrial disinfection solutions. The second article of the third chapter investigates an innovative strategy based on Antimicrobial Photodynamic Therapy (aPDT), which exploits the combined action of photosensitizers and light at specific wavelengths to generate reactive oxygen species and induce bacterial death. A system based on mesoporous silica nanoparticles loaded with curcumin and functionalized with polymyxin B (acting as a molecular gate) was designed. The results showed a significant reduction in bacterial viability and up to 99% inhibition in biofilm formation. Thus, this doctoral thesis demonstrates the potential of functionalized surfaces, motorized nanomaterials, and Photodynamic Therapy as advanced and effective strategies to combat biofilm infections and antimicrobial resistance. The applications range from biomedical sectors to food safety, suggesting new approaches for infection control and the reduction of antibiotic or biocide use., The Spanish Government (projects PID2021-126304OB-C41, PID2021-128141OB-C22 and TED2021-132114B-I00, MCUI/FEDER, EU and CIBER-Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red (CB06/01/2012), Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación) and the Generalitat Valenciana (CIPROM/2021/007) funded this research. This work was also supported by the European Research Council (ERC) via Advanced Grant (101052997, EDISON). This study formed part of the Advanced Materials program (MFA/2022/053) and the AGROALNEXT program (AGROALNEXT/2022/032), supported by MCIN with funding from the European Union NextGenerationEU (PRTR-C17.I1) and by Generalitat Valenciana. S.M. thanks the Generalitat Valenciana for her Grisolía fellowship (GRISOLIAP/2018/149). Á.M.-A. thanks the Universitat Politècnica de Valencia (UPV) for her Ph.D. grant (DOCEMPR22). F.J.H thanks Ministerio de Universidades (MIU, Spanish Government) for his FPU grant (FPU20/06021). M.R.-T. thanks MIU for his FPU grant (FPU21/03142). A.B. thanks the MIU for her Beatriz Galindo contract (BG20/00020). P.D. thanks the Instituto de Salud Carlos III and the European Social Fund for financial support “Sara Borrell” (CD20/00120) and “Miguel Servet” (CP24/00043).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Understanding the Code of Life: Holistic Conceptual Modeling of the Genome

  • García-Simón, Alberto|||0000-0001-5910-4363
[ES] En las últimas décadas, los avances en la tecnología de secuenciación han producido cantidades significativas de datos genómicos, hecho que ha revolucionado nuestra comprensión de la biología. Sin embargo, la cantidad de datos generados ha superado con creces nuestra capacidad para interpretarlos. Descifrar el código de la vida es un gran reto. A pesar de los numerosos avances realizados, nuestra comprensión del mismo sigue siendo mínima, y apenas estamos empezando a descubrir todo su potencial, por ejemplo, en áreas como la medicina de precisión o la farmacogenómica. El objetivo principal de esta tesis es avanzar en nuestra comprensión de la vida proponiendo una aproximación holística mediante un enfoque basado en modelos que consta de tres artefactos: i) un esquema conceptual del genoma, ii) un método para su aplicación en el mundo real, y iii) el uso de ontologías fundacionales para representar el conocimiento del dominio de una forma más precisa y explícita. Las dos primeras contribuciones se han validado mediante la implementación de sistemas de información genómicos basados en modelos conceptuales. La tercera contribución se ha validado mediante experimentos empíricos que han evaluado si el uso de ontologías fundacionales conduce a una mejor comprensión del dominio genómico. Los artefactos generados ofrecen importantes beneficios. En primer lugar, se han generado procesos de gestión de datos más eficientes, lo que ha permitido mejorar los procesos de extracción de conocimientos. En segundo lugar, se ha logrado una mejor comprensión y comunicación del dominio., [CA] En les últimes dècades, els avanços en la tecnologia de seqüenciació han produït quantitats significatives de dades genòmiques, fet que ha revolucionat la nostra comprensió de la biologia. No obstant això, la quantitat de dades generades ha superat amb escreix la nostra capacitat per a interpretar-los. Desxifrar el codi de la vida és un gran repte. Malgrat els nombrosos avanços realitzats, la nostra comprensió del mateix continua sent mínima, i a penes estem començant a descobrir tot el seu potencial, per exemple, en àrees com la medicina de precisió o la farmacogenómica. L'objectiu principal d'aquesta tesi és avançar en la nostra comprensió de la vida proposant una aproximació holística mitjançant un enfocament basat en models que consta de tres artefactes: i) un esquema conceptual