[ES] La leucemia linfática crónica (LLC) es una neoplasia de células B clonales, siendo la leucemia más frecuente en los países occidentales y se caracteriza por la acumulación de linfocitos B clonales en sangre, médula ósea y tejidos linfoides. Debido a su elevada heterogeneidad biológica y genética, presenta un curso clínico muy variable, desde formas indolentes hasta enfermedad agresiva y de rápida progresión. En este contexto, la identificación de biomarcadores genómicos con valor pronóstico y predictivo resulta esencial para optimizar el manejo clínico de los pacientes.
Entre las alteraciones genéticas recurrentes destacan las deleciones 13q, 11q y 17p, la trisomía 12, los cariotipos complejos y mutaciones en genes como TP53, ATM, BIRC3, SF3B1 y NOTCH1. Tradicionalmente, el estudio genético de la LLC se ha basado en la citogenética convencional y la hibridación in situ fluorescente (FISH). Sin embargo, la incorporación de nuevas tecnologías como la secuenciación masiva (NGS) y el mapeo óptico del genoma (OGM) ha permitido una caracterización más completa y precisa de las alteraciones citogenómicas y moleculares. Además, la biopsia líquida ha emergido como una útil para analizar la heterogeneidad intratumoral, así como para monitorizar la evolución de la enfermedad.
El objetivo principal de este estudio fue integrar NGS, OGM y biopsia líquida junto con citogenética convencional y FISH para caracterizar el perfil citogenómico y molecular de pacientes con LLC y monitorizar su evolución en diagnóstico, progresión y tratamiento.
Se estudiaron 102 pacientes con LLC en distintos momentos evolutivos. Las muestras se analizaron mediante NGS y OGM, así como con citogenética convencional y FISH en diagnóstico y progresión. Asimismo, se evaluó el ADN libre circulante y el perfil de expresión de miRNAs en plasma.
Los resultados mostraron que la estimulación con DSP30+IL-2 mejoró el rendimiento del cultivo citogenético frente a TPA. FISH incrementó la sensibilidad diagnóstica respecto a la citogenética convencional, aunque fue insuficiente para definir por sí sola la complejidad citogenética. OGM mostró una elevada concordancia con FISH y el cariotipo, aportando además una mejor resolución de reordenamientos complejos y fenómenos de cromoanagénesis, consolidándose como una herramienta de gran utilidad en la caracterización genética de la LLC.
La integración de las distintas metodologías permitió detectar alteraciones citogenómicas y moleculares en el 94 % de los pacientes. En progresión se observó una mayor complejidad genética, con incremento de translocaciones, deleciones 11q22, cariotipos complejos y mutaciones en ATM y NOTCH1, así como mayor prevalencia de IGHV no mutada. Estos hallazgos apoyan la existencia de una evolución clonal dinámica caracterizada por la expansión de subclones de mal pronóstico.
El seguimiento durante el tratamiento mediante OGM y NGS mostró una reducción significativa de la carga tumoral y de las alteraciones genéticas, especialmente durante el primer año, aunque persistieron ciertos clones residuales. Además, se detectaron mutaciones de resistencia antes de la recaída clínica, lo que refuerza el valor de la monitorización molecular para anticipar resistencias terapéuticas.
La biopsia líquida mostró alta concordancia con la sangre periférica en la detección de mutaciones, aunque con menor sensibilidad para variantes de baja frecuencia alélica. Por otro lado, el perfil de expresión de miRNAs permaneció estable entre diagnóstico y progresión, pero mostró diferencias tras el tratamiento, sugiriendo un posible papel como biomarcadores de respuesta terapéutica.
En conjunto, la combinación de citogenética convencional, FISH, OGM, NGS y biopsia líquida permite una caracterización más completa de la enfermedad, mejora la detección de alteraciones relevantes y facilita el seguimiento de la evolución clonal, contribuyendo al desarrollo de estrategias más precisas y personalizadas para el manejo clínico de los pacientes., [EN] Chronic lymphocytic leukemia (CLL) is a clonal B-cell neoplasm and the most common leukemia in Western countries. It is characterized by the accumulation of clonal B lymphocytes in the peripheral blood, bone marrow, and lymphoid tissues. Due to its marked biological and genetic heterogeneity, CLL exhibits a highly variable clinical course. In this context, the identification of genomic biomarkers with prognostic and predictive value is essential to optimize patient management.
Among the recurrent genetic alterations in CLL are deletions of 13q, 11q, and 17p, trisomy 12, complex karyotypes, and mutations in genes such as TP53, ATM, BIRC3, SF3B1, and NOTCH1. Traditionally, the genetic characterization of CLL has relied on conventional cytogenetics and fluorescence in situ hybridization (FISH). However, the incorporation of novel technologies such as next-generation sequencing (NGS) and optical genome mapping (OGM) has enabled a more comprehensive and accurate characterization of cytogenomic and molecular alterations. In addition, liquid biopsy has emerged as a valuable non-invasive strategy for analyzing the mutational and miRNA profiles in CLL. This approach also enables the assessment of tumor heterogeneity across different anatomical compartments and disease monitoring.
Therefore, the main objective of this study was to integrate NGS, OGM, and liquid biopsy with conventional cytogenetics and FISH to comprehensively characterize the cytogenomic and molecular landscape of CLL patients and monitor disease evolution during diagnosis, progression, and treatment.
A total of 102 CLL patients were included in the study. Samples were analyzed using NGS and OGM, as well as conventional cytogenetics and FISH at diagnosis and progression. In addition, circulating cell-free DNA and plasma miRNA expression profiles were evaluated.
The results showed that stimulation with DSP30+IL-2 improved the performance of cytogenetic cultures compared with TPA. FISH increased diagnostic sensitivity relative to conventional cytogenetics, although it was insufficient on its own to define cytogenetic complexity. OGM showed high concordance with both FISH and karyotyping, while also providing improved resolution of complex rearrangements and chromoanagenesis events, supporting its utility as a powerful tool for CLL genetic characterization.
The integration of the different methodologies enabled the detection of cytogenomic and molecular alterations in 94% of patients. Disease progression was associated with increased genetic complexity, including higher frequencies of translocations, 11q22 deletions, complex karyotypes, mutations in ATM and NOTCH1, and a higher prevalence of unmutated IGHV status. These findings support the existence of a dynamic clonal evolution characterized by the expansion of poor-prognosis subclones.
Longitudinal monitoring during treatment using OGM and NGS revealed a significant reduction in tumor burden and genetic alterations, particularly during the first year of therapy, although residual clones frequently persisted. Furthermore, resistance-associated mutations were detected prior to clinical relapse, highlighting the value of molecular monitoring for anticipating therapeutic resistance.
Liquid biopsy showed high concordance with peripheral blood in mutation detection, although with lower sensitivity for low variant allele frequency alterations. In contrast, the miRNA expression profile showed significant differences emerged after treatment, suggesting a potential role for these miRNAs as biomarkers of therapeutic response.
Overall, the combination of classical techniques along with OGM, NGS, and liquid biopsy enables a more comprehensive characterization of CLL, improves the detection of clinically relevant alterations, and facilitates monitoring of clonal evolution, thereby contributing to the development of more precise and personalized strategies for patient management., [CA] La leucèmia limfàtica crònica (LLC) és la leucèmia més freqüent als països occidentals, i es caracteritza per l'acumulació de limfòcits B clonals en sang, medul·la òssia i teixits limfoides. A causa de la seua elevada heterogeneïtat biològica, presenta un curs clínic molt variable, des de formes indolents fins a una malaltia agressiva i de ràpida progressió. En aquest context, la identificació de biomarcadors genòmics amb valor pronòstic i predictiu resulta essencial per a optimitzar el maneig clínic dels pacients.