del genoma, ii) un mètode per a la seua aplicació en el món real, i iii) l'ús d'ontologies fundacionals per a representar el coneixement del domini d'una forma més precisa i explícita. Les dues primeres contribucions s'han validat mitjançant la implementació de sistemes d'informació genòmics basats en models conceptuals. La tercera contribució s'ha validat mitjançant experiments empírics que han avaluat si l'ús d'ontologies fundacionals condueix a una millor comprensió del domini genòmic. Els artefactes generats ofereixen importants beneficis. En primer lloc, s'han generat processos de gestió de dades més eficients, la qual cosa ha permés millorar els processos d'extracció de coneixements. En segon lloc, s'ha aconseguit una millor comprensió i comunicació del domini., [EN] Over the last few decades, advances in sequencing technology have produced significant amounts of genomic data, which has revolutionised our understanding of biology. However, the amount of data generated has far exceeded our ability to interpret it. Deciphering the code of life is a grand challenge. Despite our progress, our understanding of it remains minimal, and we are just beginning to uncover its full potential, for instance, in areas such as precision medicine or pharmacogenomics. The main objective of this thesis is to advance our understanding of life by proposing a holistic approach, using a model-based approach, consisting of three artifacts: i) a conceptual schema of the genome, ii) a method for its application in the real-world, and iii) the use of foundational ontologies to represent domain knowledge in a more unambiguous and explicit way. The first two contributions have been validated by implementing genome information systems based on conceptual models. The third contribution has been validated by empirical experiments assessing whether using foundational ontologies leads to a better understanding of the genomic domain. The artifacts generated offer significant benefits. First, more efficient data management processes were produced, leading to better knowledge extraction processes. Second, a better understanding and communication of the domain was achieved., Las fructíferas discusiones y los resultados derivados de los proyectos INNEST2021 /57, MICIN/AEI/10.13039/501100011033, PID2021-123824OB-I00, CIPROM/2021/023 y PDC2021- 121243-I00 han contribuido en gran medida a la calidad final de este tesis.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Analysis of the genetic network regulating the number of flowers in the secondary inflorescence of legumes

  • Pozo-Muñoz, María Francisca
[ES] En las leguminosas, la inflorescencia presenta una arquitectura de racimo compuesto en la que la inflorescencia primaria (I1) origina inflorescencias secundarias (I2), responsables de producir las flores que darán lugar a vainas y semillas. El número de flores por I2 es un carácter de gran relevancia agronómica, ya que determina la capacidad reproductiva y, por tanto, el rendimiento del cultivo. Sin embargo, los mecanismos genéticos que controlan este rasgo siguen siendo poco conocidos. El gen SFL/CaRAX1/2a de garbanzo (Cicer arietinum) fue el primero identificado como regulador del número de flores por I2 y se corresponde con los genes RAX1 y RAX2 de Arabidopsis, que codifican factores de transcripción de la familia R2R3-MYB implicados en la activación de meristemos axilares y florales. En este trabajo demostramos que el gen PsRAX1/2a de guisante (Pisum sativum) conserva la función de SFL/CaRAX1/2a, actuando como represor de la actividad del meristemo I2. Esto evidencia una conservación funcional entre leguminosas, junto con una diversificación evolutiva respecto a especies con inflorescencias simples, como Arabidopsis. Asimismo, el gen homólogo PsRAX1/2b también limita la actividad del meristemo I2. Las plantas mutantes psraxb-1 presentan un aumento en el número de flores por I2 acompañado de una flor terminal anómala y un fenotipo pleiotrópico que afecta a la regulación de la inflorescencia y la ramificación. Nuestros resultados sugieren que PsRAX1/2b participa en la formación de límites entre el meristemo I2 y los meristemos I1 y floral; su pérdida compromete la identidad del I2 y conduce a la aparición de flores terminales anómalas y estructuras vegetativas. Aunque los tres homólogos de guisante (PsRAX1/2a, PsRAX1/2b y PsRAX1/2c) se expresan en yemas axilares, solo existe mutante para PsRAX1/2b, que muestra ausencia total de ramificación, indicando un papel adicional en la activación de meristemos axilares, posiblemente redundante con sus homólogos, como ocurre en Arabidopsis. El análisis de genotipos multipod reveló que el número de flores por I2 está regulado por al menos cuatro genes: PsRAX1/2a (cromosoma 7), PsRAX1/2b (cromosoma 5), Fn (cromosoma 6) y Fna, junto con Neptune (cromosoma 4). También mostró que este carácter es altamente sensible a factores ambientales. Temperaturas bajas (18°C) y fotoperiodos de día corto prolongan la actividad del meristemo I2 y favorecen la formación de más flores, tanto en líneas multipod como en genotipos de 1-2 flores, aunque con respuestas dependientes del genotipo. Esto indica la existencia de rutas genéticas distintas y resalta la importancia de la plasticidad ambiental en el desarrollo de la inflorescencia. Esta influencia ambiental también se observó en el silenciamiento por VIGS de PsRAX1/2a, donde el fenotipo de doble flor mostró mayor expresividad bajo día corto y 21°C. Finalmente, el análisis comparativo en soja resolvió la controversia sobre su arquitectura inflorescente, demostrando que presenta un racimo compuesto y que la red genética que define la identidad de los meristemos (I1, I2 y floral) está conservada respecto a guisante y Medicago. En particular, Dt2/GmFULc2 desempeña un papel equivalente al de VEG1/PsFULc en la especificación del meristemo I2. En conjunto, estos resultados muestran que la regulación de la actividad del meristemo I2 en leguminosas depende de un sistema poligénico con adaptaciones específicas que generan divergencia funcional y una marcada respuesta al ambiente. Esta visión integradora proporciona un marco conceptual para comprender la regulación del número de flores por I2 y sienta las bases para estrategias de mejora orientadas a optimizar el rendimiento en cultivos de leguminosas., [EN] In legumes, the inflorescence displays a compound raceme architecture in which the primary inflorescence (I1) gives rise to secondary inflorescences (I2) that produce the flowers, which subsequently develop into pods and seeds. The number of flowers per I2 is a trait potentially of major agronomic relevance, as it determines the reproductive capacity of the plant and, consequently, its yield. However, despite its importance, little is known about the genes controlling this trait. The chickpea (Cicer arietinum) gene SFL/CaRAX1/2a was the first and only gene identified as regulating the number of flowers per I2. It ishomologous to Arabidopsis RAX1 and RAX2 genes, which encode R2R3-MYB transcription factors involved in axillary meristem initiation and floral meristem formation. In this work, we show that the pea (Pisum sativum) gene PsRAX1/2a conserves the function of SFL/CaRAX1/2a, acting as a repressor of I2 meristem activity. This reveals functional conservation among related legumes, while also highlighting evolutionary diversification relative to more distantly related species such as Arabidopsis, whose inflorescence is simple and lacks secondary branching. Similarly, the homologous PsRAX1/2b gene also restricts I2 meristem activity. Mutant psraxb-1 plants exhibit an increased number of flowers per I2, always accompanied by an anomalous terminal flower. Mutation of PsRAX1/2b results in a pleiotropic phenotype affecting inflorescence regulation and also branching. Our data suggest that PsRAX1/2b contributes to the establishment of boundaries between the I2 meristem and the adjacent I1 and floral meristems. In its absence, these stablisment of these boundaries would be lost, compromising I2 identity and leading to the formation of terminal floral anomalies and I2s with vegetative structures such as leaves or bracts. Although the three pea homologs (PsRAX1/2a, PsRAX1/2b, PsRAX1/2c) are expressed in axillary buds, only a mutant for PsRAX1/2b is available, which shows a complete absence of branching, indicating that PsRAX1/2b also plays an activating role in axillary meristems, perhaps redundantly with its homologs, as observed for RAX genes in Arabidopsis. Analysis of multipod genotypes revealed that the number of flowers per I2 in pea is regulated by at least four distinct genes: PsRAX1/2a on chromosome 7, PsRAX1/2b on chromosome 5, Fn on chromosome 6, and Fna together with Neptune on chromosome 4. It also showed that the multipod phenotype is highly sensitive to environmental factors. Thus, the number of flowers per I2 is a polygenic trait strongly conditioned by genotype-environment interactions. Low temperatures (18°C) and short-day photoperiods prolong I2 meristem activity and promote the formation of additional flowers in both multipod lines and 1-2-flower genotypes, although with genotype-specific responses. This suggests the existence of distinct genetic pathways and highlights the importance of environmental plasticity in inflorescence development. Environmental influence was also evident in PsRAX1/2a-VIGS silencing, where under short-day conditions and 21°C, the double-flower phenotype showed greater expressivity