Entre les alteracions genètiques recurrents destaquen les delecions 13q, 11q i 17p, la trisomia 12, els cariotips complexos i mutacions en gens com TP53, ATM, BIRC3, SF3B1 i NOTCH1. Tradicionalment, l'estudi genètic s'ha basat en la citogenètica convencional i la hibridació in situ fluorescent (FISH). No obstant això, la incorporació de noves tecnologies com la seqüenciació massiva (NGS) i el mapatge òptic del genoma (OGM) ha permés una caracterització més completa i precisa de les alteracions. A més, la biòpsia líquida ha emergit com una estratègia no invasiva de gran utilitat per a analitzar el perfil mutacional i de miRNAs en la LLC. Aquest enfocament permet analitzar l'heterogeneïtat genètica de les diferents localitzacions tumorals i monitoritzar l'evolució de la malaltia.
Per tant, el principal objectiu d'aquest estudi va ser integrar NGS, OGM i biòpsia líquida junt amb la citogenètica convencional i FISH per tal de caracteritzar el perfil citogenòmic i molecular de pacients amb LLC i monitoritzar la seua evolució en les diferents fases de la malaltia: diagnòstic, progressió i tractament.
Es van estudiar 102 pacients amb LLC en diferents moments evolutius. Les mostres es van analitzar mitjançant NGS i OGM, així com amb citogenètica convencional i FISH en el diagnòstic i la progressió. Així mateix, es va avaluar l'ADN lliure circulant i el perfil d'expressió de miRNAs en plasma.
Els resultats van mostrar que l'estimulació amb DSP30+IL-2 va millorar el rendiment del cultiu citogenètic en comparació amb TPA. FISH va incrementar la sensibilitat diagnòstica respecte a la citogenètica convencional, encara que va resultar insuficient per si sola per a definir la complexitat citogenètica. Per la seua banda, OGM va mostrar una elevada concordança amb FISH i el cariotip, aportant a més una millor resolució dels reordenaments complexos i dels fenòmens de cromoanagènesi, consolidant-se com una eina de gran utilitat en la caracterització genètica de la LLC.
La integració de les diferents metodologies va permetre detectar alteracions citogenòmiques i moleculars en el 94 % dels pacients. En la progressió es va observar una major complexitat genètica, amb un increment de translocacions, delecions 11q22, cariotips complexos i mutacions en ATM i NOTCH1, així com una major prevalença d'IGHV no mutada. Aquestes troballes recolzen l'existència d'una evolució clonal caracteritzada per l'expansió de subclons de mal pronòstic.
El seguiment durant el tractament mitjançant OGM i NGS va mostrar una reducció significativa de la càrrega tumoral i de les alteracions genètiques, especialment durant el primer any, encara que van persistir certs clons residuals.
La biòpsia líquida va mostrar una alta concordança amb la sang perifèrica en la detecció de mutacions, encara que amb menor sensibilitat per a variants amb baixa freqüència al·lèlica. D'altra banda, el perfil d'expressió de miRNAs va romandre estable entre el diagnòstic i la progressió, però va mostrar diferències després del tractament, suggerint un possible paper com a biomarcadors de resposta terapèutica.
En conjunt, la combinació de citogenètica convencional, FISH, OGM, NGS i biòpsia líquida permet una caracterització més completa de la malaltia, millora la detecció d'alteracions rellevants i facilita el seguiment de l'evolució clonal, contribuint al desenvolupament d'estratègies més precises i personalitzades per al maneig clínic dels pacients., La Conselleria de Educación, Cultura y Universidades (Generalitat Valenciana) y el Fondo Social Europeo (FSE) han financiado la contratación de la doctoranda como personal investigador de carácter predoctoral mediante la ayuda ACIF/2021/169 y una estancia predoctoral fuera de la Comunitat Valenciana mediante la subvención CIBEFP/2022/35.