and penetrance. Finally, comparative analysis in soybean resolves the long-standing controversy regarding its inflorescence architecture, demonstrating that it consists of a compound raceme and that the genetic network defining meristem identities (I1, I2, and floral) is most likely conserved regarding to pea and Medicago. In particular, it indicates that Dt2/GmFULc2 performs a role equivalent to that of the pea gene VEG1/PsFULc in specifying I2 meristem identity. Together, these results show that regulation of I2 meristem activity in legumes relies on a polygenic system with species-specific adaptations that generate functional divergence and environmental responsiveness. This integrative framework advances our understanding of the genetic control of I2 meristem activity and flower number, and provides a fou, [CA] En les lleguminoses, la inflorescència presenta una arquitectura de raïm compost en què la inflorescència primària (I1) origina inflorescències secundàries (I2) que produeixen les flors, les quals formaran posteriorment beines i llavors. El nombre de flors per I2 és un caràcter de gran rellevància agronòmica, ja que determina la capacitat reproductiva de la planta i, en conseqüència, el rendiment. Tot i això, encara es coneixen pocs detalls sobre els gens que regulen aquest tret. El gen SFL/CaRAX1/2a de cigró (Cicer arietinum) fou el primer identificat com a determinant del nombre de flors per I2 i és homòleg dels gens RAX1 i RAX2 d'Arabidopsis, que codifiquen factors de transcripció R2R3-MYB implicats en l'activació dels meristems axil·lars i en la formació dels meristems florals. En aquest treball mostrem que el gen PsRAX1/2a de pèsol (Pisum sativum) conserva la funció de SFL/CaRAX1/2a, actuant com a repressor de l'activitat del meristem I2. Açò evidencia una conservació funcional entre lleguminoses pròximes i, alhora, una diversificació evolutiva respecte d'espècies amb inflorescències simples, com Arabidopsis. Igualment, el gen homòleg PsRAX1/2b també limita l'activitat del meristem I2. Les plantes mutants psraxb-1 presenten un increment en el nombre de flors per I2, sempre amb una flor terminal anòmala, i mostren un fenotip pleiotròpic que afecta la regulació de la inflorescència i la ramificació. Les nostres dades indiquen que PsRAX1/2b participa en l'establiment de fronteres entre el meristem I2 i els meristems I1 i floral; en la seua absència, aquestes fronteres es perden i l'I2 veu compromesa la seua identitat, generant flors terminals anòmales i estructures vegetatives. L'anàlisi de genotips multibeina revela que el nombre de flors per I2 en pèsol està regulat almenys per quatre gens: PsRAX1/2a (cromosoma 7), PsRAX1/2b (cromosoma 5), Fn (cromosoma 6) i Fna, junt amb Neptune (cromosoma 4). També mostra que aquest caràcter és altament sensible a factors ambientals. Temperatures baixes (18°C) i fotoperíodes de dia curt prolonguen l'activitat del meristem I2 i afavoreixen la formació de més flors, tant en línies multibeina com en genotips de 1-2 flors, encara que amb respostes dependents del genotip. Açò suggereix l'existència de rutes genètiques diferents i subratlla la importància de la plasticitat ambiental en el desenvolupament de la inflorescència. Aquesta influència també s'observa en el silenciament per VIGS de PsRAX1/2a, on sota dia curt i 21°C el fenotip flor doble mostra major expressivitat i penetrança. Finalment, l'anàlisi comparativa en soja resol la controvèrsia sobre la seua arquitectura inflorescent, demostrant que presenta un raïm compost i que la xarxa genètica que defineix la identitat dels meristems (I1, I2 i floral) està conservada respecte a pèsol i Medicago. En particular, Dt2/GmFULc2 exerceix un paper equivalent al del gen VEG1/PsFULc en l'especificació del meristem I2. En conjunt, aquests resultats mostren que la regulació de l'activitat del meristem I2 en lleguminoses depén d'un sistema poligènic amb adaptacions específiques que generen divergència funcional i una marcada resposta a l'ambient. Aquesta visió integradora proporciona un marc conceptual per entendre la regulació del nombre de flors per I2 i estableix les bases per a estratègies de millora orientades a optimitzar el rendiment en cultius de lleguminoses., This Doctoral Thesis has been funded by the Generalitat Valenciana through the Predoctoral Research Staff Hiring program under the “Subvenciones del programa Santiago Grisolía (GRISOLIA 2020)”, Conselleria de Education, Culture and Universities, Generalitat Valenciana, and co-financed by the European Regional Development Fund (ERDF) and by grant from the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación, Agencia Estatal de Investigación and FEDER (PID2021-1262190B-I00) and the Generalitat Valenciana (CIPROM/2022/01).)